Nova legislatura

De Lledoners a Ginebra: tots els satèl·lits del nou Govern

El tàndem Aragonès-Puigneró comença a caminar en un marc de reordenació de l'independentisme i amb les primeres espurnes entre ERC i Junts, on el qüestionament de Sànchez es va instal·lant

per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 12 de juny de 2021 a les 17:00 |
Un lema a favor de la llibertat dels presos a Lledoners. | Josep M. Montaner
Un dels problemes de l'anterior legislatura, segons coincideixen a les sales de màquines d'ERC i de Junts, va residir en els entorns de cada formació. La relació va passar a ser "tòxica" -ho han admès en privat veus de referència dels dos espais- i això va impedir qualsevol avenç conjunt en l'agenda nacional i, de retruc, en la social, fins i tot en plena pandèmia. Aquest és un dels aspectes que s'ha volgut reparar amb l'acord signat fa tot just un mes entre Pere Aragonès i Jordi Sànchez, un primer pas per restablir la confiança entre ERC i Junts -tocada, també, per una negociació esgotadora i immersa, sovint, en matisos difícils d'interpretar pel gran públic- de cara als propers mesos.

Tot i això, les dues principals formacions de l'independentisme no estan soles en el panorama. I, fins i tot, dins de cadascuna d'elles hi ha sectors amb més o menys ascendència que impactaran en les grans decisions del Govern. Res ho ha exemplificat millor que el debat públic que han mantingut aquesta setmana Oriol Junqueras, president d'ERC, i Jordi Sànchez, secretari general de Junts, en dues cartes creuades que han provocat les primeres discrepàncies de la legislatura. Aquests són els satèl·lits que envolten el tàndem que formen Aragonès i Jordi Puigneró, responsable de greixar la convivència, d'encarrilar la resolució del conflicte i de posar els pilars de la recuperació econòmica gràcies a l'arribada dels fons de la Unió Europea (UE).

Lledoners


El centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada no és una entitat monolítica. Hi ha presos que estan al capdavant de partits: Junqueras mana a ERC i Sànchez és el secretari general plenipotenciari de Junts, ara qüestionat per haver situat l'1-O com a element de pressió per aconseguir un referèndum acordat i no com a acte concloent per a la independència. Hi ha d'altres dirigents que estan implicats en els partits sense tant poder decisió, com ara Josep Rull i Jordi Turull -en el cas de Junts-, o bé Raül Romeva, que defensa el projecte d'ERC lluny de proclames partidistes. Joaquim Forn, de Junts, no està tan implicat en les decisions internes, mentre que Jordi Cuixart, president d'Òmnium, aspira a representar un lideratge elevat de les pugnes partidistes.


A Lledoners, per tant, hi ha els principals lideratges orgànics d'ERC -Junqueras- i Junts -Sànchez-, de manera que és una plaça clau per la relació entre les dues formacions que formen part del Govern. També ho és per la dinàmica interna de Junts, tenint en compte que Rull i Turull no sempre han estat conformes amb el paper de Sànchez durant la negociació. Sànchez i Junqueras han intercanviat cartes creuades aquesta setmana en públic: el líder d'ERC ha tancat la porta a la unilateralitat i ha fet una crida als qui no es van sentir interpel·lats per l'1-O i, en la seva resposta, el cap de files orgànic de Junts va demanar no descartar cap via, però al mateix temps va restar valor polític a la votació del 2017. D'aquí que se l'hagi qüestionat internament. La seva tria com a secretari general, l'agost passat, ja va tenir veus en contra, ara més bel·ligerants. En aquest episodi epistolar, a banda, Junts hi veu "tutela" de Junqueras a Aragonès.

La importància dels dirigents que resideixen al centre penitenciari s'exemplifica bé amb el nombre de visites que ja han rebut dels actuals membres del Govern, inclòs Aragonès, que els va anar a veure només assumir el càrrec. Tots ells, com Carme Forcadell i Dolors Bassa, estan pendents de la concessió dels indults. Amb els presos al carrer, la seva incidència pública encara es veurà més pronunciada. El líder d'ERC va avalar aquesta setmana la mesura de gràcia en una comunicació pública que va coincidir amb la primera trobada entre el nou president i Pedro Sánchez a Barcelona

Waterloo


És el segon gran satèl·lit que orbita al voltant de la política catalana. Puigdemont sempre ha clarificat públicament que no vol "tutelar" el nou president, i en el seu moment es va apartar de totes les negociacions per la investidura. Un moviment que, de fet, sempre va verbalitzar davant Aragonès quan van estar en contacte abans de la formació del nou Govern. L'expresident, ara eurodiputat, exerceix un lideratge moral en el camp independentista al capdavant del Consell per la República, que s'ha de reformular en els propers mesos per acollir la direcció estratègica del procés. Aquesta setmana s'ha mantingut en silenci sobre les cartes Junqueras-Sànchez, però hi ha elements en les dues missives que no casen amb els seus plantejaments.

Puigdemont està allunyat del dia a dia de l'executiu, més enllà de tenir contacte i sintonia amb Puigneró, i centra els esforços en la batalla judicial contra l'Estat des dels tribunals europeus. Defensa, això sí, un full de ruta marcat per la confrontació, i desconfia del diàleg amb Pedro Sánchez -d'aquí que rebés amb decepció la victòria d'ERC sobre Junts a les últimes eleccions- perquè no considera que pugui donar fruits. Haurà de decidir, quan es posi en marxa l'assemblea de representants del Consell, si opta per presentar-se a la reelecció com a màxim dirigent de l'organisme.

Ginebra


És la ciutat suïssa on resideix Marta Rovira, secretària general d'ERC. Un alt dirigent republicà assegura que les dinàmiques del confinament i la profusió de reunions per videoconferència han fet que estigui "més connectada que mai" al dia a dia. Durant les negociacions amb Junts per desbloquejar la investidura, no es va perdre cap reunió de les que la cúpula d'ERC feia a les 8.30 del matí. Com Junqueras, ha estat al damunt de l'estructura del nou Govern i ha proposat perfils per nodrir-lo. La sintonia amb Puigdemont va quedar lesionada quan es van publicar les llibres de memòries de l'expresident, molt crítiques amb el paper dels socis en la legislatura del referèndum.


ANC


Fa només uns anys, qualsevol posicionament de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) feia posar en alerta bona part de la classe política institucional. Aquesta influència s'ha anat perdent a mida que l'ANC ha anat defensant posicions maximalistes, sobretot després de la tardor del 2017 i l'arribada a la presidència d'Elisenda Paluzie. De moment, l'entitat veu "abocada al fracàs" la via del diàleg, i demana treballar en paral·lel la nova confrontació amb l'Estat. També remarquen que es dedicaran a "fiscalitzar" la feina del Govern i que cal tornar el lideratge del procés al carrer. Una via que, per ara, no lliga amb els posicionaments que ha importat Aragonès a Palau.

Òmnium Cultural


A diferència de l'ANC, Òmnium no té un full de ruta definit, i busca erigir-se com una entitat de consens dins de tot el sobiranisme. Cuixart ha demanat reiteradament als partits que abandonin els retrets i que tornin a alinear-se amb la societat civil per fortificar els grans consensos de país, que es basen en l'autodeterminació i l'amnistia. Tant l'Assemblea com Òmnium participaran en la nova direcció estratègica del procés, en la qual també hi serà la CUP. Fa uns anys, les dues entitats eren l'argamassa del moviment, paper que ha minvat en els últims temps.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació