05
de juny
del
2021
Actualitzat
el
07
de juny
a les
17:41h
Coincidint amb la progressiva tornada a la normalitat, Barcelona afronta un debat cabdal per encarar el futur del model de ciutat i de país: l'ampliació de l'aeroport del Prat. La proposta d'Aena implicaria un increment de vols i passatgers que les veus favorables a l'operació defensen com a eina per reactivar l'economia. L'altra cara de la moneda seria l'increment d'emissions en plena emergència climàtica, que els detractors insisteixen a assenyalar, i la petjada sobre el territori, perquè l'ampliació trepitjaria espais protegits.
El projecte d'ampliació obliga també a reobrir el debat sobre el protagonisme que ha de tenir l'activitat turística en els plans econòmics de Catalunya i la seva capital. La Generalitat ja ha convocat els ajuntaments implicats i l'Estat a una taula institucional de treball per consensuar una "solució" a un projecte que genera moltes preguntes.
1. Què planteja la proposta d'Aena? El gestor aeroportuari preveu la construcció d'una nova terminal i prolongar 500 metres la tercera pista. Aena insisteix que el projecte és necessari per convertir l'aeroport en un hub internacional. L'ampliació permetria incrementar el volum de passatgers anual. El 2019 hi van passar 53 milions de passatgers -la capacitat màxima actual és de 55 milions- i les obres permetrien arribar fins als 72 milions d'usuaris.
El projecte planteja esculls, començant pel fet que l'allargament de la tercera pista afectaria un espai protegit per la normativa europea, que rep el nom de la Ricarda. La zona forma part de la Xarxa Natura 2000 i qualsevol canvi que s'hi apliqui ha de rebre l'autorització de la Comissió Europea. El primer pas seria tenir el vistiplau de la Generalitat i Pere Aragonès ha assegurat que la intenció del Govern és "compatibilitzar" l'aposta econòmica amb la protecció de la biodiversitat.
Motius no n'hi falten, ja que enguany la Comissió Europea ha expedientat l'Estat per la falta de protecció del Delta del Llobregat. L'ampliació amb la T1 havia d'anar acompanyada del compromís de crear nous hàbitats per a les espècies de la zona, per compensar els que quedarien destruïts. Ara, però, Europa ha alertat que els deures no s'han fet prou bé.
2. Quin calendari tenen les administracions? El fet que el debat sobre el futur de l'aeroport hagi agafat força abans de l'estiu no és casual. El full de ruta dels aeroports espanyols entre el 2022 i el 2026, incloses les inversions, està previst que es debati aquest setembre al consell de ministres. Després d'estrenar-se com a president de la Generalitat, Aragonès ha proposat la creació d'una taula de treball amb el Govern, l'Estat i els ajuntaments afectats per abordar el conflicte -així com una interlocució amb el món empresarial i social- per assolir un acord "transversal".
El govern espanyol no tanca la porta a l'espai de treball, però demana concretar la composició de la taula, el funcionament i el calendari. Mentrestant el número dos del Govern, Jordi Puigneró, ha assegurat que Catalunya "no es pot permetre el luxe" de no tenir un aeroport "preparat per l'economia del segle XXI". Puigneró ja es va reunir aquest divendres amb una delegació del món econòmic que defensa l'ampliació. Pel que fa a la resta d'administracions catalanes, els ajuntaments de Viladecans, Gavà i Sant Boi de Llobregat -governats pel PSC- són favorables a la proposta d'Aena, mentre que els consistoris de Barcelona i El Prat de Llobregat -en mans dels comuns- la rebutgen.
A Barcelona, la posició del govern municipal no és unànime. La darrera Comissió d'Ecologia i Urbanisme, va votar en contra de la proposta que el PSC havia fet de la mà de Barcelona pel Canvi per donar suport a l'ampliació, amb els vots negatius de Barcelona en Comú i ERC. "Hem de fer compatible l'economia del segle XXI amb ciutats i països que siguin sostenibles", avisa la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz. Igual que Aragonès, Sanz ha demanat "compatibilitzar" economia i ecologia.
3. Barcelona necessita l'aeroport? L'ampliació de l'aeroport suposaria un increment de passatgers notable. Abans de la pandèmia, el turisme representava el 14% del PIB de Barcelona i l'arribada de la Covid-19 va suposar un sotrac econòmic que encara dura. La pressió del sector hoteler i la restauració per reobrir a ple rendiment -i per aconseguir polítiques favorables de les administracions- no s'ha aturat. La tornada a la normalitat arriba sense que el país ni la seva capital hagin definit un nou model econòmic que permeti rebaixar el pes específic del turisme. L'aspiració de la capital és recuperar aquest estiu el volum de turistes que van visitar la ciutat el 2019.
Els contraris a l'aeroport, agrupats en la plataforma Zeroport, aposten clarament pel decreixement turístic. "Si creix la quantitat de turistes que arriben, el model econòmic continuarà provocant desigualtats. El que cal és reduir la dependència del turisme", diu Jaume Osete. En canvi, les veus del món empresarial que defensen l'ampliació de l'aeroport reivindiquen el creixement del volum de passatgers. "Això no significarà necessàriament un increment del turisme, sinó un canvi en la tipologia", defensa. Rovira planteja que el model turístic no depèn només del futur de l'aeroport i que l'increment de passatgers pot tenir conseqüències positives. "Pot facilitar la mobilitat internacional per motius laborals i fer arribar talent per a l'economia digital", argumenta. "El creixement que suposaria la proposta d'Aena només beneficiaria una minoria, s'ha d'apostar per una economia més local i resilient", respon Osete.
4. Quin impacte tindria l'ampliació en el medi ambient? El debat sobre l'ampliació de l'aeroport i, per tant, sobre el creixement del trànsit aeri sobre Barcelona, arriba en un moment d'emergència climàtica. Per ara, els avions no disposen d'alternativa als combustibles fòssils i això lliga el projecte d'Aena a un augment de la contaminació. "El rellevant és que es potenciïn els vols intercontinentals, mentre que pel curt i el mig radi es pot apostar per altres sistemes de transport", defensa Rovira. "El planeta no aguanta més emissions i no podem insistir en el model que ens ha portat al desastre, perquè seria fer una cursa cap al precipici", insisteix Osete.
Segons dades que l'Ajuntament va fer públiques abans de la pandèmia, el port i l'aeroport multipliquen per quatre els milions de tones de diòxid de carboni que emet la ciutat. Fa poc més d'un any, el consistori instava l'Estat a treballar perquè la Unió Europea elimini les exempcions sobre el querosè. També aleshores, va demanar a Aena l'eliminació dels vols de menys de 1.000 quilòmetres que disposin d'opció alternativa en tren, sempre que suposin trajectes inferiors a set hores.
5. Un debat de sí o no? Continua el compte enrere perquè el futur de l'aeroport del Prat arribi a la taula del consell de ministres i diverses veus demanen conciliació. Aragonès reclama trobar consens entre les postures confrontades, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, demana evitar "un debat de sí o no", un punt de vista compartit pel president de la Generalitat. "El debat ha de ser sobre quines infraestructures necessitem per a uns objectius compartits", ha dit aquesta setmana.
Els posicionaments de defensors i detractors de l'ampliació, però, fan preveure una entesa difícil. El president d'Aena, Maurici Lucena, insisteix que el creixement de l'aeroport ajudaria a mitigar el risc de "decadència" econòmica de Catalunya i el món empresarial considera "imprescindible" l'ampliació.
La plataforma Zeroport, en canvi, s'hi oposa frontalment i assegura que les posicions no es podran acostar. "El consens és impossible. Qualsevol proposta que no impliqui la reducció d'emissions no és sostenible", diu Osete. "Hem de posar sobre la taula elements de sostenibilitat per compensar l'ampliació però també hem de posar Barcelona en el mapa", conclou el director del servei d'estudis de la Cambra de Barcelona, Joan Ramon Rovira.
El projecte d'ampliació obliga també a reobrir el debat sobre el protagonisme que ha de tenir l'activitat turística en els plans econòmics de Catalunya i la seva capital. La Generalitat ja ha convocat els ajuntaments implicats i l'Estat a una taula institucional de treball per consensuar una "solució" a un projecte que genera moltes preguntes.
1. Què planteja la proposta d'Aena? El gestor aeroportuari preveu la construcció d'una nova terminal i prolongar 500 metres la tercera pista. Aena insisteix que el projecte és necessari per convertir l'aeroport en un hub internacional. L'ampliació permetria incrementar el volum de passatgers anual. El 2019 hi van passar 53 milions de passatgers -la capacitat màxima actual és de 55 milions- i les obres permetrien arribar fins als 72 milions d'usuaris.
El projecte planteja esculls, començant pel fet que l'allargament de la tercera pista afectaria un espai protegit per la normativa europea, que rep el nom de la Ricarda. La zona forma part de la Xarxa Natura 2000 i qualsevol canvi que s'hi apliqui ha de rebre l'autorització de la Comissió Europea. El primer pas seria tenir el vistiplau de la Generalitat i Pere Aragonès ha assegurat que la intenció del Govern és "compatibilitzar" l'aposta econòmica amb la protecció de la biodiversitat.
Motius no n'hi falten, ja que enguany la Comissió Europea ha expedientat l'Estat per la falta de protecció del Delta del Llobregat. L'ampliació amb la T1 havia d'anar acompanyada del compromís de crear nous hàbitats per a les espècies de la zona, per compensar els que quedarien destruïts. Ara, però, Europa ha alertat que els deures no s'han fet prou bé.
2. Quin calendari tenen les administracions? El fet que el debat sobre el futur de l'aeroport hagi agafat força abans de l'estiu no és casual. El full de ruta dels aeroports espanyols entre el 2022 i el 2026, incloses les inversions, està previst que es debati aquest setembre al consell de ministres. Després d'estrenar-se com a president de la Generalitat, Aragonès ha proposat la creació d'una taula de treball amb el Govern, l'Estat i els ajuntaments afectats per abordar el conflicte -així com una interlocució amb el món empresarial i social- per assolir un acord "transversal".
El govern espanyol no tanca la porta a l'espai de treball, però demana concretar la composició de la taula, el funcionament i el calendari. Mentrestant el número dos del Govern, Jordi Puigneró, ha assegurat que Catalunya "no es pot permetre el luxe" de no tenir un aeroport "preparat per l'economia del segle XXI". Puigneró ja es va reunir aquest divendres amb una delegació del món econòmic que defensa l'ampliació. Pel que fa a la resta d'administracions catalanes, els ajuntaments de Viladecans, Gavà i Sant Boi de Llobregat -governats pel PSC- són favorables a la proposta d'Aena, mentre que els consistoris de Barcelona i El Prat de Llobregat -en mans dels comuns- la rebutgen.
A Barcelona, la posició del govern municipal no és unànime. La darrera Comissió d'Ecologia i Urbanisme, va votar en contra de la proposta que el PSC havia fet de la mà de Barcelona pel Canvi per donar suport a l'ampliació, amb els vots negatius de Barcelona en Comú i ERC. "Hem de fer compatible l'economia del segle XXI amb ciutats i països que siguin sostenibles", avisa la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz. Igual que Aragonès, Sanz ha demanat "compatibilitzar" economia i ecologia.
3. Barcelona necessita l'aeroport? L'ampliació de l'aeroport suposaria un increment de passatgers notable. Abans de la pandèmia, el turisme representava el 14% del PIB de Barcelona i l'arribada de la Covid-19 va suposar un sotrac econòmic que encara dura. La pressió del sector hoteler i la restauració per reobrir a ple rendiment -i per aconseguir polítiques favorables de les administracions- no s'ha aturat. La tornada a la normalitat arriba sense que el país ni la seva capital hagin definit un nou model econòmic que permeti rebaixar el pes específic del turisme. L'aspiració de la capital és recuperar aquest estiu el volum de turistes que van visitar la ciutat el 2019.
Els contraris a l'aeroport, agrupats en la plataforma Zeroport, aposten clarament pel decreixement turístic. "Si creix la quantitat de turistes que arriben, el model econòmic continuarà provocant desigualtats. El que cal és reduir la dependència del turisme", diu Jaume Osete. En canvi, les veus del món empresarial que defensen l'ampliació de l'aeroport reivindiquen el creixement del volum de passatgers. "Això no significarà necessàriament un increment del turisme, sinó un canvi en la tipologia", defensa. Rovira planteja que el model turístic no depèn només del futur de l'aeroport i que l'increment de passatgers pot tenir conseqüències positives. "Pot facilitar la mobilitat internacional per motius laborals i fer arribar talent per a l'economia digital", argumenta. "El creixement que suposaria la proposta d'Aena només beneficiaria una minoria, s'ha d'apostar per una economia més local i resilient", respon Osete.
4. Quin impacte tindria l'ampliació en el medi ambient? El debat sobre l'ampliació de l'aeroport i, per tant, sobre el creixement del trànsit aeri sobre Barcelona, arriba en un moment d'emergència climàtica. Per ara, els avions no disposen d'alternativa als combustibles fòssils i això lliga el projecte d'Aena a un augment de la contaminació. "El rellevant és que es potenciïn els vols intercontinentals, mentre que pel curt i el mig radi es pot apostar per altres sistemes de transport", defensa Rovira. "El planeta no aguanta més emissions i no podem insistir en el model que ens ha portat al desastre, perquè seria fer una cursa cap al precipici", insisteix Osete.
Segons dades que l'Ajuntament va fer públiques abans de la pandèmia, el port i l'aeroport multipliquen per quatre els milions de tones de diòxid de carboni que emet la ciutat. Fa poc més d'un any, el consistori instava l'Estat a treballar perquè la Unió Europea elimini les exempcions sobre el querosè. També aleshores, va demanar a Aena l'eliminació dels vols de menys de 1.000 quilòmetres que disposin d'opció alternativa en tren, sempre que suposin trajectes inferiors a set hores.
5. Un debat de sí o no? Continua el compte enrere perquè el futur de l'aeroport del Prat arribi a la taula del consell de ministres i diverses veus demanen conciliació. Aragonès reclama trobar consens entre les postures confrontades, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, demana evitar "un debat de sí o no", un punt de vista compartit pel president de la Generalitat. "El debat ha de ser sobre quines infraestructures necessitem per a uns objectius compartits", ha dit aquesta setmana.
Els posicionaments de defensors i detractors de l'ampliació, però, fan preveure una entesa difícil. El president d'Aena, Maurici Lucena, insisteix que el creixement de l'aeroport ajudaria a mitigar el risc de "decadència" econòmica de Catalunya i el món empresarial considera "imprescindible" l'ampliació.
La plataforma Zeroport, en canvi, s'hi oposa frontalment i assegura que les posicions no es podran acostar. "El consens és impossible. Qualsevol proposta que no impliqui la reducció d'emissions no és sostenible", diu Osete. "Hem de posar sobre la taula elements de sostenibilitat per compensar l'ampliació però també hem de posar Barcelona en el mapa", conclou el director del servei d'estudis de la Cambra de Barcelona, Joan Ramon Rovira.