tribunals

La Fiscalia justifica les penes elevades perquè els 13 universitaris jutjats anaven tapats i en grup

Les defenses critiquen que la presó sol·licitada és la mateixa que la d'una temptativa d'homicidi amb agreujant

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 4 de juny de 2021 a les 15:00 |
Els acusats de ''la Pública a judici'' a les portes de l'Audiència de Barcelona | ACN
El fiscal que acusa 13 universitaris de desordres públics i danys en una manifestació d’estudiants del 2 de març del 2017 ha reconegut aquest divendres que les penes sol·licitades són "altes" perquè anaven tapats per amagar la seva identitat i actuaven en grup. La Fiscalia ha elevat a definitiu l'escrit d'acusació contra els tretze estudiants acusats en la causa de "la Pública a judici".

El ministeri públic demana vuit anys i mig de presó i multes d'11.000 euros. El fiscal ha remarcat que no s'està perseguint una manifestació, sinó la realització d'actes "violents" durant aquesta acció. "Això dista molt de pertànyer al dret de reunió i manifestació", ha dit. Els estudiants estan acusats dels delictes de danys i desordres públics amb l'agreujant de disfressa, perquè van intentar dificultar la identificació per part de la policia. "No es vol perseguir una manifestació més o menys legal en contra de la pujada de taxes universitàries", ha apuntat el fiscal, que ha indicat que els acusats són "un grup de persones encaputxades que van fer actes vandàlics que disten molt del dret de manifestació o reunió".


El fiscal ha argumentat que hi va haver una alteració de la pau pública "de forma substancial" amb la crema del contenidor i el trencament dels vidres de l'entitat financera perquè els acusats van impedir "el normal desenvolupament de la convivència ciutadana" i "l'exercici de drets fonamentals" mitjançant "actes de violència contra béns patrimonials". També ha dit que el contenidor "desenvolupava una funció comunal perquè és de domini públic i qualsevol ciutadà s'hi pot acostar per llançar la brossa" i per això ha conclòs que "es van causar danys a béns de caràcter públic".

El fiscal ha detallat un a un els elements incriminatoris per a cadascun dels universitaris jutjats, però ha insistit en el fet que més enllà de l'autoria concreta dels fets, havien de tenir la mateixa pena perquè actuaven disfressats, en bloc i de manera coordinada per amagar la seva identitat. "Les imatges no estan manipulades i la realització del vídeo final per part dels Mossos és el relat cronològic del que ha passat", ha afirmat el fiscal, en contra dels arguments de les defenses. "No és procedent posar en dubte unes imatges que no es van impugnar en la fase d'instrucció", ha conclòs.


Els estudiants es neguen a declarar

En el judici, vist per a sentència, fa referència a unes protestes on es va cremar un contenidor amb una bengala i es van trencar vidres d'una entitat financera a cops de martell. Els estudiants no han declarat. Les defenses han insistit en la impugnació de les imatges. Sostenen que la numeració dels arxius d'imatges facilitats pel cos policial suggereixen que manquen imatges. Afegeixen que el vídeo final de resum està tallat i editat. També han criticat que els agents que les van gravar no han declarat al judici. Per tot això han insistit que no s'haurien de tenir en compte com element probatori.


Tampoc consideren que les identificacions de cap dels 13 universitaris estiguin clares. "Però el més greu és que durant el judici cap agent ha relacionat i assenyalat directament a la sala als investigats", ha expressat el primer advocat de la defensa. "És el gran misteri d’aquest judici: qui, com i d'acord amb què es van posar noms i cognoms a unes imatges?", s'ha preguntat un dels advocats en aquest sentit.

Els advocats de la defensa han apuntat que no es van produir desordres públics perquè segons les imatges hi havia vianants i un ciclista durant el moment dels fets. Tampoc estan d'acord en considerar que el contenidor és un bé comunal, sinó que seria una propietat privada de FCC. Han posat en dubte el mateix valor d'aquest contenidor. Han negat que es produís un "incendi" amb el contenidor, perquè aquest terme inclou un element de "descontrol i perill extra" que consideren que no es va produir.

Les defenses han insistit a assenyalar una "deficiència probatòria" en el judici i han criticat que es demanin vuit anys i mig de presó als universitaris. Un dels advocats ha assenyalat que aquests anys són els mateixos que es demanen "en una temptativa d'homicidi portada a terme i amb agreujant". Per tot això han demanat una sentència absolutòria.

Les defenses qüestionen les identificacions

La sessió d'ahir va estar marcada per l'interrogatori de diversos testimonis dels Mossos que es van encarregar de fer les investigacions i les identificacions dels acusats. A preguntes de la Fiscalia els agents van detallar com havien elaborat els informes i com van identificar els joves concrets d'entre la gran quantitat de persones que hi havia aquell dia al centre de Barcelona. El relat en alguns moments va flaquejar, especialment a l'hora de justificar com es va determinar qui era qui.

Algun agent va admetre que havia fet la identificació per "inferència" i la majoria van explicar que havien vist els joves abans, després havien desaparegut sota un llençol negre, i havien reaparegut al final de la mobilització. I com els van identificar? Per alguns elements de la indumentària i la constitució. Els Mossos van admetre també que disposen d'un banc d'imatges que utilitzen per fer identificacions a les manifestacions.

Vuit anys i mig de presó per una manifestació

La Fiscalia demana vuit anys i mig de presó per a cada estudiant, i multes que superen els 11.000 euros pels fets que van tenir lloc a la manifestació. En l'escrit d'acusació, i també en la instrucció, no s'identifiquen conductes concretes de la majoria dels acusats. De fet, només s'atribueixen fets presumptament delictius a tres dels estudiants. La resta, diu el fiscal, "van col·laborar activament i van actuar de mutu acord". Els joves consideren desproporcionada la petició de pena i asseguren que són víctimes d'una persecució política i que se'ls jutja per les seves militàncies, concretament per formar part del SEPC. 

A l'exterior de l'Audiència de Barcelona, on ahir ja s'hi van concentrat més d'un centenar de persones per reclamar l'absolució dels estudiants, hi haurà avui diverses activitats. Després d'un esmorzar popular a primera hora, hi ha hagut parlaments del SEPC, Arran, Endavant, Òmnium, l'ANC i la Crida LGBT. També monòlegs i concerts, i intervencions de la CUP, CGT i plataforma pels serveis públics, entre d'altres, que s'han solidaritzat amb els joves. S'ha habilitat també una zona d'estudi. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació