06
de juny
del
2021
Actualitzat
el
07
de juny
a les
17:43h
Junts va afrontar sense unanimitat el pols final de la negociació amb ERC. Hi havia veus, tant al Govern com a Lledoners, que haurien preferit tancar abans un acord amb els republicans i no portar tant al límit les converses, que en algunes ocasions van vorejar la repetició de les eleccions. Un cop dins l'executiu, en el qual ocupen carteres de molt pes -Salut, Economia, Acció Exterior-, s'està produint un procés de reordenació en un partit amb pòsit de dècades però només uns mesos de funcionament. Aquesta és la situació dels seus principals lideratges un cop tancada l'alineació del Govern.
- Jordi Puigneró. El dissabte 22 de maig, mentre assistia a una competició esportiva de la seva filla, Puigneró va rebre una trucada de la cúpula de Junts per oferir-li ser vicepresident del Govern. La plaça havia quedat vacant des que Elsa Artadi i Josep Rius havien comunicat la seva intenció de queda fora de l'executiu, i en un moment de la confecció de l'executiu també es va sondejar Jaume Giró, conseller d'Economia, per ser la veu principal de Junts al gabinet de Pere Aragonès. Puigneró és un dels consellers que en l'anterior legislatura va fer el pas del PDECat a Junts -tot i que va intentar fer de mitjancer amb David Bonvehí per evitar la trencadissa-, va ser el favorit durant un temps per ser candidat efectiu al costat de Carles Puigdemont -va optar per no plantar cara a Laura Borràs- i ara ascendeix en pes polític i també en competències.
Fins i tot hi ha veus que el situen ja com a favorit per ser candidat a les properes eleccions, sempre i quan Borràs -investigada ara al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel presumpte fraccionament de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes- no pugui participar en la cursa. De moment, s'ha envoltat de l'equip que ja tenia a Polítiques Digitals i de perfils tècnics com Ricard Font, secretari general de Vicepresidència i provinent de l'equip de Damià Calvet. És l'únic conseller de Junts que ha repetit respecte l'anterior legislatura, i té el repte de coordinar-se amb Aragonès per evitar que es repeteixi el carrusel de discrepàncies al Govern. Fins ara, la sintonia hi és: va validar sense problemes l'elecció de Patrícia Plaja com a portaveu de l'executiu i existeix el compromís de no crear compartiments estancs entre ERC i Junts.
- Jordi Sànchez. El secretari general de Junts ha estat el veritable protagonista de la negociació dins del seu partit. Res s'ha fet sense la seva supervisió. S'ha connectat a totes les reunions telemàtiques des de Lledoners, centre penitenciari des del qual també ha confegit l'alineació del Govern. Qui fa les trucades per sondejar els membres del Govern és ell, amb un alt grau de discreció que va posar més d'un -i de dos- consellers de l'anterior executiu molt nerviós durant el cap de setmana previ als nomenaments. Les formes en la negociació li han valgut crítiques internes -sobretot pel tram final, monopolitzat per ell i Aragonès-, però l'entrada al Govern també s'ha convertit en un bàlsam: hi ha hagut acord i s'han situat peces en el sottogovernoprovinents del sector més institucional, que durant la negociació havia estat el col·lectiu intern amb més reticències cap a la manera com s'havien gestionat les converses.
Sànchez ha rebut el ple suport de Puigdemont a l'hora de liderar les converses, tot i que ha acabat topant -així ho remarquen diverses fonts consultades per NacióDigital- amb altres veus amb ascendència -i també properes a l'expresident- com Artadi. També ha aconseguit que el full de ruta acordat amb ERC inclogui l'escepticisme de Junts amb la taula de diàleg, per bé que l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) emet pronunciaments més pragmàtics que altres dirigents de Junts quan s'aborda la relació amb Pedro Sánchez. Al voltant de la figura del secretari general de Junts, com testimonien diverses fonts del partit, hi continua orbitant el nom de David Madí: a l'exconseller àulic d'Artur Mas se li atribueix la idea de fitxar Jaume Giró.
- Carles Puigdemont. L'eurodiputat es va desmarcar des del primer moment de la negociació per evitar que se'l pogués acusar de tutelar el posicionament del seu partit, primer, i el futur president, després. Ho va explicar en una carta feta pública just després de la investidura d'Aragonès en la qual destil·lava malestar pel context en el qual s'havien desenvolupat les converses amb ERC. El seu rol, sostenen al partit, passa per exercir el principal lideratge públic de les noves sigles i per continuar col·leccionant victòries a Europa. Aquesta setmana, per exemple, ha recuperat -provisionalment- la immunitat que li va tombar el Parlament Europeu amb la votació del suplicatori enviat pel Tribunal Suprem. Un nou triomf judicial en el camp comunitari.
Puigdemont, en els propers mesos, també haurà d'abordar -al costat de Toni Comín, també eurodiputat de Junts- la reformulació del Consell per la República, un dels aspectes que més va tensar les converses amb ERC. L'acord final fa servir aquests termes exactes per referir-se a l'estructura de l'exili i a la seva relació amb la nova direcció col·legiada del procés: "Apostem per un espai que actuï de forma discreta i que busqui transitòriament la coordinació amb el Consell per la República fins que aquest finalitzi la seva reformulació en consens entre totes les organitzacions perquè l'espai de coordinació, consens i direcció estratègica es pugui situar en el seu marc". El seu lideratge dins de Junts, en tot cas, no és discutit per ningú, i ell assenyala que no vol exercir cap tipus de tutela ni d'ombra sobre Aragonès, fins al punt que s'ha descartat per formar part de la taula de diàleg amb el govern espanyol.
- Elsa Artadi. Vicepresidenta de Junts, portaveu del partit, diputada i cap de files a Barcelona, Artadi és una de les veus amb més protagonisme dins del partit. La plaça de vicepresidenta i consellera d'Economia, alimentada sovint pel seu entorn, semblava reservada per a ella, però just després de l'acord va comunicar a Sànchez, Puigdemont i Borràs que preferia no entrar a l'executiu per dedicar-se a la candidatura a les municipals del 2023. "Fa tres anys va renunciar a ser presidenta i ara a ser vicepresidenta", remarquen tant a Junts com a ERC sobre un moviment que també va causar sorpresa de portes endins. Entre les seves prioritats també hi ha dedicar-se al partit, on el tram final de la negociació ha causat topades entre ella i Sànchez.
- Josep Rius. Vicepresident de Junts i excap de gabinet de Puigdemont, aquesta legislatura ha fet el salt a la política institucional com a diputat. Va optar per quedar-se fora del Govern, tot i que se li va oferir la vicepresidència i la conselleria d'Acció Exterior. Assegura que es dedicarà al Parlament i a continuar fent suport a Lledoners -és molt proper a Quim Forn- i també a l'exili. El seu paper entre bambolines, però, es mantindrà: del cercle del Puigdemont, és qui més entrada té al nucli dur de Sánchez a la Moncloa. Serà portaveu adjunt de Junts després d’imposar-se en la votació interna dels diputats a Francesc de Dalmases, Glòria Freixa i Joan Canadell.
- Laura Borràs. La candidata a les eleccions del 14-F va optar, al març, per ser presidenta del Parlament i no incorporar-se al futur gabinet de Pere Aragonès. Una posició amb pes institucional que, malgrat tot, no li ha permès disposar d'un paper central en les negociacions -sí que hi va participar Francesc de Dalmases, del seu entorn més proper- amb ERC. En la decisió de quedar-se a la cambra va ser decisiva l'opinió de Jordi Sànchez. Borràs hauria preferit que Dalmases hagués ocupat la presidència del grup parlamentari o que n'hagués estat portaveu, però les places han estat ocupades per Albert Batet i Mònica Sales, respectivament. Des de la presidència de la cambra, però, Borràs està sent agressiva en el combat amb Vox, una actitud que a Junts li serveix per diferenciar-la de l'etapa liderada per Roger Torrent. Sobre d'ella, però, hi sobrevola la investigació, ara al TSJC, sobre el presumpte fraccionament.
- Josep Rull i Jordi Turull. Són els dos presos provinents del PDECat amb més pes intern. Estimats per la militància i peces clau en cada campanya que han pogut afrontar des de la presó, han vist com Sànchez els guanyava en protagonisme en la negociació i com el Govern ha perdut algunes de les veus més properes a ells. És el cas de Damià Calvet, peça fonamental de l'entorn de Rull -únic conseller que despatxava cada setmana amb ell a la presó assumptes relacionats amb Territori-, i de Meritxell Budó, a qui Turull va promoure a Presidència i a qui va blindar quan Quim Torra va pressionar per situar Borràs en aquesta plaça en la legislatura passada. Turull, en tot cas, ha aconseguit situar a l'executiu dues conselleres de la seva confiança: Lourdes Ciuró a Justícia i Violant Cervera a Drets Socials, que també gestionarà l'habitatge.
- Damià Calvet. L'exconseller de Territori és un dels que més es va moure internament per aconseguir un acord amb ERC que permetés reeditar el Govern de coalició. També va ser actiu a l'hora d'intentar continuar al Govern. Rull i Turull, per exemple, l'haurien vist amb bons ulls com a vicepresident. Finalment, però, se n'ha quedat fora, i se'l situa com a aspirant a presidir el Port de Barcelona, plaça per la qual també s'atribueix interès a Miquel Buch, exconseller d'Interior. Calvet i Buch eren l'aposta de Rull i Turull com a candidat a la Generalitat i home fort de Junts, respectivament, i amb el pas dels mesos s'han vist desplaçats fora del Govern i allunyats del nucli decisori del partit. "Els vam advertir que els passaria", sostenen excompanys seus al PDECat.
- Gemma Geis. La nova consellera d'Universitats ha anat ascendint posicions a Junts gràcies a la seva feina al grup parlamentari i als resultats electorals obtinguts a Girona en les dues últimes eleccions. Com a membre del Govern, guanya pes polític i camp per córrer com a veu respectada a les files de Puigdemont.
- Albert Batet. Tot i les aspiracions que ha anat tenint els últims anys, Batet continuarà aquesta legislatura sense convertir-se en conseller. L'exalcalde de Valls serà una altra vegada el president del grup parlamentari de Junts, encarregat de fixar la posició del partit en un context delicat: són conegudes les discrepàncies estratègiques sobre el diàleg i el full de ruta amb ERC, però les dues formacions tenen acordat minimitzar qualsevol dissens en el primer tram del mandat d'Aragonès.
- Mònica Sales. La votació d'aquesta setmana al grup parlamentari va situar Sales, que es va estrenar com a diputada la legislatura anterior, com a portaveu de grup. Era la única candidata, mentre que pel càrrec de portaveu adjunt, que recaurà en Rius, hi havia més opcions. Veu de la nova fornada de Junts, provinent de les Terres de l'Ebre, es foguejarà en una legislatura que també ha de servir per consolidar les sigles de Puigdemont i Sànchez. Des del Govern, des del Parlament, des de l'exili i des de Lledoners. Les quatre potes d'un projecte sotmès des dels inicis a la necessitat de buscar els equilibris interns.
- Jordi Puigneró. El dissabte 22 de maig, mentre assistia a una competició esportiva de la seva filla, Puigneró va rebre una trucada de la cúpula de Junts per oferir-li ser vicepresident del Govern. La plaça havia quedat vacant des que Elsa Artadi i Josep Rius havien comunicat la seva intenció de queda fora de l'executiu, i en un moment de la confecció de l'executiu també es va sondejar Jaume Giró, conseller d'Economia, per ser la veu principal de Junts al gabinet de Pere Aragonès. Puigneró és un dels consellers que en l'anterior legislatura va fer el pas del PDECat a Junts -tot i que va intentar fer de mitjancer amb David Bonvehí per evitar la trencadissa-, va ser el favorit durant un temps per ser candidat efectiu al costat de Carles Puigdemont -va optar per no plantar cara a Laura Borràs- i ara ascendeix en pes polític i també en competències.
Fins i tot hi ha veus que el situen ja com a favorit per ser candidat a les properes eleccions, sempre i quan Borràs -investigada ara al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel presumpte fraccionament de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes- no pugui participar en la cursa. De moment, s'ha envoltat de l'equip que ja tenia a Polítiques Digitals i de perfils tècnics com Ricard Font, secretari general de Vicepresidència i provinent de l'equip de Damià Calvet. És l'únic conseller de Junts que ha repetit respecte l'anterior legislatura, i té el repte de coordinar-se amb Aragonès per evitar que es repeteixi el carrusel de discrepàncies al Govern. Fins ara, la sintonia hi és: va validar sense problemes l'elecció de Patrícia Plaja com a portaveu de l'executiu i existeix el compromís de no crear compartiments estancs entre ERC i Junts.
- Jordi Sànchez. El secretari general de Junts ha estat el veritable protagonista de la negociació dins del seu partit. Res s'ha fet sense la seva supervisió. S'ha connectat a totes les reunions telemàtiques des de Lledoners, centre penitenciari des del qual també ha confegit l'alineació del Govern. Qui fa les trucades per sondejar els membres del Govern és ell, amb un alt grau de discreció que va posar més d'un -i de dos- consellers de l'anterior executiu molt nerviós durant el cap de setmana previ als nomenaments. Les formes en la negociació li han valgut crítiques internes -sobretot pel tram final, monopolitzat per ell i Aragonès-, però l'entrada al Govern també s'ha convertit en un bàlsam: hi ha hagut acord i s'han situat peces en el sottogovernoprovinents del sector més institucional, que durant la negociació havia estat el col·lectiu intern amb més reticències cap a la manera com s'havien gestionat les converses.
Sànchez ha rebut el ple suport de Puigdemont a l'hora de liderar les converses, tot i que ha acabat topant -així ho remarquen diverses fonts consultades per NacióDigital- amb altres veus amb ascendència -i també properes a l'expresident- com Artadi. També ha aconseguit que el full de ruta acordat amb ERC inclogui l'escepticisme de Junts amb la taula de diàleg, per bé que l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) emet pronunciaments més pragmàtics que altres dirigents de Junts quan s'aborda la relació amb Pedro Sánchez. Al voltant de la figura del secretari general de Junts, com testimonien diverses fonts del partit, hi continua orbitant el nom de David Madí: a l'exconseller àulic d'Artur Mas se li atribueix la idea de fitxar Jaume Giró.
- Carles Puigdemont. L'eurodiputat es va desmarcar des del primer moment de la negociació per evitar que se'l pogués acusar de tutelar el posicionament del seu partit, primer, i el futur president, després. Ho va explicar en una carta feta pública just després de la investidura d'Aragonès en la qual destil·lava malestar pel context en el qual s'havien desenvolupat les converses amb ERC. El seu rol, sostenen al partit, passa per exercir el principal lideratge públic de les noves sigles i per continuar col·leccionant victòries a Europa. Aquesta setmana, per exemple, ha recuperat -provisionalment- la immunitat que li va tombar el Parlament Europeu amb la votació del suplicatori enviat pel Tribunal Suprem. Un nou triomf judicial en el camp comunitari.
Puigdemont, en els propers mesos, també haurà d'abordar -al costat de Toni Comín, també eurodiputat de Junts- la reformulació del Consell per la República, un dels aspectes que més va tensar les converses amb ERC. L'acord final fa servir aquests termes exactes per referir-se a l'estructura de l'exili i a la seva relació amb la nova direcció col·legiada del procés: "Apostem per un espai que actuï de forma discreta i que busqui transitòriament la coordinació amb el Consell per la República fins que aquest finalitzi la seva reformulació en consens entre totes les organitzacions perquè l'espai de coordinació, consens i direcció estratègica es pugui situar en el seu marc". El seu lideratge dins de Junts, en tot cas, no és discutit per ningú, i ell assenyala que no vol exercir cap tipus de tutela ni d'ombra sobre Aragonès, fins al punt que s'ha descartat per formar part de la taula de diàleg amb el govern espanyol.
- Elsa Artadi. Vicepresidenta de Junts, portaveu del partit, diputada i cap de files a Barcelona, Artadi és una de les veus amb més protagonisme dins del partit. La plaça de vicepresidenta i consellera d'Economia, alimentada sovint pel seu entorn, semblava reservada per a ella, però just després de l'acord va comunicar a Sànchez, Puigdemont i Borràs que preferia no entrar a l'executiu per dedicar-se a la candidatura a les municipals del 2023. "Fa tres anys va renunciar a ser presidenta i ara a ser vicepresidenta", remarquen tant a Junts com a ERC sobre un moviment que també va causar sorpresa de portes endins. Entre les seves prioritats també hi ha dedicar-se al partit, on el tram final de la negociació ha causat topades entre ella i Sànchez.
- Josep Rius. Vicepresident de Junts i excap de gabinet de Puigdemont, aquesta legislatura ha fet el salt a la política institucional com a diputat. Va optar per quedar-se fora del Govern, tot i que se li va oferir la vicepresidència i la conselleria d'Acció Exterior. Assegura que es dedicarà al Parlament i a continuar fent suport a Lledoners -és molt proper a Quim Forn- i també a l'exili. El seu paper entre bambolines, però, es mantindrà: del cercle del Puigdemont, és qui més entrada té al nucli dur de Sánchez a la Moncloa. Serà portaveu adjunt de Junts després d’imposar-se en la votació interna dels diputats a Francesc de Dalmases, Glòria Freixa i Joan Canadell.
- Laura Borràs. La candidata a les eleccions del 14-F va optar, al març, per ser presidenta del Parlament i no incorporar-se al futur gabinet de Pere Aragonès. Una posició amb pes institucional que, malgrat tot, no li ha permès disposar d'un paper central en les negociacions -sí que hi va participar Francesc de Dalmases, del seu entorn més proper- amb ERC. En la decisió de quedar-se a la cambra va ser decisiva l'opinió de Jordi Sànchez. Borràs hauria preferit que Dalmases hagués ocupat la presidència del grup parlamentari o que n'hagués estat portaveu, però les places han estat ocupades per Albert Batet i Mònica Sales, respectivament. Des de la presidència de la cambra, però, Borràs està sent agressiva en el combat amb Vox, una actitud que a Junts li serveix per diferenciar-la de l'etapa liderada per Roger Torrent. Sobre d'ella, però, hi sobrevola la investigació, ara al TSJC, sobre el presumpte fraccionament.
- Josep Rull i Jordi Turull. Són els dos presos provinents del PDECat amb més pes intern. Estimats per la militància i peces clau en cada campanya que han pogut afrontar des de la presó, han vist com Sànchez els guanyava en protagonisme en la negociació i com el Govern ha perdut algunes de les veus més properes a ells. És el cas de Damià Calvet, peça fonamental de l'entorn de Rull -únic conseller que despatxava cada setmana amb ell a la presó assumptes relacionats amb Territori-, i de Meritxell Budó, a qui Turull va promoure a Presidència i a qui va blindar quan Quim Torra va pressionar per situar Borràs en aquesta plaça en la legislatura passada. Turull, en tot cas, ha aconseguit situar a l'executiu dues conselleres de la seva confiança: Lourdes Ciuró a Justícia i Violant Cervera a Drets Socials, que també gestionarà l'habitatge.
- Damià Calvet. L'exconseller de Territori és un dels que més es va moure internament per aconseguir un acord amb ERC que permetés reeditar el Govern de coalició. També va ser actiu a l'hora d'intentar continuar al Govern. Rull i Turull, per exemple, l'haurien vist amb bons ulls com a vicepresident. Finalment, però, se n'ha quedat fora, i se'l situa com a aspirant a presidir el Port de Barcelona, plaça per la qual també s'atribueix interès a Miquel Buch, exconseller d'Interior. Calvet i Buch eren l'aposta de Rull i Turull com a candidat a la Generalitat i home fort de Junts, respectivament, i amb el pas dels mesos s'han vist desplaçats fora del Govern i allunyats del nucli decisori del partit. "Els vam advertir que els passaria", sostenen excompanys seus al PDECat.
- Gemma Geis. La nova consellera d'Universitats ha anat ascendint posicions a Junts gràcies a la seva feina al grup parlamentari i als resultats electorals obtinguts a Girona en les dues últimes eleccions. Com a membre del Govern, guanya pes polític i camp per córrer com a veu respectada a les files de Puigdemont.
- Albert Batet. Tot i les aspiracions que ha anat tenint els últims anys, Batet continuarà aquesta legislatura sense convertir-se en conseller. L'exalcalde de Valls serà una altra vegada el president del grup parlamentari de Junts, encarregat de fixar la posició del partit en un context delicat: són conegudes les discrepàncies estratègiques sobre el diàleg i el full de ruta amb ERC, però les dues formacions tenen acordat minimitzar qualsevol dissens en el primer tram del mandat d'Aragonès.
- Mònica Sales. La votació d'aquesta setmana al grup parlamentari va situar Sales, que es va estrenar com a diputada la legislatura anterior, com a portaveu de grup. Era la única candidata, mentre que pel càrrec de portaveu adjunt, que recaurà en Rius, hi havia més opcions. Veu de la nova fornada de Junts, provinent de les Terres de l'Ebre, es foguejarà en una legislatura que també ha de servir per consolidar les sigles de Puigdemont i Sànchez. Des del Govern, des del Parlament, des de l'exili i des de Lledoners. Les quatre potes d'un projecte sotmès des dels inicis a la necessitat de buscar els equilibris interns.