tribunals

Les defenses qüestionen les identificacions dels Mossos en la causa de «la Pública a judici»

Els advocats posen en dubte la investigació de la policia catalana i les imatges aportades a la causa, i denuncien vulneracions de drets

per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 3 de juny de 2021 a les 13:00 |
Concentració a les portes de l'Audiència de Barcelona en suport als estudiants encausats per ''la Pública a judici'' | ACN
Les defenses dels estudiants de "La Pública, a judici" han qüestionat davant del tribunal la investigació dels Mossos que va permetre encausar tretze persones per la manifestació del 2 de març de 2017 per la rebaixa de taxes universitàries. Concretament, els advocats han posat en dubte tant les imatges utilitzades per la policia com les identificacions que es van dur a terme per atribuir als acusats els suposats fets delictius. En la sessió d'aquest dijous han declarat els testimonis dels Mossos que van participar de la investigació i van fer les identificacions i els seguiments dels estudiants. La declaració dels acusats està prevista per divendres. A les portes de l'Audiència de Barcelona s'hi han concentrat un centenar de persones per donar suport als encausats i reclamar-ne l'absolució.

Els testimonis dels Mossos han detallat com van fer les identificacions i han revelat que disposen d'un banc d'imatges de mobilitzacions que serveixen per fer identificacions posteriors. Es van basar bàsicament en imatges prèvies a la manifestació i després d'"amagar-se" sota una manta per canviar-se de roba. Elements com les ulleres de sol, les ungles o indumentària van permetre, han dit els testimonis, vincular els acusats amb els presumptes delictes. També es van basar en accions anteriors i posteriors en què els acusats també havien participat. De tota manera, en el cas d'Ana Algarra, el testimoni que la va identificar ha admès que no s'ha pogut acreditar quin paper va tenir els fets.


Agents dels Mossos que han comparegut davant del tribunal han reconegut que algunes identificacions es van fer per "inferència". "Entenem que si els vam veure abans de la manifestació i no els vam tornar a veure fins que van desaparèixer les persones vestides de negre, és que eren les mateixes", ha dit un dels testimonis. 

L'agent dels Mossos instructor de les diligències sobre la manifestació ha detallat davant del jutge que va ordenar l'anàlisi d'imatges i comprovacions respecte a la identitat de les persones que apareixien com a possibles autors dels delicte. Les imatges procedien de mitjans policials i de mitjans de comunicació. L'agent ha dit que ell va disposar de la gravació completa i ha dit que hi ha part dels fets -la crema del contenidor i el trencament de vides d'un banc- on ja apareixen els acusats. "Després es posen sota d'un llençol i apareixen a cara descoberta, i això ens dona una imatge dels responsables i dels que feien el seguiment de les accions", ha dit el testimoni.


Sobre els incidents, l'agent ha assenyalat tres dels acusats, Irene López, que "donava indicacions i controlava què passava", Arià Bayé, que va ruixar amb líquid inflamable un contenidor, i Francesc Baltasar com va llançar la bengala que va encendre'l. "Entenem que totes les persones que formaven part del grup van col·laborar en la comissió dels fets", ha dit el testimoni, que ha assenyalat que les accions estaven "planificades prèviament". L'agent ha comentat un dels vídeos aportats per la Fiscalia i ha fet referència al black block, una tècnica "dels moviments antisistema" per evitar facilitar les identificacions. 

El testimoni ha explicat les identificacions i ha dit que es van fer cerques a les xarxes socials de persones que havien interaccionat amb el SEPC i amb la mobilització concreta. Actuacions policials prèvies també van ser utilitzades "com a base" per identificar. "Teníem les cares, les identitats i era la mateixa plataforma i la mateixa reivindicació", ha dit l'agent. També es van fer seguiments als investigats. "No vam haver de fer una gran recerca", ha admès.


Les identificacions

La defensa ha volgut acreditar que es van editar les imatges que es van utilitzar per identificar els acusats i ha posat en dubte les identificacions que va fer la policia. "No vaig fer cap identificació presencial a la manifestació", ha detallat el testimoni. Ha detallat també que l'ordre de les imatges per elaborar el vídeo el van decidir els Mossos tot i que en alguns casos era un ordre "lògic". El testimoni també ha negat cap intervenció d'ordre públic durant la manifestació. "No hi va haver ús de la força", ha dit.

Una altra testimoni, que va fer seguiments a dos dels acusats, ha explicat a preguntes de la Fiscalia com va fer les identificacions. "Francesc Baltasar és qui va cremar el contenidor al carrer Pelai. El vaig identificar per la samarreta blanca de màniga curta que sobresortia malgrat anar tapat, també per les ulleres de sol i la constitució", ha dit. L'acusat es va "descobrir" al principi i després de les accions. A preguntes de les defenses la testimoni ha admès que Baltasar només duia ulleres de sol quan anava tapat, no pas després.

La testimoni també va identificar l'acusada Clàudia Camats, gràcies a les ulleres de sol que duia. Segons l'agent, Camats va fer "contravigilància" en el moment que la resta del grup feia accions. L'agent va fer fotografies amb el mòbil d'altres dels acusats, Alba Monfort, als Ferrocarrils durant les tasques de seguiment que tenia encarregades. També va fer una identificació a l'acusat Jordi Barbero. També va fer un informe sobre l'actuació del grup per impedir les identificacions. En tot moment, la testimoni ha dit que rebia ordres de l'instructor de les diligències. 

Més testimonis han detallat les identificacions. Es van basar, per exemple, en pantalons texans i vambes de marca Puma. "No puc descartar que hi hagués més gent amb aquestes vambes a la manifestació", ha admès un dels agents a preguntes de la defensa. La resta de testimonis policials han anat en la mateixa línia i han relatat que els acusats van ser vistos abans de la manifestació, van desaparèixer sota el llençol negre, i van reaparèixer després. En el cas de Jordi Barbero, per exemple, havia estat identificat amb anterioritat en una altra acció. Pel que fa a Alba Monfort, també va ser vista abans de la manifestació, desapareix i reapareix de sota del llençol. Els testimonis han assenyalat que tots formaven part del mateix grup.

La defensa impugna les imatges aportades

La defensa, exercida per Eduardo Cáliz i Xavier Monge, ha demanat en el tràmit de qüestions prèvies impugnar les imatges aportades dels fets que es jutgen. Considera que no es van entregar en el termini adequat ni es va acreditar que la cadena de custòdia. Segons la defensa, vulneren el principi de legalitat i causen indefensió. La Fiscalia ha rebutjat la petició i ha justificat que s'hagin aportat imatges editades pel fet de protegir persones que també apareixen en les gravacions. La defensa també ha criticat la desproporció de la pena i ha denunciat indefensió durant el procediment previ al judici.

Vuit anys i mig de presó per una manifestació

La Fiscalia demana vuit anys i mig de presó per a cada estudiant, i multes que superen els 11.000 euros pels fets que van tenir lloc a la manifestació. En l'escrit d'acusació, i també en la instrucció, no s'identifiquen conductes concretes de la majoria dels acusats. De fet, només s'atribueixen fets presumptament delictius a tres dels estudiants. La resta, diu el fiscal, "van col·laborar activament i van actuar de mutu acord". Els joves consideren desproporcionada la petició de pena i asseguren que són víctimes d'una persecució política i que se'ls jutja per les seves militàncies, concretament per formar part del SEPC. El judici s'allargarà fins demà. 

A les portes de l'Audiència de Barcelona s'hi han concentrat prop d'un centenar de persones en solidaritat amb els encausats. Representants de la Generalitat i de les universitats del país han donat suport als joves a les portes del Palau de Justícia. Partits com la CUP n'han reclamat l'absolució, i també el SEPC, les assemblees de facultat i bona part del moviment estudiantil ha exigit acabar amb aquesta causa, que fa més de quatre anys que dura. Hi ha hagut concerts i parlaments denunciant la persecució contra els estudiants i els moviments socials com a mostra de suport als tretze acusats.

En una entrevista amb NacióDigital, els joves explicaven com havien viscut aquests etapa i com encaraven el judici, que fins ara els ha fet molt difícil poder imaginar-se el seu futur més enllà de la sentència que dictarà el tribunal.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació