02
de juny
del
2021
Actualitzat
a la
13:47h
Revolucionar el món de les sèries en un mercat saturat és un esdeveniment únic. Molt poques produccions han aconseguit unificar els aplaudiments de la crítica i del públic a la vegada, generant una emoció com només es recorden de les grans sèries de les últimes dues dècades i que han marcat generacions, tendències i maneres de crear nous productes. Però aquesta sensació ha tornat amb Mare of Easttown i el fenomen no para de créixer. HBO, el veterà canal (i ara plataforma), és sinònim inequívoc de qualitat pel que fa a les sèries i ja aglutina èxits de renom en els últims anys: Chernobyl, The Young Pope, I May Destroy You, Years and Years, Watchmen, Big Little Lies o True Detective. A aquesta llista ja s'hi pot sumar la minisèrie que protagonitza Kate Winslet, que gràcies a diversos elements triomfa arreu.
Kate Winslet és el principal element d'una sèrie principalment dramàtica que sap ballar molt bé en tonalitats grises de comèdia àcida, de rialla entristida, de pur retrat d'una realitat molt concreta. Fictícia, però d'una gran càrrega humana que la converteix en creïble i empàtica per a l'espectador. La vida d'una detectiva d'un petit poble de Pennsilvània -és l'única- on ella va néixer, va triomfar a l'adolescència i va acabar "fracassant" a la vida és el punt neuràlgic de la trama, que va fent cercles a través d'escenaris paral·lels, tant del present com del passat.
L'actriu britànica s'endinsa en un paper que li demana una exigència actoral d'altíssima qualitat i ella, entre un personatge fet a mida i una història que provoca una evolució permanent, respon amb escreix. No només ho fa al mateix nivell que els millors drames de la seva carrera (Revolutionary Road i The Reader) sinó que la maduresa despreocupada, melancòlica i completament ensorrada de la protagonista, la Mare, obliga a Winslet a ser encara millor.
A més a més, la britànica ha demostrat els seus galons a l'hora d'agafar les regnes de la seva carrera en tots els aspectes. Pocs dies després de l'estrena de l'últim capítol, es va saber que Winslet havia demanat explícitament que no se li amagués la panxa en una escena de sexe de la sèrie. És més, l'actriu es va enfurismar quan va saber que volien retocar-la amb Photoshop en diverses fotografies promocionals. "Sé quantes arrugues tinc, no me n'heu de treure cap", va etzibar als responsables de la sèrie, segons va confessar ella mateixa al New York Times.
La història, el guió, és un altre dels màxims responsables del triomf de Mare of Easttown. Brad Ingelsby dirigeix per primer cop amb gran mestria. I per què? Perquè la seva principal tasca en l'última dècada ha estat la de guionista. Un escriptor que ha sabut anar perfilant una figura femenina de gran personalitat, de gran càrrega dramàtica, en un gènere molt masculí com el policíac. De la qualitat de Mare of Easttown només trobem a El puente (Bron), una sèrie sueca amb una immensa protagonista policia. La gràcia de la nova d'HBO, però, és que recull l'essència True Detective: drama, ambientació obscura, problemes familiars, complexitat interpretativa, un crim dolorós, els fantasmes del passat... Tots aquests elements, tan aplaudits per crítica i públic, en el 99% de les ocasions ha estat dut a la pantalla per homes. Winslet rebenta el sostre de vidre en aquest escenari tan concret i se situa ben amunt del podi.
L'entusiasme per Mare of Easttown arriba en un moment on les plataformes saturen les pantalles de tothom, promocionen desenes de sèries en poques setmanes i inunden els seus serveis amb històries mediocres o repetitives. HBO, en un format de minisèrie, regala una petita joia que es devora com una pel·lícula -un fet encara més atractiu en món atrafegat-, però que necessita una digestió lenta i equilibrada. Winslet és una de les millors actrius del planeta, de les últimes dècades, i aconsegueix un producte excel·lent a través d'una naturalitat tan humana que, en un món de CGI i actuacions impostades, esdevé un oasi en el desert.
Kate Winslet és el principal element d'una sèrie principalment dramàtica que sap ballar molt bé en tonalitats grises de comèdia àcida, de rialla entristida, de pur retrat d'una realitat molt concreta. Fictícia, però d'una gran càrrega humana que la converteix en creïble i empàtica per a l'espectador. La vida d'una detectiva d'un petit poble de Pennsilvània -és l'única- on ella va néixer, va triomfar a l'adolescència i va acabar "fracassant" a la vida és el punt neuràlgic de la trama, que va fent cercles a través d'escenaris paral·lels, tant del present com del passat.
L'actriu britànica s'endinsa en un paper que li demana una exigència actoral d'altíssima qualitat i ella, entre un personatge fet a mida i una història que provoca una evolució permanent, respon amb escreix. No només ho fa al mateix nivell que els millors drames de la seva carrera (Revolutionary Road i The Reader) sinó que la maduresa despreocupada, melancòlica i completament ensorrada de la protagonista, la Mare, obliga a Winslet a ser encara millor.
És la primera direcció d'Ingelsby Foto: HBO
A més a més, la britànica ha demostrat els seus galons a l'hora d'agafar les regnes de la seva carrera en tots els aspectes. Pocs dies després de l'estrena de l'últim capítol, es va saber que Winslet havia demanat explícitament que no se li amagués la panxa en una escena de sexe de la sèrie. És més, l'actriu es va enfurismar quan va saber que volien retocar-la amb Photoshop en diverses fotografies promocionals. "Sé quantes arrugues tinc, no me n'heu de treure cap", va etzibar als responsables de la sèrie, segons va confessar ella mateixa al New York Times.
La història, el guió, és un altre dels màxims responsables del triomf de Mare of Easttown. Brad Ingelsby dirigeix per primer cop amb gran mestria. I per què? Perquè la seva principal tasca en l'última dècada ha estat la de guionista. Un escriptor que ha sabut anar perfilant una figura femenina de gran personalitat, de gran càrrega dramàtica, en un gènere molt masculí com el policíac. De la qualitat de Mare of Easttown només trobem a El puente (Bron), una sèrie sueca amb una immensa protagonista policia. La gràcia de la nova d'HBO, però, és que recull l'essència True Detective: drama, ambientació obscura, problemes familiars, complexitat interpretativa, un crim dolorós, els fantasmes del passat... Tots aquests elements, tan aplaudits per crítica i públic, en el 99% de les ocasions ha estat dut a la pantalla per homes. Winslet rebenta el sostre de vidre en aquest escenari tan concret i se situa ben amunt del podi.
L'entusiasme per Mare of Easttown arriba en un moment on les plataformes saturen les pantalles de tothom, promocionen desenes de sèries en poques setmanes i inunden els seus serveis amb històries mediocres o repetitives. HBO, en un format de minisèrie, regala una petita joia que es devora com una pel·lícula -un fet encara més atractiu en món atrafegat-, però que necessita una digestió lenta i equilibrada. Winslet és una de les millors actrius del planeta, de les últimes dècades, i aconsegueix un producte excel·lent a través d'una naturalitat tan humana que, en un món de CGI i actuacions impostades, esdevé un oasi en el desert.