01
de juny
del
2021
Actualitzat
a les
21:11h
El Palau de la Generalitat ha viscut en l'última setmana el desembarcament de bona part dels protagonistes de l'estratègia comunicativa que ha desplegat ERC en els últims anys. El nomenament de Sergi Sabrià, amb experiència com a portaveu dels republicans tant al partit com al Parlament, en la plaça de director de l'oficina del president Pere Aragonès serveix per entendre la importància que ERC atorga a l'àrea comunicativa en l'inici d'aquesta nova etapa. El diagnòstic -compartit també amb Junts, com demostra les pàgines que es dediquen a aquest àmbit en l'acord de Govern- és que la comunicació va ser un dels principals esculls en la legislatura anterior. És per això que s'ha optat per un enfocament marcat per la "professionalització" de l'àrea, com ho exemplifica el nomenament de la periodista Patrícia Plaja com a portaveu de l'executiu.
Plaja, fins ara al capdavant de la comunicació dels Mossos d'Esquadra i coneguda pel tractament mediàtic institucional durant els atemptats del 17-A a Barcelona i a Cambrils, treballarà en la maquinària comunicativa de Palau i, cada dimarts, compareixerà després de la reunió del consell executiu. No pot participar en les reunions ordinàries del Govern, però quan s'aixequi la trobada formal sí que se citarà amb els consellers per acabar de conèixer els detalls de cada iniciativa que s'expliqui en la cita amb la premsa. El canvi de dinàmica és total: aquesta legislatura, per exemple, la consellera Meritxell Budó, que era titular de Presidència i també portaveu, coneixia els detalls de cada carpeta entre hora i mitja i dues hores abans de comparèixer davant dels mitjans.
ERC sosté que era "innegociable" que la portaveu fos una professional de la comunicació, sense carnet, malgrat que això farà que el posicionament polític tradicional de cada dimarts sobre qüestions d'actualitat es veurà ara minimitzat. Es volen potenciar els aspectes sectorials que surten cada setmana del consell executiu, i també identificar veus de referència dins l'executiu en determinades carpetes. Se cita, en aquest sentit, l'exemple de Marc Ramentol com a secretari general de Salut en els últims mesos -protagonista en rodes de premsa sobre restriccions, tant en rodes de premsa com en entrevistes a mitjans- o bé Ismael Peña López, el director general de Participació Ciutadana que va convertir-se en portaveu del Govern durant les eleccions del 14-F.
En tot cas, els republicans tenien decidit -almenys així ho assenyalen els seus dirigents- cedir la plaça de portaveu a una professional i desvincular-la de qualsevol conseller. Laura Vilagrà, titular de Presidència, va fitxar com a número dos d'Aragonès als comicis amb la idea d'aterrar a Palau, però en cap moment ha tingut ambició de ser portaveu. Una de les novetats d'aquesta legislatura és que la direcció general de comunicació -liderada per Carles Foguet- depèn de l'oficina del president, no de la secretaria de comunicació, un organisme que aquest cop estarà en mans d'ERC. Junts, en canvi, assumirà la secretaria de difusió, dels republicans en l'última legislatura.
La divisió en l'anterior executiu arribava al punt que el dia a dia estava farcit de reunions paral·leles. Era habitual, en aquest sentit, que els consellers d'ERC se citessin abans de cada consell executiu, i que els socis fessin exactament el mateix. La dinàmica havia arrelat també entre els responsables de comunicació de cada departament, i entre els caps de gabinet. Aragonès ha demanat als membres del Govern -de primera i de segona fila- que no hi hagi compartiments estancs. Els nomenaments comunicatius han estat comentats amb el vicepresident Jordi Puigneró, que no hi ha posat traves. El nom de Plaja no ha generat anticossos -treballava en un departament històricament liderat per l'espai de Junts- i, per ara, hi ha predisposició a tenir esperit d'equip.
Estratègia presidencialista
Els plans d'ERC també passen per potenciar el perfil presidencial d'Aragonès, que en les dues últimes setmanes ha fet discursos institucionals -en la seva presa de possessió i en la dels consellers-, dues entrevistes -una d'elles dins d'un reportatge publicat a NacióDigital- i una roda de premsa, com la d'aquest dimarts a Palau en la qual ha anunciat dues mesures relacionades amb l'ampliació de l'aeroport del Prat i els desnonaments i també s'ha pronunciat sobre la futura reunió de la taula de diàleg. Aquest dimecres protagonitzarà la primera sessió de control com a president al Parlament -fins ara n'havia fet alguna com a vicepresident amb algunes de les funcions que tenia Quim Torra- i explicarà l'estructura del nou Govern.
Entre els dirigents republicans fa fortuna el missatge que s'ha aterrat a Palau per "canviar moltes coses", i que és una etapa propícia per "recuperar l'autoestima" de les institucions. Després d'un repartiment de carteres que ha dotat Junts de pes específic rellevant -Economia, Acció Exterior i Salut són liderades ara pel partit de Carles Puigdemont-, ERC espera esprémer al màxim la visibilitat del president mentre, en paral·lel, s'acceleren les mesures socials i es promou la reforma de l'administració, un dels encàrrecs que Aragonès ha fet a Vilagrà. "Si es volen resultats diferents, s'han de fer coses diferents", resumia aquest dimarts el president en roda de premsa.
La comunicació, en aquest cas, és una peça nuclear perquè aquest axioma es compleixi. En la pàgina 45 de l'acord entre ERC i Junts s'hi consigna un grup de coordinació sota el lideratge del director general de comunicació -Carles Foguet- amb els responsables de comunicació de Presidència -Marçal Sarrats- i de Vicepresidència -Vanessa Hernàndez-. Junts i els republicans hi poden situar dos membres com a màxim. De moment, la solució passa per professionalitzar aquest àmbit per greixar la coordinació. Si més no, per minimitzar unes discrepàncies que no van amainar ni tan sols en plena pandèmia.
Plaja, fins ara al capdavant de la comunicació dels Mossos d'Esquadra i coneguda pel tractament mediàtic institucional durant els atemptats del 17-A a Barcelona i a Cambrils, treballarà en la maquinària comunicativa de Palau i, cada dimarts, compareixerà després de la reunió del consell executiu. No pot participar en les reunions ordinàries del Govern, però quan s'aixequi la trobada formal sí que se citarà amb els consellers per acabar de conèixer els detalls de cada iniciativa que s'expliqui en la cita amb la premsa. El canvi de dinàmica és total: aquesta legislatura, per exemple, la consellera Meritxell Budó, que era titular de Presidència i també portaveu, coneixia els detalls de cada carpeta entre hora i mitja i dues hores abans de comparèixer davant dels mitjans.
ERC sosté que era "innegociable" que la portaveu fos una professional de la comunicació, sense carnet, malgrat que això farà que el posicionament polític tradicional de cada dimarts sobre qüestions d'actualitat es veurà ara minimitzat. Es volen potenciar els aspectes sectorials que surten cada setmana del consell executiu, i també identificar veus de referència dins l'executiu en determinades carpetes. Se cita, en aquest sentit, l'exemple de Marc Ramentol com a secretari general de Salut en els últims mesos -protagonista en rodes de premsa sobre restriccions, tant en rodes de premsa com en entrevistes a mitjans- o bé Ismael Peña López, el director general de Participació Ciutadana que va convertir-se en portaveu del Govern durant les eleccions del 14-F.
En tot cas, els republicans tenien decidit -almenys així ho assenyalen els seus dirigents- cedir la plaça de portaveu a una professional i desvincular-la de qualsevol conseller. Laura Vilagrà, titular de Presidència, va fitxar com a número dos d'Aragonès als comicis amb la idea d'aterrar a Palau, però en cap moment ha tingut ambició de ser portaveu. Una de les novetats d'aquesta legislatura és que la direcció general de comunicació -liderada per Carles Foguet- depèn de l'oficina del president, no de la secretaria de comunicació, un organisme que aquest cop estarà en mans d'ERC. Junts, en canvi, assumirà la secretaria de difusió, dels republicans en l'última legislatura.
La divisió en l'anterior executiu arribava al punt que el dia a dia estava farcit de reunions paral·leles. Era habitual, en aquest sentit, que els consellers d'ERC se citessin abans de cada consell executiu, i que els socis fessin exactament el mateix. La dinàmica havia arrelat també entre els responsables de comunicació de cada departament, i entre els caps de gabinet. Aragonès ha demanat als membres del Govern -de primera i de segona fila- que no hi hagi compartiments estancs. Els nomenaments comunicatius han estat comentats amb el vicepresident Jordi Puigneró, que no hi ha posat traves. El nom de Plaja no ha generat anticossos -treballava en un departament històricament liderat per l'espai de Junts- i, per ara, hi ha predisposició a tenir esperit d'equip.
Estratègia presidencialista
Els plans d'ERC també passen per potenciar el perfil presidencial d'Aragonès, que en les dues últimes setmanes ha fet discursos institucionals -en la seva presa de possessió i en la dels consellers-, dues entrevistes -una d'elles dins d'un reportatge publicat a NacióDigital- i una roda de premsa, com la d'aquest dimarts a Palau en la qual ha anunciat dues mesures relacionades amb l'ampliació de l'aeroport del Prat i els desnonaments i també s'ha pronunciat sobre la futura reunió de la taula de diàleg. Aquest dimecres protagonitzarà la primera sessió de control com a president al Parlament -fins ara n'havia fet alguna com a vicepresident amb algunes de les funcions que tenia Quim Torra- i explicarà l'estructura del nou Govern.
Entre els dirigents republicans fa fortuna el missatge que s'ha aterrat a Palau per "canviar moltes coses", i que és una etapa propícia per "recuperar l'autoestima" de les institucions. Després d'un repartiment de carteres que ha dotat Junts de pes específic rellevant -Economia, Acció Exterior i Salut són liderades ara pel partit de Carles Puigdemont-, ERC espera esprémer al màxim la visibilitat del president mentre, en paral·lel, s'acceleren les mesures socials i es promou la reforma de l'administració, un dels encàrrecs que Aragonès ha fet a Vilagrà. "Si es volen resultats diferents, s'han de fer coses diferents", resumia aquest dimarts el president en roda de premsa.
La comunicació, en aquest cas, és una peça nuclear perquè aquest axioma es compleixi. En la pàgina 45 de l'acord entre ERC i Junts s'hi consigna un grup de coordinació sota el lideratge del director general de comunicació -Carles Foguet- amb els responsables de comunicació de Presidència -Marçal Sarrats- i de Vicepresidència -Vanessa Hernàndez-. Junts i els republicans hi poden situar dos membres com a màxim. De moment, la solució passa per professionalitzar aquest àmbit per greixar la coordinació. Si més no, per minimitzar unes discrepàncies que no van amainar ni tan sols en plena pandèmia.