01
de juny
del
2021
Actualitzat
a les
19:04h
El Grup d'Habitatge de Sants (GHAS) ha denunciat aquest dimarts el desnonament d'un pis ocupat de la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) al passeig de la Zona Franca de Barcelona. Segons expliquen fonts del col·lectiu a NacióDigital, dos adults i un menor en situació de vulnerabilitat vivien a l'immoble i cap d'ells havia rebut notificació amb data i hora de llançament.
El GHAS asseguren que un representant de la propietat acompanyat d'un procurador dels jutjats, ha acudit al pis mentre els dos adults treballaven i el menor era a l'escola. Quan la dona que vivia al pis ha arribat, hauria comprovat que un manyà estava canviant el pany de l'habitatge. Fonts oficials dels Mossos d'Esquadra expliquen que agents del cos estaven presents al desnonament per ordre judicial.
El GHAS assegura que les persones que vivien a l'immoble havien rebut només una requisitòria dels jutjats en què se'ls instava a abandonar l'immoble, però que no fixava cap dia i hora per al desallotjament. Finalment la dona ha pogut entrar al pis per agafar els objectes personals de totes les persones que hi vivien, però segons denuncia el GHAS la família no disposa de cap alternativa habitacional. Fonts municipals confirmen que no tenien constància de la situació de la família abans del desallotjament.
L'Estat assumirà el deute de la Sareb
La Sareb es va constituir el 2012 amb 4.500 milions de capital inicial, el 55% del qual era d'origen privat i el 45% públic, a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). El gruix de recursos econòmics, però, els va facilitar el Consell Europeu amb un préstec de 50.000 milions a l'Estat, que es va fer responsable de l'aval.
La Sareb ha anat venent els immobles adquirits a través d'un procés opac i el deute acumulat correspon a tots els actius que no s'han aconseguit col·locar. Entre les entitats que es van espolsar actius venent-los a la Sareb hi ha Bankia, que va vendre béns a la Sareb per més de 22.000 milions d’euros, Catalunya Banc (6.700), Banco de Valencia (1.900) o Banco Mare Nostrum (5.800).
Ara la Unió Europea obliga a reclassificar la Sareb i considerar-la una societat estatal més i per tant serà l'Estat qui n'assumeixi el deute. Aquesta situació ha provocat que el moviment per l'habitatge hagi assenyalat la Sareb. Recentment, un centenar d'activistes van ocupar una oficina de Solvia al barri de Sant Andreu de Barcelona per reclamar una solució per a 50 famílies que viuen en pisos de la Sareb.
El GHAS asseguren que un representant de la propietat acompanyat d'un procurador dels jutjats, ha acudit al pis mentre els dos adults treballaven i el menor era a l'escola. Quan la dona que vivia al pis ha arribat, hauria comprovat que un manyà estava canviant el pany de l'habitatge. Fonts oficials dels Mossos d'Esquadra expliquen que agents del cos estaven presents al desnonament per ordre judicial.
El GHAS assegura que les persones que vivien a l'immoble havien rebut només una requisitòria dels jutjats en què se'ls instava a abandonar l'immoble, però que no fixava cap dia i hora per al desallotjament. Finalment la dona ha pogut entrar al pis per agafar els objectes personals de totes les persones que hi vivien, però segons denuncia el GHAS la família no disposa de cap alternativa habitacional. Fonts municipals confirmen que no tenien constància de la situació de la família abans del desallotjament.
L'Estat assumirà el deute de la Sareb
La Sareb es va constituir el 2012 amb 4.500 milions de capital inicial, el 55% del qual era d'origen privat i el 45% públic, a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). El gruix de recursos econòmics, però, els va facilitar el Consell Europeu amb un préstec de 50.000 milions a l'Estat, que es va fer responsable de l'aval.
La Sareb ha anat venent els immobles adquirits a través d'un procés opac i el deute acumulat correspon a tots els actius que no s'han aconseguit col·locar. Entre les entitats que es van espolsar actius venent-los a la Sareb hi ha Bankia, que va vendre béns a la Sareb per més de 22.000 milions d’euros, Catalunya Banc (6.700), Banco de Valencia (1.900) o Banco Mare Nostrum (5.800).
Ara la Unió Europea obliga a reclassificar la Sareb i considerar-la una societat estatal més i per tant serà l'Estat qui n'assumeixi el deute. Aquesta situació ha provocat que el moviment per l'habitatge hagi assenyalat la Sareb. Recentment, un centenar d'activistes van ocupar una oficina de Solvia al barri de Sant Andreu de Barcelona per reclamar una solució per a 50 famílies que viuen en pisos de la Sareb.