03
de juny
del
2021
L'Audiència de Barcelona jutja aquest dijous i divendres tretze estudiants per una manifestació de l'any 2017 que reclamava al Govern l'aplicació de la rebaixa de taxes universitàries. Més de quatre anys després, la causa arriba a judici. La Fiscalia acusa els joves dels delictes de desordres públics i danys pels incidents que hi va haver en la mobilització, i demana per a cada un d'ells penes de vuit anys i mig de presó i multes de més d'11.000 euros. En conjunt, les penes de presó arriben fins als 111 anys de presó i la multa s'apropa als 150.000 euros. Els acusats denuncien que són víctimes d'una persecució política i que se'ls jutja per ser militants del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i organitzar-se en assemblees de facultat.
La causa té l'origen en una manifestació el 2 de març de 2017 al centre de Barcelona. Els estudiants reclamaven la rebaixa de taxes del 30%. Durant l'acció es va cremar un contenidor i es van pintar i trencar vidres d'algunes companyies. La Fiscalia assenyala que els acusats van actuar "de comú acord" per dur a terme aquestes activitats "il·lícites", però només identifica accions concretes en tres de les persones que seran jutjades. Pel que fa a la resta, la fiscal insisteix que van actuar en "connivència" i que van col·laborar en les actuacions suposadament delictives, però és incapaç d'adjudicar-los conductes concretes en moments determinats. "Les conductes concretes van ser executades amb el coneixement, l'acceptació i la col·laboració activa de tots els acusats", diu el ministeri fiscal.
La Fiscalia sosté que la conducta dels joves és constitutiva d'un delicte de desordres públics -la fiscal diu la manifestació va "alterar de manera greu la pau i la tranquil·litat ciutadana"- i de dos delictes de danys -per la crema d'un contenidor i les destrosses del vidre d'una entitat bancària-, i afegeix l'agreujant de "disfressa", perquè assegura que els acusats anaven amb la cara tapada i van canviar-se de roba per dificultar les identificacions. Per tot plegat, el ministeri fiscal demana penes de vuit anys i mig de presó i multes d'11.400 euros per a cada un dels acusats.
El dia dels fets, els Mossos no van fer identificacions. En una entrevista amb NacióDigital, tres dels acusats denuncien que la petició de pena és desproporcionada i sense cap fonament, fruit d'una persecució política contra la "dissidència", en quest cas el moviment estudiantil i el SEPC. Els joves consideren que el judici a l'Audiència de Barcelona és "polític" i assenyalen que la investigació dels Mossos -que van actuar d'ofici, sense denúncia prèvia- és "insostenible". Denuncien que se'ls han fet seguiments fins a casa seva o de camí cap a la facultat, i que la instrucció, de més de 500 pàgines, té problemes per assenyalar actuacions concretes que suposin delicte.
La línia de defensa dels 13 encausats, que pilota Alerta Solidària, qüestionarà les identificacions fetes per la policia catalana i insistirà en el fet que no se'ls atribueixen actes individualitzats, sinó que se'ls acusa com a membres actius del SEPC i de les assemblees de facultat. El cap de setmana passat hi va haver una manifestació per reclamar l'absolució dels 13 estudiants encausats amb més d'un miler de persones. Quatre anys després, la causa arriba a judici.
La causa té l'origen en una manifestació el 2 de març de 2017 al centre de Barcelona. Els estudiants reclamaven la rebaixa de taxes del 30%. Durant l'acció es va cremar un contenidor i es van pintar i trencar vidres d'algunes companyies. La Fiscalia assenyala que els acusats van actuar "de comú acord" per dur a terme aquestes activitats "il·lícites", però només identifica accions concretes en tres de les persones que seran jutjades. Pel que fa a la resta, la fiscal insisteix que van actuar en "connivència" i que van col·laborar en les actuacions suposadament delictives, però és incapaç d'adjudicar-los conductes concretes en moments determinats. "Les conductes concretes van ser executades amb el coneixement, l'acceptació i la col·laboració activa de tots els acusats", diu el ministeri fiscal.
La Fiscalia sosté que la conducta dels joves és constitutiva d'un delicte de desordres públics -la fiscal diu la manifestació va "alterar de manera greu la pau i la tranquil·litat ciutadana"- i de dos delictes de danys -per la crema d'un contenidor i les destrosses del vidre d'una entitat bancària-, i afegeix l'agreujant de "disfressa", perquè assegura que els acusats anaven amb la cara tapada i van canviar-se de roba per dificultar les identificacions. Per tot plegat, el ministeri fiscal demana penes de vuit anys i mig de presó i multes d'11.400 euros per a cada un dels acusats.
El dia dels fets, els Mossos no van fer identificacions. En una entrevista amb NacióDigital, tres dels acusats denuncien que la petició de pena és desproporcionada i sense cap fonament, fruit d'una persecució política contra la "dissidència", en quest cas el moviment estudiantil i el SEPC. Els joves consideren que el judici a l'Audiència de Barcelona és "polític" i assenyalen que la investigació dels Mossos -que van actuar d'ofici, sense denúncia prèvia- és "insostenible". Denuncien que se'ls han fet seguiments fins a casa seva o de camí cap a la facultat, i que la instrucció, de més de 500 pàgines, té problemes per assenyalar actuacions concretes que suposin delicte.
La línia de defensa dels 13 encausats, que pilota Alerta Solidària, qüestionarà les identificacions fetes per la policia catalana i insistirà en el fet que no se'ls atribueixen actes individualitzats, sinó que se'ls acusa com a membres actius del SEPC i de les assemblees de facultat. El cap de setmana passat hi va haver una manifestació per reclamar l'absolució dels 13 estudiants encausats amb més d'un miler de persones. Quatre anys després, la causa arriba a judici.