Drets LGTBI

Defensa tancada de Capella dels drets trans davant el PSC: «La transfòbia actua sobre tota la població»

L'exconsellera replica als socialistes que no s'avalua els efectes de tenir dones transgènere en presons de dones com tampoc s'avalua l'impacte que hi pot provocar la presència de dones racialitzades

per Roger Tugas Vilardell, 1 de juny de 2021 a les 11:24 |
Els drets de les persones trans generen polèmica en un sector del socialisme. | Europa Press
"Totes les dones tenen dret a desenvolupar la seva vida sense marginacions ni discriminacions". L'exconsellera de Justícia Ester Capella defensa de forma tancada els drets de les persones trans davant les polèmiques preguntes que va registrar el PSC en què qüestionava el trasllat de dones trans a presons de dones. En una rèplica publicada aquest dimarts al Butlletí Oficial del Parlament i remesa quan Capella encara era consellera, ha alertat contra la transfòbia i ha tancat files amb la política impulsada el 2019 per facilitar aquests trasllats de presons.

En concret, les diputades socialistes Rosa Maria Ibarra i Gemma Lienas van demanar si s'havia avaluat "les conseqüències que per a les dones han tingut els trasllat de persones transgènere a les presons de dones", una pregunta que -juntament amb una altra de la mateixa temàtica- la mesa de la cambra va qüestionar i inicialment no va tramitar en considerar-la transfòbica. Un sector del partit qüestiona els drets trans i fins i tot el PSOE va frenar amb la seva abstenció al Congrés una llei que els garantia impulsada per ERC, Junts, CUP, Més País, Compromís i Nova Canària i que Podem defensava.


Enfront aquests dubtes, Capella defensa que cal garantir aquests drets i que "tothom pugui viure lliure de discriminacions per raó d'identitat sexual i de gènere o expressió de gènere", així com afegeix que "la transfòbia no afecta exclusivament a les persones trans sinó que actua sobre el conjunt de la població per reproduir el sistema de gènere normatiu que tracta de garantir la complementarietat masculí-femení i la correspondència sexe-gènere".


Pel que fa als efectes dels trasllats, l'exconsellera especifica que no es "realitza una avaluació sistemàtica de les conseqüències que per a dones cisgènere [les que identifiquen el seu gènere amb el sexe amb què han nascut] té que dones transgènere compleixin condemna a les presons de dones", igual com "tampoc es realitza una avaluació sistemàtica de les conseqüències que per a dones blanques té que dones racialitzades compleixin condemna a les presons de dones". Afegeix, en aquest sentit, que "en cap cas garantir la igualtat de drets per a totes les dones, siguin transgènere o cisgènere, pot considerar-se discriminatori per a les dones cisgènere".

Malgrat tot, sí que admet que, es fa un treball previ al trasllat de les dones trans perquè "la seva integració sigui més efectiva i respectuosa amb les normes de les unitats i els drets de les persones ingressades". A més, assegura que fins ara "no s'han detectat conseqüències en la convivència i en l'exercici dels seus drets" des que va aplicar-se la normativa que permetia aquests trasllats.


Igualment, Capella concreta que nou dones transgènere ja han fet aquest pas a presons de dones, cinc de les quals van ser condemnades per tràfic de drogues, dues per furt, una per robatori amb violència i una altra està en presó preventiva per aquest mateix darrer fet. Pel que fa als homes transgènere, també nou han demanat el trasllat cap a presons d'homes.


L'exconsellera defensa el dret a sol·licitar aquest trasllat en el marc de la voluntat de "garantir en tots els àmbits, també en el sistema penitenciari català, el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació amb independència de la identitat sexual i de gènere o expressió de gènere de la persona". Per aprovar aquests canvis de presó, la Junta de Tractament hi ha de donar el vist-i-plau a proposta d'un equip multidisciplinar que n'avalua les peticions.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació