02
de juny
del
2021
Actualitzat
a les
14:02h
Després de pronunciar-se sobre Jordi Cuixart, el Tribunal Constitucional (TC) ha tombat també el recurs d'empara de Jordi Sànchez i ha avalat, d'aquesta manera, la sentència de l'1-O que va dictar el Tribunal Suprem i que condemna l'expresident de l'ANC a una pena de nou anys de presó per sedició. De nou, l'alt tribunal no ha pogut mantenir la unanimitat i la sentència compta amb dos vots particulars, dels magistrats Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, del sector progressista, que consideren vulnerats drets fonamentals durant la causa del procés.
El ponent de la sentència ha estat el magistrat Santiago Martínez Vares. La majoria del TC considera que la conducta de Sànchez suposa una "extralimitació" en l'exercici del dret a la llibertat d'expressió, perquè pretenia "neutralitzar les decisions adoptades" pels tribunals aprofitant la mobilització ciutadana. "La seva actuació desborda amb claredat els límits d'allò que es pot considerar un exercici legítim dels drets", diu la sentència.
El seu cas de Sànchez, com el de Jordi Cuixart, és especialment rellevant perquè van ser detinguts i condemnats com a líders d'entitats civils i no com a polítics o membres del Govern. De fet, organitzacions com Amnistia Internacional n'han demanat diverses vegades l'alliberament i han denunciat vulneracions de drets.
Un cop exhaurida la via judicial a Espanya, l'actual secretari general de Junts pot portar la sentència de l'1-O al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg. Aquesta camí que comença ara l'independentisme serà llarg, però és on les defenses confien que es faci justícia i es confirmin les vulneracions de drets fonamentals que fa anys que s'estan denunciant. Jordi Turull, Josep Rull i Cuixart presentaran les seves demandes al TEDH en els propers dies.
El ponent de la sentència ha estat el magistrat Santiago Martínez Vares. La majoria del TC considera que la conducta de Sànchez suposa una "extralimitació" en l'exercici del dret a la llibertat d'expressió, perquè pretenia "neutralitzar les decisions adoptades" pels tribunals aprofitant la mobilització ciutadana. "La seva actuació desborda amb claredat els límits d'allò que es pot considerar un exercici legítim dels drets", diu la sentència.
El seu cas de Sànchez, com el de Jordi Cuixart, és especialment rellevant perquè van ser detinguts i condemnats com a líders d'entitats civils i no com a polítics o membres del Govern. De fet, organitzacions com Amnistia Internacional n'han demanat diverses vegades l'alliberament i han denunciat vulneracions de drets.
Un cop exhaurida la via judicial a Espanya, l'actual secretari general de Junts pot portar la sentència de l'1-O al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg. Aquesta camí que comença ara l'independentisme serà llarg, però és on les defenses confien que es faci justícia i es confirmin les vulneracions de drets fonamentals que fa anys que s'estan denunciant. Jordi Turull, Josep Rull i Cuixart presentaran les seves demandes al TEDH en els propers dies.