31
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
21:31h
Aquest dimarts comença el període de votacions per renovar la junta del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) i que dirimirà la pugna interna pel govern de la institució. Tres candidatures completes -la de l'actual degana, Maria Eugènia Gay, i les opositores de Gonçal Oliveros i Vanessa González- i algunes d'individuals batallen per representar prop de 24.000 col·legiats. Però són, bàsicament, les de Gay i Oliveros les que protagonitzen una campanya que ha guanyat emoció a mida que avançava.
En les eleccions del 2017, va participar menys del 20% dels col·legiats. Un percentatge que ara les candidatures en joc aspiren a superar. Per primer cop, es podrà votar durant tres dies -de dimarts a dijous- en la seu de l'ICAB. Dijous se sabrà qui és el nou degà o degana. A diferència d'altres eleccions al Col·legi, aquest cop la campanya ha tingut un perfil baix i no s'ha visibilitzat molta publicitat institucional. És un fet que les candidatures opositores han percebut durant les darreres setmanes.
La campanya ha plantejat el paper jugat per l'ICAB els darrers anys, coincidint amb la crisi pandèmica, quan encara no s'havien cicatritzat les ferides obertes per la crisi del 2008. La situació del sector, cada cop més proletaritzat, ha estat present en els diferents actes organitzats per les candidatures. Pels crítics amb la degana, l'ICAB ha perdut pes específic durant el seu mandat i ha restat mut davant els atacs als drets fonamentals. També s'acusa la junta d'haver estat indiferent a la problemàtica del gremi. Des del Col·legi, es destaca l'aposta feta per la formació gratuïta (amb més de cent webinars duranrt el 2020) i s'insisteix en què s'ha intentat millorar la situació del torn d'ofici.
Des de la candidatura de Gonçal Oliveros, amb Anna Boza com a aspirant al vicedeganat, es promet un ICAB més actiu en defensa dels col·legiats. Es denuncia que el sector encara no disposa d'un conveni col·lectiu i es reclama que es combatin les esperes als jutjats, la reducció de l'IVA dels serveis jurídics a un 4% (ara és del 21%), així com que el torn d'ofici estigui exempte de pagar l'IRPF. Oliveros promet dotar als col·legiats de més serveis per les quotes que es paguen, com una oficina de suport i la reactivació de la borsa de treball.
Sense debat per decisió de Gay
La campanya ha guanyat intensitat en el tram final. La decisió de Gay de renunciar a participar en un debat de candidats va indignar les candidatures adversàries i ha suposat una ruptura amb una tradició de les eleccions al Col·legi. Aquest fet va endurir els missatges de les candidatures d'Oliveros -que va arribar a qualificar la degana com "no capacitada" per dirigir l'entitat- i de Vanessa González, una veterana de les campanyes a l'ICAB coneguda per les denúncies que ha fet contra la que considera manca de transparència en la gestió de la institució.
L'apel·lació directa de Carlos Carrizosa en favor de votar Gay, feta des de la tribuna del Parlament, va sorprendre i fou paradoxalment acollida amb satisfacció per l'oposició a Gay. Si des de l'entorn de la candidatura de la degana s'ha insinuat el component sobiranista de la llista d'Oliveros, l'entusiasme amb què el dirigent de Ciutadans atacava els crítics amb Gay era per aquesta un regal enverinat.
Mutisme durant el procés
Una ferida que no s'ha tancat a l'ICAB ha estat el paper jugat pel Col·legi durant els moments més tensos del conflicte polític. Tant des del sobiranisme com des de sectors progressistes no independentistes han criticat durament el comportament considerat "oficialista i acrític" de la degana, així com els eu silenci davant la repressió de l'Estat. Sobretot van generar malestar alguns dels gestos de Gay en aquest període, com a l'haver retret en públic el president del Parlament Roger Torrent haver-se referit als presos polítics en un acte al Col·legi. També va causar estupor la invitació al fiscal de l'1-O, Javier Zaragoza, per part d'una comissió de l'ICAB.
Gay sí que va prendre una iniciativa l'octubre del 2017, quan va impulsar una comissió mediadora amb patronals, sindicats i universitats per intervenir entre l'Estat i la Generalitat. Però l'aplicació del 155 va deixar la iniciativa desarborada i l'ICAB aviat va tornar al silenci. De fet, la mateixa degana va defensar l'aplicació de l'article 155.
Poques eleccions a una entitat civil han representat la dialèctica entre els grans noms de sempre, com els Gay i els Pintó, antigament rivals, que van junts en aquesta ocasió, i els sectors renovadors. Entre els grans despatxos i els petits i mitjans. Entre els qui volen que l'ICAB resti al marge dels grans debats de país i els qui consideren que a vegades toca pronunciar-se, sigui davant les peticions d'extradició de dirigents polítics o davant la sol·licitud del Consell d'Europa perquè l'estat espanyol modifiqui la tipologia dels delictes contra la Corona.
Institucions rellevants de la societat civil han celebrat eleccions els darrers mesos i s'ha produït un relleu en moltes d'elles, en un sentit sovint innovador. Així ha estat a la Universitat de Barcelona, amb l'elecció de Joan Guàrdia, a la UPF amb Oriol Amat o a la UPC amb Dani Crespo. També a la Cambra de Comerç hi ha hagut un canvi a la presidència amb l'arribada de l'empresària Mònica Roca. I les eleccions al Barça van suposar tancar l'etapa Bartomeu. Va ser Fèlix Millet qui, amb molta frescor, va fer popular la frase "som uns 400 i sempre som els mateixos". Ara, els advocats decidiran si tenia raó també pel que fa a l'ICAB.
En les eleccions del 2017, va participar menys del 20% dels col·legiats. Un percentatge que ara les candidatures en joc aspiren a superar. Per primer cop, es podrà votar durant tres dies -de dimarts a dijous- en la seu de l'ICAB. Dijous se sabrà qui és el nou degà o degana. A diferència d'altres eleccions al Col·legi, aquest cop la campanya ha tingut un perfil baix i no s'ha visibilitzat molta publicitat institucional. És un fet que les candidatures opositores han percebut durant les darreres setmanes.
La campanya ha plantejat el paper jugat per l'ICAB els darrers anys, coincidint amb la crisi pandèmica, quan encara no s'havien cicatritzat les ferides obertes per la crisi del 2008. La situació del sector, cada cop més proletaritzat, ha estat present en els diferents actes organitzats per les candidatures. Pels crítics amb la degana, l'ICAB ha perdut pes específic durant el seu mandat i ha restat mut davant els atacs als drets fonamentals. També s'acusa la junta d'haver estat indiferent a la problemàtica del gremi. Des del Col·legi, es destaca l'aposta feta per la formació gratuïta (amb més de cent webinars duranrt el 2020) i s'insisteix en què s'ha intentat millorar la situació del torn d'ofici.
Des de la candidatura de Gonçal Oliveros, amb Anna Boza com a aspirant al vicedeganat, es promet un ICAB més actiu en defensa dels col·legiats. Es denuncia que el sector encara no disposa d'un conveni col·lectiu i es reclama que es combatin les esperes als jutjats, la reducció de l'IVA dels serveis jurídics a un 4% (ara és del 21%), així com que el torn d'ofici estigui exempte de pagar l'IRPF. Oliveros promet dotar als col·legiats de més serveis per les quotes que es paguen, com una oficina de suport i la reactivació de la borsa de treball.
Sense debat per decisió de Gay
La campanya ha guanyat intensitat en el tram final. La decisió de Gay de renunciar a participar en un debat de candidats va indignar les candidatures adversàries i ha suposat una ruptura amb una tradició de les eleccions al Col·legi. Aquest fet va endurir els missatges de les candidatures d'Oliveros -que va arribar a qualificar la degana com "no capacitada" per dirigir l'entitat- i de Vanessa González, una veterana de les campanyes a l'ICAB coneguda per les denúncies que ha fet contra la que considera manca de transparència en la gestió de la institució.
L'apel·lació directa de Carlos Carrizosa en favor de votar Gay, feta des de la tribuna del Parlament, va sorprendre i fou paradoxalment acollida amb satisfacció per l'oposició a Gay. Si des de l'entorn de la candidatura de la degana s'ha insinuat el component sobiranista de la llista d'Oliveros, l'entusiasme amb què el dirigent de Ciutadans atacava els crítics amb Gay era per aquesta un regal enverinat.
Mutisme durant el procés
Una ferida que no s'ha tancat a l'ICAB ha estat el paper jugat pel Col·legi durant els moments més tensos del conflicte polític. Tant des del sobiranisme com des de sectors progressistes no independentistes han criticat durament el comportament considerat "oficialista i acrític" de la degana, així com els eu silenci davant la repressió de l'Estat. Sobretot van generar malestar alguns dels gestos de Gay en aquest període, com a l'haver retret en públic el president del Parlament Roger Torrent haver-se referit als presos polítics en un acte al Col·legi. També va causar estupor la invitació al fiscal de l'1-O, Javier Zaragoza, per part d'una comissió de l'ICAB.
Gay sí que va prendre una iniciativa l'octubre del 2017, quan va impulsar una comissió mediadora amb patronals, sindicats i universitats per intervenir entre l'Estat i la Generalitat. Però l'aplicació del 155 va deixar la iniciativa desarborada i l'ICAB aviat va tornar al silenci. De fet, la mateixa degana va defensar l'aplicació de l'article 155.
Poques eleccions a una entitat civil han representat la dialèctica entre els grans noms de sempre, com els Gay i els Pintó, antigament rivals, que van junts en aquesta ocasió, i els sectors renovadors. Entre els grans despatxos i els petits i mitjans. Entre els qui volen que l'ICAB resti al marge dels grans debats de país i els qui consideren que a vegades toca pronunciar-se, sigui davant les peticions d'extradició de dirigents polítics o davant la sol·licitud del Consell d'Europa perquè l'estat espanyol modifiqui la tipologia dels delictes contra la Corona.
Institucions rellevants de la societat civil han celebrat eleccions els darrers mesos i s'ha produït un relleu en moltes d'elles, en un sentit sovint innovador. Així ha estat a la Universitat de Barcelona, amb l'elecció de Joan Guàrdia, a la UPF amb Oriol Amat o a la UPC amb Dani Crespo. També a la Cambra de Comerç hi ha hagut un canvi a la presidència amb l'arribada de l'empresària Mònica Roca. I les eleccions al Barça van suposar tancar l'etapa Bartomeu. Va ser Fèlix Millet qui, amb molta frescor, va fer popular la frase "som uns 400 i sempre som els mateixos". Ara, els advocats decidiran si tenia raó també pel que fa a l'ICAB.