Nova legislatura

ERC reclama que Junqueras formi part de la taula de diàleg però el PSC s'hi oposa

Els republicans creuen que es donen les "condicions" per reprendre "com més aviat possible" el mecanisme de negociació amb l'Estat i Junts detecta poc "entusiasme" de Sánchez per reunir la mesa

per Lluís Girona / Oriol March, 31 de maig de 2021 a les 14:05 |
Oriol Junqueras, al Parlament. | Adrià Costa
ERC vol que Oriol Junqueras formi part de la taula de diàleg. Així ho ha explicat Marta Vilalta, secretària general adjunta i portaveu dels republicans: "És innegable que ens agradaria moltíssim que hi pogués anar, és evident". Vilalta també creu que es donen les "condicions" per reprendre la taula de diàleg "com més aviat possible" ara que ja hi ha un nou executiu català en plenitud de funcions. La secretària general adjunta dels republicans creu que aquest marc de negociació amb l'Estat es pot recuperar abans de l'estiu i independentment de quan es produeixi la decisió sobre els indults als presos polítics. Alícia Romero, portaveu del PSC al Parlament, s'ha oposat a la presència de Junqueras a la taula de negociació -encara sense data- perquè no forma part del Govern i, en aquest mecanisme, només hi poden -diu- assistir consellers.

En la primera trobada de la taula, celebrada el 26 de febrer del 2020, aquests van ser els integrants de la part catalana: Quim Torra, president de la Generalitat; Pere Aragonès, vicepresident i conseller d'Economia (ara president); Alfred Bosch, conseller d'Acció Exterior; Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals (ara vicepresident del Govern); Elsa Artadi, dirigent de Junts; Josep Rius, dirigent de Junts; Marta Vilalta, portaveu d'ERC; i Josep Maria Jové, dirigent d'ERC. Per tant, hi havia membres que no formaven part del Govern. Junts sosté que fins i tot es podrien incloure perfils aliens als partits, segons ha indicat Artadi aquest dilluns en roda de premsa. També ha detectat poc "entusiasme" del govern espanyol per reprendre les converses.


La petició dels republicans arriba després de dos dies en què diverses informacions apunten que Pedro Sánchez es mou per millorar la situació individual dels presos. El govern espanyol, en aquest sentit, planteja ara accelerar la reforma del codi penal per rebaixar les penes previstes pel delicte de sedició, tal com ha avançat El País. La reactivació d'aquesta via, que té en Podem i els comuns els grans avaladors, s'abordarà en paral·lel a l'aprovació dels indults per als presos polítics. De fet, la Moncloa preveu que aquesta reforma serveixi per reforçar la mesura de gràcia, que serà parcial i vinculada a la no reiteració del delicte. La reforma de la sedició serviria per suavitzar a la meitat el càstig previst per a aquest delicte, argumentant que és excessiva. La sedició està penada ara entre 8 i 15 anys de presó, com les condemnes per l'1-O.


El govern espanyol vol evitar que la sala tercera del Tribunal Suprem tombi l'indult. El PP i Vox presentaran recurs contra la decisió de l'executiu i ja han amenaçat d'encendre els carrers en contra del perdó als líders independentistes. Per reforçar els arguments de l'indult hi haurà la reforma del codi penal i concretament del delicte de sedició, un dels delictes que va servir per condemnar els presos polítics a penes d'entre nou i tretze anys de presó, juntament amb la malversació. Aquesta reforma s'havia d'abordar abans d'acabar l'any passat i fins ara ha quedat aparcada. Ara, el Ministeri de Justícia es planteja portar-la al consell de ministres en les pròximes setmanes, abans fins i tot de l'aprovació dels indults, prevista per abans de l'estiu. 

Vilalta no ha volgut valorar la fórmula d'indults parcials i reversibles que sembla que plantejarà l'executiu de Pedro Sánchez i ha reiterat que el camí és el de "l'amnistia i l'autodeterminació". Tot i això, els republicans no s'oposaran a cap mesura que "alleugereixi el patiment" dels presos polítics. Vilalta creu que aquesta és una via de llibertat pels nou dirigents independentistes, però recorda que això es tracta d'una "causa general contra l'independentisme" que suma més de 3.000 represaliats pel "sol fet" de tenir aquesta ideologia concreta. Pel que fa a l'oposició de la dreta espanyola a la concessió de la mesura de gràcia, Vilalta ha explicat que "no sorprèn" la reacció de la "caverna ultra". "Estem acostumats al fet que la dreta espanyola compri el discurs de l'extrema dreta", ha explicat. La portaveu d'ERC ha recordat que "ja ho van fer amb la campanya contra l'Estatut" i sempre que el país ha fet "passos per avançar".


"Els indults són una solució personal, i són benvinguts a aquest nivell", ha apuntat Artadi, portaveu de Junts. "No desitgem ni un dia més de presó injusta, fruit d'un judici de la vergonya. La presó fa més temps que dura amb Pedro Sánchez que amb Mariano Rajoy. S'ha de posar fi a aquesta aberració. Però no voldríem que aquests indults, si acaben arribant, tapessin que això no és cap solució política pel conflicte. Ni tan sols per la repressió que viu el país", ha ressaltat la portaveu de Junts, que ha lamentat la "causa general" contra l'independentisme, que aplega fins a 3.000 persones, bona part de les quals sense el mateix "acompanyament" que altres dirigents de primera fila.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació