Nova legislatura

Junts avala els indults com a solució «personal» però exigeix abordar l'amnistia i l'autodeterminació

Artadi demana al govern espanyol que no "mercadegi" amb la mesura de gràcia i posa condicions a la reforma de la sedició que planeja la Moncloa

per Oriol March, 31 de maig de 2021 a les 13:35 |
Elsa Artadi, en roda de premsa. | Junts
Elsa Artadi, portaveu de Junts, ha assenyalat aquest dilluns que els indults -ja damunt la taula del govern espanyol, amb fórmules concretes que els convertirien en reversibles i parcials- només són una solució "personal" i que, per tant, serien "benvinguts". Al mateix temps, però, ha remarcat que la solució al conflicte passa per l'autodeterminació i l'amnistia. També ha demanat Pedro Sánchez, president del govern espanyol, que no "mercadegi" amb els indults i que sigui "valent" per parlar del referèndum i l'amnistia en la futura reunió de la taula de diàleg, que encara no té data però que ha encetat una nova etapa en el marc de l'arribada de Pere Aragonès al Palau de la Generalitat.

"Els indults són una solució personal, i són benvinguts a aquest nivell", ha apuntat Artadi. "No desitgem ni un dia més de presó injusta, fruit d'un judici de la vergonya. La presó fa més temps que dura amb Pedro Sánchez que amb Mariano Rajoy. S'ha de posar fi a aquesta aberració. Però no voldríem que aquests indults, si acaben arribant, tapessin que això no és cap solució política pel conflicte. Ni tan sols per la repressió que viu el país", ha ressaltat la portaveu de Junts, que ha lamentat la "causa general" contra l'independentisme, que aplega fins a 3.000 persones, bona part de les quals sense el mateix "acompanyament" que altres dirigents de primera fila.


L'única solució, ha dit, passa per l'exercici de l'autodeterminació. "No entrarem a valorar si els indults seran reversibles, o si es busquen fórmules imaginatives per tapar la vergonya a nivell europeu de la sentència del Suprem. El que sí que farem és que hi hagi una mínima decència envers les famílies perquè no s'especuli, que no es mercadegi i no es jugui. Si han de posar una solució per als presos i les preses, que la posin sobre la taula. Però que deixin de fer mal a les persones que ho pateixen", ha apuntat. Sobre la reforma de la sedició, ha indicat que no hi ha "cap text" concret.


"Junts hi serem si hi ha qualsevol reforma per derogar del codi penal la sedició, un delicte que és una anomalia molt perillosa. No és l'únic delicte que s'hauria de reformular, també hauria de passar en l'ultratge a la corona", ha apuntat Artadi, que ha indicat que l'única fórmula per resoldre el conflicte és l'amnistia. Autodeterminació i amnistia, de fet, són els dos conceptes que ERC i Junts traslladaran a la reunió de la taula de diàleg amb l'Estat. El govern espanyol, ha indicat, no té "entusiasme" per citar la mesa de negociació, que Sánchez ja s'ha obert a celebrar.

Després de mesos sense concrecions, el govern espanyol planteja ara accelerar la reforma del codi penal per rebaixar les penes previstes pel delicte de sedició, tal com ha avançat El País. La reactivació d'aquesta via, que té en Podem i els comuns els grans avaladors, s'abordarà en paral·lel a l'aprovació dels indults per als presos polítics. De fet, la Moncloa preveu que aquesta reforma serveixi per reforçar la mesura de gràcia, que serà parcial i vinculada a la no reiteració del delicte. La reforma de la sedició serviria per suavitzar a la meitat el càstig previst per a aquest delicte, argumentant que és excessiva. La sedició està penada ara entre 8 i 15 anys de presó. 


El govern espanyol vol evitar que la sala tercera del Tribunal Suprem tombi l'indult. El PP i Vox presentaran recurs contra la decisió de l'executiu i ja han amenaçat d'encendre els carrers en contra del perdó als líders independentistes. Per reforçar els arguments de l'indult hi haurà la reforma del codi penal i concretament del delicte de sedició, un dels delictes que va servir per condemnar els presos polítics a penes d'entre nou i tretze anys de presó, juntament amb la malversació. Aquesta reforma s'havia d'abordar abans d'acabar l'any passat i fins ara ha quedat aparcada. Ara, el Ministeri de Justícia es planteja portar-la al consell de ministres en les properes setmanes, abans fins i tot de l'aprovació dels indults, prevista per abans de l'estiu. 

Batet, de nou al capdavant del grup parlamentari

Un dels anuncis que ha fet Artadi és que Albert Batet continuarà com a president del grup parlamentari. Es tracta d'un càrrec que ja ha ocupat en l'anterior legislatura i, malgrat que ha tingut aspiracions de formar part del nou Govern, hi seguirà. El fet que Gemma Geis, fins ara portaveu, hagi estat nomenada consellera de Recerca i Universitats, obliga Junts a substituir-la. En el grup parlamentari hi ha exconsellers com Ramon Tremosa, Damià Calvet i Meritxell Budó, que han quedat fora del Govern.

Artadi ha assenyalat que ahir al vespre es van donar per escollits 92 membres del consell nacional en 42 comarques i deu districtes barcelonins. La participació ha estat superior al 50% en bona part de les demarcacions. "Ha estat un exercici saludable de democràcia", ha apuntat la portaveu de Junts. El consell nacional és el màxim organisme entre congressos i està presidit per Anna Erra, alcaldessa de Vic. Al voltant del primer aniversari del congrés fundacional del partit, cap a finals de juliol, es posarà en marxa el consell nacional. Hi són els principals dirigents nacionals i territorials del partit.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació