sentència de l'1-O

Indults reversibles: la maniobra de Sánchez per acontentar el Suprem

La Moncloa treballa amb la idea d'un perdó condicionat a la no reiteració del delicte per evitar un revés judicial, però els experts alerten que arribat el cas caldria obrir un nou procediment penal

per Bernat Surroca, 31 de maig de 2021 a les 19:00 |
Cuixart, Junqueras, Romeva i Turull, sortint de la presó | Jordi Cuixart
El govern espanyol concedirà l'indult als presos polítics en les pròximes setmanes. Pedro Sánchez n'assumeix el "cost polític". No serà un indult total, sinó parcial, i servirà bàsicament perquè els líders independentistes surtin de la presó, on compleixen condemna des de fa quasi quatre anys. En les últimes hores han transcendit detalls sobre com podria ser la mesura de gràcia que treballa la Moncloa, i un dels elements més destacats és que serien "reversibles", és a dir, anirien vinculats al bon comportament dels dirigents independentistes, entès com la no reiteració en el "delicte". Amb totes aquestes limitacions, Sánchez vol evitar un revés de la sala tercera del Tribunal Suprem, que rebrà els més que previsibles recursos que presentaran el PP i Vox. 

L'indult és un perdó que concedeix el govern espanyol i té un elevat grau de discrecionalitat. És una decisió política i els termes en què es concedeix per via d'un decret ad hoc poden variar. Així, pot ser un indult total -que perdoni tota la condemna- o parcial -que en perdoni només una part-, o pot suposar l'anul·lació de la pena d'inhabilitació o no. La llei de l'indult és ambigua en aquest sentit. Sobre el paper, per exemple, els indults són "irrevocables", però això podria variar "d'acord a les clàusules amb les quals hagi estat concedit". El catedràtic de Dret Penal Joan Queralt i el professor de Dret i director de l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans, Iñaki Rivera, assenyalen en declaracions a NacióDigital que el caràcter "reversible" del perdó té més contingut polític que no pas conseqüències jurídiques.


Segons El Paísque va avançar diumenge els detalls sobre la mesura de gràcia que aprovarà el govern espanyol, tindrà una disposició final que establirà que si els presos "reincideixen" l'indult quedarà anul·lat. Tant Queralt com Rivera assenyalen que això no és tan senzill: "Si l'indult es publica al Butlletí Oficial de l'Estat i es converteix en ferm, entra en vigor amb totes les conseqüències. No es pot tirar enrere tan fàcilment". En altres paraules: si el govern espanyol accepta commutar una part de la pena dels presos, en cas que "reincideixin" no pot tornar a aparèixer la pena tal com estava abans de l'indult. "Si comets un delicte i et concedeixen un indult, i després comets el mateix delicte o un altre, ja et castigaran per aquests nous fets", assenyala Queralt.


Si hi ha reiteració, cal un altre procediment penal

Serà clau la redacció dels indults per veure totes les clàusules que estableix el reial decret que aprovarà el govern espanyol en el reial i signarà -no s'hi pot negar- el rei d'Espanya abans de sortir publicat al BOE. Un cop es publica, entra en vigor i no es pot revocar de qualsevol manera. "No es pot esborrar l'indult i que reaparegui la pena que t'havien perdonat. Això no existeix", insisteix Rivera. Una altra cosa és que l'indult sigui impugnat al Suprem, com previsiblement passarà. En aquest cas, la sala tercera sí que pot tombar la decisió de Pedro Sánchez si considera que hi ha errors de procediment, frau de llei o manca de motivació. La decisió podria arribar abans de l'estiu i anirà en paral·lel, segons pretén la Moncloa, amb una reforma del delicte de sedició.


En tot cas, el caràcter reversible dels indults seria un moviment "polític" més que no pas un gest amb conseqüències jurídiques. La Moncloa vol evitar com sigui un revés del Suprem en la qüestió dels indults i reduir la tensió política i mediàtica. Per això planteja un perdó molt condicionat. L'alt tribunal, en aquest cas la sala contenciosa, intentarà bloquejar el perdó, així es desprèn de l'informe que va redactar Manuel Marchena i en el qual s'oposava de forma contundent a qualsevol perdó. Amb la idea de "reversibilitat", el govern espanyol vol desactivar l'argument de la sala segona del Suprem, que alerta que els líders de l'1-O no només no s'han penedit dels fets de 2017 sinó que asseguren que "ho tornaran a fer". Queralt i Rivera remarquen que, en cas de presumpta reiteració del delicte, caldria un altre procediment penal. Seria doncs necessari tornar a jutjar-los i condemnar-los. 

Evitar l'enfrontament amb la justícia

El malestar entre el govern espanyol i el Poder Judicial és evident. La reforma del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), bloquejada pel desacord entre PSOE i PP, les declaracions de membres del govern contra decisions judicials i, ara, el que s'interpreta des del Tribunal Suprem com un intent de "corregir" la sentència de l'1-O han allunyat les posicions de Sánchez i els jutges. Un revés judicials en relació als indults seria un cop dur per la Moncloa, i per això la mesura de gràcia serà molt mesurada, per posar-ho més difícil a la sala tercera si ha de revisar la decisió. Sobre el paper, els recursos contra els indults són limitats a aspectes formals de la tramitació, però a la pràctica el Suprem n'ha tombat argumentant "manca de motivació", cosa que deixa marge d'actuació al tribunal.

Paral·lelament, i per reforçar els arguments de la mesura de gràcia, el govern espanyol vol reactivar la reforma de la sedició per rebaixar les penes lligades a aquest delicte. Aquesta modificació del codi penal faria més difícil que l'alt tribunal tombés la mesura de gràcia i tindria, a la pràctica, el mateix efecte que l'indult, perquè permetria que els presos sortissin de la presó. La mesura, que només afectaria els condemnats per sedició i no a la resta de represaliats pel procés, permetria també convertir la sedició en un delicte homologable a nivell europeu. La qüestió es portarà al consell de ministres en les properes setmanes, fins i tot abans de prendre una decisió sobre el perdó. El PSOE va dir que s'abordaria a finals de l'any passat, però fins ara ha estat bloquejada. 

ERC i Junts, a l'expectativa

ERC i Junts no s'oposen als indults, tot i que remarquen que és una solució "personal" que en cap cas suposa resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. La reforma de la sedició -ERC demana "derogar" el delicte- tampoc és l'opció preferida per als partits independentistes, perquè es limitaria només als condemnats pel procés al Suprem. La majoria del moviment aposta per l'amnistia, una via que ara com ara no té recorregut perquè el PSOE s'hi oposa i la considera "inconstitucional". La concessió de l'indult, si finalment es confirma, serà un gest de Sánchez -el primer, de fet- en favor de rebaixar la tensió amb Catalunya, tot i que alguns sectors de l'independentisme han alertat que pot suposar la "desactivació" del procés.

El calendari és incert però el PSOE sap que si ha d'assumir el desgast polític de fer concessions a l'independentisme més val fer-ho ara. A l'horitzó proper també hi ha la reactivació de la taula de diàleg. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, afirmava en una entrevista a l'Ara que això hauria de ser abans de l'estiu. Sobre la taula, la part catalana hi vol portar l'amnistia i l'autodeterminació, unes reclamacions que no accepta el govern espanyol. A finals de juny o principis de juliol podria arribar el perdó i, amb ell, un increment substancial de la pressió sobre Sánchez i la Moncloa, al Congrés i al carrer, com ja s'ha vist aquests últims dies. La primera mostra de la bel·ligerància de la dreta contra els indults es veurà en la manifestació prevista pel 13 de juny a Madrid.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació