01
de juny
del
2021
Actualitzat
a les
20:37h
El Tribunal Constitucional (TC) es pronunciarà aquesta setmana sobre els recursos d'empara de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, condemnats pel delicte de sedició a una pena de nou anys de presó. Després de les sentències sobre Jordi Turull i Josep Rull, que avalen la sentència del Tribunal Suprem, l'alt tribunal espanyol aborda ara dos casos significatius, perquè l'expresident de l'ANC i el president d'Òmnium no eren membres del Govern durant la tardor de 2017 i van ser condemnats a presó com a líders d'entitats civils. Tot apunta que el TC ratificarà la sentència de l'1-O, però difícilment podrà mantenir la unanimitat. Quan l'alt tribunal es pronunciï ja podran portar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
El ple comença aquest dimarts i s'allargarà fins dijous. En els últims casos, l'alt tribunal ha comunicat primer el sentit de la sentència i, dies després, ha publicat els arguments i els vots particulars. És el que va passar en els casos de Turull i Rull. El ponent de la sentència de Sànchez és el magistrat Santiago Martínez Vares, mentre que el de Cuixart és el president del TC, Juan José González Rivas. Tots dos són considerats del sector conservador. En el debat no participaran els magistrats Cándido Conde-Pumpido i Antonio Narváez, recusats per les defenses per haver-se pronunciat ja contra el procés. Serà important el posicionament dels magistrats Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, contraris al criteri majoritari del tribunal en les últimes resolucions sobre el procés.
El cas dels Jordis és especialment rellevant perquè eren líders d'entitats civils, no polítics. Cuixart, de fet, continua sent el president d'Òmnium quatre anys després dels fets. Sànchez sí que ha fet el pas definitiu a la política i és ara secretari general de Junts. En tot cas, el seu empresonament és el que ha rebut més crítiques per part d'entitats de defensa dels drets humans, com ara Amnistia Internacional, que han exigit més d'una vegada el seu alliberament argumentant vulneracions de drets fonamentals. Els dos dirigents independentistes estan condemnats per la manifestació del 20 de setembre de 2017 davant del Departament d'Economia.
La línia dels vots particulars que previsiblement hi haurà a la sentència del TC pot donar més arguments a les defenses de Sànchez i Cuixart de cara a Estrasburg. Si segueixen la línia de Rull i Turull, Xiol i Balaguer qüestionaran que els fets del 20-S es puguin considerar "tumults" i assenyalaran que la gran manifestació davant d'Economia s'emmarcava en el dret a la llibertat de reunió i manifestació, un argument que sempre han esgrimit els advocats dels presos polítics però que no han avalat ni el Suprem ni la majoria del TC. Un cop es faci pública la sentència, l'alt tribunal desbrossarà el camí cap a Europa, on l'independentisme confia obtenir justícia.
El ple comença aquest dimarts i s'allargarà fins dijous. En els últims casos, l'alt tribunal ha comunicat primer el sentit de la sentència i, dies després, ha publicat els arguments i els vots particulars. És el que va passar en els casos de Turull i Rull. El ponent de la sentència de Sànchez és el magistrat Santiago Martínez Vares, mentre que el de Cuixart és el president del TC, Juan José González Rivas. Tots dos són considerats del sector conservador. En el debat no participaran els magistrats Cándido Conde-Pumpido i Antonio Narváez, recusats per les defenses per haver-se pronunciat ja contra el procés. Serà important el posicionament dels magistrats Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, contraris al criteri majoritari del tribunal en les últimes resolucions sobre el procés.
El cas dels Jordis és especialment rellevant perquè eren líders d'entitats civils, no polítics. Cuixart, de fet, continua sent el president d'Òmnium quatre anys després dels fets. Sànchez sí que ha fet el pas definitiu a la política i és ara secretari general de Junts. En tot cas, el seu empresonament és el que ha rebut més crítiques per part d'entitats de defensa dels drets humans, com ara Amnistia Internacional, que han exigit més d'una vegada el seu alliberament argumentant vulneracions de drets fonamentals. Els dos dirigents independentistes estan condemnats per la manifestació del 20 de setembre de 2017 davant del Departament d'Economia.
La línia dels vots particulars que previsiblement hi haurà a la sentència del TC pot donar més arguments a les defenses de Sànchez i Cuixart de cara a Estrasburg. Si segueixen la línia de Rull i Turull, Xiol i Balaguer qüestionaran que els fets del 20-S es puguin considerar "tumults" i assenyalaran que la gran manifestació davant d'Economia s'emmarcava en el dret a la llibertat de reunió i manifestació, un argument que sempre han esgrimit els advocats dels presos polítics però que no han avalat ni el Suprem ni la majoria del TC. Un cop es faci pública la sentència, l'alt tribunal desbrossarà el camí cap a Europa, on l'independentisme confia obtenir justícia.