entrevista

Marta Farrés: «Sabadell tindrà una Zona de Baixes Emissions al Centre el 2023»

L'alcaldessa de Sabadell repassa l'estat de la ciutat i el seu futur en arribar a l'equador de mandat

per Albert Hernàndez, Sabadell | 31 de maig de 2021 a les 09:21 |
Marta Farrés | Juanma Peláez
Va marxar el 2015 de l'Ajuntament de Sabadell i va tornar-hi ara fa dos anys, i per la porta gran, sent la primera alcaldessa que tenia la ciutat i revivint el PSC, que va doblar el nombre de regidors. Marta Farrés (Sabadell, 1981) arriba a l'equador del mandat, marcat per la pandèmia. La ciutat s'ha convertit en un recurs més en la lluita contra el virus des de l'àmbit català i el nou Govern, encapçalat pel republicà Pere Aragonès, va fer la seva primera visita al Servei de Salut Mental per a infants i joves l'Hospital Parc Taulí.    

"Ens ho hem guanyat a pols", diu Farrés, que assegura que s'ha treballat per catapultar la localitat. El coronavirus ha obligat a fer canvis a l'espai públic i fins i tot la ciutadania ha modificat hàbits i han descobert el que tenien al costat de casa, sense sortir del terme municipal. Per això, anuncia més novetats en sintonia amb la sostenibilitat i no tem per la "solidesa" del mandat que encapçala. Des de l'ànima d'on s'ha estat combatent el SARS-CoV 2, el Taulí, NacióDigital repassa amb Farrés aquests dos anys i el que hi ha en previsió: 


- Fa un any començàvem la conversa comentant si s'hagués replantejat accedir a l'alcaldia, recordant el viscut entre maig de 2019 i juny de 2020. Ara, amb més d'un any de pandèmia, s'ho hagués repensat? 

- No, hagués fet exactament el mateix. Durant la pandèmia hi ha hagut moments molt durs, però vist amb perspectiva i com que s'ha gestionat bé, ho tornaria a fer. Ara, que sembla que la incidència de la Covid-19 va a la baixa, podem recuperar els objectius amb els quals ens vam presentar al mandat, que està marcat per aquest any i mig de plans truncats per la pandèmia.


- No hi ha res del que havia descartat, per això que diu que aparentment el virus "va a la baixa", que es pugui recuperar?

- Seguirem amb el previst, s’han descartat tres grans projectes: el centre d’arts escèniques al mercat municipal de Campoamor que l’hem reconvertit en els jardins de Campoamor i, per tant, no s’ha perdut; l’escola de música i el Conservatori estem redactant els plànols, que s’hauran d’acabar en el següent mandat, i la comissaria de la Policia Municipal al nord. La resta, segueixen, el pavelló de Merinals, els 528 habitatges de protecció oficial, la política de recuperar els carrers, el Portal Sud... tot tira endavant. Malgrat s’han hagut de reconduir algunes coses per la pandèmia, Sabadell està en marxa i arribarem al final del mandat amb els deures fets i una ciutat transformada.   


- I el paper de l'aeroport en aquest Portal Sud, arran de l'últim accident d'una avioneta a les vies del tren, altera alguna cosa?
 
- Tenim molt clara la política amb l'aeroport: és un actiu de la ciutat, no totes el tenen. Tenim la sort de tenir-ne un i, insisteixo, és un actiu. Va en la línia del que hem presentat als fons europeus Next Generation, molt lligat a la formació, a la investigació i generar activitat econòmica, no només a Sabadell, també a la comarca i al país.
 
- Com casa amb la seguretat que reclamen els veïns del voltant?
 
- Crec que s’està fent bé, en el sentit d’escoltar tot allò que es pot redirigir i millorar. Això implica asseure’s a parlar amb els veïns. En aquest cas, però, són més d’altres poblacions que del sud de Sabadell, perquè hi he anat parlant i estan tranquils. Òbviament, si hi ha coses a millorar, només faltaria que no es fes. També és cert que l’aeroport hi era abans dels blocs de pisos que s’han anat construint i no ha suposat cap impacte en vides.
 
S’ha d’explicar molt bé que genera ocupació i és un pols d’atracció. I tot el que es pugui millorar, així es farà. Em consta que Aena està en aquesta línia i ho anat fent i nosaltres, com a ciutat, també hi ajudarem. L’aeroport, com et deia, és un actiu.


- Fa dos anys, com a candidata, destapava la marxa de l'oncologia pediàtrica del Taulí i reivindicava la seva recuperació. Passat aquest temps, com està la situació?
 
- Em va saber greu que l'anterior govern no lluités per l'oncopediatria. Crec que va ser un error enorme i la ciutat jutjarà, ho va fer en el seu moment, i també ho farà amb el temps. Sempre ho he dit, quan una cosa marxa és molt complicat recuperar-la. El que s'hauria d'haver fet és no perdre-la. Més enllà d'aquest fet, que no és imputable aquesta alcaldessa sinó que han de donar resposta els que hi havia abans, tenim molt clar que el Taulí és una peça clau, de referència de país, ha de créixer i ho farà.
 

Farrés amb el Taulí de fon,s Foto: Juanma Peláez


- Salut va escollir-lo per ser un dels sis de Catalunya per construir un edifici polivalent i va reformular el projecte Frontal Gran Via. 

- La nostra aposta és lligar-lo en tot el tema sanitari amb l’Artèxtil, la recuperació del riu Ripoll i la Gran Via. El futur de Sabadell també passa pel futur de l'hospital i de tota la part sanitària. Esperem que, ara que ja hi ha nou Govern, ens confirmin que ja hi ha definitivament el grau d'Infermeria. Ja li he enviat una carta al nou conseller de Salut, Josep Maria Argimon, per concertar una reunió i concretar el que es va deixar mig lligat amb l'equip anterior.

"Espero alinear els objectius de Sabadell amb els del país, perquè, al final, estic convençuda que són molt semblants"

- Què li va semblar que la primera visita del nou president, Pere Aragonès, fos a Sabadell? 
 
- Sempre intentem tenir la millor relació amb la Generalitat hi hagi qui hagi. No he votat l’actual Govern, però també és el meu. Intentarem col·laborar amb tot el que sigui possible i estic segura que amb l’Argimon també intentarem entendre’ns. Espero alinear els objectius de Sabadell amb els del país, perquè, al final, estic convençuda que són molt semblants.

- El Taulí, l'Hospital Temporal Vallès Salut, la Pista Coberta d'atletisme, escollida per ser un dels punts de vacunació massiva de Catalunya...

- ... Ens ho hem guanyat a pols, per posar el Taulí i la Pista Coberta d’atletisme en l’agenda política del país. Així que recollim els fruits d’un objectiu polític nostre que era molt clar i amb una Generalitat que ha estat molt permeable.

- Ja se sap qui es farà càrrec de la factura per tornar la Pista Coberta al seu estat inicial?

- No està solucionat i estava en tràmits abans de que es constituís el nou Govern, i ben encaminat després de parlar-ho amb la Secretaria General de l’Esport i Salut. Demanem el mateix tracte que s’ha dispensat en d’altres ciutats com, per exemple, a Barcelona, que també es van utilitzar pavellons per fer hospitals de campanya i que després van tornar a ser equipaments esportius i la Generalitat ho ha pagat. Sempre he dit, si com a ciutat hem d’ajudar, ho farem, però òbviament no ho podem fer sols. I que es recuperi amb la màxima celeritat, quan ja no es necessiti més.
 

Farrés espera el mateix tracte per finançar la reconversió de la Pista Coberta, Foto: Juanma Peláez


- I això quan serà?
 
- No tenim data. Ens agradaria arribar per la temporada vinent, però depenem de la vacunació i de l’ús que se’n faci. I deixa que ho digui, que sempre ho faig, sobre l’Hospital Temporal Vallès Salut: tornaria a prendre exactament la mateixa decisió. Va ser molt bona, tenint en compte les dades de coronavirus que hi havia en aquells moments.

"L'homenatge a les víctimes de la Covid-19, en principi, serà al juliol"

- L'homenatge a les víctimes ja té data?
 
- En principi ha de ser al juliol i si no es pot celebrar saltaria al setembre. Tenim molt clar que ho hem de fer, però estem pendents del Procicat i de com avança la situació epidemiològica.

- I hi haurà Festa Major? 
 
- Tenim Festa Major per aquest 2021! Encara serà diferent, perquè la decisió de celebrar-la i de com seria es va prendre els mesos de gener i febrer, per temes de contractació i administratius. Serà reduïda a dissabte i diumenge. Ara per ara, amb controls d’aforaments i accessos... pensat amb mesures Procicat, però que si, en el cas que la situació epidemiològica del país millorés molt i es pogués obrir, fos fàcil poder comptar amb més gent.
 

L'alcaldessa amb la Torre de l'Aigua al fons. Foto: Juanma Peláez


- Sabadell serà Capital Cultura Catalana 2024. Què ha passat perquè la unanimitat inicial s'hagi trencat en la presentació de la candidatura?
 
-  Els hi has de preguntar. Des de Cultura el que es va fer va ser parlar amb les entitats de la ciutat perquè ens ajudessin a presentar la candidatura. De fet, en l'acte de presentació hi eren totes. Està sent un mandat sòlid, sense errors propis i crec que hi ha algunes formacions que estan constantment necessitades de buscar banderes, i crec que les intenten crear. Em sembla legítim, des del punt de vista de l'oposició. Nosaltres seguirem governant i tirant endavant projectes.

- Però que ho facin tres dels quatre de l'oposició (Junts per Sabadell va impulsar la iniciativa). 
 
- Dos és constant, perquè amb el pla Covid, per exemple, que s'ha votat a tot Catalunya, i aquí no va ser així. Crec que són dues formacions que no han superat haver perdut les eleccions i tenen dos anys per endavant per assumir-ho. I per a Cs és un tema que hi ha entrat una mica més forçat i espero que s'hi acabin sumant. A més, no és un projecte de l'Ajuntament, ni del govern, és de la ciutat. El president de la Capital Cultura Catalana, Xavier Tudela, va dir que era el millor projecte que s'havia presentat mai i aquest èxit és de les entitats. Per elles se les hauria de reconèixer.

- Li canvio de tema. Per què la unitat 4 de Correus (fa gairebé dos mesos que estan en vaga) i li demanen responsabilitats? Els ha rebut?  

- Hi ha una instrumentalització política i em sap greu. Hi he parlat i m'he reunit i fins i tot he tingut una trobada amb el president de Correus i em va dir que farien una sèrie d'auditories per veure com s'havia de dimensionar. A partir d'aquí, com a alcaldessa, poca cosa més puc fer, més enllà de mediar. Correus no és de l'Ajuntament. A mi el que m'’interessa és que se solucioni el més aviat possible per als veïns que estem, perquè soc d'un dels barris afectats, sense correspondència.  


- En relació amb la restauració, les terrasses seguiran ocupant espai públic l'any vinent? 
 
- Hi haurà un moment que s'haurà de tornar a reconduir. Hem estat extremadament permissius i també sensibles cap al sector, perquè volíem que tornessin a treballar i això volia dir ampliar terrasses per complir amb les distàncies de seguretat. Ho tornarem a ordenar quan la situació epidemiològica ho permeti.
 

L'alcaldessa de Sabadell durant l'entrevista. Foto: Juanma Peláez


- Han sorgit veus crítiques perquè s'ha ocupat més espai per al vianant que aparcaments per a vehicles.
 
- No hi estic massa d'acord. S'ha aprofitat el que teníem i els bars volen més vorera perquè és més segur, garantint el pas de tothom. De fet, ja tenim en marxa diverses transformacions de l'espai públic, abans de que acabi l'any començaran diverses pacificacions i és una línia que tenim molt clara.
 
- És suficient per reduir la invasió de vehicles que té la ciutat?
 
- Són moltes polítiques, no només aquestes, també tenir l'aparcament del Passeig, perquè molta gent que ve de la comarca, que n'hi ha molta, no estiguin donant voltes i hi vagin directes; una altra és la de transport públic, que el que tenim a la ciutat és bo... Hi ha diferents línies i amb un sola no se soluciona. I amb tots aquests pals el que farem és situar-nos el màxim d'estratègic possible.

- El fiscal de Seguretat Vial ha enviat una carta a les policies locals perquè facin servir radars i sancionin els conductors que superen els 30 km/h a la trama urbana. 
 
- És una bona política. Cal entendre que en trama urbana no és pot anar a la mateixa velocitat que per una autopista. M'agradaria que això ho entenguessin tots: conductors, motoristes, ciclistes, vianants, els que van en patinet... De vegades posem molta pressió als vehicles, i és cert, però també cometen infraccions els que van en bicicleta, patinets i vianants. Aquí hi som tots.

M'agradaria que tots entenguessin que la ciutat és complexa i l'hem de compartir entre molts. Però és veritat que només amb civisme no s'arreglen les coses i cal ser més contundent amb multes. Però, com et deia, a vehicles i a patinets que van per la vorera, persones que passen per on no han de passar, cotxes aparcats sobre la vorera. És obvi que no és aplicar la zona 30 i l'endemà ja funciona, cal un trànsit, aplicar pedagogia i fer un canvi de model en aquest sentit. El que hem de fer és modificar estructuralment el model de mobilitat de la ciutat.

- I una Zona de Baixes Emissions?
 
- La farem, ja l'estem planificant i començarem segurament pel Centre, perquè és més senzill fer-ho per la posada en marxa de la connexió dels dos aparcaments soterranis, el del Passeig i la plaça Doctor Robert. Amb zones d'accessos, amb càmeres i control perquè només puguin accedir veïns. I això ho anirem estenent a la resta de la ciutat, un cop veiem com ha anat.

- Quan té previst que entri en funcionament?
 
- El projecte s'està acabant i serà complicat que s'implementi en aquest mandat, per temes de calendari. Calculo que al llarg de 2023 o principis del proper mandat.  
 

L'alcaldessa arriba a l'equador de mandat. Foto: Juanma Peláez


- El cas Mercuri ha tornat a l'Ajuntament per sol·licitar posicionaments en qualitat d'acusació particular. Li preocupa que la macrocausa segueixi sobrevolant durant el seu mandat? Creu que la ciutat ha superat aquesta etapa?

- No em preocupa gens; la ciutat ho té súper superat. Estem parlant de projectes molts grans de futur i això forma part del passat. A partir d'aquí, la justícia dirà qui és culpable i qui no, la meva obligació com a alcaldessa és que la ciutat funcioni, que crec que ho hem aconseguit malgrat la pandèmia, i projectar Sabadell cap al futur.


- El consistori seguirà sent acusació particular?
 
- Sí, hi seguirem i si ens demanen posicionaments, seguirem defensant el mateix: una cosa és com a acusació particular, perquè entenem que pot haver-hi un greuge cap a l'Ajuntament i, per tant, ens hi hem de mantenir, però a l'hora d'aplicar sentències, no ens toca com a polítics fer-ho. Hi ha jutges i fiscals que són els que hi entenen i en saben.

- La marxa de Lourdes Ciuró per ser consellera de Justícia, amb qui ha pactat els últims dos pressupostos, alterarà alguna cosa?
 
- Mantenir la relació de mà estesa amb tots els grups i òbviament amb Junts hem tingut una bona entesa, en clau municipal, perquè en d’altres coses no ha estat així. Pel que he anat llegint aquesta sintonia seguirà i així ho espero com a alcaldessa.

- Després de dos anys, conserva "mà estesa" amb tothom o ja pot aplicar vetos?
 
- Vetos no n'he tingut mai, però em sembla que era molt difícil entendre'ns amb la Crida per Sabadell, perquè és un partit que està constantment destruint i construint poc. Em sap greu per ERC, perquè fa seguidisme d'aquesta política, en comptes de treballar en positiu i, dos anys després, no entenen que la ciutat ha tirat endavant i estem en un altre escenari. Però, òbviament, mà estesa per a tothom. Com he dit sempre, si hi ha projectes interessants per a la ciutat cal ser sensible i acollir-los, ja que així és com, al final, es construeix una ciutat, amb la suma de les bones idees de tots.
 

Marta Farrés al jardí de l'hospital Taulí. Foto: Juanma Peláez


- Per últim, en una entrevista a l'iSabadell, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell va dir que la va anar a veure a la presó. Com és que la va visitar?
 
- Ja fa temps d'això, ja era alcaldessa. La Carme és una persona de la ciutat i amb qui havia tingut relació, perquè havíem coincidit de regidores al ple. Em venia de gust veure-la i saber com li anava. Vam estar xerrant i, òbviament, la conversa que vam mantenir me la guardo com una cosa privada entre les dues.  

"Vaig anar a la presó a visitar la Carme perquè em venia de gust veure-la i saber com li anava"

- Ha anat a veure d'altres?
 
- Vaig anar a veure la Carme perquè era de Sabadell. La veritat que amb la resta no hi tinc relació, si n'hi hagués tingut potser ho hagués fet. Vaig anar a visitar la persona que coneixia.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació