Més de 200 veus del món econòmic consideren «imprescindible» l'ampliació de l'aeroport del Prat

Foment, Pimec, la Cambra de Comerç i les principals entitats econòmiques preparen un acte reivindicatiu per al proper dimecres a la seu d'Esade

Passatgers a l'aeroport del Prat.
Passatgers a l'aeroport del Prat. | Miquel Codolar/ACN
30 de maig del 2021
Actualitzat el 31 de maig a les 10:23h
Les principals entitats econòmiques del país preparen un acte reivindicatiu en favor de l'ampliació de l'aeroport del Prat que es farà a la seu d'Esade el 2 de juny i que vol ser multitudinari, tal com va avançar NacióDigital. En el manifest impulsat per Foment del Treball, la Cambra de Comerç, Pimec, el Cercle d'Economia, Barcelona Tech City, UFEC i Barcelona Global, entre d'altres, es considera "imprescindible i inajornable" el projecte d'ampliació. Els empresaris demanen un acord entre Aena, la Generalitat, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i els ajuntaments de Barcelona, el Prat, Gavà, Viladecans, Sant Boi i la resta de municipis afectats per "enviar a les institucions europees un missatge clar de consens en relació a l'interès públic que justifica l'ampliació".

No serà fàcil. La Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Infraestrutures de l'Ajuntament de Barcelona va rebutjar fa uns dies donar suport al projecte. "Ara del que es tracta -asseguren els empresaris en el manifest- és que l'aeroport de Barcelona-El Prat, a través de la seva darrera ampliació, contribueixi a la recuperació econòmica de Catalunya i al seu creixement" per "reforçar el seu paper de hub intercontinental pel qual hem estat lluitant durant anys i donar sentit a la feina que es fa per atreure vols intercontinentals i de llarga distancia". Els impulsors de l'acte afirmen que el Prat està esgotant la seva capacitat. Els quasi bé 53 milions de viatgers registrats el 2019 es van apropar a la seva capacitat màxima de 55 milions. 

Els sectors econòmics asseguren que "Barcelona ha de poder escollir el tipus de visitant que li comporta més valor afegit en termes de coneixement, inversió, tecnologia, cultura, etc". A la vegada, reclamen "una gestió de l'aeroport de km 0". "Amb la situació actual i el dèficit històric d'infraestructures denunciada per la societat civil catalana -asseguren-, no es pot renunciar a una inversió de 1.600-1.700 milions de euros en una infraestructura que  contribueix el 7% del PIB de Catalunya, i que, amb l’ampliació, arribaria a una contribució del 9%".

El manifest també subratlla que l'ampliació ha de ser "compatible amb la protecció de la biodiversitat" i reclama "un diàleg sincer entre les administracions i les associacions implicades". En aquest sentit, els empresaris exigeixen a Aena que es comprometi a que les actuacions projectades per a la consolidació de l'aeroport "comportin no només la mera restauració, sinó la compensació dels espais naturals afectats en relació d'1 a 10, així com la creació d'un nou espai natural del Delta del Llobregat amb una ampliació de la superfície protegida superior al 25% de l'actual".

De fet, aquesta exigència mediambiental respon al procediment establert per la Comissió Europea que ha de tramitar la Generalitat de Catalunya per a la modificació de la Xarxa Natura, on s'inclourien els terrenys que Aena adquiriria. Aquest és un aspecte sensible del projecte i per això els empresaris insisteixen en què el projecte s'ha de fer "amb ple respecte a l'ordenament jurídic català, espanyol i europeu en general i, especialment, de protecció de la biodiversitat". 

Finalment, demanen que l'ampliació de l'aeroport sigui conciliable amb el Port de Barcelona i faciliti el desenvolupament harmònic de totes dues infraestructures. Reclamen també a Aena "mantenir el seu compromís amb els plans de futur dels aeroports de Girona-Costa Brava i Reus", que "imprescindibles" en el sistema aeroportuari català i motors socioeconòmics fonamentals.

Per les entitats econòmiques, Catalunya "necessita polítiques de creixement que permetin dinamitzar l'economia i preservar la cohesió social" i adverteixen que "sense creació de riquesa no és possible la seva redistribució, ni personal ni territorial i l'estat del benestar esdevindrà insostenible".