Les idees del nou president

"Els primers dies en el càrrec? Els visc amb molta intensitat, pròpia de la responsabilitat de la presidència de la Generalitat. Hi ha molts reptes". Aquesta és una de les respostes de Pere Aragonès en el transcurs del seguiment de tota una jornada de treball que va fer NacióDigital aquest dijous, a cavall de Palau -de reunió en reunió- i d'una visita a Nou Barris. Quines són les idees més destacades que vol fixar Aragonès en el tram inicial del seu mandat? Es mouen entre la necessitat de recuperar el prestigi de la Generalitat, la voluntat de posar en marxa el més aviat possible el pla de xoc social i encetar una nova etapa de diàleg amb l'Estat en ple debat sobre els indults.

1. Presidencialisme i reflotament de la institució. Els dirigents d'ERC que han cuinat a Palau parlen de "recuperar l'autoestima" a les institucions després d'una etapa marcada per la repressió i l'adeu obligat de Quim Torra de la presidència per no haver retirat a temps la pancarta del llaç groc. "Un dels efectes de la repressió ha estat precisament l'afectació sobre les institucions del país, i hi ha hagut una part dels poders mediàtics de l'Estat que han intentat crear una distància entre la Generalitat i una part de la ciutadania. El meu objectiu és vèncer aquesta ofensiva. Reduir la distància i que tothom se senti seu el Govern", sosté Aragonès. Se l'intentarà projectar com a líder institucional, elevant-lo -com ja s'ha intentat en altres presidències, com és el cas d'Artur Mas- per sobre de les sigles de partit en un context de reconstrucció nacional.

2. Diàleg amb l'Estat, confrontació d'idees amb Sánchez. Un cafè a la Moncloa entre Aragonès i Pedro Sánchez va ser clau per desencallar la investidura del líder del PSOE a les acaballes del 2019. "La relació és correcta i cordial, però tenim clares les diferències que hi ha", assenyala el president. "Haurem de parlar, haurem de negociar, haurem de confrontar projectes i propostes. Ell és el president del govern de l'Estat del qual jo vull que el meu país s'independitzi", indica. L'autodeterminació i l'amnistia són els grans objectius per resoldre el conflicte, com va recordar en la presa de possessió del Govern i també en la primera trobada informal amb els secretaris generals de l'executiu.

3. Prevenció amb els indults. Sánchez, això sí, no ho té senzill. Un sector del PSOE pressiona per no concedir els indults, foc amic davant l'ofensiva de la dreta -inclosa una recollida de firmes del PP- per evitar aquesta mesura de gràcia. Aragonès no es mou de la demanda d'amnistia i es mostra prudent. "No vull especular amb els indults, perquè massa sovint s'ha fet. Quan es fa, es generen expectatives que no es compleixen, i es provoca que el dolor de les famílies sigui encara més gran", remarca. Ara bé: si hi ha concessió dels indults, s'acceptarà de bon grat per la situació personal dels presos.

4. La unitat d'acció, una "obligació". El que més va frustrar Torra en la seva etapa a Palau -Aragonès n'és testimoni directe- és que l'independentisme arribés sense consens estratègic a la sentència del Tribunal Suprem de la tardor del 2019. ERC i Junts no tenen encara definits tots els detalls de com ha d'avançar el procés, però han acordat -també ho ha fet la CUP- donar dos anys de marge a la taula de diàleg mentre es prepara un nou "embat". "Estem obligats a què aquesta etapa sigui molt més sòlida. Per refer ponts has de tenir pilars més sòlids, i aquests pilars són l'acord d'investidura amb la CUP i l'acord de coalició amb Junts. El 52% dels vots a favor de la independència impliquen l'obligació d'actuar amb la màxima unitat d'acció", sosté el president.

5. Cohabitació amb Puigneró, coordinació al Govern. El pacte amb Junts ha anat precedit de tres mesos d'estira-i-arronsa entre les dues formacions, fins al punt que les noves eleccions van aparèixer a l'horitzó com a opció viable. Ara el repte és bastir una coordinació efectiva amb el vicepresident Jordi Puigneró, que va expressar el sí definitiu a ser número dos del Govern dissabte passat, quan ja havia transcendit la negativa de Josep Rius. Intentaran travar una relació personal? "Tot ajuda i, en aquest sentit, la intensitat de les relacions ajuda que hi hagi una bona relació personal. Tot va en paral·lel i estic segur que serà així", remarca. Sobre la relació amb Jordi Sànchez, secretari general de Junts, indica que és "honesta" i que, si la cordialitat es manté per les dues bandes de l'acord, no hi ha d'haver "problemes" en la coordinació.

6. La CUP, soci principal però alerta. "En aquesta legislatura, per la CUP només puc tenir un reconeixement de compliment dels acords. Això s'ha de correspondre amb el compliment dels acords per part del Govern", sosté Aragonès. Els anticapitalistes, això sí, porten dies avisant: si no es completen els pactes firmats, no hi haurà estabilitat al Parlament. Els diputats de la CUP van sortir al carrer per aturar un desnonament just l'endemà de la presa de possessió d'Aragonès, un missatge polític clar. Tot i això, el president assegura estar més preocupat pel desnonament en si que per la protesta. "No és una protesta contra ERC o el Govern, em preocupa el desnonament", resumeix.

7. El lideratge de Junqueras al partit. Oriol Junqueras i Marta Rovira, durant la negociació per formar el nou Govern, han dedicat molts minuts a parlar de l'estructura i també han donat possibles noms per omplir l'organigrama de l'executiu. Sabran cohabitar els lideratges del president d'ERC i el president de la Generalitat? "No hi haurà problemes. Si bé el 14-F l'equip que som ens guanyem la legitimitat gràcies als vots, ho fem continuant la trajectòria d'una organització que té lideratges que en el seu moment van ser escapçats", ressalta Aragonès. "Hem de tenir la màxima complicitat, com fins ara", sosté. Ara bé: també insisteix que les seves decisions no seran tutelades, tampoc per l'estructura a l'exili que lidera Carles Puigdemont.

8. Pla de xoc social. És una de les carpetes que més preocupa el president i una de les primeres exigències als consellers: moure recursos per arrencar el pla de xoc social de 700 milions d'euros al qual es va comprometre durant la investidura. N'ha parlat amb la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà -a qui reserva la coordinació del Govern-, i també ho haurà de fer amb Jaume Giró, conseller d'Economia i fitxatge independent estrella de Junts, provinent del món de l'alta direcció. Assegura que tenen bona relació.

9. Rebaixa del sou. En l'entrevista a TV3, Aragonès va anunciar que es rebaixaria un 15% el sou. "Crec que la retribució del president és alta, i que es pot fer perfectament un ajust. No hi ha cap problema en fer-ho. Toca fer-ho. És un senyal. Ja sé que per si sol l'estalvi no compensa pràcticament res, però és una senyal de dir que som molt conscients de la situació del país", argumenta. Fins ara, la retribució del president, segons la informació del Govern, era de 153.000 euros bruts l'any.

10. Els predecessors i les frustracions del càrrec. Quan va ser investit, Josep Rius, diputat de Junts i excap de gabinet de Puigdemont, li va entregar una carta a Aragonès de part de l'expresident. Ens els últims dies, el dirigent d'ERC ha parlat amb altres predecessors, i li han donat aquest consell: "Bàsicament, que decideixi per mi mateix". Està preparat per assumir la frustració de no sortir-se'n en totes les carpetes: "En els anys com a vicepresident crec que he pogut veure clarament on es pot arribar i on no. Intento parlar molt clar a la gent: prefereixo prometre poc i que el que em compromet fer-ho, que aixecar grans expectatives per no complir-ne cap". La primera fita: una qüestió de confiança pactada amb la CUP per l'any 2023.