29
de maig
del
2021
Actualitzat
el
30
de maig
a la
13:17h
Laura Pérez (Barcelona, 1982) és la quarta tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona. És la responsable política de les àrees de Drets Socials, Feminismes i LGTBI, i Justícia Global. El seu departament ha hagut de respondre, des dels serveis socials municipals, la crisi derivada de la pandèmia, en un context en què els usuaris i treballadors insisteixen en la necessitat d'un canvi de model i l'escassetat de recursos actuals.
En aquesta entrevista amb NacióDigital, Pérez denuncia que les aportacions econòmiques fetes fins ara per la Generalitat en l'àmbit social són insuficients i confia que la nova etapa que s'han compromès a obrir l'alcaldessa, Ada Colau, i el president català, Pere Aragonès, representi un canvi en les partides que el Govern
- Aquest divendres els treballadors dels serveis socials del Raval van fer vaga. Quina resposta donarà l’Ajuntament a les seves demandes, que els sindicats faran extensives el 7 de juny amb una aturada al conjunt de la ciutat?
- Primer de tot, respecte absolut al dret de vaga i comprensió a les reivindicacions de les treballadores. La vaga té molt a veure amb un malestar acumulat. Part d'aquest malestar té a veure amb l'Ajuntament, però també amb la sobrecàrrega que ha suposat trobar-se soles durant la pandèmia davant d'una crisi social, mentre altres administracions tancaven portes. Hem actuat amb responsabilitat subsidiària per la fallida d'altres sistemes de protecció. També considerem que, com a servei essencial, les treballadores haurien d'haver estat prioritzades en la vacunació i així ho hem traslladat de manera reiterada a la Generalitat.
Es genera una expectativa sobre el que poden fer els serveis socials en l'àmbit de l'habitatge que no és real. De vegades, per part dels moviments socials i, de vegades, per part de la presidenta del grup municipal de Junts [Elsa Artadi va qüestionar el paper dels serveis socials al desnonament del Bloc Llavors]. Hem de treballar per explicar molt millor el marc dels serveis socials, hem de vacunar ja, hem de dotar les treballadores de les eines necessàries i hem de treballar per la no assistència als desnonaments.
- Anem per parts. L’habitatge centra bona part de les demandes de la plantilla. L’Ajuntament complirà el compromís de deixar sense efecte el protocol que obliga a auxiliar la comitiva judicial?
- Si per mi fos, les treballadores no haurien d'acompanyar la comitiva sinó les famílies quan elles ho consideressin. Dono total suport a aquesta demanda, però a l'altra banda no ens hem trobat una predisposició per modificar aquest protocol. Celebrem que el president de la Generalitat hagi obert la porta a fer aquesta modificació, però hi ha un tercer actor que és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). És important que l'àmbit judicial entengui quin és el rol dels serveis socials. Hem de canviar el protocol, però també l'expectativa que pot generar un canvi. Hem de trobar acords que vagin molt més enllà amb el poder judicial i la Generalitat. Des del 2018 estem fent una prova pilot a Sants-Montjuïc, que ara hem estès a Ciutat Vella, per no acompanyar la comitiva als desnonaments sinó dedicar-nos a fer informes donant raons de tot l'acompanyament previ que s'ha fet a la família.
- Quins resultats ha donat la prova pilot? Què canvia de cara als afectats?
- El que beneficia a la família és que la treballadora social pugui fer la seva feina, que és l'acompanyament preventiu i la cerca d'alternatives habitacionals. El resultat és un 90% de no assistència i en un 10% dels casos els jutges entenen que cal demanar assistència dels treballadors a la comitiva. Cal que el protocol posi èmfasi en el treball preventiu i en la necessitat de compartir les dades. La família necessita un acompanyament social, no que els treballadors acompanyin la comitiva.
- Quan el consistori es dirigeix als jutges, topa amb un mur?
- Hem tingut dificultats amb el plantejament del protocol. Nosaltres no volem anar contra l'actuació judicial i hem hagut de fer proves pilot per trobar l'encaix sense desobeir i complir amb la nostra obligació com a administració. Ens hem trobat un TSJC que veu aquest protocol de manera positiva perquè ens dona eines de coordinació. Però el que volem revisar és la interpretació del protocol i crec que ho podrem fer. La nostra anàlisi de l'emergència habitacional és diferent de la dels jutges i la Generalitat. Al final, l'Ajuntament és la darrera xarxa de protecció i el que hem d'evitar és arribar a la situació de pèrdua d'habitatge. Només aquest any hem fet més de 800 informes de vulnerabilitat en casos de desnonaments i l'any passat en vam fer 1.000.
- Els treballadors també assenyalen manca de recursos i la precarietat d’alguns d’aquests, com les pensions. Es preveuen canvis?
- Un dels nostres compromisos, que no comparteixen totes les administracions, és el de donar sortida a tots els casos que venen de desnonaments o que estan en situació de vulnerabilitat. Hi ha un tap a la mesa d'emergència que té a veure amb la manca de recursos que ha aportat la Generalitat. La que dius, no és una sortida que ens agradi. Cal posar recursos en habitatge perquè una pensió ha de ser una solució excepcional. El nou contracte d'aquest tipus d'allotjaments incorporarà les demandes que les treballadores ens han fet arribar, començant per la inspecció dels recursos que es donen a les famílies. La qüestió és que nosaltres no tenim un calaix amb claus d'habitatges.
- Qui sí que el té són alguns grups criminals que ocupen pisos i després en venen les claus a famílies vulnerables, aprofitant-se de la seva situació. Si l'administració no dona resposta a aquesta necessitat, hi ha risc que aquestes situacions creixin?
- Aquesta no és una pràctica nova de la crisi actual, ni exclusiva de Barcelona. No intuïm un increment en aquest sentit. Això s'hauria d'estimar des de l'àmbit de seguretat.
- L'Ajuntament sempre enfoca aquesta realitat des de l'òptica de seguretat, però les famílies que acaben comprant claus estan afectades per una situació social.
- El que no pot ser és que el nostre interlocutor a la Generalitat sigui Interior. No volem presència de Mossos d'Esquadra en desnonaments de famílies vulnerables. Està fallant el sistema d'habitatge, i mentre demanem pedaços no se soluciona el problema. Amb l'Estat vam fer un conveni per a la construcció de pisos públics. Si la Generalitat fes proporcionalment això a Barcelona, estaríem en una altra situació. Hem de donar sortida habitacional i crec que ara la Generalitat té més voluntat de mirar quines eines té al seu abast.
- Més enllà de l'habitatge, des de l'inici de la pandèmia les persones ateses pels serveis socials són un 22%, un terç de les quals no havien necessitat ajuda abans. Moltes necessiten ajudes per poder menjar, just en el moment en què Barcelona sigui Capital de l'Alimentació Sostenible. No és paradoxal?
- La resposta a l'emergència va ser molt clara. Ens vam posar al capdavant de l'atenció a les necessitats bàsiques amb una inversió sense precedents. També amb projectes innovadors com l'Alimenta, que busca donar una resposta de millor qualitat conjuntament amb el teixit associatiu. El model dels menjadors socials no ens agrada...
- A més, molts ja han dit que estan saturats i han demanat que no se'ls derivin més usuaris.
- El projecte Alimenta representa un canvi de mirada cap a allò comunitari, per l'autonomia de la persona i per un acompanyament més social i assistencial. Hem de reconèixer, però, que en el primer moment de la pandèmia la resposta va ser assistencial. Vam deixar de fer la feina de profunditat per donar una resposta d'emergència. En un moment de crisi és difícil que puguem fer la nostra feina, perquè s'ha de respondre l'emergència.
- No és compatible, doncs, estar en crisi i aplicar canvis en el model de serveis socials?
- La línia d'innovació social ja respon a oferir una millor atenció i a no deixar de banda la tasca comunitària. No sortirem d'aquesta crisi només amb la política que pugui fer l'administració local. Necessitarem el tercer sector i el teixit associatiu. En aquest sentit, projectes com el Vila Veïna o el cangur municipal, ens permetran anar cap a un model de transformació amb molt pes de la part comunitària. També hem après molt que el rol de la tecnologia és fonamental. Hem de treballar urgentment per acabar amb la bretxa digital i fer més àgil el nostre sistema de funcionament. El repte que ens hem posat és aprofitar els aprenentatges de la pandèmia per avançar més ràpid.
- Posem un exemple concret. Què es pot fer per acabar amb les anomenades cues de la fam, que representen un estigma per a qui en forma part?
- Barcelona va ser pionera amb el model de la targeta moneder. Va ser un invent per desburocratitzar la feina de les treballadores socials i fer la vida més fàcil a la gent. Rebre un SMS avisant-te que cobraràs és un avenç important. L'objectiu és formar part d'una comunitat que ofereix serveis, no anar a una cua per buscar menjar. Intentarem fer un desplegament que sigui ràpid.
- S'ha mostrat crítica amb els recursos que la Generalitat aporta en matèria de serveis socials. Dijous passat, Colau i Aragonès van emplaçar-se a obrir una nova etapa. Quins canvis esperen?
- A la reunió portàvem tres temes: la dotació dels serveis socials, la política d'habitatge i la garantia de rendes. Amb la Generalitat, necessitem tenir cobertes les necessitats bàsiques d'ingressos i habitatge. Fa dos anys que estem amb un contracte programa de serveis socials prorrogat, demanant que treballem una nova eina. La Generalitat va decidir no fer-ho. Això ens condiciona les ràtios de treballadors de serveis socials per usuaris, per exemple. Tenir un nou contracte programa és una urgència per afrontar la crisi. Estem contentes per l'aportació que ha permès incorporar 100 nous treballadors i d'haver començat a treballar el sensellarisme amb la Generalitat, que fins ara ens donava l'esquena en aquesta qüestió. Necessitem corresponsabilitat i que el Govern doti de pressupost el seu pla de sensellarisme. L'Ajuntament inverteix més de 30 milions d'euros i enguany hem rebut una addenda d'un milió de la Generalitat.
- Vostè també és la responsable política de l'àrea de Feminismes a l'Ajuntament. Què n'espera de la nova conselleria de Feminismes i Igualtat, liderada per Tània Verge?
- És un molt bon senyal. Tenim una consellera experta en la matèria i reconeguda professionalment. Per primer cop tenim una interlocució política. Té molts reptes per endavant perquè parteix de gairebé zero. Les polítiques d'igualtat de la Generalitat els darrers quatre anys no les hem vist. Espero tenir una relació de complicitat entre feministes més enllà dels temes de partit i espero un Govern que faci molts canvis.
- Com viu el fet de compartir govern municipal amb un partit que ha bloquejat la llei trans al Congrés?
- M'agradaria pensar que hi ha més punts d'acord que de desacord. L'altre dia la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, deia que el seu model és el de la despatologització trans. El col·lectiu està sent tractat de malalt, tot i que l'OMS ja no considera la transsexualitat com a patologia. Cal trobar consensos.
- Més enllà de les paraules de Calvo, el vot del PSOE al Congrés ha estat clar.
- Desconec l'estratègia interna del PSOE. Em sembla molt difícil d'entendre per què no estem avançant si hi ha punts d'acord. No ens estan explicant d'una manera molt transparent quins són els seus esculls. Considero que en algun moment Pedro Sánchez hauria d'enviar un missatge a les persones trans, que són les més afectades en aquest debat. S'han qüestionat els seus drets i la seva identitat. M'agradaria instar a visibilitzar on hi ha el desacord i resoldre les diferències.
- En una entrevista amb NacióDigital, el regidor de Presidència, Jordi Martí, assegurava que veia Colau amb ganes de tornar a optar a l'alcaldia. L'alcaldessa tornarà a presentar-se el 2023?
- Tinc ganes que fem el debat intern i de prendre la decisió amb l'organització.
- Des del govern municipal s'insisteix en la voluntat de consolidar l'obra de govern, l'alcaldessa ha intensificat les visites als barris i recentment va visibilitzar sintonia amb la nova líder de Podem, Yolanda Díaz. A falta del debat intern, la voluntat de repetir candidatura és un fet?
- T'haig de dir que l'alcaldessa ha visitat els barris des del 2015.
- Però ara ha intensificat les visites.
- Vam tenir una aturada per la pandèmia, però Colau ha parlat amb centenars de veïns des de fa anys. Ha estat una alcaldessa molt propera a la ciutadania i amb molt poca por a estar als barris. No crec que sigui una estratègia de cara al 2023, és el seu ADN.
- Per a vostè seria positiu que es tornés a presentar?
- És la millor alcaldessa que hem tingut en aquesta ciutat.
- El 2019 es va negociar amb Valls perquè l'Ajuntament no es veiés condicionat pel procés?
- Et puc assegurar, perquè vaig formar part de l'espai en què treballàvem la investidura, que no va haver-hi cap conversa amb Valls per part de Barcelona en Comú. En aquell moment no hi havia un govern amb el PSC i, per tant, cal diferenciar el que diu Collboni de les decisions estratègiques de Barcelona en Comú. Nosaltres volíem seguir amb el nostre projecte polític, que està demanant l'indult i l'amnistia pels presos polítics i que ha treballat amb una Generalitat de caràcter independentista.
- Per què Collboni ha triat aquest moment per fer aquestes declaracions?
- Hauríem de preguntar a Collboni si hi havia una segona intenció en la seva resposta.
- Ara que arribem a la meitat del mandat, les discrepàncies que hi ha entre comuns i PSC es poden convertir en una guerra de dards amb l'horitzó de les eleccions del 2023?
- S'ha treballat amb molta lleialtat dins del govern municipal. La ciutadania no necessita un govern que es tiri els plats pel cap. Hem tingut debats i diferències, i hem fet acords des de la discrepància. Amb el PSC, per exemple, tenim un feminisme bastant oposat però això és sostenible. El mateix passa amb l'habitatge, amb l'aeroport... Molts temes de fons. Dos anys de precampanya a mi em semblen massa. Això no suma.
- Com a responsable política de Justícia Global, ens pot dir si l'Ajuntament complirà amb el mandat del consell municipal de cooperació de trencar l'agermanament amb Tel Aviv i trencar relacions amb empreses que es beneficiïn de l’ocupació israeliana de territoris palestins?
- Les nostres converses amb Gaza no estan pel trencament de l'acord amb Tel Aviv. Hem de valorar les propostes que ens fan els col·lectius de solidaritat amb Palestina i veure quines són més efectives. Estem treballant des de fa temps el tema de la contractació, que té moltes dificultats jurídiques d'implementació. Barcelona i l'Ajuntament són solidaris amb la població palestina per l'apartheid que pateix a càrrec d'Israel. És cert que hi ha relacions empresarials i que hi ha dificultats per complir els compromisos al 100%.
En aquesta entrevista amb NacióDigital, Pérez denuncia que les aportacions econòmiques fetes fins ara per la Generalitat en l'àmbit social són insuficients i confia que la nova etapa que s'han compromès a obrir l'alcaldessa, Ada Colau, i el president català, Pere Aragonès, representi un canvi en les partides que el Govern
- Aquest divendres els treballadors dels serveis socials del Raval van fer vaga. Quina resposta donarà l’Ajuntament a les seves demandes, que els sindicats faran extensives el 7 de juny amb una aturada al conjunt de la ciutat?
- Primer de tot, respecte absolut al dret de vaga i comprensió a les reivindicacions de les treballadores. La vaga té molt a veure amb un malestar acumulat. Part d'aquest malestar té a veure amb l'Ajuntament, però també amb la sobrecàrrega que ha suposat trobar-se soles durant la pandèmia davant d'una crisi social, mentre altres administracions tancaven portes. Hem actuat amb responsabilitat subsidiària per la fallida d'altres sistemes de protecció. També considerem que, com a servei essencial, les treballadores haurien d'haver estat prioritzades en la vacunació i així ho hem traslladat de manera reiterada a la Generalitat.
Es genera una expectativa sobre el que poden fer els serveis socials en l'àmbit de l'habitatge que no és real. De vegades, per part dels moviments socials i, de vegades, per part de la presidenta del grup municipal de Junts [Elsa Artadi va qüestionar el paper dels serveis socials al desnonament del Bloc Llavors]. Hem de treballar per explicar molt millor el marc dels serveis socials, hem de vacunar ja, hem de dotar les treballadores de les eines necessàries i hem de treballar per la no assistència als desnonaments.
- Anem per parts. L’habitatge centra bona part de les demandes de la plantilla. L’Ajuntament complirà el compromís de deixar sense efecte el protocol que obliga a auxiliar la comitiva judicial?
- Si per mi fos, les treballadores no haurien d'acompanyar la comitiva sinó les famílies quan elles ho consideressin. Dono total suport a aquesta demanda, però a l'altra banda no ens hem trobat una predisposició per modificar aquest protocol. Celebrem que el president de la Generalitat hagi obert la porta a fer aquesta modificació, però hi ha un tercer actor que és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). És important que l'àmbit judicial entengui quin és el rol dels serveis socials. Hem de canviar el protocol, però també l'expectativa que pot generar un canvi. Hem de trobar acords que vagin molt més enllà amb el poder judicial i la Generalitat. Des del 2018 estem fent una prova pilot a Sants-Montjuïc, que ara hem estès a Ciutat Vella, per no acompanyar la comitiva als desnonaments sinó dedicar-nos a fer informes donant raons de tot l'acompanyament previ que s'ha fet a la família.
- Quins resultats ha donat la prova pilot? Què canvia de cara als afectats?
- El que beneficia a la família és que la treballadora social pugui fer la seva feina, que és l'acompanyament preventiu i la cerca d'alternatives habitacionals. El resultat és un 90% de no assistència i en un 10% dels casos els jutges entenen que cal demanar assistència dels treballadors a la comitiva. Cal que el protocol posi èmfasi en el treball preventiu i en la necessitat de compartir les dades. La família necessita un acompanyament social, no que els treballadors acompanyin la comitiva.
"Enguany hem fet més de 800 informes de vulnerabilitat en casos de desnonament i l'any passat en vam fer 1.000. "
- Quan el consistori es dirigeix als jutges, topa amb un mur?
- Hem tingut dificultats amb el plantejament del protocol. Nosaltres no volem anar contra l'actuació judicial i hem hagut de fer proves pilot per trobar l'encaix sense desobeir i complir amb la nostra obligació com a administració. Ens hem trobat un TSJC que veu aquest protocol de manera positiva perquè ens dona eines de coordinació. Però el que volem revisar és la interpretació del protocol i crec que ho podrem fer. La nostra anàlisi de l'emergència habitacional és diferent de la dels jutges i la Generalitat. Al final, l'Ajuntament és la darrera xarxa de protecció i el que hem d'evitar és arribar a la situació de pèrdua d'habitatge. Només aquest any hem fet més de 800 informes de vulnerabilitat en casos de desnonaments i l'any passat en vam fer 1.000.
Laura Pérez reivindica la inversió feta per atendre les necessitats bàsiques dels ciutadans. Foto: Yvelisse Teixeira
- Els treballadors també assenyalen manca de recursos i la precarietat d’alguns d’aquests, com les pensions. Es preveuen canvis?
- Un dels nostres compromisos, que no comparteixen totes les administracions, és el de donar sortida a tots els casos que venen de desnonaments o que estan en situació de vulnerabilitat. Hi ha un tap a la mesa d'emergència que té a veure amb la manca de recursos que ha aportat la Generalitat. La que dius, no és una sortida que ens agradi. Cal posar recursos en habitatge perquè una pensió ha de ser una solució excepcional. El nou contracte d'aquest tipus d'allotjaments incorporarà les demandes que les treballadores ens han fet arribar, començant per la inspecció dels recursos que es donen a les famílies. La qüestió és que nosaltres no tenim un calaix amb claus d'habitatges.
- Qui sí que el té són alguns grups criminals que ocupen pisos i després en venen les claus a famílies vulnerables, aprofitant-se de la seva situació. Si l'administració no dona resposta a aquesta necessitat, hi ha risc que aquestes situacions creixin?
- Aquesta no és una pràctica nova de la crisi actual, ni exclusiva de Barcelona. No intuïm un increment en aquest sentit. Això s'hauria d'estimar des de l'àmbit de seguretat.
- L'Ajuntament sempre enfoca aquesta realitat des de l'òptica de seguretat, però les famílies que acaben comprant claus estan afectades per una situació social.
- El que no pot ser és que el nostre interlocutor a la Generalitat sigui Interior. No volem presència de Mossos d'Esquadra en desnonaments de famílies vulnerables. Està fallant el sistema d'habitatge, i mentre demanem pedaços no se soluciona el problema. Amb l'Estat vam fer un conveni per a la construcció de pisos públics. Si la Generalitat fes proporcionalment això a Barcelona, estaríem en una altra situació. Hem de donar sortida habitacional i crec que ara la Generalitat té més voluntat de mirar quines eines té al seu abast.
"Ens vam posar al capdavant de l'atenció a les necessitats bàsiques amb una inversió sense precedents"
- Més enllà de l'habitatge, des de l'inici de la pandèmia les persones ateses pels serveis socials són un 22%, un terç de les quals no havien necessitat ajuda abans. Moltes necessiten ajudes per poder menjar, just en el moment en què Barcelona sigui Capital de l'Alimentació Sostenible. No és paradoxal?
- La resposta a l'emergència va ser molt clara. Ens vam posar al capdavant de l'atenció a les necessitats bàsiques amb una inversió sense precedents. També amb projectes innovadors com l'Alimenta, que busca donar una resposta de millor qualitat conjuntament amb el teixit associatiu. El model dels menjadors socials no ens agrada...
Laura Pérez critica que la Generalitat no hagi renovat el contracte programa de serveis socials. Foto: Yvelisse Teixeira
- A més, molts ja han dit que estan saturats i han demanat que no se'ls derivin més usuaris.
- El projecte Alimenta representa un canvi de mirada cap a allò comunitari, per l'autonomia de la persona i per un acompanyament més social i assistencial. Hem de reconèixer, però, que en el primer moment de la pandèmia la resposta va ser assistencial. Vam deixar de fer la feina de profunditat per donar una resposta d'emergència. En un moment de crisi és difícil que puguem fer la nostra feina, perquè s'ha de respondre l'emergència.
- No és compatible, doncs, estar en crisi i aplicar canvis en el model de serveis socials?
- La línia d'innovació social ja respon a oferir una millor atenció i a no deixar de banda la tasca comunitària. No sortirem d'aquesta crisi només amb la política que pugui fer l'administració local. Necessitarem el tercer sector i el teixit associatiu. En aquest sentit, projectes com el Vila Veïna o el cangur municipal, ens permetran anar cap a un model de transformació amb molt pes de la part comunitària. També hem après molt que el rol de la tecnologia és fonamental. Hem de treballar urgentment per acabar amb la bretxa digital i fer més àgil el nostre sistema de funcionament. El repte que ens hem posat és aprofitar els aprenentatges de la pandèmia per avançar més ràpid.
- Posem un exemple concret. Què es pot fer per acabar amb les anomenades cues de la fam, que representen un estigma per a qui en forma part?
- Barcelona va ser pionera amb el model de la targeta moneder. Va ser un invent per desburocratitzar la feina de les treballadores socials i fer la vida més fàcil a la gent. Rebre un SMS avisant-te que cobraràs és un avenç important. L'objectiu és formar part d'una comunitat que ofereix serveis, no anar a una cua per buscar menjar. Intentarem fer un desplegament que sigui ràpid.
"La Generalitat va decidir no renovar el contracte programa de serveis socials"
- S'ha mostrat crítica amb els recursos que la Generalitat aporta en matèria de serveis socials. Dijous passat, Colau i Aragonès van emplaçar-se a obrir una nova etapa. Quins canvis esperen?
- A la reunió portàvem tres temes: la dotació dels serveis socials, la política d'habitatge i la garantia de rendes. Amb la Generalitat, necessitem tenir cobertes les necessitats bàsiques d'ingressos i habitatge. Fa dos anys que estem amb un contracte programa de serveis socials prorrogat, demanant que treballem una nova eina. La Generalitat va decidir no fer-ho. Això ens condiciona les ràtios de treballadors de serveis socials per usuaris, per exemple. Tenir un nou contracte programa és una urgència per afrontar la crisi. Estem contentes per l'aportació que ha permès incorporar 100 nous treballadors i d'haver començat a treballar el sensellarisme amb la Generalitat, que fins ara ens donava l'esquena en aquesta qüestió. Necessitem corresponsabilitat i que el Govern doti de pressupost el seu pla de sensellarisme. L'Ajuntament inverteix més de 30 milions d'euros i enguany hem rebut una addenda d'un milió de la Generalitat.
Laura Pérez celebra la creació d'una nova conselleria de Feminismes. Foto: Yvelisse Teixeira
- Vostè també és la responsable política de l'àrea de Feminismes a l'Ajuntament. Què n'espera de la nova conselleria de Feminismes i Igualtat, liderada per Tània Verge?
- És un molt bon senyal. Tenim una consellera experta en la matèria i reconeguda professionalment. Per primer cop tenim una interlocució política. Té molts reptes per endavant perquè parteix de gairebé zero. Les polítiques d'igualtat de la Generalitat els darrers quatre anys no les hem vist. Espero tenir una relació de complicitat entre feministes més enllà dels temes de partit i espero un Govern que faci molts canvis.
- Com viu el fet de compartir govern municipal amb un partit que ha bloquejat la llei trans al Congrés?
- M'agradaria pensar que hi ha més punts d'acord que de desacord. L'altre dia la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, deia que el seu model és el de la despatologització trans. El col·lectiu està sent tractat de malalt, tot i que l'OMS ja no considera la transsexualitat com a patologia. Cal trobar consensos.
- Més enllà de les paraules de Calvo, el vot del PSOE al Congrés ha estat clar.
- Desconec l'estratègia interna del PSOE. Em sembla molt difícil d'entendre per què no estem avançant si hi ha punts d'acord. No ens estan explicant d'una manera molt transparent quins són els seus esculls. Considero que en algun moment Pedro Sánchez hauria d'enviar un missatge a les persones trans, que són les més afectades en aquest debat. S'han qüestionat els seus drets i la seva identitat. M'agradaria instar a visibilitzar on hi ha el desacord i resoldre les diferències.
"La nova conselleria de Feminismes és un molt bon senyal"
- En una entrevista amb NacióDigital, el regidor de Presidència, Jordi Martí, assegurava que veia Colau amb ganes de tornar a optar a l'alcaldia. L'alcaldessa tornarà a presentar-se el 2023?
- Tinc ganes que fem el debat intern i de prendre la decisió amb l'organització.
- Des del govern municipal s'insisteix en la voluntat de consolidar l'obra de govern, l'alcaldessa ha intensificat les visites als barris i recentment va visibilitzar sintonia amb la nova líder de Podem, Yolanda Díaz. A falta del debat intern, la voluntat de repetir candidatura és un fet?
- T'haig de dir que l'alcaldessa ha visitat els barris des del 2015.
- Però ara ha intensificat les visites.
- Vam tenir una aturada per la pandèmia, però Colau ha parlat amb centenars de veïns des de fa anys. Ha estat una alcaldessa molt propera a la ciutadania i amb molt poca por a estar als barris. No crec que sigui una estratègia de cara al 2023, és el seu ADN.
Laura Pérez insinua "segones intencions" en la resposta de Collboni sobre Valls. Foto: Yvelisse Teixeira
- Per a vostè seria positiu que es tornés a presentar?
- És la millor alcaldessa que hem tingut en aquesta ciutat.
- El 2019 es va negociar amb Valls perquè l'Ajuntament no es veiés condicionat pel procés?
- Et puc assegurar, perquè vaig formar part de l'espai en què treballàvem la investidura, que no va haver-hi cap conversa amb Valls per part de Barcelona en Comú. En aquell moment no hi havia un govern amb el PSC i, per tant, cal diferenciar el que diu Collboni de les decisions estratègiques de Barcelona en Comú. Nosaltres volíem seguir amb el nostre projecte polític, que està demanant l'indult i l'amnistia pels presos polítics i que ha treballat amb una Generalitat de caràcter independentista.
"Hauríem de preguntar a Collboni si hi havia una segona intenció en la seva resposta sobre Valls"
- Per què Collboni ha triat aquest moment per fer aquestes declaracions?
- Hauríem de preguntar a Collboni si hi havia una segona intenció en la seva resposta.
- Ara que arribem a la meitat del mandat, les discrepàncies que hi ha entre comuns i PSC es poden convertir en una guerra de dards amb l'horitzó de les eleccions del 2023?
- S'ha treballat amb molta lleialtat dins del govern municipal. La ciutadania no necessita un govern que es tiri els plats pel cap. Hem tingut debats i diferències, i hem fet acords des de la discrepància. Amb el PSC, per exemple, tenim un feminisme bastant oposat però això és sostenible. El mateix passa amb l'habitatge, amb l'aeroport... Molts temes de fons. Dos anys de precampanya a mi em semblen massa. Això no suma.
- Com a responsable política de Justícia Global, ens pot dir si l'Ajuntament complirà amb el mandat del consell municipal de cooperació de trencar l'agermanament amb Tel Aviv i trencar relacions amb empreses que es beneficiïn de l’ocupació israeliana de territoris palestins?
- Les nostres converses amb Gaza no estan pel trencament de l'acord amb Tel Aviv. Hem de valorar les propostes que ens fan els col·lectius de solidaritat amb Palestina i veure quines són més efectives. Estem treballant des de fa temps el tema de la contractació, que té moltes dificultats jurídiques d'implementació. Barcelona i l'Ajuntament són solidaris amb la població palestina per l'apartheid que pateix a càrrec d'Israel. És cert que hi ha relacions empresarials i que hi ha dificultats per complir els compromisos al 100%.