04
de juny
del
2021
Actualitzat
a les
19:16h
Dani Crespo serà el nou rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), després de guanyar les eleccions el 19 de maig amb una candidatura que incloïa perfils fortament acadèmics i, alhora, un compromís més explícit amb el país i la llengua. El proper dilluns prendrà possessió del càrrec.
Catedràtic de Física, president fins ara de la Junta de Personal Docent i Investigador de la UPC com a representant de la Intersindical-CSC, ha estat coordinador de la secció d'Universitats de l'ANC, cosa que ha fet que se l'etiquetés com el candidat independentista. En aquesta entrevista amb NacióDigital subratlla que el seu projecte és gestionar bé la institució i parla de la recerca, la renovació generacional i el triomf de la ciència contra tot negacionisme.
- Quin serà el primer problema que entomarà com a rector?
- El nostre programa és la renovació generacional. La meitat de la plantilla del professorat de la UPC té més de 56 anys. Qualsevol institució que afronti la renovació de la meitat de la seva plantilla en nou anys o ho fa molt de pressa i ho fa bé, o tindrà un problema. Aquest és el repte principal. De fet, aquest és el centre del mandat. Aquests quatre anys estan enfocats a renovar el personal de la UPC.
- Quin marge real tenen per poder-ho afrontar?
- La situació econòmica de la universitat és molt complicada. No és d'ara, ve de la crisi del 2008 i les moltes retallades. La classe política, tant la Generalitat com el govern de l'Estat, reconeixen que tenim un problema de plantilles. Hi ha dos aspectes bàsics. D'una banda, la mateixa renovació generacional per la qual cal contractar més plantilla. I, per això, calen més fons. La Generalitat, en el programa del nou Govern, inclou un fons addicional per al sistema universitari. És el primer que necessitem. Ens calen més recursos per contractar els professors que hem perdut durant les retallades.
- Quants són?
- En el cas de la UPC són 300 professors en deu anys. Nosaltres plantegem contractar-los en només quatre. I, a més, continuar cobrint totes les jubilacions.
- Aquest serà un dels termòmetres de la seva gestió?
- Efectivament.
- I esmentava un segon problema.
- L'altre és que en aquest temps hem contractat molt professorat a temps parcial, una part del qual voldria fer carrera acadèmica a la universitat. La llei ara no ho permet, però el govern espanyol està tramitant un canvi legislatiu que permetrà que aquest professorat pugui tenir contracte a temps complet durant cinc anys.
- En què és diferent la problemàtica de la Politècnica de la resta d'universitats catalanes?
- El problema de la renovació de plantilla és comú a totes les catalanes. I, de fet, a totes les espanyoles. Hi havia la taxa de reposició, que en el pitjor moment establia que de cada deu jubilacions només podia haver-hi un contracte. Després es va incrementar i ara està un a un. El que cal és que la taxa desaparegui. Després tenim el personal d'administració i serveis (PAS), del qual hem perdut 140 persones els darrers deu anys. També volem recuperar les places. En definitiva, volem que el 2025 la UPC pugui recuperar la mateixa plantilla que el 2008. Un altre tema que voldria destacar és el pes que li donem a la recerca i la transferència de tecnologia. Una de les mesures destacades del nostre programa és augmentar el nombre de beques de doctorat, que el multiplicarem per tres. Aquest any se n'han donat vint i a partir de l'any que ve seran seixanta.
- Un dels seus compromisos ha estat una actitud més activa en la defensa dels drets civils. En què es traduirà?
- Els estatuts de la UPC afirmen que la universitat està compromesa amb els drets civils i els drets humans. Volem complir amb el que diuen i, simplement, donar suport a totes les expressions de la llibertat de càtedra. Però no com un posicionament polític, sinó perquè és el que pertoca. En el nostre equip hi ha persones que pensen diferent políticament. És una cosa que jo valoro particularment, la independència de criteri. La diversitat que hi ha en la que ha estat la nostra candidatura és la mateixa que hi ha a la societat catalana.
- En la campanya s'han dit moltes coses. La seva era la candidatura de l'ANC?
- No era la candidatura de l'ANC. La meva posició política és coneguda. He estat coordinador de la secció d'universitats de l'ANC. Però la nostra ha estat una candidatura per resoldre els problemes de la UPC, no els problemes de l'ANC. I el que volem és que la universitat estigui al servei del país i de totes les persones del país. En el nostre equip hi ha persones independentistes i persones que no ho són. El que volem és gestionar la UPC de forma eficaç, donar el millor servei possible. Som conscients que la UPC està molt ben posicionada internacionalment. Precisament, el repte del relleu generacional podria fer que perdéssim aquesta bona posició i l'hem de gestionar de pressa. Estem entre les millors universitats politècniques d'Europa.
- Com poden competir en el mercat global?
- La UPC té una estratègia internacional molt sòlida, que va dissenyar la Lourdes Reig, que serà vicerectora en el nostre equip. Inclou la participació en la xarxa Unite d'universitat en què hi són els centres de primer nivell. La internacionalització passa per ser atractius i tot això es basa en la qualitat del nostre professorat. Això requereix talent jove. I la millor manera de servir els nostres estudiants és rejovenir el professorat. Mantenir-se entre els primers llocs de les universitats europees requereix tenir un programa de doctorat potent i un programa de recerca també potent. Amb l'augment de les beques que deia abans aconseguim les dues coses.
- Va propugnar durant la campanya que havien de ser més enèrgics en la defensa d'una reducció de les taxes universitàries.
- Nosaltres volem tenir una actitud de plena col·laboració amb el Govern, però posant de manifest les coses que pensem que es poden fer millor. Els nostres estudiants arrosseguen unes diferències en el preu de les matrícules respecte d'altres comunitats que no s'expliquen. Entenem les dificultats econòmiques, però si la situació econòmica experimenta una millora, és realista pensar en una reducció de les taxes universitàries.
- I en el tema de la llengua, també. Va referir-se a la necessitat que els estudiants que venen de fora entenguin que la UPC és una universitat catalana i global. Global, però també catalana.
- Dins de la UPC s'ha de respectar la llibertat de càtedra. Si un professor vol fer la seva classe en castellà o català, ho ha de poder fer. Nosaltres volem treballar el tema de la seguretat lingüística. Que és que quan s'anuncia que una assignatura es farà en una llengua, es faci en aquesta llengua.
- No sempre és així?
- A vegades hi ha hagut queixes d'alumnes i s'ha canviat la llengua sense comunicar-ho. Perquè apareix un estudiant estranger o pel que sigui. En l'àmbit extern, quan diem que volem que la UPC sigui vista com a global i catalana, vol dir que hem de donar les eines als estudiants que venen de fora perquè entenguin que som una societat catalana i se li faciliti l'aprenentatge del català. De manera que quan marxi sàpiga que ha estat en una universitat catalana. Hi ha moltes universitats al món que tenen el castellà com a llengua principal.
- Recorda quin percentatge de classes es fan en català?
- Estem al voltant del 60%, amb entorn del 30% en castellà i un 10% en anglès, aproximadament. Hem de fer que tot estudiant estranger pugui ser acollit en totes les dependències de la UPC en anglès, reforçant el coneixement de l'anglès entre el personal de cara al públic i, alhora, potenciar a l'estudiant de fora l'accés al català. Saber llengües ens enriqueix, però la nostra llengua ens defineix. En aquesta línia, crearem una comissió de política lingüística dins de l'equip de govern i ara hem de renovar el Pla de Llengües. Un dels nostres vicerectorats serà de Qualitat i Política Lingüística, que no existia anteriorment.
- Candidatures amb presència rellevant de sobiranistes s'han imposat en les eleccions a institucions rellevants com la Cambra de Comerç, la UB o ara mateix la UPC. Hi ha una estratègia independentista per fer-se amb la major part de la societat civil?
- Si ha seguit la campanya, haurà vist que el tema polític no ha estat present en cap moment. Aquí hem confrontat dos models diferents de gestió de la universitat. Cadascú haurà triat en funció de la trajectòria prèvia i de la credibilitat dels candidats. Aquí l'aspecte polític no ha aparegut. Cal tenir en compte que la UPC és una universitat més tècnica. Les més generalistes tenen més fàcil un posicionament polític. Aquí venim a treballar.
- El que sí que és cert és que la Politècnica va ser de les universitats amb més mobilització per la llibertat dels presos i es van engegar més iniciatives dins de la comunitat universitària.
- Això és exactament així.
- Una universitat ha d'acompanyar els grans moviments cívics de país?
- El debat que s'ha produït en alguns moments era si les universitats s'havien de pronunciar davant d'esdeveniments polítics. Totes les universitats ho han fet. Si nosaltres fem un debat sobre el canvi climàtic, no hi hauria cap problema. Però fa deu anys hi havia un fort debat. Històricament, les universitats han estat fòrums de debat i no podem desconnectar de la realitat. Fem ciència, però el que fem té unes determinades implicacions. El límit sobre si les universitats s'han de posicionar o no és molt difús. La meva posició en això és molt fàcil: em sento cobert en tot allò que diuen els estatuts de la UPC. Tenim un òrgan de representació que és el claustre i que es pronuncia quan considera que ho ha de fer. Fa dos anys, ho va fer amb motiu de la sentència de l'1-O. I crec que la UPC ha estat en sintonia amb la resta de les universitats. Crec que és l'únic cop en la història en què totes es van posicionar en la mateixa línia en un mateix tema.
- El vincle entre universitat i empresa està ben afermat?
- Com a UPC tenim la complicació que som una universitat estesa. Tenim nou campus: Campus Nord, Campus Sud, a Besòs, tenim campus a Castelldefels, Vilanova, Sant Cugat, Manresa i Terrassa, i la Facultat de Nàutica al port. Però això també ens fa que estiguem més a prop de les empreses i aquesta transferència necessària és més fàcil. També és cert que quan es parla d'objectius de recerca en funció del PIB, ja fa molts anys que demanem que la inversió en recerca s'acosti al 2% del PIB. En aquests moments, estem en un 1,1%. I això només ho pot fer el sector públic. Si les empreses invertissin més en recerca, seria molt més fàcil assolir aquest objectiu.
- Si ho comparem amb altres països europeus, la diferència és gran?
- La diferència no és tan acusada pel que fa al sector públic com en el sector privat. Si volem incrementar el pes de la recerca en el PIB, el que realment s'ha d'incrementar és la inversió privada. Això ajudaria també a la valorització de la recerca a les universitats. Perquè no tothom que fa recerca a la universitat aconseguirà una plaça de professor. Com més recerca es faci a les empreses, més possibilitats que l'esforç en investigació que fem nosaltres no quedi tancat a la universitat.
- Quina valoració fa de la creació del departament d'Universitats i Recerca?
- És una excel·lent notícia. Les universitats necessitem tenir un interlocutor clar amb el Govern i que tingui com a prioritat el sistema d'universitats i recerca. Totes les universitats estem molt contentes.
- Encara que s'hagi separat d'Empresa?
- El sistema d'universitats i recerca és difícil de separar perquè molta investigació es fa a les universitats. Que després hi hagi una part orientada a la transferència de tecnologia que estigui en mans d'Empresa, no serà un problema. Les dues conselleries segur que s'entendran bé.
- Abans parlava del canvi climàtic. Un acadèmic del món científic deu patir especialment el fenomen de les fake news, que qüestionen fins i tot les veritats científiques. Recentment va morir l'escriptor Caballero Bonald i en una de les darreres entrevistes vaig llegir que es referia fins i tot a la "fi de la realitat". La ciència guanyarà finalment la partida les tesis negacionistes?
- En el tema de les xarxes socials, estem vivint un experiment a nivell mundial. Aquesta capacitat de difondre informació d'una manera desestructurada no ha passat mai anteriorment. Probablement, el fenomen de les fake news és una evidència d'aquesta nova vivència d'interrelació entre els éssers humans a una escala que no havíem tingut mai. Les notícies que se surten de l'ortodòxia tenen un nivell de difusió enorme.
- Com pot combatre la universitat en aquesta batalla?
- Nosaltres hem d'intentar difondre informació veraç. De fet, en el món científic, una afirmació basada en la mentida no funciona. Jo soc optimista. Sempre hi ha hagut corrents negacionistes, però una societat no funciona amb mentides i crec que a la llarga les fake news també cauran.
Catedràtic de Física, president fins ara de la Junta de Personal Docent i Investigador de la UPC com a representant de la Intersindical-CSC, ha estat coordinador de la secció d'Universitats de l'ANC, cosa que ha fet que se l'etiquetés com el candidat independentista. En aquesta entrevista amb NacióDigital subratlla que el seu projecte és gestionar bé la institució i parla de la recerca, la renovació generacional i el triomf de la ciència contra tot negacionisme.
- Quin serà el primer problema que entomarà com a rector?
- El nostre programa és la renovació generacional. La meitat de la plantilla del professorat de la UPC té més de 56 anys. Qualsevol institució que afronti la renovació de la meitat de la seva plantilla en nou anys o ho fa molt de pressa i ho fa bé, o tindrà un problema. Aquest és el repte principal. De fet, aquest és el centre del mandat. Aquests quatre anys estan enfocats a renovar el personal de la UPC.
- Quin marge real tenen per poder-ho afrontar?
- La situació econòmica de la universitat és molt complicada. No és d'ara, ve de la crisi del 2008 i les moltes retallades. La classe política, tant la Generalitat com el govern de l'Estat, reconeixen que tenim un problema de plantilles. Hi ha dos aspectes bàsics. D'una banda, la mateixa renovació generacional per la qual cal contractar més plantilla. I, per això, calen més fons. La Generalitat, en el programa del nou Govern, inclou un fons addicional per al sistema universitari. És el primer que necessitem. Ens calen més recursos per contractar els professors que hem perdut durant les retallades.
"La UPC ha perdut 300 professors en deu anys i els volem recuperar en quatre"
- Quants són?
- En el cas de la UPC són 300 professors en deu anys. Nosaltres plantegem contractar-los en només quatre. I, a més, continuar cobrint totes les jubilacions.
- Aquest serà un dels termòmetres de la seva gestió?
- Efectivament.
Daniel Crespo: "Multiplicarem per tres les nostres beques de doctorat". Foto: Adrià Costa
- I esmentava un segon problema.
- L'altre és que en aquest temps hem contractat molt professorat a temps parcial, una part del qual voldria fer carrera acadèmica a la universitat. La llei ara no ho permet, però el govern espanyol està tramitant un canvi legislatiu que permetrà que aquest professorat pugui tenir contracte a temps complet durant cinc anys.
- En què és diferent la problemàtica de la Politècnica de la resta d'universitats catalanes?
- El problema de la renovació de plantilla és comú a totes les catalanes. I, de fet, a totes les espanyoles. Hi havia la taxa de reposició, que en el pitjor moment establia que de cada deu jubilacions només podia haver-hi un contracte. Després es va incrementar i ara està un a un. El que cal és que la taxa desaparegui. Després tenim el personal d'administració i serveis (PAS), del qual hem perdut 140 persones els darrers deu anys. També volem recuperar les places. En definitiva, volem que el 2025 la UPC pugui recuperar la mateixa plantilla que el 2008. Un altre tema que voldria destacar és el pes que li donem a la recerca i la transferència de tecnologia. Una de les mesures destacades del nostre programa és augmentar el nombre de beques de doctorat, que el multiplicarem per tres. Aquest any se n'han donat vint i a partir de l'any que ve seran seixanta.
- Un dels seus compromisos ha estat una actitud més activa en la defensa dels drets civils. En què es traduirà?
- Els estatuts de la UPC afirmen que la universitat està compromesa amb els drets civils i els drets humans. Volem complir amb el que diuen i, simplement, donar suport a totes les expressions de la llibertat de càtedra. Però no com un posicionament polític, sinó perquè és el que pertoca. En el nostre equip hi ha persones que pensen diferent políticament. És una cosa que jo valoro particularment, la independència de criteri. La diversitat que hi ha en la que ha estat la nostra candidatura és la mateixa que hi ha a la societat catalana.
- En la campanya s'han dit moltes coses. La seva era la candidatura de l'ANC?
- No era la candidatura de l'ANC. La meva posició política és coneguda. He estat coordinador de la secció d'universitats de l'ANC. Però la nostra ha estat una candidatura per resoldre els problemes de la UPC, no els problemes de l'ANC. I el que volem és que la universitat estigui al servei del país i de totes les persones del país. En el nostre equip hi ha persones independentistes i persones que no ho són. El que volem és gestionar la UPC de forma eficaç, donar el millor servei possible. Som conscients que la UPC està molt ben posicionada internacionalment. Precisament, el repte del relleu generacional podria fer que perdéssim aquesta bona posició i l'hem de gestionar de pressa. Estem entre les millors universitats politècniques d'Europa.
"La Politècnica ha de ser una universitat al servei del país i de les seves persones"
- Com poden competir en el mercat global?
- La UPC té una estratègia internacional molt sòlida, que va dissenyar la Lourdes Reig, que serà vicerectora en el nostre equip. Inclou la participació en la xarxa Unite d'universitat en què hi són els centres de primer nivell. La internacionalització passa per ser atractius i tot això es basa en la qualitat del nostre professorat. Això requereix talent jove. I la millor manera de servir els nostres estudiants és rejovenir el professorat. Mantenir-se entre els primers llocs de les universitats europees requereix tenir un programa de doctorat potent i un programa de recerca també potent. Amb l'augment de les beques que deia abans aconseguim les dues coses.
Dani Crespo: "És realista pensar en una reducció de les taxes universitàries". Foto: Adrià Costa
- Va propugnar durant la campanya que havien de ser més enèrgics en la defensa d'una reducció de les taxes universitàries.
- Nosaltres volem tenir una actitud de plena col·laboració amb el Govern, però posant de manifest les coses que pensem que es poden fer millor. Els nostres estudiants arrosseguen unes diferències en el preu de les matrícules respecte d'altres comunitats que no s'expliquen. Entenem les dificultats econòmiques, però si la situació econòmica experimenta una millora, és realista pensar en una reducció de les taxes universitàries.
- I en el tema de la llengua, també. Va referir-se a la necessitat que els estudiants que venen de fora entenguin que la UPC és una universitat catalana i global. Global, però també catalana.
- Dins de la UPC s'ha de respectar la llibertat de càtedra. Si un professor vol fer la seva classe en castellà o català, ho ha de poder fer. Nosaltres volem treballar el tema de la seguretat lingüística. Que és que quan s'anuncia que una assignatura es farà en una llengua, es faci en aquesta llengua.
- No sempre és així?
- A vegades hi ha hagut queixes d'alumnes i s'ha canviat la llengua sense comunicar-ho. Perquè apareix un estudiant estranger o pel que sigui. En l'àmbit extern, quan diem que volem que la UPC sigui vista com a global i catalana, vol dir que hem de donar les eines als estudiants que venen de fora perquè entenguin que som una societat catalana i se li faciliti l'aprenentatge del català. De manera que quan marxi sàpiga que ha estat en una universitat catalana. Hi ha moltes universitats al món que tenen el castellà com a llengua principal.
- Recorda quin percentatge de classes es fan en català?
- Estem al voltant del 60%, amb entorn del 30% en castellà i un 10% en anglès, aproximadament. Hem de fer que tot estudiant estranger pugui ser acollit en totes les dependències de la UPC en anglès, reforçant el coneixement de l'anglès entre el personal de cara al públic i, alhora, potenciar a l'estudiant de fora l'accés al català. Saber llengües ens enriqueix, però la nostra llengua ens defineix. En aquesta línia, crearem una comissió de política lingüística dins de l'equip de govern i ara hem de renovar el Pla de Llengües. Un dels nostres vicerectorats serà de Qualitat i Política Lingüística, que no existia anteriorment.
- Candidatures amb presència rellevant de sobiranistes s'han imposat en les eleccions a institucions rellevants com la Cambra de Comerç, la UB o ara mateix la UPC. Hi ha una estratègia independentista per fer-se amb la major part de la societat civil?
- Si ha seguit la campanya, haurà vist que el tema polític no ha estat present en cap moment. Aquí hem confrontat dos models diferents de gestió de la universitat. Cadascú haurà triat en funció de la trajectòria prèvia i de la credibilitat dels candidats. Aquí l'aspecte polític no ha aparegut. Cal tenir en compte que la UPC és una universitat més tècnica. Les més generalistes tenen més fàcil un posicionament polític. Aquí venim a treballar.
Daniel Crespo durant l'entrevista a la Politècnica. Foto: Adrià Costa
- El que sí que és cert és que la Politècnica va ser de les universitats amb més mobilització per la llibertat dels presos i es van engegar més iniciatives dins de la comunitat universitària.
- Això és exactament així.
- Una universitat ha d'acompanyar els grans moviments cívics de país?
- El debat que s'ha produït en alguns moments era si les universitats s'havien de pronunciar davant d'esdeveniments polítics. Totes les universitats ho han fet. Si nosaltres fem un debat sobre el canvi climàtic, no hi hauria cap problema. Però fa deu anys hi havia un fort debat. Històricament, les universitats han estat fòrums de debat i no podem desconnectar de la realitat. Fem ciència, però el que fem té unes determinades implicacions. El límit sobre si les universitats s'han de posicionar o no és molt difús. La meva posició en això és molt fàcil: em sento cobert en tot allò que diuen els estatuts de la UPC. Tenim un òrgan de representació que és el claustre i que es pronuncia quan considera que ho ha de fer. Fa dos anys, ho va fer amb motiu de la sentència de l'1-O. I crec que la UPC ha estat en sintonia amb la resta de les universitats. Crec que és l'únic cop en la història en què totes es van posicionar en la mateixa línia en un mateix tema.
"Si volem incrementar el pes de la recerca en el PIB, el que realment s'ha d'incrementar és la inversió privada"
- El vincle entre universitat i empresa està ben afermat?
- Com a UPC tenim la complicació que som una universitat estesa. Tenim nou campus: Campus Nord, Campus Sud, a Besòs, tenim campus a Castelldefels, Vilanova, Sant Cugat, Manresa i Terrassa, i la Facultat de Nàutica al port. Però això també ens fa que estiguem més a prop de les empreses i aquesta transferència necessària és més fàcil. També és cert que quan es parla d'objectius de recerca en funció del PIB, ja fa molts anys que demanem que la inversió en recerca s'acosti al 2% del PIB. En aquests moments, estem en un 1,1%. I això només ho pot fer el sector públic. Si les empreses invertissin més en recerca, seria molt més fàcil assolir aquest objectiu.
- Si ho comparem amb altres països europeus, la diferència és gran?
- La diferència no és tan acusada pel que fa al sector públic com en el sector privat. Si volem incrementar el pes de la recerca en el PIB, el que realment s'ha d'incrementar és la inversió privada. Això ajudaria també a la valorització de la recerca a les universitats. Perquè no tothom que fa recerca a la universitat aconseguirà una plaça de professor. Com més recerca es faci a les empreses, més possibilitats que l'esforç en investigació que fem nosaltres no quedi tancat a la universitat.
"La creació del departament d'Universitats i Recerca és una excel·lent notícia, necessitem un interlocutor clar amb el Govern"
- Quina valoració fa de la creació del departament d'Universitats i Recerca?
- És una excel·lent notícia. Les universitats necessitem tenir un interlocutor clar amb el Govern i que tingui com a prioritat el sistema d'universitats i recerca. Totes les universitats estem molt contentes.
Dani Crespo prendrà possessió aquest dilluns del rectorat de la UPC. Foto: Adrià Costa
- Encara que s'hagi separat d'Empresa?
- El sistema d'universitats i recerca és difícil de separar perquè molta investigació es fa a les universitats. Que després hi hagi una part orientada a la transferència de tecnologia que estigui en mans d'Empresa, no serà un problema. Les dues conselleries segur que s'entendran bé.
- Abans parlava del canvi climàtic. Un acadèmic del món científic deu patir especialment el fenomen de les fake news, que qüestionen fins i tot les veritats científiques. Recentment va morir l'escriptor Caballero Bonald i en una de les darreres entrevistes vaig llegir que es referia fins i tot a la "fi de la realitat". La ciència guanyarà finalment la partida les tesis negacionistes?
- En el tema de les xarxes socials, estem vivint un experiment a nivell mundial. Aquesta capacitat de difondre informació d'una manera desestructurada no ha passat mai anteriorment. Probablement, el fenomen de les fake news és una evidència d'aquesta nova vivència d'interrelació entre els éssers humans a una escala que no havíem tingut mai. Les notícies que se surten de l'ortodòxia tenen un nivell de difusió enorme.
"Sempre hi ha hagut corrents negacionistes, però una societat no funciona amb mentides i a la llarga les 'fake news' també cauran"
- Com pot combatre la universitat en aquesta batalla?
- Nosaltres hem d'intentar difondre informació veraç. De fet, en el món científic, una afirmació basada en la mentida no funciona. Jo soc optimista. Sempre hi ha hagut corrents negacionistes, però una societat no funciona amb mentides i crec que a la llarga les fake news també cauran.