30
de maig
del
2021
Actualitzat
el
31
de maig
a les
12:16h
L'Estat ha prorrogat aquesta setmana els expedients de regulació temporal de l'ocupació (ERTO) fins al 30 de setembre, després d'una negociació complexa amb els agents socials. La mesura excepcional per contenir la sagnia de l'aturada de l'activitat econòmica es va posar en marxa el març de l'any passat -quan es va certificar que el confinament per la Covid-19 anava per llarg- i es mantindrà, de moment, fins a la tardor. La nova pròrroga, la cinquena consecutiva, es va presentar aquest dijous. El govern espanyol, i els sindicats i la patronal -CCOO, UGT i CEOE-, van escenificar un discurs triomfalista. La consigna era clara: "Ha estat una mesura d'èxit". Però els ERTO, que mitiguen els danys, no ajuden a veure la fotografia real de la crisi. Quin serà l'abast real dels danys al teixit productiu?
Els discursos complaents que arriben de la Moncloa contrasten amb les veus crítiques a la gestió que ha fet el govern espanyol dels ERTO. Com la del secretari general de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (Pimec), Josep Ginesta -abans a l'estructura del Govern de la Generalitat-, que destaca "l'error" de posar una data a la finalització dels ERTO. Ginesta recorda que s'hagi fet fins a cinc vegades. Explica que "ja hi ha empreses que han hagut d'abaixar la persiana" i creu que, si no s'estableix un mecanisme per mantenir d'alguna manera els ERTO, encara hi haurà més tancaments. "La reobertura és un motor que s'accelera a poc a poc, i fins al 2022 alguns sectors no podran funcionar com abans", explica.
La solució, per al secretari general de Pimec, és clara: "No posar dates i allargar la mesura" fins que tots els sectors econòmics estiguin plenament recuperats. Ginesta també creu que cal replantejar el sistema dels ERTO i estendre'l a circumstàncies econòmiques més enllà de l'excepcionalitat de la pandèmia. Una idea que, en algunes ocasions, també ha defensat la ministra de Treball, Yolanda Díaz. Això, per a Ginesta, ha de passar per una reforma de l'Estatut dels Treballadors que introdueixi els "mecanismes de flexibilitat" que s'han aplicat durant la pandèmia.
Ginesta no s'acull al triomfalisme del govern espanyol, i de fet, creu que l'acord s'ha fet "tard, malament i enfadats entre ells". El que fou secretari general de Treball del Govern critica també que l'executiu espanyol cregui que amb els ERTO "les empreses ja poden sobreviure" i recorda que mantenir la feina dels treballadors no és l'única despesa que tenen: "Hi ha un desequilibri de costos que l'Estat no pot cobrir". Ginesta també retreu al govern espanyol una "manca de proporcionalitat "a l'hora de protegir les empreses: "Si acomiades un treballador pots perdre les ajudes per mantenir tota la plantilla".
En una línia semblant a la de Pimec s'expressa la Confederació General del Treball (CGT), que no va formar part dels sindicats que van signar l'acord amb l'executiu espanyol. Des de la CGT creuen que "la fi dels ERTO donarà lloc a l'inici dels ERO", els expedients que finalitzen la relació laboral de forma permanent. A més, des del sindicat expliquen que això farà augmentar la "precarietat social" ja existent.
Raúl Ramos, catedràtic de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB), considera que la mesura ha estat "molt útil i positiva" i que la "incertesa" de fins on estendre els ERTO va lligada a "quan acabarà la pandèmia". La clau, segons Ramos, serà "saber dissenyar" la sortida dels expedients per evitar una situació "dramàtica" en què l'atur creixi de forma desmesurada. Pel catedràtic, això s'haurà de fer mantenint el suport públic a les empreses i als treballadors.
L'economista no només destaca les dificultats per reincorporar-se a la feina després de l'ERTO, sinó els problemes que hi haurà per entrar al mercat laboral, no només per la manca d'oferta sinó també per la falta de "formació i capacitats". Ramos fa una menció concreta en referència al sector més jove de la població: "Han perdut un any i mig de formació i d'experiència laboral", explica el catedràtic de la UB. En aquest sentit, veu una "bona oportunitat" en l'arribada dels fons europeus, que haurien de servir per "requalificar" aquestes persones que no han pogut entrar al mercat laboral.
El catedràtic també diu que és "obvi" que aquesta mesura es replantegi perquè segueixi vigent després de la pandèmia: "No es podrà deixar d'aplicar d'un dia per un altre". Tot i això, Ramos es mostra "optimista" i creu que, si se segueix en la dinàmica actual, el sistema "podrà absorbir" tots aquests treballadors que sortiran de l'ERTO. Sobre l'actuació espanyola en comparació amb la resta d'Europa, l'economista creu que "a diferència de la crisi del 2008", aquest cop l'Estat ha actuat "en la línia" de la resta del continent, però exposa que el "punt de partida" és diferent, en referència a la dependència espanyola del sector dels serveis.
Es fa evident, doncs, que les visions del govern espanyol i els agents socials signants de l'acord, i les d'algunes organitzacions del teixit associatiu, són molt diferents. I que, com explica Ramos, la sortida dels ERTO és una incògnita. Com comentava l'economista, molts països europeus s'han trobat en la mateixa situació que l'Estat, però quins han estat els mecanismes per conservar els llocs de treball als països que ens envolten?
Alemanya. El kurzarbeitergeld, que traduït al català significa subsidi de treball a curt termini, és el nom que rep el mecanisme per conservar llocs de treball en situacions excepcionals al país teutó, i durarà fins a finals d'any. És el sistema més antic, amb data de l'any 1924, tot i que s'ha anat transformant i patint diverses modificacions. De fet, segons la reforma del 2016, només podia tenir una duració màxima de 12 mesos. Amb la pandèmia, però, el Bundestag -el parlament federal- va prorrogar-lo per un total de 21 mesos, és a dir, que finalitzarà, si les condicions econòmiques ho permeten, el desembre de 2021.
Regne Unit. El nom del mecanisme anglès és furlough, i es tracta d'una baixa temporal dels empleats per necessitats especials d'una empresa. El projecte de pressupostos generals per al 2021-2022, que va presentar el govern de Boris Johnson, preveu prorrogar aquest model d'ERTO fins al setembre d'aquest any. Per fer front a la pandèmia, aquest projecte inclou una despesa addicional de 65.000 milions de lliures esterlines -el que serien uns 75.000 milions d'euros-, que sumades a la inversió pública feta des del març de 2020 sumen un total de 407.000 milions de lliures -uns 470.000 milions d'euros.
França. Els francesos tenen un mecanisme anomenat chômage partiel, o el que traduït al català, és "atur parcial". El govern francès té previst mantenir-lo fins al 31 de desembre, tot i que amb unes condicions que s'aniran graduant segons avanci la pandèmia. Des de l'1 de febrer, les persones que es troben en aquesta model d'ERTO, passen de percebre el 70% del salari brut a un règim del 60%. Només els sectors protegits, com l'hostaleria, el turisme o la cultura, van rebre el 100% del salari fins al gener, tot i que després també es va aplicar la rebaixa gradualment fins al 60% actual.
Portugal. La mesura per salvaguardar la feina dels portuguesos durant la pandèmia rep el nom de layoff. Es tracta d'un model molt garantista, ja que a diferència dels anteriors països, cobreix el 100% dels salaris en cas d'una situació en què no es pugui executar una activitat amb certa normalitat. De fet, el país va viure a principis d'any un dels moments més complicats de la pandèmia, que va obligar a un nou confinament gairebé total que va començar el 15 de gener i va durar un mes. Aquest model d'ERTO s'aplicarà de moment fins al juny, quan es revisarà si s'aprova la pròrroga, cosa que sembla probable.
Els Estats Units, al revés d'Europa. Mentre que gairebé tots els països d'Europa, en menor o major mesura, estan mantenint els mecanismes per conservar les feines d'una bona part de la població, els Estats Units van en el sentit contrari. Fins a 23 dels 50 estats que conformen el país estan donant per finalitzades les ajudes per mantenir els llocs de treball. D'aquesta manera, les institucions públiques volen incentivar el retorn a la feina i la contractació per part de les empreses.
Els discursos complaents que arriben de la Moncloa contrasten amb les veus crítiques a la gestió que ha fet el govern espanyol dels ERTO. Com la del secretari general de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (Pimec), Josep Ginesta -abans a l'estructura del Govern de la Generalitat-, que destaca "l'error" de posar una data a la finalització dels ERTO. Ginesta recorda que s'hagi fet fins a cinc vegades. Explica que "ja hi ha empreses que han hagut d'abaixar la persiana" i creu que, si no s'estableix un mecanisme per mantenir d'alguna manera els ERTO, encara hi haurà més tancaments. "La reobertura és un motor que s'accelera a poc a poc, i fins al 2022 alguns sectors no podran funcionar com abans", explica.
La solució, per al secretari general de Pimec, és clara: "No posar dates i allargar la mesura" fins que tots els sectors econòmics estiguin plenament recuperats. Ginesta també creu que cal replantejar el sistema dels ERTO i estendre'l a circumstàncies econòmiques més enllà de l'excepcionalitat de la pandèmia. Una idea que, en algunes ocasions, també ha defensat la ministra de Treball, Yolanda Díaz. Això, per a Ginesta, ha de passar per una reforma de l'Estatut dels Treballadors que introdueixi els "mecanismes de flexibilitat" que s'han aplicat durant la pandèmia.
Ginesta no s'acull al triomfalisme del govern espanyol, i de fet, creu que l'acord s'ha fet "tard, malament i enfadats entre ells". El que fou secretari general de Treball del Govern critica també que l'executiu espanyol cregui que amb els ERTO "les empreses ja poden sobreviure" i recorda que mantenir la feina dels treballadors no és l'única despesa que tenen: "Hi ha un desequilibri de costos que l'Estat no pot cobrir". Ginesta també retreu al govern espanyol una "manca de proporcionalitat "a l'hora de protegir les empreses: "Si acomiades un treballador pots perdre les ajudes per mantenir tota la plantilla".
En una línia semblant a la de Pimec s'expressa la Confederació General del Treball (CGT), que no va formar part dels sindicats que van signar l'acord amb l'executiu espanyol. Des de la CGT creuen que "la fi dels ERTO donarà lloc a l'inici dels ERO", els expedients que finalitzen la relació laboral de forma permanent. A més, des del sindicat expliquen que això farà augmentar la "precarietat social" ja existent.
Raúl Ramos, catedràtic de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB), considera que la mesura ha estat "molt útil i positiva" i que la "incertesa" de fins on estendre els ERTO va lligada a "quan acabarà la pandèmia". La clau, segons Ramos, serà "saber dissenyar" la sortida dels expedients per evitar una situació "dramàtica" en què l'atur creixi de forma desmesurada. Pel catedràtic, això s'haurà de fer mantenint el suport públic a les empreses i als treballadors.
L'economista no només destaca les dificultats per reincorporar-se a la feina després de l'ERTO, sinó els problemes que hi haurà per entrar al mercat laboral, no només per la manca d'oferta sinó també per la falta de "formació i capacitats". Ramos fa una menció concreta en referència al sector més jove de la població: "Han perdut un any i mig de formació i d'experiència laboral", explica el catedràtic de la UB. En aquest sentit, veu una "bona oportunitat" en l'arribada dels fons europeus, que haurien de servir per "requalificar" aquestes persones que no han pogut entrar al mercat laboral.
El catedràtic també diu que és "obvi" que aquesta mesura es replantegi perquè segueixi vigent després de la pandèmia: "No es podrà deixar d'aplicar d'un dia per un altre". Tot i això, Ramos es mostra "optimista" i creu que, si se segueix en la dinàmica actual, el sistema "podrà absorbir" tots aquests treballadors que sortiran de l'ERTO. Sobre l'actuació espanyola en comparació amb la resta d'Europa, l'economista creu que "a diferència de la crisi del 2008", aquest cop l'Estat ha actuat "en la línia" de la resta del continent, però exposa que el "punt de partida" és diferent, en referència a la dependència espanyola del sector dels serveis.
Es fa evident, doncs, que les visions del govern espanyol i els agents socials signants de l'acord, i les d'algunes organitzacions del teixit associatiu, són molt diferents. I que, com explica Ramos, la sortida dels ERTO és una incògnita. Com comentava l'economista, molts països europeus s'han trobat en la mateixa situació que l'Estat, però quins han estat els mecanismes per conservar els llocs de treball als països que ens envolten?
Alemanya. El kurzarbeitergeld, que traduït al català significa subsidi de treball a curt termini, és el nom que rep el mecanisme per conservar llocs de treball en situacions excepcionals al país teutó, i durarà fins a finals d'any. És el sistema més antic, amb data de l'any 1924, tot i que s'ha anat transformant i patint diverses modificacions. De fet, segons la reforma del 2016, només podia tenir una duració màxima de 12 mesos. Amb la pandèmia, però, el Bundestag -el parlament federal- va prorrogar-lo per un total de 21 mesos, és a dir, que finalitzarà, si les condicions econòmiques ho permeten, el desembre de 2021.
Regne Unit. El nom del mecanisme anglès és furlough, i es tracta d'una baixa temporal dels empleats per necessitats especials d'una empresa. El projecte de pressupostos generals per al 2021-2022, que va presentar el govern de Boris Johnson, preveu prorrogar aquest model d'ERTO fins al setembre d'aquest any. Per fer front a la pandèmia, aquest projecte inclou una despesa addicional de 65.000 milions de lliures esterlines -el que serien uns 75.000 milions d'euros-, que sumades a la inversió pública feta des del març de 2020 sumen un total de 407.000 milions de lliures -uns 470.000 milions d'euros.
França. Els francesos tenen un mecanisme anomenat chômage partiel, o el que traduït al català, és "atur parcial". El govern francès té previst mantenir-lo fins al 31 de desembre, tot i que amb unes condicions que s'aniran graduant segons avanci la pandèmia. Des de l'1 de febrer, les persones que es troben en aquesta model d'ERTO, passen de percebre el 70% del salari brut a un règim del 60%. Només els sectors protegits, com l'hostaleria, el turisme o la cultura, van rebre el 100% del salari fins al gener, tot i que després també es va aplicar la rebaixa gradualment fins al 60% actual.
Portugal. La mesura per salvaguardar la feina dels portuguesos durant la pandèmia rep el nom de layoff. Es tracta d'un model molt garantista, ja que a diferència dels anteriors països, cobreix el 100% dels salaris en cas d'una situació en què no es pugui executar una activitat amb certa normalitat. De fet, el país va viure a principis d'any un dels moments més complicats de la pandèmia, que va obligar a un nou confinament gairebé total que va començar el 15 de gener i va durar un mes. Aquest model d'ERTO s'aplicarà de moment fins al juny, quan es revisarà si s'aprova la pròrroga, cosa que sembla probable.
Els Estats Units, al revés d'Europa. Mentre que gairebé tots els països d'Europa, en menor o major mesura, estan mantenint els mecanismes per conservar les feines d'una bona part de la població, els Estats Units van en el sentit contrari. Fins a 23 dels 50 estats que conformen el país estan donant per finalitzades les ajudes per mantenir els llocs de treball. D'aquesta manera, les institucions públiques volen incentivar el retorn a la feina i la contractació per part de les empreses.