Un dia amb Pere Aragonès: presidencialisme a Palau per endreçar la Generalitat

El Palau de la Generalitat és aquests dies l'escenari d'una mudança. D'una mudança en el sentit estricte de la paraula -els sofàs del despatx del president, per exemple, van arribar fa tan sols uns dies-, però també política. Feia dècades que ERC no ostentava el principal càrrec del país i per això vol envoltar ràpidament Pere Aragonès d'un tel presidencialista, més institucional que de partit, per arrencar la nova etapa. Aragonès, un dirigent a qui s'acostuma a descriure com a cartesià, metòdic i endreçat, es prepara des de fa mesos per l'aterratge a Palau, però no va tenir clar que hi podria arribar fins que no va segellar un acord al límit amb Jordi Sànchez, secretari general de Junts, per evitar noves eleccions i reeditar una coalició que, en els últims temps, trontollava.

L'arribada d'Aragonès i el seu equip, bona part del qual prové de la seva etapa com a vicepresident, arriba en un moment d'emergències. Socials, per les conseqüències del coronavirus, però també nacionals, amb el conflicte polític enquistat i en plena polèmica per la hipotètica concessió dels indults als presos. El president, en el moment d'elaborar aquest reportatge, durant tota la jornada de dijous, encara no havia parlat amb Pedro Sánchez. La conversa, diu, no ha de ser curta: ha de servir, encara que sigui telefònicament, per abordar el nucli del conflicte amb l'Estat.

Aquesta és la crònica del primer dia de feina d'Aragonès un cop nomenat el nou Govern, molt renovat respecte l'anterior legislatura i amb més dones que homes, que inclou una trobada institucional amb Ada Colau, cites de feina amb el seu equip, un dinar a la Casa dels Canonges, la primera reunió amb tots els secretaris generals, una visita cultural al centre cívic Can Basté, i una passejada per Nou Barris que s'acaba convertint en el primer bany de masses -pandèmic, això sí- d'Aragonès com a president. NacióDigital l'ha acompanyat en tots els moments d'una dia que retrata el to que vol imprimir al càrrec.

- 8.00. Arribada a Sant Jaume. El president baixa del cotxe oficial a les vuit en punt. Ha sortit de Pineda de Mar, on viu i fa vida. Si pot, acompanya la Clàudia, de dos anys, a l'escola bressol. En el trajecte cap a Barcelona consulta el mòbil, encarrega temes al seu equip i repassa la premsa, més en format digital que en paper. La ràdio acostuma a quedar silenciada: en els últims mesos, el viatge fins a la ciutat ha servit per fer reunions del comitè de crisi del coronavirus i, durant les negociacions, per repassar amb el nucli dur d'ERC l'estat de les converses amb Junts. Marta Rovira, des de Ginebra, s'hi connectava cada dia. Oriol Junqueras, si podia, s'hi unia des de Lledoners. Si el format de feina ho requereix, obre l'ordinador. No consulta Twitter: té desinstal·lada l'aplicació, que li gestiona el seu equip. Detecta que hi ha "massa espuma" a les xarxes.

- 8.05. Esmorzar de treball al Bar Haití. A tocar de Sant Jaume, l'Haití és un vell conegut de veterans de totes les administracions que han passat per la Generalitat. Ja l'espera Sílvia Sàbat, nomenada responsable de secretaria, amb l'ordinador encès i l'agenda del dia a la pantalla. S'hi sumen Helena Ricomà, coordinadora de l'oficina d'Aragonès, i els membres del seu equip de comunicació. El president demana un entrepà de bull blanc i un cafè amb llet, i comenta com va anar l'entrevista amb Vicent Sanchis a TV3. Quan porta un quart d'hora assegut, fa una repassada al mòbil dels decrets que es publiquen al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

L'equip repassa què oferirà el dia, molt marcat per la primera reunió institucional amb Ada Colau. Li expliquen com l'ha de rebre -l'encaixada de mans a distància es farà al Pati dels Tarongers- i on serà la compareixença conjunta, preparada per la Galeria Gòtica. La trobada no té agenda concreta, tot i que els gabinets han parlat. Desnonaments, fons europeus, mobilitat verda i pla de xoc social apareixen com a aspectes que caldrà abordar amb l'alcaldessa. Aragonès comenta als seus que ha descobert una app "secreta" que té el Govern per al recull de mitjans, i la secretària aprofita per preguntar-li si té cap problema informàtic amb els nous mecanismes que fan servir des que han aterrat a Palau. Abans de les 8.30, el president paga l'esmorzar.

- 8.30. Entrada a Palau. El president saluda el mosso de l'entrada, recull la motxilla -negra, brillant- del cotxe oficial, es pren la temperatura i es renta les mans amb gel hidroalcohòlic. Creua el Pati de Carruatges, puja les escales fins a la Galeria Gòtica, entra al Saló Verge de Montserrat i deixa les coses al despatx, encara en construcció. Part del mobiliari encara ha d'arribar. La sensació és que han canviat una zona anodina -la Zona Franca- i un edifici modern i funcional -el departament d'Economia- per una zona viva -el centre de Barcelona- i un palau medieval -la Generalitat-. Han canviat, també, el bar Núria pel bar Haití. Quan Aragonès surt del despatx, comprova que sona un timbre. És un dels aspectes que el sorprèn més, aquests primers dies.

- 9.05. Reunió amb Ada Colau. Una munió de fotògrafs s'ajunta al Pati dels Tarongers per retratar la primera cita entre el president i l'alcaldessa de Barcelona. S'asseuen al Saló Verge de Montserrat en uns sofàs de color clar. Ell, vestit de blau i amb corbata fosca, a diferència de la mascareta quirúrgica. Ella, amb jaqueta vermella i mascareta corporativa de l'Ajuntament. Mentre els fotògrafs acaben la feina, parlen amb veu baixa. Els encarregats de protocol tanquen les portes a les 9.10, quan es queden sols. Algun d'ells, com Anna Teixidó, ja havien treballat amb Oriol Junqueras a Vicepresidència. Ara és l'adjunta de Carles Fabró, històric responsable de protocol a Presidència. Hi ha cares que no varien malgrat els canvis viscuts en les últimes legislatures.

La trobada amb Colau no és, per casualitat, la primera en l'agenda institucional del president. Quan Quim Torra va arribar a Palau, no es va citar amb l'alcaldessa fins al cap d'un mes. No hi va haver compareixença conjunta. Tampoc sintonia personal. Amb Aragonès es coneixen, han parlat sovint, i formen part d'espais polítics teòricament més alineats, tot i que al Parlament no sempre hi ha carícies entre ERC i els comuns. La idea és buscar "complicitats", travar "lleialtat institucional", resoldre qüestions d'habitatge, crear un canvi d'escenografia a les dues bandes de Sant Jaume, històricament contraposades menys en l'etapa de convivència entre Artur Mas i Xavier Trias.

- 9.36. Una peça clau de l'engranatge. Xavier Bernadí, nou secretari del Govern, travessa la Galeria Gòtica i entra al Saló Sant Jordi, on hi ha més despatxos del nou executiu. Acaba d'aterrar com a secretari del Govern, càrrec bàsic en les dinàmiques internes. L'únic dirigent de Palau que no és conseller i participa del consell executiu. Ve de Justícia, amb Ester Capella, i ara s'incorpora al nucli dur d'Aragonès.

- 10.30. Les incorporacions, en fase d'adaptació. Tània Verge, nova consellera d'Igualtat i Feminismes, aposta personal d'Aragonès, també és de pas a Palau. Algunes de les seves competències depenien abans de Presidència.

- 10.34. Ronda de presentacions. Sergi Sabrià, director de l'oficina del president, va amunt i avall de la Galeria Gòtica. Texans, jersei i botes. Algú li preguntarà, després, si té preparada una vestimenta menys informal per quan sigui nomenat oficialment. Sabrià es presenta a treballadores de l'àrea de comunicació i els assenyala que el pla és el de desplegar una etapa presidencialista, recuperar l'autoestima del país. També somriu quan surt el tema de la interpretació -en femení- d'Els Segadors, que va generar polèmica a les xarxes socials. "Sabíem què estàvem fent", assenyala el dirigent d'ERC.

- 11.01. Compareixença conjunta amb Colau. Cap dels dos es mou del guió. Aragonès insisteix en la idea que s'ha d'encetar una nova etapa de "col·laboració" i "lleialtat" entre institucions. Colau referma el mateix argumentari, i reclama abordar de manera urgent l'emergència habitacional. Cap dels dos entra a valorar la relació entre ERC i els comuns -potencials socis al Parlament i a l'Ajuntament de Barcelona, tot i que Ernest Maragall, en l'equador del mandat, es distancia de Colau-, i insisteixen que les administracions han de col·laborar, no "competir". El temps els posarà a prova.
 
Coincideixen en la demanda de la llibertat dels presos, tot i que l'alcaldessa és més optimista que el president sobre els indults. Colau només torça el gest quan ha de respondre preguntes sobre el pacte existent entre el PSC i Manuel Valls, revelat per Jaume Collboni només unes hores abans, per fer-la alcaldessa a canvi d'allunyar Barcelona del procés. Ella ho nega, assegura que no hi ha cap acord personal, i se li nota una ferida per aquesta qüestió. El Periódico, a banda, publica a portada que té decidit presentar-se a la reelecció. No ho assegura, però la balança s'inclina cap aquí. Els més malpensats, fins i tot, vinculen la portada a les declaracions de Collboni.

Col·laboraran Aragonès i Colau en matèria de procés? En la trobada no s'hi entra a fons, però no és cap secret que la presència de l'alcaldessa en l'acord nacional per l'autodeterminació i l'amnistia seria celebrada a Palau. Les reticències dels comuns a sumar-se a reivindicacions sobiranistes -especialment si impliquen anar de bracet amb Junts- formen part del paisatge, així que s'assumeix que potser caldrà ser "imaginatius" a l'hora de posar nom definitiu a aquest acord nacional. La seva creació serà prèvia a la primera trobada de la nova etapa de la taula de diàleg amb l'Estat.

- 12.10. Reunió amb Laura Vilagrà. S'asseuen a la taula de fusta allargada que hi ha al Saló Verge de Montserrat, popularitzat durant la presidència de Torra perquè és on s'asseia en les reunions per videconferència en la primera onada de la pandèmia. Aragonès i Vilagrà, en campanya, ja havien imaginat que acabarien treballant junts al Govern si obtenien la presidència. L'exalcaldessa de Santpedor, número dos a les eleccions i propera a Junqueras, va dir al partit que se sentia més còmoda com a executiva que com a legislativa, i Aragonès li ha entregat una carpeta clau de l'executiu. "Hi estic còmoda", assenyala un cop s'asseu, amb la mascareta a lloc. 

Sota la seva responsabilitat hi té administració pública -el president li ha encomanat una reforma a fons que caldrà veure fins on arriba-, el pla pilot per la renda bàsica universal, esports, relació amb el món local i la coordinació del Govern. El president, a l'inici de la trobada, constata que té problemes amb la connexió de l'ordinador -a cavall del portàtil i la tauleta-, que no acaba d'agafar la xarxa. Vilagrà, clàssica, anota les demandes d'Aragonès -pla de xoc social, fonamentalment- en una llibreta acabada d'estrenar. A Palau, mudança a banda, també s'hi respira un cert aire de primer dia de classe. La consellera espera rebre deures, també, relacionats amb si ha d'assumir la interlocució amb Madrid.
 
- 13.30. Visita al departament de comunicació. Rubén Moreno, un dels fotògrafs oficials de Palau, dina una amanida davant l'ordinador. Té hora per vacunar-se a les 17.30 al recinte de la Fira de Barcelona, i així li comenta a Aragonès quan apareix per la porta de l'ascensor. A les taules de comunicació hi ha repartits fulls amb les cares i els noms dels nous consellers i dels nous secretaris generals. Passa el mateix a l'entrada del carrer Sant Sever: els Mossos d'Esquadra que custodien l'accés encara no acaben de dominar la multitud de cares noves que aquests dies aterren a Palau.

A la televisió hi ha posat Planta Baixa de TV3. Intervé Francina Armengol, presidenta de les Illes Balears, que és partidària de l'indult, a diferència de bona part de la plana major del PSOE. Aragonès travessa l'espai fins a arribar a una sala de reunions que havia estat de l'Institut d'Estudis Catalans. El sostre de fusta i daurat ho testimonia. Explica que és aquí on venia Enric Prat de la Riba -un dels busts que hi ha al Pati dels Tarongers, en diagonal als de Francesc Macià i Lluís Companys- a estudiar.

Després baixa les escales per saludar els despatxos on hi ha secretaria i el seu gabinet. En un d'ells és on s'hi havia instal·lat Quim Torra, que no va voler ocupar el de Carles Puigdemont. La sensació amb Aragonès és que ha aterrat a la presidència amb ganes d'assumir la institucionalitat del càrrec, com si seguís un guió. No un guió estil cinematogràfic -Pedro Sánchez- o passional -Puigdemont, per exemple-, sinó un guió interioritzat. Com si fos una espècie de pas natural, amb un equilibri entre l'emoció -que davant de càmera no exterioritza- i l'assumpció del discurs de les urgències que envolten les noves responsabilitats. Tot plegat, això sí, tot un tel d'oportunitat política que porta ERC a fer desembarcar l'equip de Calàbria al Palau de la Generalitat. El principal benefici del pacte amb Junts és que, aquesta vegada, tenen la presidència.

13.40. Conversa a la Casa dels Canonges. Aragonès ja havia estat en nombroses ocasions a Canonges, la residència oficial del president, sempre preparada per si s'hi ha de quedar a dinar -dimecres ja ho va fer-, a sopar o a dormir. Això últim intentarà evitar-ho al màxim: des del matí que repeteix, discretament, que estaria bé arribar a casa cap a les nou del vespre, per poder adormir la Clàudia. Assegura que sempre ha dormit molt bé -un o dos despertars a la nit, registre amable per als pares- i indica amb orgull que ja comença a comptar. El número dotze, això sí, sempre se l'acaba deixant.
 
En una sala just a l'entrada de Canonges, en uns sofàs vermells, respon les preguntes de NacióDigital sobre l'arribada a Palau. S'ha de recuperar el prestigi de la institució? "Un dels efectes de la repressió ha estat, precisament, l'afectació sobre les institucions del país, i hi ha hagut part dels poders mediàtics de l'Estat que han intentat crear una distància entre la Generalitat i una part de la ciutadania. El meu objectiu és vèncer aquesta ofensiva, reduir la distància i que tothom se senti seu el Govern", afirma.

Viure a Pineda de Mar l'ajudarà a posar més distància personal amb la presidència? "Sempre ha estat el meu refugi de pau. Ara vaig a comprar o pel carrer i es nota la diferència, se m'acosta més gent i em dona ànims, però Pineda és un coixí, un cotó fluix de comoditat i de comprensió". Encara no ha respost tots els missatges d'agraïment, però n'hi ha que li han fet especial il·lusió: són els d'amics de la infància o d'escola que, després d'uns anys, s'han posat en contacte amb ell per donar-li l'enhorabona. Els expresidents de la Generalitat li han recomanat que decideixi per ell mateix -"tranquils, això ho tinc molt clar"-, i s'han posat a la seva disposició.I Oriol Junqueras? Li ha donat algun consell? "No és de donar consells, sinó d'oferir-se. I, per tant, també de posar-se a disposició, puc comptar amb ell pel que cregui oportú. Estic convençut que podrem treballar com fins ara, amb complicitat, més que mai". No són pocs els adversaris polítics que el presenten com un president tutelat tant per Waterloo com per Lledoners, una etiqueta de la qual se'n desmarca. El presidencialisme ha tornat a Palau i, aquesta vegada, la prioritat és endreçar l'administració -tornar a governar, com ho han resumit algun dels estrategs d'ERC- i encarrilar la sortida d'un conflicte polític encallat. Acabada l'entrevista -en la qual defensa com es van cantar de manera "disruptiva" Els Segadors, en femení, a la presa de possessió-, dina a Canonges.

15.43. Tuit sobre la sentència del 17-A. A l'hora de dinar s'assabenta de la sentència contra els supervivents de la cèl·lula jihadista que va atemptar a Barcelona i a Cambrils l'agost del 2017. Demana que es faci des del seu compte un tuit recordant el dolor de les famílies. A ell el va enganxar de viatge de noces, lluny de Catalunya. Quan van passar els fets, era secretari d'Economia al costat de Junqueras i Josep Lluís Trapero era major dels Mossos. Ara que és president, al capdavant de la policia catalana també hi haurà Trapero, restituït fa uns mesos i que en la presa de possessió es va interessar per la seva filla.

- 16.00. Arribada dels secretaris generals. Els números dos de cada departament, l'alineació titular del sottogoverno, van arribant a Palau. Els d'ERC comenten la jugada sota una porxada del Pati dels Tarongers. Només hi falta Oriol Sagrera, d'Empresa i Treball, que farà acte de presència més endavant, quan ja hagin arribat -en bloc- els secretaris generals dels departaments comandats per Junts. Carles Fabró, encarregat de protocol, els demana que vagin cap a l'ombra per poder-se reunir amb el president.

Aragonès surt del despatx i es troba amb el vicepresident Jordi Puigneró, que combina el vestit blau amb unes sabates més aviat esportives. Parlen breument abans que el president es dirigeixi als alts càrrecs aplegats, un total de 14. Hi ha qui diu, en veure que parlen Aragonès, Puigneró, Meritxell Masó -secretària general de Salut- i Oriol Amorós -secretari general d'Interior-, que s'està fundant el "nou Procicat". Una altra veu aixeca el to, enriolada, per assegurar que el Procicat, si tot va bé, estarà "en liquidació" al cap d'uns mesos. Soraya Sáenz de Santamaría, sempre en la memòria per aquella sobretaula agitada que la va dur a celebrar la liquidació del Diplocat.
 
El president, dins del cercle d'alts càrrecs, els dedica unes paraules. Els diu que arrenca una nova etapa amb l'aprenentatge i el bagatge dels executius anteriors. A bona part d'ells ja els coneix, hi ha coincidit en reunions del consell tècnic -l'organisme que debat les qüestions abans de ser elevades al consell executiu-, i els reclama tota l'atenció en la reconstrucció econòmica i emocional del país. També que una de les prioritats serà la resolució del conflicte amb l'amnistia i l'autodeterminació al centre. "Anar sumant voluntats", resumeix. Sí que els fa una exigència: "Treballar en grup". "Hem de fugir dels departaments estancs. Cap tema és només d'un departament", insisteix.

Els compartiments estancs, això sí, han estat la dinàmica de les últimes legislatures. Els consellers de cada partit es reunien per separat abans de les reunions del Govern. També ho feien els caps de gabinet, i els responsables de comunicació. Cap imatge ho ha definit de manera tan precisa com la instal·lació de plaques de metacrilat entre faristols per fer les rodes de premsa al final de la primera onada. Plaques que separaven Torra i Aragonès, al capdavant de dues faccions que es miraven de reüll. Endreçar l'executiu, sostenen a ERC, també implica girar full de discrepàncies que, si es compleixen els pronòstics, orbitaran més al voltant del Parlament.- 17.47. Conversa de camí a Nou Barris. El cotxe, un monovolum gris, porta dos escortes al seient del conductor i del copilot. Al GPS hi posen l'adreça del centre cívic Can Basté, a Nou Barris. De camí, continua la conversa amb NacióDigital. L'independentisme podrà refer ponts, ara sí? "Estem obligats a què aquesta etapa sigui més sòlida". S'entendrà bé amb Jordi Puigneró? "Ens coneixem, hem treballat intensament i estic segur que ho podrem fer molt bé". Hi travarà una relació personal, com van intentar Puigdemont i Junqueras? "Tot ajuda i, en aquest sentit, al final és la intensitat de les relacions polítiques que ajuda que hi hagi una bona relació personal. Tot va en paral·lel, i estic segur que serà així".

I amb Pedro Sánchez, la relació és més bona del que sembla? "És una relació correcta i cordial, però tenim clares les diferències que hi ha. Haurem de parlar, haurem de negociar, haurem de confrontar propostes i idees. Ell és el president del govern de l'Estat del qual jo vull que el meu país s'independitzi". S'atrevirà a concedir els indults malgrat l'oposició de part del PSOE i tota la dreta i l'extrema dreta? "No vull especular, es pot provocar dolor a les famílies. La nostra proposta és l'amnistia". I la taula de diàleg s'ha de reunir a Barcelona? "No és tant el lloc, sinó el contingut. L'important és que la mesa pugui avançar. Passar a una dinàmica de negociació i diàleg no és fàcil, però ho hem d'intentar. En aquest àmbit som forts".

Com són les relacions amb Jordi Sànchez després de la negociació amb Junts? "Si hi ha cordialitat i honestedat, i crec que per les dues bandes és així, no hi ha d'haver problemes". Encara no pensa en com vol ser recordat com a president -"més que en la posteritat, penso en la prosperitat"-, però assegura estar preparat per les frustracions associades al càrrec: "Prefereixo prometre poc i fer el que em comprometo, que aixecar grans expectatives per no complir-ne cap". Sobre la CUP i les protestes d'aquesta setmana pel desnonament al Bloc Llavors, sosté que està més preocupat pel desnonament en si que no pas per la queixa dels anticapitalistes. Per ara, manté que només pot sentir "agraïment" cap a ells per haver acordat la investidura.
 
Desconnecta quan arriba a casa? Li costa, diu, però intenta guardar mitja hora amb la família. Mira amb la seva dona una sèrie que es diu The Bold Type, sobre tres amigues que treballen en una revista de moda. "Preferim mirar una sèrie que un canal on hi hagi un debat polític", relata. El mes que ve li tocarà vacunar-se, per franja d'edat, i el primer que farà quan acabi la pandèmia serà una trobada amb la seva colla al complet. No s'han trobat tots des que va esclatar la crisi del coronavirus. Entre parelles i fills, són entre trenta i quaranta persones. Per acabar, justifica la rebaixa del 15% del sou de president: "Ja és una retribució prou alta". Admet, això sí, que en el pressupost de la Generalitat -el coneix bé i continua tenint-lo al cap- no hi haurà gran diferència.

- 18.15. Arribada a Can Basté. No, no és la casa del locutor estrella de RAC1. És un centre cívic en què s'exposa l'obra Púber, de l'artista Tanit Plana, que retrata adolescents en contextos particulars. Li diu al president que una de les coses que més els preocupen és la por a la foscor, i Aragonès incideix en la idea de la salut mental dels joves. La primera visita com a president la va fer a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, on va constatar problemes de primer ordre relacionats amb els intents de suïcidi o els trastorns alimentaris. Plana li agraeix que hi posi l'accent. Ernest Maragall, cap de files d'ERC a Barcelona, acompanya Aragonès i va fent preguntes. Demana telèfons i correus per resoldre algunes de les qüestions que van apareixent durant la visita. A la planta de baix, Aragonès s'ha de posar uns peücs de color verd per entrar a una instal·lació que representa un negatiu fotogràfic sobre fons blanc. Els acompanya la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que treballava a Economia amb l'ara president.

-19.10. De visita a Nou Barris. Quan Aragonès esmorza amb l'equip a primera hora, demana omplir l'agenda amb una passejada per Nou Barris. L'acompanyen integrants del teixit associatiu de la ciutat. Baixen el Passeig Fabra i Puig. El reconeixen -molt més que quan era vicepresident, li demanen fotos, li plantegen problemàtiques i ràpidament es converteix en el centre d'atenció de les terrasses. S'hi escolta algun "qué chiquitito", potser perquè per televisió l'imaginaven més alt. Una senyora el convida a seure amb ella per prendre alguna cosa. Ell somriu darrere la mascareta, hi parla una estona i reprèn la passejada entre selfies i curiosos, algun d'ells amb patinet.

A la plaça Virrei Amat entra a la merceria Mariano Gracia, on un dels responsables li diu que ara és més independentista que mai. Aragonès es mostra proper, sense abandonar en cap moment el guió, però se li nota una feina interna per empatitzar. No encaixa mans ni fa abraçades -la pandèmia ho impedeix-, però es porta sovint la mà al pit, en senyal d'agraïment. No és efusiu, però sí volgudament espontani, com diuen els manuals del presidencialisme. Davant d'una botiga de vins, una parella que passeja la nena amb cotxet la treu perquè s'hi faci una fotografia amb ella. "Us dorm?", els pregunta ell. Davant d'una farmàcia, quan el cotxe ja l'espera, una de les veïnes que l'acompanyen li descriu la clientela que tenen al barri: "De ionquis a iaios".

El trajecte final cap al cotxe és breu, molt menys interromput que la majoria del passeig. Torna a recordar que li agradaria arribar a casa per adormir la Clàudia -el dia anterior pràcticament no la va veure-, però encara haurà d'esperar una última ronda de fotografies. "Confiem en tu, eh, que ho facis bé!", li diu una senyora a pocs metres del cotxe oficial. Hi puja a les 19.57. La primera jornada de feina retrata un president que vol exercir com a tal, que aspira a recuperar la institucionalitat del càrrec -lesionada tant per la repressió com per una última legislatura erràtica- i a endreçar la Generalitat mentre encarrila la resolució del conflicte. Feina per més d'una legislatura.