27
de maig
del
2021
Actualitzat
el
28
de maig
a les
14:18h
Divisió interna al PSOE. Els indults dels presos polítics ja sacsegen la política espanyola i ni tan sols se sap encara si finalment es concediran ni en quins termes. El partit que té més risc de sortir-ne malparat és el que lidera Pedro Sánchez, que té a les seves mans rebaixar la tensió amb l'independentisme i facilitar la sortida dels líders de l'1-O de la presó. Algú, sigui el sector més espanyolista del seu partit o ERC, que és clau per l'estabilitat parlamentària, no quedarà satisfet.
La decisió no està presa, però les paraules de Sánchez apostant per la "concòrdia" han activat no només la dreta política i mediàtica -els editorials dels mitjans espanyolistes s'oposen a qualsevol concessió amb Catalunya-, sinó també la vella guàrdia del PSOE i els sectors més espanyolistes del partit, capitanejats per l'expresident espanyol Felipe González.
La compareixença d'aquesta tarda de la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, s'ha centrat a preguntes dels periodistes en el perdó. Sovint, amb crítica implícita davant un hipotètic perdó. Montero, seguint la línia marcada per Sánchez i pel seu cap de gabinet, Iván Redondo, ha recordat que l'informe del Suprem "no és vinculant" i que és el "moment de la política". L'estratègia de la Moncloa passa, segons han dit diversos dirigents, per "tancar ferides i reconstruir ponts" amb Catalunya. Els moviments del govern espanyol per aplanar el terreny davant d'un possible perdó irrita l'oposició i també els sectors interns del partit. En les últimes hores, després del contundent informe del Suprem contrari a l'indult, no són poques les veus que s'han oposat a qualsevol concessió a l'independentisme.
Deixant de banda PP, Vox i Ciutadans, que s'encarregaran de reactivar la via judicial amb recursos i d'encendre els carrers si finalment hi ha perdó, també sectors interns del PSOE han advertit Sánchez que no hi ha marge per a la mesura de gràcia amb uns presos que ni es penedeixen dels fets de 2017 ni descarten tornar-ho a intentar. Les paraules de Jordi Cuixart, agafat com a cap de turc per Manuel Marchena, donen arguments als contraris a facilitar cap tipus de resolució al conflicte català. El Ministeri de Justícia ja té l'informe del Suprem i ara ho ha de traslladar al consell de ministres. La decisió no està presa, però podria arribar abans de l'estiu tot i que no hi ha terminis establerts.
Una dels noms que s'ha posicionat en les últimes hores és Felipe González, que difícilment deixa passar l'oportunitat de pronunciar-se quan es tracta de carregar contra l'independentisme. "En aquestes condicions jo no faria l'indult", ha dit l'expresident del govern espanyol. La manca de penediment -que no és obligatori, segons la llei de l'indult- i l'intent, segons González, de "trencar unilateralment la Constitució" fan inviable qualsevol perdó. El seu govern no va tenir manies en aprovar l'indult al general colpista Alfonso Armada l'any 1988, el primer atorgat a un dels militars condemnats pel cop d'estat del 23-F. En aquell cas, el Suprem, tan bel·ligerant contra els presos polítics, hi estava a favor. L'indult es va resoldre per la via ràpida: només quatre mesos des que es va presentar.
Els barons alcen la veu contra Sánchez
Barons del PSOE com el president d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, també ha alçat la veu i ha exigit no indultar "qui no ho vol perquè no respecte ni creu en les lleis que ho fan possible". El president de Castella - La Manxa, Emiliano García-Page, també s'hi oposa i ha dit que el perdó seria "una enorme desgràcia". Fa uns mesos recordava les paraules d'Oriol Junqueras en una entrevista a NacióDigital. "Que es posin els indults per on els hi càpiguen", va dir el líder d'ERC l'any 2019. El president de l'Aragó, Javier Lambán, deia la setmana passada que no hi podia haver perdó perquè no hi havia penediment. Altres dirigents socialistes, també contraris, opten per mantenir-se en silenci, però no és descartable que en els propers dies comenci el degoteig de declaracions contra el perdó.
Altres veus s'han mostrat favorables a fer concessions a l'independentisme en la línia insinuada per Sánchez. L'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero ha defensat que "la democràcia ha de tenir la iniciativa" per evitar situacions com les de 2017 i afavorir "l'apropament i el diàleg". De fet, Zapatero ha recordat les acusacions de "traïció" quan el seu govern va apostar per negociar amb ETA per acabar amb la violència. "Totes les passes que es donin en la direcció del diàleg, que és el significat polític d'una mesura d'aquesta naturalesa produeixen efectes positius", ha dit. Membres del govern espanyol, com el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, o el ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, també han intentat rebaixar la tensió. A Catalunya, Salvador Illa ha defensat que si els indults ajuden a la "retrobada" seran positius.
El record de l'Estatut
La bel·ligerància de la dreta política i mediàtica i també de sectors importants del PSOE contra l'indult evoca a situacions de fa anys com la de l'Estatut aprovat el 2006. Aleshores, la possibilitat d'una reforma àmplia de la llei favorable als interessos de Catalunya i en clau federal va ser vista, de nou, com una traïció a Espanya i molts sectors es van alçar contra la posició del govern que aleshores liderava Zapatero, que finalment es va quedar a mig camí. La recollida de signatures impulsada pel PP, les dures crítiques de la vella guàrdia i els barons del PSOE i la pressió dels mitjans espanyolistes contra qualsevol cessió als interessos nacionals catalans va frustrar la reforma plantejada per Pasqual Maragall, CiU, ERC i ICV. Amb posterioritat ho va celebrar el socialista Alfonso Guerra quan es vantava d'haver-se "cepillado" l'Estatut. La frustració estatutària va implicar el final abrupte de la primera legislatura de Maragall, que va ser la última. Després, el TC va fer la resta.
El fracàs de la reforma de l'Estatut va marcar un punt d'inflexió en les aspiracions nacionals de Catalunya. L'independentisme va començar a créixer a partir de la tesi que Espanya era irreformable i no acceptaria l'encaix català i anys més tard va arrencar pròpiament el procés. La resta de la història és coneguda. Ara, deu anys després de la sentència del TC, el PSOE torna a ser objecte de pressions, internes i externes, perquè no concedeixi l'indult a l'independentisme. Si Sánchez opta pel perdó, serà el primer gest per intentar rebaixar la tensió amb l'independentisme encara que l'enfronti amb el Poder Judicial, dominat per la pulsió conservadora. Si no hi ha indults, serà una esmena a la via del diàleg i trontollarà la majoria de la moció de censura i la seva continuïtat a la Moncloa. La manera respondre ara a la qüestió catalana tensa el PSOE, i la pressió sobre Sánchez creix. Des de fora però també des de dins.
La decisió no està presa, però les paraules de Sánchez apostant per la "concòrdia" han activat no només la dreta política i mediàtica -els editorials dels mitjans espanyolistes s'oposen a qualsevol concessió amb Catalunya-, sinó també la vella guàrdia del PSOE i els sectors més espanyolistes del partit, capitanejats per l'expresident espanyol Felipe González.
La compareixença d'aquesta tarda de la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, s'ha centrat a preguntes dels periodistes en el perdó. Sovint, amb crítica implícita davant un hipotètic perdó. Montero, seguint la línia marcada per Sánchez i pel seu cap de gabinet, Iván Redondo, ha recordat que l'informe del Suprem "no és vinculant" i que és el "moment de la política". L'estratègia de la Moncloa passa, segons han dit diversos dirigents, per "tancar ferides i reconstruir ponts" amb Catalunya. Els moviments del govern espanyol per aplanar el terreny davant d'un possible perdó irrita l'oposició i també els sectors interns del partit. En les últimes hores, després del contundent informe del Suprem contrari a l'indult, no són poques les veus que s'han oposat a qualsevol concessió a l'independentisme.
Deixant de banda PP, Vox i Ciutadans, que s'encarregaran de reactivar la via judicial amb recursos i d'encendre els carrers si finalment hi ha perdó, també sectors interns del PSOE han advertit Sánchez que no hi ha marge per a la mesura de gràcia amb uns presos que ni es penedeixen dels fets de 2017 ni descarten tornar-ho a intentar. Les paraules de Jordi Cuixart, agafat com a cap de turc per Manuel Marchena, donen arguments als contraris a facilitar cap tipus de resolució al conflicte català. El Ministeri de Justícia ja té l'informe del Suprem i ara ho ha de traslladar al consell de ministres. La decisió no està presa, però podria arribar abans de l'estiu tot i que no hi ha terminis establerts.
Una dels noms que s'ha posicionat en les últimes hores és Felipe González, que difícilment deixa passar l'oportunitat de pronunciar-se quan es tracta de carregar contra l'independentisme. "En aquestes condicions jo no faria l'indult", ha dit l'expresident del govern espanyol. La manca de penediment -que no és obligatori, segons la llei de l'indult- i l'intent, segons González, de "trencar unilateralment la Constitució" fan inviable qualsevol perdó. El seu govern no va tenir manies en aprovar l'indult al general colpista Alfonso Armada l'any 1988, el primer atorgat a un dels militars condemnats pel cop d'estat del 23-F. En aquell cas, el Suprem, tan bel·ligerant contra els presos polítics, hi estava a favor. L'indult es va resoldre per la via ràpida: només quatre mesos des que es va presentar.
Els barons alcen la veu contra Sánchez
Barons del PSOE com el president d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, també ha alçat la veu i ha exigit no indultar "qui no ho vol perquè no respecte ni creu en les lleis que ho fan possible". El president de Castella - La Manxa, Emiliano García-Page, també s'hi oposa i ha dit que el perdó seria "una enorme desgràcia". Fa uns mesos recordava les paraules d'Oriol Junqueras en una entrevista a NacióDigital. "Que es posin els indults per on els hi càpiguen", va dir el líder d'ERC l'any 2019. El president de l'Aragó, Javier Lambán, deia la setmana passada que no hi podia haver perdó perquè no hi havia penediment. Altres dirigents socialistes, també contraris, opten per mantenir-se en silenci, però no és descartable que en els propers dies comenci el degoteig de declaracions contra el perdó.
Altres veus s'han mostrat favorables a fer concessions a l'independentisme en la línia insinuada per Sánchez. L'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero ha defensat que "la democràcia ha de tenir la iniciativa" per evitar situacions com les de 2017 i afavorir "l'apropament i el diàleg". De fet, Zapatero ha recordat les acusacions de "traïció" quan el seu govern va apostar per negociar amb ETA per acabar amb la violència. "Totes les passes que es donin en la direcció del diàleg, que és el significat polític d'una mesura d'aquesta naturalesa produeixen efectes positius", ha dit. Membres del govern espanyol, com el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, o el ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, també han intentat rebaixar la tensió. A Catalunya, Salvador Illa ha defensat que si els indults ajuden a la "retrobada" seran positius.
El record de l'Estatut
La bel·ligerància de la dreta política i mediàtica i també de sectors importants del PSOE contra l'indult evoca a situacions de fa anys com la de l'Estatut aprovat el 2006. Aleshores, la possibilitat d'una reforma àmplia de la llei favorable als interessos de Catalunya i en clau federal va ser vista, de nou, com una traïció a Espanya i molts sectors es van alçar contra la posició del govern que aleshores liderava Zapatero, que finalment es va quedar a mig camí. La recollida de signatures impulsada pel PP, les dures crítiques de la vella guàrdia i els barons del PSOE i la pressió dels mitjans espanyolistes contra qualsevol cessió als interessos nacionals catalans va frustrar la reforma plantejada per Pasqual Maragall, CiU, ERC i ICV. Amb posterioritat ho va celebrar el socialista Alfonso Guerra quan es vantava d'haver-se "cepillado" l'Estatut. La frustració estatutària va implicar el final abrupte de la primera legislatura de Maragall, que va ser la última. Després, el TC va fer la resta.
El fracàs de la reforma de l'Estatut va marcar un punt d'inflexió en les aspiracions nacionals de Catalunya. L'independentisme va començar a créixer a partir de la tesi que Espanya era irreformable i no acceptaria l'encaix català i anys més tard va arrencar pròpiament el procés. La resta de la història és coneguda. Ara, deu anys després de la sentència del TC, el PSOE torna a ser objecte de pressions, internes i externes, perquè no concedeixi l'indult a l'independentisme. Si Sánchez opta pel perdó, serà el primer gest per intentar rebaixar la tensió amb l'independentisme encara que l'enfronti amb el Poder Judicial, dominat per la pulsió conservadora. Si no hi ha indults, serà una esmena a la via del diàleg i trontollarà la majoria de la moció de censura i la seva continuïtat a la Moncloa. La manera respondre ara a la qüestió catalana tensa el PSOE, i la pressió sobre Sánchez creix. Des de fora però també des de dins.