Nova legislatura

Ja es poden respondre les 140 preguntes per definir les bases de la Constitució catalana

Llach presenta la fase participativa del debat constituent, el qual recollirà posicionaments de la ciutadania fins al desembre i aspira a entregar-ne els resultats al Parlament l'abril del 2022

per Roger Tugas Vilardell, 27 de maig de 2021 a les 13:44 |
Lluís Llach, durant la presentació de la fase participativa del debat constituent | Roger Tugas
El debat constituent per definir les bases de la Constitució catalana ja ha activat la fase participativa en què tota la ciutadania pot opinar sobre 140 aspectes diversos. Pots fer-ho aquí -primer cal registrar-se des de l'app-. Ho ha explicat aquest dijous Lluís Llach, portaveu de la Coordinadora Nacional d'Enteses del Debat Constituent, que ha concretat que aquests posicionaments es recolliran en un qüestionari fins a finals d'any, en paral·lel a debats temàtics i territorials, abans que el Fòrum Civil i Social reculli les aportacions i les sintetitzi per entregar-les al Parlament l'abril del 2022.

L'objectiu no és, per tant, elaborar una Constitució catalana, ja que els impulsors de la iniciativa consideren que aquesta és una responsabilitat de la cambra legislativa o d'una assemblea constituent, sinó recollir les opinions de la ciutadania per definir les bases d'aquesta futura Constitució. A finals de 2018, Quim Torra va impulsar el Consell Assessor per a l'impuls d'un Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent, presidit per Llach, el qual va elaborar una metodologia de funcionament i posteriorment es va dissoldre, per agafar el guant la societat civil organitzada en enteses territorials coordinades entre si.


La convulsa situació política primer i posteriorment la pandèmia han obligat a ajornar els terminis inicialment fixats, però després d'articular el múscul territorial i definir el qüestionari de 140 preguntes, aquest dijous s'inicia aquesta fase participativa, la qual Llach ha definit com "la més important". En l'acte de presentació, a l'Institut d'Estudis Catalans, han assistit Torra, membres del consell assessor inicial com els exdiputats Gabriela Serra -encara implicada a la iniciativa-, Albano Dante i Antonio Baños, representants d'entitats com Òmnium (Marcel Mauri i Mònica Terribas), la Intersindical-CSC (Sergi Perelló) i el Ciemen (David Minobes), o l'exdiputat David Fernàndez, entre altres.

"És l'hora que la ciutadania siguin els protagonistes en un procés de baix a dalt i propositiu", ha clamat Llach, qui ha destacat que més d'un centenar d'enteses territorials treballen arreu del país de forma autònoma i autogestionada, amb la missió de contactar amb entitats i associacions interessades a col·laborar. Aquestes enteses i altra societat civil podran organitzar debats presencials o telemàtics sobre qüestions diverses i la ciutadania podrà plasmar la seva opinió en els 140 aspectes delimitats -amb l'única limitació que tingui més de 16 anys i resideixi a Catalunya-, hagi assistit o no a algun debat.


Aquesta recollida de posicionaments que s'espera massiva es vehicularà a través d'una aplicació mòbil i una pàgina web, de forma anònima però filtrant després els resultats, també per edat, gènere i codi postal. Albert Coll, de la Coordinadora Nacional, ha presentat aquestes eines informàtiques, detallant que el registre s'ha de fer a través de l'aplicació mòbil, havent de fer una fotografia del DNI per garantir que no hi hagi duplicitats, i posteriorment la votació seria des del web. Aquest també informarà dels debats organitzats, dona detalls d'altres debats constituents i aclareix amb vídeos i textos els dubtes sobre el procés.

Gabriela Serra ha concretat que la voluntat és aconseguir "interpel·lar la ciutadania en tots els aspectes que tenen a veure amb una Constitució democràtica" i que el formulari s'ha elaborat partint de tres criteris: integralitat -incloent tots els aspectes que tenen a veure amb parts de la Constitució-, el desacord -incloent diferents opcions en aspectes plurals com la seguretat o els drets dels migrants- i progressivitat -evitant preguntes que qüestionin fites ja aconseguides o irreversibles, com la supressió de la pena de mort.


Per tot això, el llistat inicial de 80 preguntes s'ha ampliat a 140 -agrupades en 31 subàmbits i 7 àmbits-, un cop rebudes aportacions. Amb això, Serra vol "apoderar la ciutadania perquè sigui un petit exercici de poder constituent, que la ciutadania es posicioni sobre temes cabdals". Entre les preguntes incloses hi ha, per exemple, si s'han de limitar els mandats presidencials o quin tribunal ha de vetllar per les garanties constitucionals, però altres aspectes que dependrien més de lleis -com el salari mínim- han quedat fora.

La feina del Fòrum Social i Civil

Aquesta fase participativa durarà fins al desembre, moment en què es recolliran i s'anonimitzaran les respostes i es prepararà fins a l'abril el Fòrum Social i Civil, el qual tindrà la missió de sintetitzar les aportacions i convertir-les en mandats constitucionals, discernint en quins aspectes hi ha consens i en quin, més divergències. La metodologia de treball d'aquest encara s'ha de definir, així com la seva composició, tot i que majoritàriament es tractarà de membres de les enteses, però potser també representants externs, "en funció de com estigui el panorama polític i social i el nivell d'incidència", segons Serra.

Un cop feta aquesta feina, s'entregaran les conclusions al Parlament, la primavera vinent, com a base del que hauria de ser la futura Constitució catalana. L'exdiputada, però, no es fixa un objectiu de participacions i demana que "ningú es pensi que és un debat constituent per als independentistes", ja que pretén incloure tot aquell que vagi més enllà de l'autonomisme. Una de les preguntes, de fet, permet triar el model d'estat preferit, podent optar entre independència o estat federat, confederat o amb algun altre vincle amb Espanya.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació