De la reconstrucció social al desbloqueig del conflicte: tots els reptes del Govern d'Aragonès

- Com afrontar el diàleg amb Madrid? Aragonès ja ha tingut un conversa telefònica amb Pedro Sánchez, i s'hi trobarà aviat presencialment. Les demandes són dues: autodeterminació i amnistia. Cap d'elles, això sí, té la simpatia de la Moncloa, que com a molt promourà els indults malgrat la posició contrària del Tribunal Suprem. Un cop es posi en marxa l'acord nacional per l'autodeterminació i l'amnistia, Aragonès i Sánchez fixaran data per la segona reunió de la taula de diàleg, pendent des del febrer de l'any passat.

- Un Govern més cohesionat? Un dels principals reptes d'Aragonès és que l'executiu funcioni "com una pinya", tal com es va expressar aquest dimecres després de la presa de possessió dels consellers. I per això hauran de funcionar tots els mecanismes de coordinació inclosos en el pacte entre ERC i Junts, També haurà d'estar ben greixada la relació entre el president i Jordi Puigneró, vicepresident i principal veu del partit de Carles Puigdemont dins l'executiu.

- Quin impacte té el paper de la CUP? Les aliances parlamentàries poden ser una de les carpetes enverinades del nou Govern. Els anticapitalistes exigeixen a Aragonès que compleixi íntegrament l'acord al qual van arribar per la investidura, i el primer avís ja el van donar aquesta setmana amb l'acció per aturar el desnonament del Bloc Llavors. Per aprovar pressupostos, la CUP és indispensable si no es vol tornar a posar la mirada sobre els comuns o bé obrir el ventall cap al PSC.

- Quins projectes hi opten? La Generalitat en va seleccionar 27, que requeririen una inversió superior als 40.000 milions d'euros. Tres d'ells -Carbon Recovery, Battery Hub i l'Hydrogen Valley of Catalonia- aplegarien la meitat dels recursos necessaris. Abasten diversos àmbits com la salut, l'eficiència energètica, la descarbonització, la mobilitat, les telecomunicacions i la transformació digital. En els principals projectes presentats hi participen, entre d'altres, la mateixa Generalitat, Suez, La Farga, Naturgy, Holaluz, Factor Energia i clústers com el de l'Energia Eficient de Catalunya o el Leather Cluster.

- Com gestionarà els fons la Generalitat? El pacte entre ERC i Junts estableix la creació d'una comissió interdepartamental amb tots els membres del Govern en la qual el president hi tindrà vot de qualitat.

- Per què és important negociar amb l'Estat? ERC va pactar amb Pedro Sánchez que la Generalitat gestionaria els fons europeus a canvi d'avalar l'última pròrroga de l'estat d'alarma en la primera fase de la pandèmia, però el compromís no s'ha concretat. Meritxell Budó, exportaveu del Govern, assenyalava fa uns mesos que el criteri de la Generalitat hauria de ser tingut en compte per part de la Moncloa. La interlocució amb l'Estat serà vital per canalitzar recursos cap als projectes seleccionats per la Generalitat.

- Com arrencar la renda bàsica universal? Des de Presidència es durà a terme un pla pilot per estudiar com posar en marxa aquest mecanisme, inclòs dins de l'acord signat entre ERC i la CUP. Junts, en el seu moment, es va desmarcar d'aquest aspecte concret. El 2022 s'haurien d'implementar les "millores i transformacions" en rendes socials i renda bàsica, l'impacte i funcionament de les quals s'avaluaria el 2023, quan es decidiria com ampliar-la.

- Què demana el món local? La relació amb els ajuntaments és una de les peces vitals que comandarà Presidència, encara més tenint en compte la proximitat de les eleccions municipals del 2023. Està pendent la llei de governs locals i de finançament local, i també la millora de recursos per a emergències sobrevingudes, sobretot relacionades amb les catàstrofes naturals com els temporals de la legislatura passada.

- Com modernitzar l'administració pública? A través d'un procés de "professionalització" dels llocs directius, el Govern haurà de renovar els criteris de selecció. Els funcionaris van ser un dels col·lectius afectats per les retallades en l'etapa d'austeritat i, fins fa poc, encara estaven pendents de la recuperació de les pagues que van quedar ajornades. La digitalització també és un dels deures relacionats amb la funció pública.

- Abordar un canvi de model d'ordre públic. L'ordre públic serà un dels eixos de la legislatura, especialment a la conselleria que per primera vegada pilotarà ERC. El Govern té per davant el repte d'actualitzar el model de seguretat pública i revisar el model d'ordre públic i model policial de Catalunya per evitar abusos policials.

- Què s'ha de fer amb el foam? La revisió de l'ús de projectils de foam és una de les exigències de la CUP acordada amb ERC. El pacte estableix la moratòria fins que no es faci públic el protocol. El Govern haurà, o bé detallar i millorar les normes d'ús d'aquest projectil, millorar-ne la traçabilitat, per evitar lesions a manifestants, o bé prohibir-ne l'ús a Catalunya.

- Aturar la repressió de la Generalitat. Una dels reptes del Govern serà evitar que la Generalitat es personi com a acusació particular sistemàticament contra manifestants. Ha estat una de les polèmiques recurrents en l'última legislatura, i és una de les exigències de la CUP. El Govern té el repte de modificar la llei per garantir que els advocats de l'Administració no participin en aquests procediments excepte si hi ha lesions acreditades de funcionaris públics.

- La gestió dels presos polítics. Una de les qüestions que haurà d'entomar la nova consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, és la gestió dels presos polítics i la contradicció que suposa per a la Generalitat haver de mantenir-los entre reixes. L'anterior consellera, Ester Capella, va rebre crítiques per aquest fet des de sectors de l'independentisme. La flexibilització de la condemna i el tercer grau tornaran a estar sobre la taula en els propers mesos.

- Millorar la relació amb el TSJC. Després d'una legislatura de desconfiança i topades constants amb l'administració de justícia, marcada per la inhabilitació de Quim Torra, el Govern té el repte de rebaixar la tensió amb aquest àmbit. Serà difícil, perquè en aquesta legislatura la judicialització contra l'independentisme continuarà i hi ha judicis importants pendents, com ara el dels preparatius de l'1-O.

- Poder parlar català als jutjats. El català està especialment debilitat en l'àmbit de la justícia. La majoria de jutges parlen en castellà i alguns no entenen el català, i bona part de les interlocutòries judicials es fan sistemàticament en castellà. El Govern haurà d'instar a reformes legislatives per exigir el coneixement del català com a requisit per exercir a Catalunya.

- Rematar l'estratègia de vacunació. Assolida la velocitat de creuer amb l'estratègia de vacunació, el principal repte del Govern en aquesta matèria és acabar de vacunar tota la població i començar a definir els propers passos en cas que calgui administrar noves dosis per garantir la immunitat. Amb la població de risc coberta, els propers mesos serà el moment de vacunar els joves.

- Enfortir l'Atenció Primària. Els CAP s'han erigit com la primera línia de contenció durant la pandèmia i això també ha fet evidents les mancances en recursos que arrosseguen des de fa anys. El Govern té el compromís de reforçar l'atenció primària amb una inversió de 300 milions d'euros en els propers tres anys i arribar al 25% del pressupost de Salut.

- Cuidar les residències. El gran forat negre de la pandèmia, les residències, també serà un dels reptes que haurà d'abordar el Govern. El pacte ERC-Junts preveu la creació d'una Agència Integrada Social i Sanitària com a gestora dels recursos sociosanitaris i també la creació de més places de recursos residencials i d'atenció diürna, així com la revisió del model d'atenció als servies residencials.

- El retorn a la normalitat a les aules? El gran èxit de la passada legislatura va ser la reobertura de les escoles durant la pandèmia. Aquest serà el tercer curs sota l'influx de la Covid i es podran veure les primeres passes cap a una certa normalitat a les aules. Les mascaretes podrien deixar de ser obligatòries a partir del setembre a la Primària.

- Què fem amb els concerts? La qüestió dels concerts econòmics serà també un dels eixos de la legislatura. La decisió sobre si s'ha de continuar pagant a les escoles que segreguen per sexe o què fer amb l'escola concertada són preguntes que caldrà resoldre i on hi ha discrepàncies entre els socis de Govern. L'acord, de fet, és poc concret en aquest àmbit.

- El català a l'escola. El Govern també té per davant el repte d'implementar i millorar la immersió lingüística en un context de pèrdua progressiva de pes del català a les aules i sota la pressió judicial en contra de la protecció de la llengua. L'acord ERC-Junts contempla enfortir el model d'immersió i preservar el català com a llengua vehicular a l'escola.

- El paper de les delegacions. Exteriors va ser un dels departaments més castigats pel 155 i el nou Govern i la consellera Victòria Alsina tenen el repte de reactivar-lo. Això passa, entre d'altres, per enfortir el funcionament de les delegacions a l'exterior per explicar Catalunya al món. Tot plegat, en un context de pressió judicial en contra de l'acció exterior catalana.

- Recuperar el relat a l'exterior. Un repte important serà també el de recuperar el relat de Catalunya a l'exterior. L'acord preveu treballar per assolir els objectius de Govern amb dimensió internacional, especialment la defensa dels drets civils i polítics, la denúncia de la repressió, la defensa del dret a l'autodeterminació i el compliment de les sentències dels tribunals europeus i els dictàmens de l'ONU que tinguin impacte sobre Catalunya.

- Govern obert i transparència. El Govern també té el repte de millorar els indicadors de transparència i govern obert i així consta en l'acord entre ERC i Junts. S'ha d'actualitzar el codi ètic dels alts càrrecs i directius del sector públic, complir els criteris establerts per Transparency International, enfortir les polítiques públiques de participació ciutadana i impulsar l'anàlisi, estudi, avaluació i prospectiva de les polítiques públiques.

- Com afrontar el nou finançament? El model de finançament està caducat des del 2014, i el govern espanyol -primer en mans del PP, des del 2018 en mans del PSOE- no ha afrontat aquesta carpeta. De fet, l'ha anat ajornant en diverses ocasions. La gran pregunta és si la Generalitat, com va fer fins l'arrencada del procés, lidera les demandes autonòmiques o bé opta per una posició més secundària. En un context de reconstrucció econòmica, qualsevol injecció extra de recursos permetrà una gestió més folgada a la Generalitat.

- Quins plans hi ha sobre fiscalitat? L'acord entre ERC i Junts és poc concret pel que fa a la política fiscal. Sí que es té al cap impulsar una regulació de la fiscalitat dels nous canals de venda, sobretot de les plataformes amb seu fiscal fora de l'Estat. A banda de lluitar contra el frau, el Govern es proposa "treballar per assolir un sistema impositiu just i aprofundir en la fiscalitat ambiental en la línia de les recomanacions de la Unió Europea". No es parla en cap moment d'apujar el tram de l'IRPF a les persones amb més ingressos.

- Com es crearà la banca pública catalana? Un dels encàrrecs que rep Jaume Giró és el de convertir l'Institut Català de Finances (ICF) en la banca pública catalana. Un objectiu que s'arrossega des de fa legislatures i que ara, en mans d'una persona amb experiència en el món de la banca i les grans corporacions, espera fer-se realitat.

- Com combatre la crisi climàtica? Els socis estan compromesos a continuar el desplegament de la llei del canvi climàtic i l'estratègia d'adaptació al canvi climàtic 2021-2030. També s'ha de posar en marxa Pacte Nacional per la Transició Energètica entre organitzacions polítiques, societat civil, empreses, ciutadania i sindicats, per tal d'arribar al 100% de l'ús de renovables el 2050.

- Què passarà amb l'Agència de la Natura? Posada en marxa l'anterior legislatura, s'ha de desplegar. L'Agència, que aspira a una gestió integral del medi natural, va comptar amb una forta oposició del sector agrícola, que demana ser en els òrgans de decisió. Es posarà en marxa un pla per combatre el despoblament local.

- Quines polítiques d'alimentació es faran? En aquesta matèria també es posarà en marxa un Pacte Nacional de l'Alimentació pensar per arribar a un "equilibri".

- Transformació del SOC. El Govern haurà d'abordar la transformació del servei d'ocupació de Catalunya perquè tingui un caire integral i pugui gestionar polítiques actives i passives d'ocupació. Així consta en l'acord de Govern. També s'haurà d'elaborar un pacte social per al teletreball, per regular-lo correctament com a mètode de treball també per al futur i garantir salaris i condicions de treball dignes.

- El retorn de les seus socials. En els moments més àlgids del procés, l'any 2017, algunes empreses van traslladar la seva seu social com a eina de pressió contra l'independentisme. El Govern té el repte de treballar per al retorn d'aquestes seus.

- Dels ERTO als ERO? Els ERTO han estat un mecanisme encertat per capejar la crisi i de moment s'han anat prorrogant. El risc que els ERTO s'acabin i es puguin transformar en ERO inquieta els sindicats i el Govern haurà de treballar per evitar que la gent que s'ha vist afectada per aquest mecanisme pugui acabar a l'atur.

- Incrementar el pressupost. El Govern destinarà més diners aquesta legislatura a la cultura, amb un 2% del pressupost que suposa destinar-hi 200 euros per habitant. També s'ha de garantir l'accés a la cultura de les persones joves, ampliant l'edat d'Escena 25 fins als 29 anys.

- Reactivar el sector post-Covid. El sector cultural ha estat dels més castigats per la pandèmia i el Govern té el repte de reactivar-lo. Així, tal com consta en el pacte ,s'ha d'impulsar mesures de reactivació del sector per a reprendre l'activitat en millors condicions. En aquesta línia, s'ha d'abordar la rebaixa de l'IVA cultural al 4% i incrementar els ajuts per protegir el teixit cultural.

- El Pacte Nacional per la Llengua. Un dels eixos centrals de la legislatura serà la defensa de la llengua. El Departament té el repte d'impulsar un gran Pacte Nacional per la Llengua per protegir, incentivar i incrementar l'ús del català en tots els sectors. Actuar perquè el català tingui presència en el món audiovisual i també als videojocs.

- Com potenciar el 5G? Una de les prioritats de Puigneró com a conseller del ram va ser l'impuls de la tecnologia 5G, cristal·litzada en la posada en marxa del nanosatèl·lit anomenat Enxaneta. En aquesta legislatura, el Govern haurà d'ampliar la cobertura d'aquest tipus de tecnologia a tots els municipis. També s'aprovarà i implementarà el pla estratègic d'infraestructures digitals per accelerar l'arribada de la xarxa de fibra òptica pública.

- Quines polítiques d'habitatge hi haurà? L'habitatge és un dels epicentres de les polítiques socials d'aquesta legislatura. En l'anterior es va aprovar la regulació dels preus del lloguer, i en aquesta es vol consolidar malgrat el recurs existent davant del Tribunal Constitucional (TC). Els desnonaments són una patata calenta per al nou executiu, també relacionats amb Interior per l'actuació dels Mossos en aquesta carpeta, contestada per la CUP. El compromís és evitar per llei el desnonament de famílies vulnerables.

- Com afrontar peatges i la vinyeta? La vinyeta és exhibida en l'acord de Govern com l'alternativa als peatges, i es presenta com un model de gestió de la mobilitat que integri el manteniment de la xarxa viària, la potenciació del transport públic, la implantació d'eines intel·ligents i la correcció de les externalitats ambientals negatives. La vinyeta ja va ser proposada en l'etapa de Josep Rull com a conseller, però l'Estat no la valida.

- Paritat del Govern. El feminisme i la perspectiva de gènere entrarà de ple al Govern aquesta legislatura. Ja es veu en la designació dels membres de l’executiu, amb més dones que homes, i en la creació del departament de Feminismes, que treballarà en àmbits com ara la incorporació d’indicadors de gènere en els sistemes de seguiment i avaluació dels serveis, el compromís de la distribució paritària en tots els càrrecs de Govern i la lluita contra la violència masclista de manera transversal.

- Polítiques LGTBI+. El Govern també té el repte de lluitar contra la discriminació de les persones LGTBI+ i vetllar pel compliment i el desplegament reglamentari de les lleis que volen garantir els drets d’aquest col·lectiu. També la defensa del dret a l’autodeterminació de les persones trans i establir les especificitats de les persones LGTBI en els protocols i procediments d’atenció a la població.

- Impulsar la reforma horària. Un dels reptes que s’arrossega des de fa legislatures és la reforma horària. El Govern vol donar continuïtat al Pacte Nacional per la Reforma Horària i impulsar una reforma per alliberar temps i facilitar uns hàbits més saludables per als treballadors abans de l’any 2025.

- S'accelerarà el pla de xoc? La intenció d'Aragonès és que, en les primeres reunions del consell executiu, ja es prenguin mesures relacionades amb el pla de xoc social de 700 milions d'euros amb el qual es va comprometre en el debat d'investidura. Aquests recursos serviran per per fomentar la contractació de joves, dones, majors de 45 anys, i persones en situació de vulnerabilitat. També per rescatar famílies, per fer front a la pobresa extrema i el sensellarisme, i per reduir les llistes d'espera dels programes d'atenció a la dependència.

- Com gestionar la interculturalitat? Es posarà en marxa el Pacte Nacional per la Interculturalitat i es desplegarà la llei d'igualtat de tracte i de no discriminació, que en aquest cas també té a veure amb la igualtat d'orientació sexual. També s'haurà d'ampliar i actualitzar el model d'acollida de persones migrades.

- Quin futur li espera a l'Oficina de Drets Civils? La legislatura passada es va posar en marxa, sota el paraigua de Vicepresidència, una Oficina de Drets Civils i Polítics que estava molt vinculada a la repressió de l'Estat. En aquesta legislatura també haurà d'actuar sobre els efectes del discurs de l'extrema dreta, present ara a les institucions.

- Quin ha de ser el futur de TV3? La televisió pública no està controlada des del Govern, sinó des del Parlament, que és d'on penja la tria dels membres de la cúpula de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Tot i això, ERC i Junts han mostrat interès en influir sobre la tria dels directors i caps de redacció tant de TV3 com de Catalunya Ràdio, una dinàmica que es reprodueix en aquesta legislatura. Repensar el futur de la corporació en un context amb nous actors i cada vegada més pantalles és cabdal no només pels continguts i l'audiència, sinó també per la llengua catalana.