26
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
19:48h
Els indults ja són sobre la taula del govern espanyol. El Tribunal Suprem, com era previsible, ha traslladat al Ministeri de Justícia un informe en contra de concedir la mesura de gràcia als presos polítics i ara la qüestió arriba a la taula del govern espanyol, que haurà de prendre una decisió. La mesura de gràcia marcarà les properes setmanes tant en la política espanyola -la pressió de la dreta política i mediàtica es redoblarà davant d'un eventual perdó- com en la política catalana. La decisió de Pedro Sánchez condicionarà l'arrencada del govern de Pere Aragonès, que tot just ha començat a caminar.
Com funcionen els indults? Qui els concedeix? El Suprem hi pot dir alguna cosa més? Què passa amb els exiliats? I amb les penes d'inhabilitació? Si hi ha indults, els presos polítics es podran presentar a les eleccions? A continuació, deu preguntes amb resposta sobre la mesura de gràcia:
1. Qui concedeix els indults? Els indults els concedeix el govern espanyol a través d'un reial decret que es publica al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). L'indult és individual, per tant en el cas dels presos polítics s'hauria de prendre una decisió per a cada un d'ells, no pas una decisió general. El govern espanyol no descarta que algunes decisions arribin abans que d'altres. L'indult suposa l'extinció de la responsabilitat penal, però no dels antecedents i per concedir-se és necessari que no causi perjudici a terceres persones o no afecti els seus drets. Abans de decidir, el Ministeri de Justícia ha de demanar un informe al tribunal sentenciador, en aquest cas el Suprem. La llei de l'indult, de 1870, deixa clar que la decisió sobre l'indult és "per la seva naturalesa irrevocable" d'acord amb les clàusules en què s'hagi atorgat.
2. Indult total o parcial? Els indults poden ser totals -de tota la pena- o parcials -d'una part més o menys important de la pena- i també es pot commutar la pena per altres de menys greus, com ara una multa. La llei de l'indult estableix que l'indult total s'atorgarà només en cas d'existir raons de justícia, equitat o utilitat pública segons el tribunal sentenciador, és a dir el Suprem. Tenint en compte que l'alt tribunal no veu acomplerts aquests criteris i, de fet, s'oposa a concedir el perdó, en cas de concedir-lo, el govern espanyol es decantarà per un indult parcial.
3. Es pot recórrer la decisió que prengui el govern espanyol? L'indult és una mesura de gràcia que concedeix el govern espanyol de manera discrecional després d'escoltar el tribunal sentenciador. Fins fa pocs anys, la decisió governamental no estava subjecte a control de la justícia. De tota manera, des de l'any 2013 el Tribunal Suprem s'ha declarat competent per analitzar els recursos que es plantegen en contra d'aquestes decisions. Concretament ho fa la sala tercera, del contenciós-administratiu, i revisa la correcció en el procediment de concessió. Això vol dir que analitza que s'hagin seguit correctament els tràmits previstos per concedir l'indult i que s'hagi argumentat bé. El marge per impugnar-lo és limitat, però en els últims anys el Suprem n'ha tombat diversos.
4. Quan es prendrà una decisió? No hi ha un termini establert i de nou depèn de la celeritat que hi vulgui posar el govern espanyol. Fa unes setmanes, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va situar entre "10 i 14 mesos" el període normal per resoldre els indults. Això voldria dir que la decisió es podria prendria de cara a l'estiu. En tot cas, al llarg de la història hi ha hagut indults que s'han tramitat de manera exprés i han provocat escàndol social: l'indult a José Barrionuevo i Rafael Vera, condemnats pels GAL, es va concedir en només tres mesos. En el cas dels presos, la pressió és ara sobre el govern espanyol que haurà de prendre una decisió.
5. Quina posició té la Moncloa respecte als indults? Les posicions són diferents entre els dos socis. Podem està a favor d'indultar els presos polítics, i també aposta per una reforma del codi penal que modifiqui el delicte de sedició. Al PSOE, hi ha més divisió i la patacada a les eleccions de la Comunitat de Madrid podria situar els socialistes en una posició més dura respecte a la qüestió catalana. El president del govern espanyol, però, ha començat ja a aplanar el terreny per concedir el perdó, cosa que ha irritat els partits de l'oposició, que ja han amenaçat a portar la qüestió als tribunals.
6. Què ha dit el Tribunal Suprem? La sala penal, que va condemnar els presos polítics, s'oposa a la concessió dels indults perquè considera que és improcedent perquè no hi ha penediment. L'informe de l'alt tribunal és un pas més en la tramitació i malgrat que és important, no és vinculant per al govern espanyol -sempre que no sigui un indult total- que és qui haurà de prendre la decisió. El posicionament del Suprem era esperable, tenint en compte que fins ara sempre que s'ha hagut de pronunciar sobre mesures que facilitessin la flexibilització de la pena dels presos de l'1-O s'hi ha oposat. L'informe del Suprem ha trigat mesos i malgrat que el PSOE ho ha emmarcat en els tempos normals de l'estat de dret, no són poques les veus que apunten a interessos polítics per justificar aquest retard.
7. Què han dit la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat? El Suprem ha inclòs en el seu informe els posicionaments de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. El ministeri fiscal, la part més bel·ligerant contra l'independentisme, s'hi va oposar a finals de l'any passat i va argumentar que no es donaven les raons de "justícia, equitat o utilitat pública", va assenyalar que no hi havia motius per concedir el perdó i ho va vincular a "acords polítics". A més, els quatre fiscals del procés van recordar que els presos no s'han penedit dels fets i van ser condemnats a penes elevades de presó. Pel que fa a l'Advocacia de l'Estat -que depèn i representa el govern espanyol- va evitar posicionar-se sobre l'indult a finals de març i es va limitar a acreditar que el "dany econòmic" de l'1-O havia estat reparat. El posicionament de l'Advocacia de no dir res sobre l'indult -ni a favor ni en contra- és significatiu.
8. Els presos es poden negar a acceptar-lo? No. Els presos polítics s'han oposat a l'indult -alguns, com Jordi Cuixart, amb més vehemència que d'altres- però no es poden negar a acceptar-lo si el govern espanyol els el concedeix. L'independentisme aposta per l'amnistia, una via impulsada per Òmnium que permetria "començar de zero" i esborrar totes les causes relacionades amb el procés. Aquesta opció no té recorregut perquè el PSOE tanca files amb la dreta i la ultradreta per bloquejar-la. Fa pocs dies, la mesa va ratificar la decisió d'impedir-ne ni tan sols el debat al Congrés i ara es mirarà de tramitar-la per la via del dret de petició. L'altra camí possible és la reforma del codi penal, que ara com ara no té calendari.
9. Si hi ha indult als presos, es podran presentar a les eleccions? Depèn dels termes en què s'expressi l'indult. La llei que ho regula deixa clar que l'indult de la pena principal porta lligat el de les penes accessòries excepte les d'inhabilitació per a càrrecs públics, sempre que no se'n faci menció especial en la concessió del perdó. Els presos estan condemnats a penes de presó i inhabilitació especial per a exercir càrrecs públics. En el cas del líder d'ERC, Oriol Junqueras, per exemple, està condemnat a tretze anys de presó i tretze d'inhabilitació. Pel que fa a Jordi Sànchez, secretari general de Junts, està condemnat a una pena de nou anys de presó i nou d'inhabilitació.
10. Els indults bloquegen la via d'Estrasburg? No, són coses diferents. L'indult elimina la condemna penal i pot facilitar la sortida dels presos de la presó. No elimina els antecedents penals. Les demandes al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) que es presentaran en les pròximes setmanes fan referència a vulneracions de drets en el procediment contra l'1-O. El fet que els afectats, en aquest cas els líders del procés, es trobin en llibertat quan el TEDH rebi les demandes pot alentir-ne la resolució, però en tot cas l'indult no bloqueja la via d'Estrasburg, que encara trigarà uns anys a arribar al final.
Com funcionen els indults? Qui els concedeix? El Suprem hi pot dir alguna cosa més? Què passa amb els exiliats? I amb les penes d'inhabilitació? Si hi ha indults, els presos polítics es podran presentar a les eleccions? A continuació, deu preguntes amb resposta sobre la mesura de gràcia:
1. Qui concedeix els indults? Els indults els concedeix el govern espanyol a través d'un reial decret que es publica al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). L'indult és individual, per tant en el cas dels presos polítics s'hauria de prendre una decisió per a cada un d'ells, no pas una decisió general. El govern espanyol no descarta que algunes decisions arribin abans que d'altres. L'indult suposa l'extinció de la responsabilitat penal, però no dels antecedents i per concedir-se és necessari que no causi perjudici a terceres persones o no afecti els seus drets. Abans de decidir, el Ministeri de Justícia ha de demanar un informe al tribunal sentenciador, en aquest cas el Suprem. La llei de l'indult, de 1870, deixa clar que la decisió sobre l'indult és "per la seva naturalesa irrevocable" d'acord amb les clàusules en què s'hagi atorgat.
2. Indult total o parcial? Els indults poden ser totals -de tota la pena- o parcials -d'una part més o menys important de la pena- i també es pot commutar la pena per altres de menys greus, com ara una multa. La llei de l'indult estableix que l'indult total s'atorgarà només en cas d'existir raons de justícia, equitat o utilitat pública segons el tribunal sentenciador, és a dir el Suprem. Tenint en compte que l'alt tribunal no veu acomplerts aquests criteris i, de fet, s'oposa a concedir el perdó, en cas de concedir-lo, el govern espanyol es decantarà per un indult parcial.
3. Es pot recórrer la decisió que prengui el govern espanyol? L'indult és una mesura de gràcia que concedeix el govern espanyol de manera discrecional després d'escoltar el tribunal sentenciador. Fins fa pocs anys, la decisió governamental no estava subjecte a control de la justícia. De tota manera, des de l'any 2013 el Tribunal Suprem s'ha declarat competent per analitzar els recursos que es plantegen en contra d'aquestes decisions. Concretament ho fa la sala tercera, del contenciós-administratiu, i revisa la correcció en el procediment de concessió. Això vol dir que analitza que s'hagin seguit correctament els tràmits previstos per concedir l'indult i que s'hagi argumentat bé. El marge per impugnar-lo és limitat, però en els últims anys el Suprem n'ha tombat diversos.
4. Quan es prendrà una decisió? No hi ha un termini establert i de nou depèn de la celeritat que hi vulgui posar el govern espanyol. Fa unes setmanes, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va situar entre "10 i 14 mesos" el període normal per resoldre els indults. Això voldria dir que la decisió es podria prendria de cara a l'estiu. En tot cas, al llarg de la història hi ha hagut indults que s'han tramitat de manera exprés i han provocat escàndol social: l'indult a José Barrionuevo i Rafael Vera, condemnats pels GAL, es va concedir en només tres mesos. En el cas dels presos, la pressió és ara sobre el govern espanyol que haurà de prendre una decisió.
5. Quina posició té la Moncloa respecte als indults? Les posicions són diferents entre els dos socis. Podem està a favor d'indultar els presos polítics, i també aposta per una reforma del codi penal que modifiqui el delicte de sedició. Al PSOE, hi ha més divisió i la patacada a les eleccions de la Comunitat de Madrid podria situar els socialistes en una posició més dura respecte a la qüestió catalana. El president del govern espanyol, però, ha començat ja a aplanar el terreny per concedir el perdó, cosa que ha irritat els partits de l'oposició, que ja han amenaçat a portar la qüestió als tribunals.
6. Què ha dit el Tribunal Suprem? La sala penal, que va condemnar els presos polítics, s'oposa a la concessió dels indults perquè considera que és improcedent perquè no hi ha penediment. L'informe de l'alt tribunal és un pas més en la tramitació i malgrat que és important, no és vinculant per al govern espanyol -sempre que no sigui un indult total- que és qui haurà de prendre la decisió. El posicionament del Suprem era esperable, tenint en compte que fins ara sempre que s'ha hagut de pronunciar sobre mesures que facilitessin la flexibilització de la pena dels presos de l'1-O s'hi ha oposat. L'informe del Suprem ha trigat mesos i malgrat que el PSOE ho ha emmarcat en els tempos normals de l'estat de dret, no són poques les veus que apunten a interessos polítics per justificar aquest retard.
7. Què han dit la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat? El Suprem ha inclòs en el seu informe els posicionaments de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. El ministeri fiscal, la part més bel·ligerant contra l'independentisme, s'hi va oposar a finals de l'any passat i va argumentar que no es donaven les raons de "justícia, equitat o utilitat pública", va assenyalar que no hi havia motius per concedir el perdó i ho va vincular a "acords polítics". A més, els quatre fiscals del procés van recordar que els presos no s'han penedit dels fets i van ser condemnats a penes elevades de presó. Pel que fa a l'Advocacia de l'Estat -que depèn i representa el govern espanyol- va evitar posicionar-se sobre l'indult a finals de març i es va limitar a acreditar que el "dany econòmic" de l'1-O havia estat reparat. El posicionament de l'Advocacia de no dir res sobre l'indult -ni a favor ni en contra- és significatiu.
8. Els presos es poden negar a acceptar-lo? No. Els presos polítics s'han oposat a l'indult -alguns, com Jordi Cuixart, amb més vehemència que d'altres- però no es poden negar a acceptar-lo si el govern espanyol els el concedeix. L'independentisme aposta per l'amnistia, una via impulsada per Òmnium que permetria "començar de zero" i esborrar totes les causes relacionades amb el procés. Aquesta opció no té recorregut perquè el PSOE tanca files amb la dreta i la ultradreta per bloquejar-la. Fa pocs dies, la mesa va ratificar la decisió d'impedir-ne ni tan sols el debat al Congrés i ara es mirarà de tramitar-la per la via del dret de petició. L'altra camí possible és la reforma del codi penal, que ara com ara no té calendari.
9. Si hi ha indult als presos, es podran presentar a les eleccions? Depèn dels termes en què s'expressi l'indult. La llei que ho regula deixa clar que l'indult de la pena principal porta lligat el de les penes accessòries excepte les d'inhabilitació per a càrrecs públics, sempre que no se'n faci menció especial en la concessió del perdó. Els presos estan condemnats a penes de presó i inhabilitació especial per a exercir càrrecs públics. En el cas del líder d'ERC, Oriol Junqueras, per exemple, està condemnat a tretze anys de presó i tretze d'inhabilitació. Pel que fa a Jordi Sànchez, secretari general de Junts, està condemnat a una pena de nou anys de presó i nou d'inhabilitació.
10. Els indults bloquegen la via d'Estrasburg? No, són coses diferents. L'indult elimina la condemna penal i pot facilitar la sortida dels presos de la presó. No elimina els antecedents penals. Les demandes al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) que es presentaran en les pròximes setmanes fan referència a vulneracions de drets en el procediment contra l'1-O. El fet que els afectats, en aquest cas els líders del procés, es trobin en llibertat quan el TEDH rebi les demandes pot alentir-ne la resolució, però en tot cas l'indult no bloqueja la via d'Estrasburg, que encara trigarà uns anys a arribar al final.