Document

El comitè assessor del Govern amb els fons europeus no va aixecar acta de les reunions

Aragonès nega aquesta documentació a la CUP malgrat que ell i Tremosa estaven al capdavant d'un equip amb 14 experts que depenia de Vicepresidència

per Roger Tugas Vilardell, 27 de maig de 2021 a les 21:00 |
Última reunió del comitè assessor, amb Pere Aragonès, Ramon Tremosa i el coordinador, Miquel Puig. | Govern
El comitè d'experts que va assessorar el Govern en relació als projectes que optarien als fons europeus no elaborava actes de les seves reunions. Així ho assegura a la CUP el ja president català, Pere Aragonès, qui va presidir aquell Comitè Assessor Catalunya-Next Generations EU, del qual el llavors conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, n'era el vicepresident i el doctor en Economia Miquel Puig, el coordinador.

La diputada anticapitalista Eulàlia Reguant va registrar una petició al Parlament reclamant aquesta documentació, però Aragonès li ha respost recentment en una carta a què ha tingut accés NacióDigital que "no es disposa de les actes de les reunions [...] atès que és un òrgan d'assessorament". Sí que concreta que el Comitè Assessor Catalunya-Next Generations EU va assistir a tres trobades convocades pel vicepresident el 22 d'octubre, el 13 de novembre i el 23 de desembre. La primera, en tot cas, va ser la de constitució i la tercera, la d'entrega de les conclusions del grup.


El comitè va ser creat per acord de Govern el 6 d'octubre i estava adscrit al Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, el qual li donava suport material i tècnic i li prestava els recursos humans necessaris. El seu objectiu declarat era "impulsar els projectes de transformació econòmica que la Generalitat es proposa que rebin finançament dels fons Next Generation-EU".
 

Resposta de Pere Aragonès a la CUP sobre les actes del comitè assessor dels fons europeus.


En tot cas, el comitè assessor no tenia capacitat executiva o decisòria, ja que la concreció final dels projectes catalans que optarien als fons europeus la va fer el Govern. Els experts l'havien d'ajudar a valorar i millorar les propostes per identificar les que tindrien més opcions d'èxit, o plantejar-ne de noves, i estava integrat per Aragonès, Tremosa i 14 persones més, entre les quals l'exconseller Andreu Mas-Colell i l'economista Guillem López-Casasnovas. Tot i això, en podien convidar puntualment d'altres i cap d'ells va percebre cap retribució o indemnització per la seva feina. 

Eulàlia Reguent critica la resposta rebuda i denuncia una nova "opacitat en temes transcendents per a la ciutadania, com ho ha estat el Procicat", organisme que tampoc no va aixecar cap acta de les seves reunions, segons va publicar ElDiario. "Un consell assessor anunciat a bombo i platerets, liderat per la persona que segons Aragonès havia de gestionar els fons europeus en el nou Govern, no té cap mena d'acta per recollir les valoracions que els diferents experts han fet", lamenta a NacióDigital.


Per aquest motiu, considera que "la fiscalització i la recollida d'informació ja no de les diputades, sinó de la ciutadania en general es veu coartada" i reclama "tenir totes les garanties i assegurar que els fons europeus no acabin en mans de l'Íbex 35 o les grans empreses, i que realment aposten per la transformació del sistema productiu imprescindible". L'absència d'aquestes actes o "el nomenament del nou conseller [Jaume Giró], amb una àmplia experiència en empreses de Íbex, només fa que posar encara més alarmes a l'ús que es faran d'aquestes fons", segons la diputada de la CUP.

Els debats en el si del comitè assessor, de fet, no devien ser del tot plàcids, segons va revelar l'economista Mar Reguant, doctora en economia que va formar-ne part. En una piulada recent en què responia a una informació crítica amb els fons europeus del col·lectiu Octuvre, afirma que ja els va descriure durant aquelles reunions "com un escac i mat". El fet que no quedés constància escrita dels debats, però, impedeix conèixer-ne els detalls que han derivat en les recomanacions al Govern per concretar-ne els projectes.
 
En concret, el comitè assessor va analitzar 508 projectes que la Generalitat havia rebut a principis de desembre i els va agrupar en 400. Els experts van recomanar que es primessin aquelles opcions que permetessin transformar sectors com la indústria química, l'arrelament de nous sectors com la indústria de maquinari informàtic, o el manteniment d'altres com el de l'automòbil. El Govern, finalment, va triar el 2 de febrer 27 projectes amb un valor total de 41.000 milions, els quals encara hauran de passar pel filtre del govern espanyol.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació