Jordi Ballart: «Volem exercir de lobby per l'energia pública»

L'alcalde de Terrassa defensa en aquesta entrevista a NacióDigital la unió dels municipis metropolitans per deixar de ser "el pati del darrere" de Barcelona

Jordi Ballart, alcalde de Terrassa
Jordi Ballart, alcalde de Terrassa | Adrià Costa
Marc Solé / Andreu Merino
26 de maig del 2021
Actualitzat el 14 de juny a les 16:53h

El 26 de maig del 2019, Tot per Terrassa (TxT) aconseguia el sorpasso i apartava, per primer cop en els 40 anys de democràcia, el PSC del govern de la tercera ciutat de Catalunya. Amb 10 regidors, molt d'ells novells en política, Jordi Ballart recuperava l'alcaldia de la mà d'un partit municipalista, un any i mig després d'estripar el carnet socialista i dimitir. El suport del seu antic partit a l'aplicació del 155 havia precipitat la decisió el novembre del 2017.


A l'equador del mandat, NacióDigital entrevista Ballart per conèixer les impressions de l'alcalde egarenc sobre els dos primers anys de vida i les aspiracions del "tsunami" TxT.

Una conversa en què l'alcalde aborda les principals accions del seu executiu, la relació amb el seu antic partit i el Govern, així com l'ascens de l'extrema dreta i l'homofòbia, que ha patit en primera persona.

- Fa dos anys que vostè, amb TxT, un partit de nova creació i municipalista, desvinculat de cap altra partit supramunicipal, van fer el sorpasso al PSC després de 40 anys i van aconseguir ser la força més votada amb 10 regidors. Com han estat aquests dos anys, en la seva nova etapa com a alcalde de la tercera ciutat de Catalunya? 

- Han estat dos anys atípics en què volíem aplicar un programa de transformació. Vam ser un tsunami que va trencar les dinàmiques dels últims 40 anys amb un resultat que no esperava ningú, ni nosaltres. Vam aprovar els pressupostos, el programa i les ordenances en 100 dies, tot un rècord, però quan agafàvem velocitat de creuer, va arribar la pandèmia.

- Com va canviar la dinàmica, la Covid-19?

- L'últim any les prioritats han canviat per l'emergència sanitària i ara ens centrem a pal·liar-ne els efectes econòmics i socials. La voluntat renovadora segueix viva, però el context l'ha alentit. Esperem tornar al camí en els pròxims mesos.

- Tenint en compte el parèntesi d’un any i mig després de cinc de mandat de Ballart al PSC; quina Terrassa es van trobar?

- Aquells 18 mesos la societat civil terrassenca va demostrar que tenia ganes d'un govern més proper als veïns, nascut a la ciutat, que respongués a les necessitats de la ciutat i no als interessos d'unes sigles.

"Les ciutats han d'avançar cap a projectes més arrelats, de naturalesa municipal, i trobo que un bon exemple n'és Más Madrid"

- Sense PSC hi hauria hagut Tot per Terrassa? 

- Al PSC se li ha de reconèixer el seu paper durant 40 anys, però ja no és aquell instrument plural i transversal. El seu és un model esgotat com a instrument i escorat a una banda de la societat. I aquesta és una de les causes directes del naixement de Tot per Terrassa. La ciutat demanava un projecte com el nostre.

TxT acaba sorgint de la meva renúncia a causa d'una desconnexió del partit, al setembre i octubre del 2017 però també en altres processos com la municipalització de l'aigua. En definitiva, crec que les ciutats han d'avançar cap a projectes més arrelats, de naturalesa municipal, i trobo que un bon exemple és Más Madrid.

- Tal com ha passat amb Más Madrid i Más País, Tot per Terrassa aspira a fer un salt a la política nacional? I a vostè, li tempta la idea?

- La raó de ser d'aquest partit, i també la seva prioritat, és Terrassa i la seva gent. Dedicar el cent per cent a la ciutat és l'única meta i intenció de Tot per Terrassa. De fet, des de la nostra victòria el 26 de maig del 2019 hi ha hagut propostes de col·laboració per part de partits nacionals, però sempre s'ha rebutjat.

Jo, si hagués volgut fer carrera política m'hauria quedat al PSC. Això no impedeix que pugui posicionar-me des de la llibertat absoluta en comicis en què no participem, i em sento molt còmode en aquesta posició.

- La tensió política nacional, per formar govern o amb la repressió, com influeix en l’estabilitat política de la ciutat? Fins a quin punt ha influït el bloqueig polític? 

- Ha afectat en la interlocució. La relació amb les conselleries és bona, però a l'hora de prendre decisions, alguns han acusat la provisionalitat per demanar ajornar-les assegurant que no sabien com ens trobaríem al cap d'un mes. La transició i la incertesa atura projectes, així que celebrem que hi hagi Govern.

"És una llàstima que Alba Vergés no continuï al capdavant de la conselleria, ja que ha tractat els ajuntaments amb sensibilitat"

- La meitat de la legislatura ha estat marcada per la pandèmia. El govern municipal de TxT  i ERC n’ha sortit reforçat o afeblit de la gestió de la crisi de la Covid-19?

- En general, crec que les administracions locals són les que hem estat més a l'altura durant la pandèmia. És a peu de carrer on es detecten les necessitats de la gent. Això ha de portar a una reflexió sobre la necessitat de més recursos i competències pels ajuntaments. T'imagines que els Ajuntaments poguéssim comprar vacunes?

Jordi Ballart afronta la seva segona etapa com a alcalde de Terrassa. Foto: Adrià Costa
 

- Està satisfet de la gestió del departament de Salut? 

- Crec que és dels departaments que més ha estat a l'altura. De fet, és una llàstima que Vergés no continuï al capdavant de la conselleria, ja que ha tractat els ajuntaments amb sensibilitat, ha existit una sintonia plena i ens ha ajudat a sumar. Al principi va ser complicat per a tothom, però per exemple, vam notar un salt qualitatiu quan les residències van passar d'Afers Socials a Salut.

De Sanitat i Salvador Illa puc dir el mateix, no hi ha hagut la mateixa proximitat perquè Madrid és més lluny, però tenint en compte que no existia un manual contra la pandèmia, el seu esforç també ha estat molt gran.

- Està satisfet de la coalició de govern amb ERC?

- Funcionem com un sol govern, i la sintonia política i personal és total. En etapes anteriors m'havia trobat que hi havia dos o tres governs dins d'un, i ara el de TxT i ERC està molt cohesionat. Som un govern fort i n'estem molt satisfets.

- Tenint en compte que per a molts regidors era la primera vegada en una llista electoral, dos anys després creu que tots han adquirit maduresa política?

- El nostre projecte era nou, i el principi no va ser fàcil. És més, va ser un caos, ja que el mateix dia que vaig convertir-me en alcalde també van ser pare de tres criatures (riu). Un cop situats, tots han demostrat saber aplicar el seu coneixement a la política i estem molt contents d'aquest progrés. Crec que va ser una virtut comptar amb gent que provenia de sectors tan diferents.

"M'he reunit amb més consellers aquests dos anys que no pas en els cinc primers cinc anys amb el PSC"

- Vostè defensa que els partits municipalistes són la millor opció, també a les ciutats. Després de dos anys, amb quines virtuts i defectes s’ha trobat liderant la tercera ciutat de Catalunya sense el paraigua d’un partit a escala catalana? 

- No em veuen com l'alcalde del PSC, sinó com a alcalde de Terrassa. Això ens obre portes amb administracions, perquè no ens condicionen les sigles. Això també demostra que els partits tradicionals tenen un punt de sectarisme. Pensaven que no trobaríem aliats i seríem tancats, però està sent just el contrari: m'he reunit amb més consellers aquests dos anys que no pas en els cinc primers anys amb el PSC.

Pel que fa als defectes, és veritat que no tenim un altaveu al Parlament o al Congrés, però altres formacions, com el nostre soci de govern, ens han ajudat en aquest sentit. A la Diputació no cal, perquè hi tenim un diputat.
 

Jordi Ballart va estripar el carnet del PSC i va dimitir el novembre del 2017. Foto: Adrià Costa


- Recentment han acordat amb l'últim conseller d’Interior i exregidor de Junts, Miquel Sàmper, ampliar la presència policial amb Brimo i Arro per revertir la sensació d’inseguretat que hi ha a algunes zones de Terrassa, malgrat que segons les xifres no han incrementat els delictes. Augmentar la presència policial als carrers és la millor manera de combatre aquesta sensació? 

- No és una solució definitiva. Som conscients que amb solucions temporals no es resolen problemes estructurals com la situació econòmica de les famílies. Ens va preocupar l'augment de situacions molt puntuals en què es va perdre el respecte als agents i fins i tot se'ls va agredir, i per això vam contactar amb Interior, a qui agraïm la predisposició i proximitat. Després d'analitzar aquest context, sumat a l'onada de robatoris en escoles, es va acordar aquesta mesura.

"S'han aturat moltíssims desnonaments sense fer soroll, i fins i tot, amb la regidora a peu de carrer"

- Un dels principals problemes de Terrassa és l’accés a l’habitatge. El mes de novembre del 2019 es va aprovar el Pla Local d’Habitatge per fer-hi front amb mesures com les sancions a grans tenidors, fer ús del dret de tanteig i retracte o treballar amb els jutjats per evitar desnonaments. No obstant això, segueixen havent-hi moltes famílies que es veuen obligades a ocupar pisos buits per no dormir el carrer, desnonaments i dificultats per l’accés a un habitatge digne. Què està fent el seu govern per evitar aquestes situacions? 

- Fem el que podem, tenint en compte que necessitem moltes més competències en habitatge. S'han aturat moltíssims desnonaments sense fer soroll, i fins i tot, amb la regidora a peu de carrer. A banda, hem acordat amb la PAH crear una unitat antidesnonaments i hem estat el primer Ajuntament a multar els bancs que tenien pisos buits. També comptabilitzem 350 expedients a grans tenidors per no oferir lloguer social, i pretenem incrementar el parc públic d'habitatge; sabem que es queda curt i ampliar-lo és una prioritat. 

- Davant els últims successos ocorreguts al barri de Ca n’Anglada, els veïns s’han trobat per treballar propostes urgents i evitar més baralles. Què passa a Ca n’Anglada?

- Ja ve de fa temps, no és un barri diferent d'altres. Hi ha una situació d'infrahabitatge, i l'esponjament ha provocat el naixement de molts espais lliures que han esdevingut focus de conflicte. Territori ens ha d'ajudar, però tenim la intenció de generar-hi noves dinàmiques. El barri del Raval ens sembla un bon exemple de transformació. La situació es resumeix en famílies colpejades per les crisis econòmiques, ocupacions de mala fe i tràfic de drogues per falta de feina. Tampoc hi ajuda la manipulació d'alguns mitjans de comunicació que fan semblar que només hi passin coses allà.

- Quins mitjans?

- Fa pocs dies, El programa de Ana Rosa Quintana es va dedicar a dir mentides, manipular i crear alarmisme en un horari de màxima audiència. És una irresponsabilitat que ha provocat que l'extrema dreta ja tinguin un peu a Ca n'Anglada.

- Dos dels reptes que el seu govern s’ha proposat per iniciar durant aquest mandat és la “revolució verda” per minimitzar els vehicles al centre de la ciutat i el cobriment de les rieres per acabar amb la divisió de Terrassa a conseqüència d’aquestes barreres urbanístiques. Quan entrarà en vigor la vianalització de la ciutat i quina zona quedarà afectada? 

- Al juliol entrarà en vigor la vianalització a l'entorn de la plaça Nova i el Vapor Ventalló, i als carrers del Portal Nou, del Vall, de Sant Pau i del Puig Novell. Ja a la tardor, entre l'octubre i el novembre, esperem fer el mateix als volts de la Seu d'Ègara, entre la plaça de la Creu i les esglésies de Sant Pere.
 

L'alcalde aplaudeix la tasca de Más Madrid i creu que els ajuntaments han de fluir cap a governs municipalistes. Foto: Adrià Costa


- I en quin punt es troba el projecte pel cobriment de les rieres?  

- En relació amb les rieres, sabem que són barreres físiques i psicològiques que dificulten l'equilibri territorial. Cobrir-les és una de les prioritats, però no poden pretendre que fem en dos anys el que no s'ha fet en 40. El cobriment de la riera de Palau ja té un estudi definit i es cobrirà per trams, mentre que el de la riera de les Arenes esperem presentar-lo en els pròxims mesos. Esperem acabar el mandat tenint clar què volem en cada riera, i fins i tot, malgrat que és difícil, començar-hi algunes obres.

- L’any 2030 Terrassa podria superar els 250.000 habitants. La ciutat pot seguir creixent sense anar en detriment dels barris més humils? Com preveuen absorbir aquesta població?

- El nostre objectiu és que la ciutat creixi de manera ordenada i compacta. Impulsarem noves promocions d'habitatges, però donant prioritat al sòl que alliberarem en naus sense ús de barris com Ca n'Aurell o el Segle XX.

- Terrassa es troba entre les fundadores i presideix l’Associació de Municipis per l’Energia Pública (AMEP), nascuda al febrer. Com han estat els primers mesos de l’AMEP i quins són els seus objectius?

- Estem començant a engegar-la i encara hi tenim la porta oberta perquè tothom s'hi pugui sumar. Volem generar un moviment estatal, similar al que vam impulsar amb l'aigua, i que els ajuntaments siguin un exemple en energies renovables i un motor de canvi de les polítiques energètiques. És un projecte embrionari i encara ens queda molt camí per córrer, però l'objectiu és esdevenir un lobby i exercir pressions a altres administracions.

"La política no es pot veure més superada pels seus interessos de multinacionals financeres i energètiques"

- Les companyies energètiques són el rival més dur amb qui ha hagut de bregar?

- Les grans multinacionals financeres i energètiques són els rivals més durs. Durant molts anys han influït massa en decisions democràtiques, però la política no es pot veure més superada pels seus interessos. El que compta és garantir els drets de la ciutadania amb serveis públics, eficaços i transparents.

- Durant el seu mandat Terrassa va ser pionera en la municipalització de l'aigua. Què han de tenir en compte els ajuntaments a l'hora d'apostar per municipalitzar serveis bàsics?

- S'ha de tenir valentia i entendre quins valors defensem els polítics, encara que et vinguin tots els monstres. Hem de preferir els serveis transparents, que no siguin públics, per així evitar que ningú faci negoci amb els diners que la gent paga per un servei essencial. Per exemple, l'aigua no és de ningú i és de tothom alhora, i durant la municipalització ens trobàvem amb sectors que se la creien seva.
 

Ballart creu que la relació amb el PSC ha de millorar per "salut democràtica". Foto: Adrià Costa


- La relació amb els seus antics companys de partit (PSC) ha estat crispada des de l’inici de la legislatura amb retrets i acusacions creuades. De fet, el seu govern ha parlat sovint de “ressentiment i rancor per part dels socialistes”. Serà la tònica dels pròxims dos anys? N’han parlat amb ells? Qui ha posat menys de la seva part per a solucionar-ho?

- La relació entre el partit més votat i el principal partit de l'oposició ha de ser millor per salut democràtica de l'Ajuntament. Estem establint ponts amb el PSC en l'àmbit supramunicipal per canviar la dinàmica. Després de 40 anys van perdre les eleccions quan ells no apostaven per nosaltres, i han d'entendre que la ciutat no és seva. La sotragada emocional devia ser forta, però dos anys després necessitem establir-hi més complicitat per arribar a la política constructiva. Tenim temes molt importants sobre la taula.

- Un govern amb majoria absoluta fa difícil una bona relació amb l’oposició?

- En aquest cas és personal. Entenem quan ens diuen que el govern passa com un rodet, però les eleccions ens van situar en aquesta posició. Tot i això, intentem sempre tenir les màximes aliances en la presa de decisions, i de fet, a l'últim ple es van aprovar totes les propostes per unanimitat. 

- La Fiscalia investiga si l’exregidor de Cultura socialista, Amadeu Aguado, ha contractat irregularment l’empresa d’un familiar. Què en sap? 

- Vaig rebre una carta i la vaig passar als serveis jurídics, que ho van enviar a la Fiscalia. Sabem que s'ha admès a tràmit i hi ha una investigació oberta, així que l'Ajuntament ja no té més competències. Es tracta d'uns indicis que si es confirmen, serien greus.

- En canvi, hi ha sintonia amb l’Ajuntament de Sabadell i el govern de la socialista Marta Farrés, després d’anys de rivalitat amb governs socialistes arreu. Fins a quin punt és important la bona relació entre les cocapitals vallesanes?

- És bàsic. Tenim un territori desordenat amb molt potencial. Actualment destacaria la voluntat compartida per crear oportunitats i nous projectes als terrenys de la Mancomunitat, on hi ha el Complex Egara de Mossos, Can Barba, el Consell Comarcal i MercaVallès. Hem proposat un projecte amb fons Next Generation. També lluitem per aconseguir que la B-40 uneixi Abrera i la ronda oest de Sabadell

- Fa poc Terrassa, juntament amb vuit ciutats més van signar la declaració de Martorell perquè la corona metropolitana deixés de ser el pati de darrere" de Barcelona. Quin paper té Terrassa en aquest context i quins objectius té aquest nou ens?

-  En som el municipi més gran i ens toca liderar aquesta força. Som un punt estratègic que vol mirar de tu a tu a Barcelona per complementar-la. La intenció és fer sentir la nostra veu de manera estructurada després del fracàs de la Comissió d'Ordenació Territorial, i combatre el centralisme en la planificació d'infraestructures, serveis i inversions. Un bon exemple és l'alternativa que suposem en sòl industrial: hi ha empreses que no es poden instal·lar a Barcelona perquè no hi troben espai, i en canvi nosaltres els hi ho podem oferir.
 

Jordi Ballart durant l'entrevista al Parc de Sant Jordi. Foto: Adrià Costa


- La resposta a la crisi de la Covid ha de ser metropolitana? 

- Volem deixar de ser el pati del darrere de Barcelona i entrar a la cuina: tenir veu i vot, una incidència real, i ser als debats. En comptes de quedar abduïts, col·laborar-hi. Crear sinergies entre municipis sempre són positives i els veïns se'n beneficien. Per això, crec que falta un òrgan on s'aglutinin els alcaldes, més enllà de la Diputació i els Consells Comarcals, on crec que cal un replantejament. Cal un debat real sobre les institucions reals que conviuen en zones amb altes densitats de població.

"És molt lamentable, però m'he acostumat a viure rodejat de l'insult"

- Diverses vegades ha denunciat violència verbal per la seva orientació sexual. L’ha viscut durant tota la seva carrera professional? 

- Abans de ser alcalde mai havia rebut cap atac, i des d'aleshores, s'ha utilitzat tant per part de polítics com a xarxes socials. És molt lamentable, però m'he acostumat a viure rodejat de l'insult. Sort que no miro constantment els comentaris de les publicacions a xarxes, perquè sempre hi ha alguna resposta que vincula decisions polítiques amb la meva orientació sexual.

- És conegut pel seu paper en l’activisme LGTBI+. Com ajuda al col·lectiu des de la seva posició?

- Intento denunciar-ho tot. Em diuen que vaig de víctima, però l'homofòbia no es pot tolerar. Espero que l'exemple d'una persona pública pugui servir a adolescents que ho estan passant malament. Aquesta és una de les meves lluites com a alcalde.

- Com es pot combatre la sensació d’impunitat entre els agressors?

- S'han de posar sancions exemplars contra aquestes situacions tan greus. Cal valentia política, i esperem que el nou Govern lluiti amb els instruments que té a les mans per erradicar-les. Cal fer un ús eficaç de la llei contra l'homofòbia aprovada el 2014.

"Catalunya necessita, algun dia, un Govern transversal amb diferents sensibilitats per acabar amb la polarització"

- Com valora el nou pacte de Govern entre ERC i Junts? Hauria preferit una coalició d’esquerres?

- Catalunya necessita, algun dia, un Govern transversal amb diferents sensibilitats per acabar amb la polarització i donar solució al conflicte polític existent. Un executiu d'esquerres era preferible, però l'aritmètica ho feia improbable.

- Recentment va néixer la secció local de Societat Civil Catalana a Terrassa. Què pot aportar aquesta entitat a la ciutat?

- Espero que no sigui un instrument per generar divisió i confrontació.

- Estem davant l’última legislatura sense Vox al Ple Municipal de Terrassa? Què significaria pel Consistori aquesta entrada?

- Seria fatal per la democràcia i la institució. Hem d'intentar parar-los els peus amb instruments democràtics, i encara hi som a temps. Cal una aliança forta entre partits. El seu objectiu és incendiar barris a la regió metropolitana, i el senyor Garriga ja es passejava per Ca n'Anglada dies enrere. 
Arxivat a