25
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
20:22h
Primer dia de Pere Aragonès com a president marcat pel desnonament del Bloc Llavors, al Poble Sec, que ha deixat imatges ja habituals amb la intervenció d'agents de la Brigada Mòbil (Brimo) dels Mossos actuant per executar el llançament ordenat pel jutge. La carpeta de l'habitatge serà important per al nou Govern i, de fet, consta en els acords que ERC ha signat amb la CUP i Junts per tirar endavant investidura i legislatura. L'actuació aquest dimarts al Bloc Llavors posa en dubte els acords signats i, per això, els anticapitalistes han posat sota el focus el flamant president i la seu d'ERC, ocupada durant unes hores per diversos manifestants i militants d'Arran que intentaven impedir el desnonament.
La foto de quatre diputats cupaires davant dels agents de la Brimo l'endemà de la presa de possessió d'Aragonès no ha estat casual, i les paraules de Laia Estrada i de Mireia Vehí han situat la pressió sobre el nou president. "Traslladi les bones intencions als fets", li han dit. La CUP tindrà entre cella i cella combatre l'emergència habitacional aquesta legislatura. Aragonès s'ha hagut de moure de bon matí i pronunciar-se sobre la qüestió. "Hem de posar en marxa un nou protocol i una nova manera de funcionar sobre com es gestionen els desnonaments", ha dit, i ha assegurat que imatges com les d'aquest dimarts al Poble Sec "fan mal a tothom" i "no s'han de repetir en el futur". Per a les pròximes setmanes hi ha previstos més desnonaments i si no s'hi posa remei les imatges es repetiran.
1. Què diu el pacte de Govern entre ERC i Junts en matèria d'habitatge?
L'acord de Govern entre ERC i Junts fa referència a l'habitatge, una de les qüestions que tindrà especial protagonisme en aquesta legislatura. L'objectiu passa per incrementar el pressupost fins als 1.000 milions i defensar la llei de regulació del preu del lloguer. També preveu prohibir els desnonaments de famílies vulnerables i recuperar la llei que obligava a oferir un lloguer social en cas d'intent de desnonament per part d'un gran tenidor. En els llançaments judicials, de fet, volen modificar-ne el protocol a través de la coordinació dels departaments de la Generalitat, els serveis socials bàsics de les administracions locals i el TSJC.
Igualment, les dues forces preveuen aprovar el Pla Territorial Sectorial d'Habitatge per assolir un 15% de parc destinat a polítiques socials en 20 anys, així com incrementar el parc públic cada any amb 5.000 habitatges, entre altres aspectes exigint el traspàs del patrimoni de la Sareb a Catalunya, d'uns 3.000 habitatges. Pretenen destinar també 810 milions dels fons europeus a la rehabilitació de 25.000 habitatges anuals.
2. El pacte d'investidura entre ERC i CUP veta els antiavalots en desnonaments?
El pacte d'ERC i CUP estableix que s'ha de modificar el protocol de desnonaments per tal que no hi puguin intervenir ni la Brimo ni l'Arro, i que els llançaments es puguin suspendre fins que no es garanteixi el dret a l'habitatge a través del parc públic. L'acord situa com a element central l'emergència habitacional, que s'ha d'abordar a curt termini amb l'objectiu de generar un "canvi de model" a mig termini. Els dos partits, en el seu pacte, es comprometen a impulsar una agenda legislativa per "blindar drets", recuperar el decret de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge, aprovar una llei de contractes de lloguer, lluitar contra els pisos turístics il·legals i destinar un pressupost de 1.000 milions anuals en polítiques d'habitatge per posar a disposició 5.000 habitatges anual mobilitzant habitatges ja construïts.
També estableix recuperar un mínim del 30% d'habitatges propietat de la SAREB per destinar-los a habitatge social. Protegir les persones hipotecades i difondre "de manera efectiva" a la ciutadania els drets que tenen en matèria d'habitatge. ERC i CUP també es comprometen a desplegar una estratègia per pal·liar el sensellarisme.
3. El jutge pot determinar si els Mossos han d'enviar unitats d'ordre públic en un desnonament?
Fonts del TSJC remarquen que no, però a la pràctica ha passat en diverses ocasions. Sense anar més lluny, en el desnonament d'aquest dimarts al Bloc Llavors. El jutge estableix que els Mossos "hauran de disposar d'una Brigada Mòbil" per executar el desnonament. La setmana passada el jutge va ajornar el llançament tot al·legant que la policia catalana no disposava d'efectius de la Brimo i va establir que, per al desnonament d'aquest dimarts, n'havien de tenir. Ha passat altres vegades. Un altre exemple, del març, era el cas d'un veí de 84 anys del Gòtic. El jutge va ordenar el desnonament amb data oberta i suport dels antiavalots dels Mossos. Un altre cas és de fa poc més d'un any i afectava un veí de Can Baró. En aquell cas, el jutge també va ordenar la intervenció de la Brimo.
4. Quin marge de maniobra tenen els Mossos en un desnonament?
Els Mossos actuen com a policia judicial i, per tant, estan a disposició del jutge que ordena executar el llançament. En aquest context, el marge de maniobra dels Mossos és el que delimita el jutge, segons fonts del cos. Si el jutge estableix que hi ha d'haver ordre públic, la capacitat d'actuació de la policia queda més limitada. De fet, un jutge ja va amenaçar l'any passat de "depurar responsabilitats" al cos si no es forçava un desnonament a Barcelona. Era en el cas del veí de Can Baró: el jutge va requerir la presència mínima de dues furgonetes de la Brimo o l'Arro i, en cas contrari, va advertir que depuraria responsabilitats, tal com es desprèn de la interlocutòria a la qual va tenir accés aquest diari.
En els casos en què el jutge no determina com s'ha d'executar el desnonament ni si calen unitats d'ordre públic, els Mossos sí que tenen més marge d'actuació per prioritzar la mediació o actuacions menys contundents. En molts d'aquests casos, però, també han optat per desplegar ordre públic sense petició prèvia i s'han vist actuacions qüestionables o "desproporcionades", com admetia el conseller d'Interior sortint, Miquel Sàmper. L'àmbit de la mediació també ha estat poc potenciat en determinats llançaments executats per la policia. En aquest context, una possible solució passa per la reforma la llei i els protocols d'actuació per evitar que jutges determinin els dispositius dels Mossos, i millorar també la coordinació. Des de principis d'any, els Mossos estan integrats al protocol de desnonaments.
5. Què s'ha dit fins ara al Parlament sobre la qüestió dels desnonaments?
Les actuacions policials en desnonaments han estat protagonistes a Parlament en la passada legislatura. El maig del 2019 l'aleshores conseller d'Interior, Miquel Buch, va assegurar que els Mossos "no desnonen ningú" i va insistir que el cos actua en els desallotjaments per ordre judicial. En la seva estrena a la cambra com a conseller -el setembre del 2020-, Miquel Sàmper va reclamar una reforma urgent per agilitzar els desnonaments en casos d'ocupacions d'habitatge de grans tenidors. El novembre del 2019, la cambra va tombar dues propostes de Catalunya en Comú Podem que reclamaven evitar que els Mossos fessin ús de la força en desnonaments amb menors o persones vulnerables i que els agents carreguessin en manifestacions pacífiques per aturar un desallotjament. Junts i el PSC es van oposar a les dues mesures i el PP, a la segona.
La foto de quatre diputats cupaires davant dels agents de la Brimo l'endemà de la presa de possessió d'Aragonès no ha estat casual, i les paraules de Laia Estrada i de Mireia Vehí han situat la pressió sobre el nou president. "Traslladi les bones intencions als fets", li han dit. La CUP tindrà entre cella i cella combatre l'emergència habitacional aquesta legislatura. Aragonès s'ha hagut de moure de bon matí i pronunciar-se sobre la qüestió. "Hem de posar en marxa un nou protocol i una nova manera de funcionar sobre com es gestionen els desnonaments", ha dit, i ha assegurat que imatges com les d'aquest dimarts al Poble Sec "fan mal a tothom" i "no s'han de repetir en el futur". Per a les pròximes setmanes hi ha previstos més desnonaments i si no s'hi posa remei les imatges es repetiran.
1. Què diu el pacte de Govern entre ERC i Junts en matèria d'habitatge?
L'acord de Govern entre ERC i Junts fa referència a l'habitatge, una de les qüestions que tindrà especial protagonisme en aquesta legislatura. L'objectiu passa per incrementar el pressupost fins als 1.000 milions i defensar la llei de regulació del preu del lloguer. També preveu prohibir els desnonaments de famílies vulnerables i recuperar la llei que obligava a oferir un lloguer social en cas d'intent de desnonament per part d'un gran tenidor. En els llançaments judicials, de fet, volen modificar-ne el protocol a través de la coordinació dels departaments de la Generalitat, els serveis socials bàsics de les administracions locals i el TSJC.
Igualment, les dues forces preveuen aprovar el Pla Territorial Sectorial d'Habitatge per assolir un 15% de parc destinat a polítiques socials en 20 anys, així com incrementar el parc públic cada any amb 5.000 habitatges, entre altres aspectes exigint el traspàs del patrimoni de la Sareb a Catalunya, d'uns 3.000 habitatges. Pretenen destinar també 810 milions dels fons europeus a la rehabilitació de 25.000 habitatges anuals.
2. El pacte d'investidura entre ERC i CUP veta els antiavalots en desnonaments?
El pacte d'ERC i CUP estableix que s'ha de modificar el protocol de desnonaments per tal que no hi puguin intervenir ni la Brimo ni l'Arro, i que els llançaments es puguin suspendre fins que no es garanteixi el dret a l'habitatge a través del parc públic. L'acord situa com a element central l'emergència habitacional, que s'ha d'abordar a curt termini amb l'objectiu de generar un "canvi de model" a mig termini. Els dos partits, en el seu pacte, es comprometen a impulsar una agenda legislativa per "blindar drets", recuperar el decret de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge, aprovar una llei de contractes de lloguer, lluitar contra els pisos turístics il·legals i destinar un pressupost de 1.000 milions anuals en polítiques d'habitatge per posar a disposició 5.000 habitatges anual mobilitzant habitatges ja construïts.
També estableix recuperar un mínim del 30% d'habitatges propietat de la SAREB per destinar-los a habitatge social. Protegir les persones hipotecades i difondre "de manera efectiva" a la ciutadania els drets que tenen en matèria d'habitatge. ERC i CUP també es comprometen a desplegar una estratègia per pal·liar el sensellarisme.
3. El jutge pot determinar si els Mossos han d'enviar unitats d'ordre públic en un desnonament?
Fonts del TSJC remarquen que no, però a la pràctica ha passat en diverses ocasions. Sense anar més lluny, en el desnonament d'aquest dimarts al Bloc Llavors. El jutge estableix que els Mossos "hauran de disposar d'una Brigada Mòbil" per executar el desnonament. La setmana passada el jutge va ajornar el llançament tot al·legant que la policia catalana no disposava d'efectius de la Brimo i va establir que, per al desnonament d'aquest dimarts, n'havien de tenir. Ha passat altres vegades. Un altre exemple, del març, era el cas d'un veí de 84 anys del Gòtic. El jutge va ordenar el desnonament amb data oberta i suport dels antiavalots dels Mossos. Un altre cas és de fa poc més d'un any i afectava un veí de Can Baró. En aquell cas, el jutge també va ordenar la intervenció de la Brimo.
4. Quin marge de maniobra tenen els Mossos en un desnonament?
Els Mossos actuen com a policia judicial i, per tant, estan a disposició del jutge que ordena executar el llançament. En aquest context, el marge de maniobra dels Mossos és el que delimita el jutge, segons fonts del cos. Si el jutge estableix que hi ha d'haver ordre públic, la capacitat d'actuació de la policia queda més limitada. De fet, un jutge ja va amenaçar l'any passat de "depurar responsabilitats" al cos si no es forçava un desnonament a Barcelona. Era en el cas del veí de Can Baró: el jutge va requerir la presència mínima de dues furgonetes de la Brimo o l'Arro i, en cas contrari, va advertir que depuraria responsabilitats, tal com es desprèn de la interlocutòria a la qual va tenir accés aquest diari.
En els casos en què el jutge no determina com s'ha d'executar el desnonament ni si calen unitats d'ordre públic, els Mossos sí que tenen més marge d'actuació per prioritzar la mediació o actuacions menys contundents. En molts d'aquests casos, però, també han optat per desplegar ordre públic sense petició prèvia i s'han vist actuacions qüestionables o "desproporcionades", com admetia el conseller d'Interior sortint, Miquel Sàmper. L'àmbit de la mediació també ha estat poc potenciat en determinats llançaments executats per la policia. En aquest context, una possible solució passa per la reforma la llei i els protocols d'actuació per evitar que jutges determinin els dispositius dels Mossos, i millorar també la coordinació. Des de principis d'any, els Mossos estan integrats al protocol de desnonaments.
5. Què s'ha dit fins ara al Parlament sobre la qüestió dels desnonaments?
Les actuacions policials en desnonaments han estat protagonistes a Parlament en la passada legislatura. El maig del 2019 l'aleshores conseller d'Interior, Miquel Buch, va assegurar que els Mossos "no desnonen ningú" i va insistir que el cos actua en els desallotjaments per ordre judicial. En la seva estrena a la cambra com a conseller -el setembre del 2020-, Miquel Sàmper va reclamar una reforma urgent per agilitzar els desnonaments en casos d'ocupacions d'habitatge de grans tenidors. El novembre del 2019, la cambra va tombar dues propostes de Catalunya en Comú Podem que reclamaven evitar que els Mossos fessin ús de la força en desnonaments amb menors o persones vulnerables i que els agents carreguessin en manifestacions pacífiques per aturar un desallotjament. Junts i el PSC es van oposar a les dues mesures i el PP, a la segona.