Barcelona: habitatge

Macrodispositiu dels Mossos per desnonar tres veïns del Bloc Llavors de Barcelona

El sindicat del Barri del Poble Sec ocupa la seu d'ERC en protesta pel desnonament

per Andreu Merino, 25 de maig de 2021 a les 07:13 |
Càrrega policial. | ACN
Els Mossos han desnonat aquest matí tres veïns del Bloc Llavors, el nom amb què és conegut l'edifici del carrer Lleida de Barcelona propietat del fons d'inversió Vauras Investments. La policia ha desplegat una quinzena d'unitats antiavalots a les sis d'aquest dimarts. Els afectats són l'Àxel, el Manel i l'Arkaitz, que vivien en un pis ocupat de la finca.

Poc després de les vuit del matí els antiavalots dels Mossos han entrat a l'edifici i a les deu han completat el desallotjament. L'empresa de desallotjaments extrajudicials Desokupa, amb Daniel Esteve al capdavant, també s'ha desplaçat fins al Bloc Llavors.
L'Ajuntament de Barcelona ha confirmat a NacióDigital que la persona que figurava a l'ordre de desnonament disposava d'un informe de vulnerabilitat dels serveis socials, que el TSJC no ha considerat vàlid, segons informa l'alt tribunal. Aquest fet contradiu al conseller d'Interior en funcions, Miquel Sàmper, que ha assegurat que no n'hi havia constància.


El Sindicat de Barri del Poble Sec i bona part dels grups del moviment per l'habitatge havien convocat una concentració a les portes del bloc per intentar evitar el desallotjament. Els Mossos han desallotjat els activistes que estaven a l'entrada del bloc, mentre un altre grup de manifestants esperava dins l'edifici. Poc després de les vuit del matí els diputats de la CUP Dolors Sabater, Carles Riera, Xavier Pellicer i Eulàlia Reguant han arribat a la concentració i s'han col·locat davant del cordó policial. Més tard s'hi ha sumat la diputada d'En Comú Podem, Susana Segovia.

Quan els Mossos han entrat al bloc, els activistes han respost llançant pintura i ous al cordó policial. Alguns agents han reaccionat colpejant amb la porra els manifestants. Segons informa la policia catalana, el balanç de l'operatiu és de 60 persones denunciades per desobediència en virtut de la "llei mordassa", tres investigats per atemptat contra l'autoritat i nou investigats per desordres públics. Les fonts oficials dels Mossos asseguren que tres age


Instants després que els Mossos entressin a l'edifici, el sindicat ha anunciat l'ocupació de la seu nacional d'ERC per part de diversos grups d'habitatge de Barcelona, l'endemà de la presa de possessió de Pere Aragonès. Un cop executat el desnonament, la concentració del Bloc Llavors s'ha dirigit cap a la seu republicana, congregant unes 150 persones a l'exterior de l'edifici. Després de dues hores d'ocupació, els grups d'habitatge han sortit de la seu d'ERC. 
 
El jutjat de primera instància 54 de Barcelona havia ordenat per avui el desnonament del Bloc Llavors, després d'ajornar l'ordre dictada per al 18 de maig. A l'ordre, el jutge assegura que l'ajornament va estar provocat per la manca de disponibilitat de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra d'auxiliar la comitiva judicial aquell dia. Un extrem que els Mossos neguen. En l'ordre, el jutge exigia a la policia que desplegués avui "una brigada mòbil" per fer aquesta funció.

En la mateixa ordre, el jutge assegura que els joves tenen alternativa habitacional i els insta a viure a casa de veïns o familiars per no quedar-se al carrer. A l'abril els tres veïns ja es van enfrontar a un intent de desallotjament però el van poder aturar gràcies a la resistència del Sindicat de Barri del Poble-Sec.


El desnonament centra les mirades de tot el moviment per l'habitatge de Catalunya. El desplegament dels Mossos arriba just després que s'hagin desencallat les negociacions per formar Govern entre ERC i Junts, i també després que ERC i la CUP pactessin no enviar antiavalots als desnonaments.

El Bloc Llavors, sota els focus des del 2016

No és la primera vegada que el cas del Bloc Llavors centra totes les mirades. Al març del 2020, poc després que la Generalitat aprovés el seu darrer decret antidesnonaments, els Mossos van executar el desnonament de sis famílies vulnerables, convertint la normativa en paper mullat.

El fons finlandès Vauras Investments va comprar el bloc el 2016. L'objectiu era aconseguir fer fora els veïns que hi vivien, reformar els pisos i vendre'ls a un preu superior al de l'adquisició. L'Ajuntament de Barcelona va sancionar l'empresa per no oferir un lloguer social abans de desnonar alguns veïns, tal com obliga la llei 24/2015. El fons va respondre querellant-se contra la regidora d'Habitatge del consistori, Lucía Martín, i el regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra. La denúncia va acabar arxivada pel jutjat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació