De la cohesió interna a la represa del diàleg: els reptes del tàndem Aragonès-Puigneró

El president i el vicepresident aspiren a desfer les dinàmiques del passat en un context marcat per la decisió de la Moncloa sobre els indults i l'inici de la recuperació post-pandèmia

25 de maig del 2021
Actualitzat el 26 de maig a les 16:00h
Pere Aragonès i Jordi Puigneró comandaran el nou Govern.
Pere Aragonès i Jordi Puigneró comandaran el nou Govern. | ND
El Saló Sant Jordi serà l'escenari, aquest dimecres, de la presa de possessió del nou Govern comandat per Pere Aragonès. A banda de la figura del president, bona part de l'atenció la centrarà Jordi Puigneró, que sumarà la vicepresidència a les competències sobre Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana. Un graó més de responsabilitat que el convertirà en el principal dirigent de Junts dins del Govern, de marcat perfil renovador respecte l'anterior legislatura: només repeteixen tres cares. Aquest és un dels acords tàcits als quals van arribar Aragonès i el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, quan van desbloquejar l'entesa per reeditar la coalició.

El dirigent d'ERC i Puigneró tenen el repte de greixar la maquinària del Govern, deixar enrere una etapa de discrepàncies -més lesives al Parlament que a l'executiu, això sí- i enfilar la represa del diàleg amb Madrid en un context en què els indults apareixen cada vegada més propers en el calendari. Aquestes són les cinc carpetes que el nou president i el nou vicepresident hauran d'afrontar en els primers mesos de mandat.

1. Coordinació del Govern. No és casual que Aragonès hagi destinat bona part de dilluns i de dimarts a reunir-se, presencialment o de manera telemàtica, amb els catorze membres del nou Govern. L'entorn del president assenyala que la voluntat és anar per feina, i en els primers consells executius hi haurà mesures concretes, començant per decisions relacionades amb el pla de xoc social, que en el debat d'investidura es va comprometre a fer créixer fins als 700 milions d'euros. En paral·lel a les mesures, però, Aragonès i Puigneró hauran de posar les bases de convivència i mirar d'evitar els compartiments estancs que van presidir part de les últimes dues legislatures.

El president i el vicepresident, a banda, hauran d'establir quines dinàmiques creen entre ells. Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, per exemple, dinaven un cop a la setmana. En l'anterior legislatura, Quim Torra i Aragonès van seleccionar un grup de consellers per crear el nucli dur del Govern. En aquesta ocasió, la coordinació està molt pautada, tant a nivell parlamentari com dins l'executiu i, fins i tot, de direcció política de l'acord que regeix les relacions entre ERC i Junts. Fins i tot a nivell de comunicació s'haurà d'entrar molt al detall, perquè ha estat un dels punts dèbils dels últims anys.

2. Control dels entorns. Un dels problemes de la relació entre les dues principals formacions de l'independentisme ha estat la manca de sintonia -política i a vegades també personal- entre els dirigents de primera i segona fila, així com també el que s'ha anomenat els "entorns". "Els entorns han intoxicat molt", recordava encara aquesta setmana un dirigent governamental que ha viscut de prop les negociacions de les últimes setmanes. En aquesta legislatura, el principal satèl·lit del nou executiu és Lledoners, on hi compleixen condemna Sànchez, secretari general de Junts, i Oriol Junqueras, president d'ERC. Si en l'anterior legislatura Torra mirava sovint cap a Waterloo, aquesta vegada el nucli d'influència més proper és a la presó.

Sense oblidar, per descomptat, el paper de l'exili, on hi ha Carles Puigdemont però també Marta Rovira, secretària general dels republicans. Aragonès assegura voler ser un president sense "substitucions ni tuteles", i sosté que no haurà de "matar el pare", en referència a un hipotètic distanciament de Junqueras per fer créixer el seu lideratge. El cert, això sí, és que amb Puigdemont aspira a travar-hi una certa relació: es desplaçarà a Waterloo les properes setmanes i està pendent de veure com es reformula el Consell per la República per acabar de bastir la direcció estratègica del procés. Puigneró està ben connectat amb Puigdemont i no tallarà cap cordó umbilical.

3. Equilibris amb la CUP. El primer dia d'Aragonès com a president ha estat protagonitzat per una mobilització contra el desnonament del Bloc Llavors en la qual han participat quatre diputats de la CUP, principal soci del Govern al Parlament i amb qui ERC va signar un acord a mitjans de març per desbloquejar la investidura. Els anticapitalistes ja van advertir abans de la tria d'Aragonès que només podran garantir l'estabilitat de l'executiu si els republicans són fidels a l'acord i el compleixen, de manera que el gest d'aquest dimarts també ha estat un missatge.

Puigneró, com a vicepresident, també haurà de greixar la relació amb la CUP i, sobretot, vetllar perquè el perfil del conseller d'Economia escollit per Junts, Jaume Giró, no topi a l'hora de plantejar matèries sensibles -els pressupostos, fonamentalment- al Parlament. Tot i que en matèria de procés han coincidit en diverses fases dels últims anys, sobretot pel que fa a la dinàmica de confrontació amb l'Estat, els de Puigdemont i els anticapitalistes no acaben de lligar en matèria fiscal i econòmica, com va evidenciar el debat d'investidura, en el qual Gemma Geis -ara consellera de Recerca i Universitats- va ressaltar que l'acord entre ERC i la CUP no representava el seu "model de país".

4. Nou clima de diàleg. Les primeres setmanes del mandat estaran marcades pel posicionament -imminent- del Tribunal Suprem sobre els indults. Pedro Sánchez ja abona el terreny per concedir-los: aquest dimarts ha indicat que prendrà una decisió guiat per la "concòrdia" i no per la "revenja". Una aproximació que ja li val crítiques ferotges per part de la dreta i l'extrema dreta, que aposten perquè els condemnats per sedició compleixin de manera íntegra la pena. Indults al marge, Sánchez es reunirà amb Aragonès abans de citar de nou la taula de diàleg. El president i el vicepresident van participar en la primera trobada, celebrada el 26 de febrer del 2020 a Madrid.

En teoria, aquesta segona cita s'hauria de celebrar a Barcelona. El líder del PSOE i Aragonès parlaran al llarg de la setmana i el president català li insistirà en la necessitat d'afrontar una sortida política al conflicte basada en l'autodeterminació i l'amnistia, matèries que seran matèries centrals d'un nou acord nacional que aspira a aplegar partits, entitats i societat civil. Puigneró i Aragonès, en tot cas, hauran de compassar les estratègies de Junts i ERC, que en l'acord signat la setmana passada expliciten les visions diferents sobre la confrontació i el diàleg. La negociació amb l'Estat i l'actuació al Congrés seran carpetes sensibles de la nova direcció col·legiada del procés.

5. Fons europeus i reconstrucció. Aragonès ha defensat una "sacsejada" a les institucions, que Catalunya necessita "alçar de nou el cap", i en bona mesura això passa per resoldre el conflicte polític però també per encarrilar la reconstrucció. El president té dissenyats quatre àmbits de transformació -social, verda, feminista i democràtica- que, en les dues primeres carpetes, dependrà de com es gestionin els fons europeus. L'assignació de recursos depèn en bona mesura de l'Estat, però per canalitzar-los s'ha creat una comissió interdepartamental amb tots els membres del Govern en la qual el president hi tindrà vot de qualitat. Ja hi ha seleccionats 27 projectes que haurien de rebre 30.000 milions d'euros

El tàndem Aragonès-Puigneró, a diferència del que va passar l'anterior legislatura -marcada per les restriccions i la incertesa sobre l'evolució de la pandèmia-, haurà de gestionar l'acceleració de la fase definitiva de la vacunació i la tornada a l'absoluta normalitat. La mateixa normalitat a la qual aspiren el president i el vicepresident per convertir el Govern en un sol bloc i evitar les dinàmiques que han dut els socis a rivalitzar treballant colze a colze en el marc del consell executiu.
Arxivat a