24
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
14:29h
Damià Calvet s'acomiada de la conselleria de Territori i Sostenibilitat. Així ho detallen diverses fonts consultades per NacióDigital, que indiquen que l'actual titular del departament ho ha traslladat aquest dilluns al matí al seu equip. La conselleria que gestionava ara queda reformulada sobre el paraigua de Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana, i el més ben posicionat per assumir-la és Jordi Puigneró, que podria afegir la vicepresidència a aquesta responsabilitat. Calvet ja ha comunicat al seu entorn que no repetirà en el càrrec, malgrat la seva voluntat de mantenir-se en aquesta responsabilitat. Un dels destins futurs que s'han apuntat en les últimes setmanes és que assumeixi la presidència del Port de Barcelona, ara en mans de Mercè Conesa, amb la qual havia coincidit quan els dos eren dirigents de Convergència i del PDECat a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
Calvet és un dels dirigents més representatius del sector institucional de Junts i ha apostat personalment per l'acord de coalició amb ERC fins i tot en els moments en què el pacte semblava més complicat. També és un dels més ben connectats amb Lledoners, en especial amb Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn, que li van fer costat en les primàries per ser candidat a la presidència de la Generalitat davant Laura Borràs, que es va acabar imposant per una àmplia majoria entre la militància del partit. Calvet va intentar buscar fórmules perquè el PDECat i Junts no trenquessin, però finalment es va acabar alineant amb l'estratègia de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez i va estripar el carnet postconvergent un cop ho va fer el president a l'exili.
Una de les preferències de Rull i Turull era que Calvet fos candidat a la Generalitat i que al partit s'hi situés com a home fort Miquel Buch, que en el moment de la trencadissa en l'espai de Junts era conseller d'Interior. Finalment, però, Buch va ser destituït per Quim Torra i ara Calvet disposa de poques opcions per continuar en l'executiu, perquè les altres places que queden per a Junts -Recerca i Universitats, Justícia i Drets Socials- ja tenen altres dirigents favorits per ocupar-les. Es tracta, per les dues primeres places, de Gemma Geis i de Lourdes Ciuró, en aquest últim cas sempre i quan Miquel Sàmper, ara a Interior, no continuï, a diferència del que se li va prometre a la tardor. Pel que fa a la tercera carpeta, hi ha veus que no descarten el nom de Meritxell Budó, que també és propera a Rull i a Turull i que es va mobilitzar a favor de l'acord entre socis.
Els altres tres departaments que liderarà Junts sí que tenen els candidats completament confirmats. Es tracta de Jaume Giró, que anirà a Economia i Hisenda; Victòria Alsina, que liderarà Acció Exterior i Transparència; i Josep Maria Argimon, que ascendirà a conseller de Salut. Pel que fa a ERC, els noms confirmats són Joan Ignasi Elena a Interior; Teresa Jordà a Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació; Laura Vilagrà a Presidència; Tània Verge a Feminismes i Igualtat; Roger Torrent a Empresa i Treball; i Josep González Cambray a Educació. Ester Capella, fins ara a Justícia, es perfila com a delegada del Govern a Madrid en una legislatura clau per al diàleg.
En una entrevista aquest matí a RAC1, Aragonès ha assenyalat que abans de la mesa de negociació entre governs reunirà l'acord nacional per l'autodeterminació i l'amnistia. També ha assenyalat que traslladarà a Sànchez la sortida política al conflicte i els fons europeus com a prioritats, i ha ressaltat que al llarg de les properes setmanes es desplaçarà a Waterloo per reunir-se amb Carles Puigdemont, que divendres va trencar el silenci en una carta en la qual distava molt d'avalar amb entusiasme l'acord al qual van arribar Aragonès i Jordi Sànchez el cap de setmana passat.
Calvet és un dels dirigents més representatius del sector institucional de Junts i ha apostat personalment per l'acord de coalició amb ERC fins i tot en els moments en què el pacte semblava més complicat. També és un dels més ben connectats amb Lledoners, en especial amb Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn, que li van fer costat en les primàries per ser candidat a la presidència de la Generalitat davant Laura Borràs, que es va acabar imposant per una àmplia majoria entre la militància del partit. Calvet va intentar buscar fórmules perquè el PDECat i Junts no trenquessin, però finalment es va acabar alineant amb l'estratègia de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez i va estripar el carnet postconvergent un cop ho va fer el president a l'exili.
Una de les preferències de Rull i Turull era que Calvet fos candidat a la Generalitat i que al partit s'hi situés com a home fort Miquel Buch, que en el moment de la trencadissa en l'espai de Junts era conseller d'Interior. Finalment, però, Buch va ser destituït per Quim Torra i ara Calvet disposa de poques opcions per continuar en l'executiu, perquè les altres places que queden per a Junts -Recerca i Universitats, Justícia i Drets Socials- ja tenen altres dirigents favorits per ocupar-les. Es tracta, per les dues primeres places, de Gemma Geis i de Lourdes Ciuró, en aquest últim cas sempre i quan Miquel Sàmper, ara a Interior, no continuï, a diferència del que se li va prometre a la tardor. Pel que fa a la tercera carpeta, hi ha veus que no descarten el nom de Meritxell Budó, que també és propera a Rull i a Turull i que es va mobilitzar a favor de l'acord entre socis.
Els altres tres departaments que liderarà Junts sí que tenen els candidats completament confirmats. Es tracta de Jaume Giró, que anirà a Economia i Hisenda; Victòria Alsina, que liderarà Acció Exterior i Transparència; i Josep Maria Argimon, que ascendirà a conseller de Salut. Pel que fa a ERC, els noms confirmats són Joan Ignasi Elena a Interior; Teresa Jordà a Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació; Laura Vilagrà a Presidència; Tània Verge a Feminismes i Igualtat; Roger Torrent a Empresa i Treball; i Josep González Cambray a Educació. Ester Capella, fins ara a Justícia, es perfila com a delegada del Govern a Madrid en una legislatura clau per al diàleg.
En una entrevista aquest matí a RAC1, Aragonès ha assenyalat que abans de la mesa de negociació entre governs reunirà l'acord nacional per l'autodeterminació i l'amnistia. També ha assenyalat que traslladarà a Sànchez la sortida política al conflicte i els fons europeus com a prioritats, i ha ressaltat que al llarg de les properes setmanes es desplaçarà a Waterloo per reunir-se amb Carles Puigdemont, que divendres va trencar el silenci en una carta en la qual distava molt d'avalar amb entusiasme l'acord al qual van arribar Aragonès i Jordi Sànchez el cap de setmana passat.