POLÍTICA

Les urnes que van canviar el rumb polític de Reus

Aquest dissabte es compleix una dècada de la victòria de Carles Pellicer a les eleccions municipals

per Marc Busquets, Reus | 22 de maig de 2021 a les 08:59 |
Carles Pellicer, en una foto d'arxiu | Arxiu
Aquest dissabte es compleix el desè aniversari de la primera victòria de Carles Pellicer en unes eleccions municipals a Reus. El 22 de maig de 2011, i al capdavant de la llista electoral de CiU, va obtenir prop de 10.500 vots i 10 regidors. Per darrere, el PSC de Lluís Miquel Pérez en va tenir poc més de 8.000, de suports, el que va certificar el canvi de rumb en la gestió de la capital del Baix Camp després de més de tres de dècades de domini dels socialistes. El tripartit format per aquests, ERC i ICV va quedar enrere, tot obrint una nova etapa a la ciutat que ara per ara és ja al tercer mandat com a batlle de Pellicer.

"Va ser un dia important perquè vèiem que les urnes s'omplien de vots, i que podia ser que guanyéssim. El triomf va suposar un esclat d'alegria i d'il·lusió, la mateixa que mantinc avui", apunta l'alcalde a NacióDigital.


"Vam haver d'aturar el cop"

A la tercera, la vençuda. Pellicer ja havia intentat l'assalt a l'alcaldia en dues ocasions anteriors, el 2003 i el 2007, i sempre va quedar per darrere del PSC. "Arribar-hi no va ser fàcil. Vam haver de treballar molt, a l'oposició. La victòria del 2011, de fet, va ser fruit de la feina dels anteriors caps de llista convergents", diu.


A les municipals de fa 10 anys va aconseguir dos regidors més dels que ja tenia (de vuit va passar a 10) i es va perfilar de seguida com el nou batlle en substitució de Pérez, al càrrec des de 1999. Val a dir que els fins llavors socis dels socialistes al tripartit van aconseguir mals resultats a les urnes, mentre que el PP d'Alícia Alegret es va elevar fins als sis regidors, dos més que en les anteriors eleccions. A l'horitzó s'hi va albirar l'entesa entre convergents i populars, la suma de forces dels quals s'enfilava als 16 regidors. 

D'aquells comicis cal destacar també l'entrada a l'Ajuntament d'Ara Reus, el partit que Jordi Cervera va crear precisament en sortir de CiU per les seves desavinences amb el propi Pellicer, així com de la CUP. El cert és que si en determinats escenaris Reus s'havia definit com un oasi, la situació derivada del canvi de govern va sacsejar la política municipal i la va fer entrar als jutjats pel cas Innova.


"Tot allò va ser complicat tant des del punta de vista judicial com des de l'econòmic. Ens va obligar a parlar amb els bancs, amb moltíssima gent, per trobar una solució. La sensació que tinc ara, quan ho recordo, no és agradable. No va ser fàcil, però ens en vam sortir", subratlla. 

Per tot plegat, quan fa balanç del mandat per a aquest mitjà, Pellicer assenyala que la prioritat va ser la de "posar ordre" als números del consistori "després de molt d'esforç i patiment". "El primers quatre anys van ser molt complexos. Com a cap de l'oposició durant vuit anys, jo tenia certa experiència, sí, però la situació va ser realment complicada pel context econòmic. La crisi va ser profunda, tots vam viure moments delicats i es va punxar una bombolla que els anys abans s'havia inflat de manera exagerada. Això va provocar problemes, a l'Ajuntament", recorda.

"El més difícil va ser aturar el cop, i mirar de sortir-se'n. En determinats moments, va ser complicat pagar els treballadors i els proveïdors. Hi vam haver de posar els cinc sentits", afegeix. 

El divorci amb els populars

I és que tan sols un mes després de la seva investidura (també amb els vots d'Ara), el juny de 2011, va comparèixer amb el PP per presentar els comptes de l'Ajuntament: l'endeutament era d'uns 400 milions, raó per la qual es va anunciar un pla de reajustament de les finances. "L'Estat va intervenir el consistori, econòmicament parlant, el que no va ser agradable. Era l'única manera, però, de reconduir la situació i poder tirar endavant", explica. 

A nivell polític, a banda, l'acord de govern amb el PP també acabaria passant factura interna a Pellicer, tot plegat en una Catalunya que ja s'encaminava cap a la desconnexió de l'Estat. De l'entesa al divorci en tres anys, l'anomenat "pacte de ciutat" que l'aleshores CiU i els populars van construir contra el tripartit es va desfer en el marc de les tensions per la consulta del 9-N i Pellicer va estrenar una minoria política al plenari fins a la fi del seu primer mandat. 

Més triomfs electorals

Un dels arguments habituals de Pellicer quan fa balanç de la seva trajectòria passa per descriure cadascun dels mandats en funció de l'entorn que el va envoltar. D'aquesta manera, i com ha apuntat en més d'una ocasió, en arribar a l'alcaldia el 2011 es va trobar "els calaixos buits". A posteriori, el contextos existents el 2015 (en què va repetir triomf a les urnes) van limitar igualment la seva tasca. L'aritmètica al ple el va situar, dit pel propi batlle, "en una situació de bloqueig polític" que el va obligar a sotmetre's a dues qüestions de confiança (2017 i 2018) per tirar endavant els pressupostos en el seu segon mandat. 

Si bé Pellicer va reiterar en no poques ocasions que la seva intenció era la de persistir a l'alcaldia per un parell de mandats, el 2019 va anunciar que tornaria a presentar-se els comicis per intentar el tercer. Si la mala situació financera del consistori primer i l'esmentat bloqueig de l'oposició al saló de plens, després, el van frenar, les raons per tornar a encapçalar la llista (sota la marca Junts per Reus) passaven per poder desenvolupar les inversions i els grans projectes de ciutat previstos durant anys, i endarrerits per diversos motius.

La irrupció de la Covid-19, amb tot, sembla haver frustrat altre cop les intencions del batlle. La pregunta que qualsevol pot fer-se, en conseqüència, és si pel fet que la pandèmia hagi alterat els seus plans polítics, l'alcalde es presentarà a la cita de 2023 a la recerca d'un quart mandat. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació