21
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
14:21h
Pere Aragonès és oficialment el 132è president de la Generalitat. El líder d'ERC ha estat escollit aquest divendres en primera volta, després de mesos de negociacions amb Junts, i amb els vots favorables dels 74 diputats independentistes de la cambra. Superat el risc que suposava acostar-se al temut 26 de maig, data límit per trobar un nou cap del Govern i evitar eleccions, ara s'obre el calendari perquè Aragonès prengui possessió i conformi l'executiu que, en principi, l'acompanyarà en els pròxims quatre anys. Sembla una evidència, però no serà fàcil.
En els últims vint anys, només una legislatura ha tingut la durada prevista de quatre anys, la de l'expresident José Montilla, al capdavant del segon tripartit. Els expresidents Pasqual Maragall, per les discrepàncies al tripartit amb l'Estatut; Artur Mas, pels sotracs del procés; Carles Puigdemont, per l'aplicació de l'article 155; i Quim Torra, per la seva inhabilitació, no han pogut complir la totalitat del seu mandat. Aquest és, doncs, el calendari per conformar el nou executiu de la Generalitat.
- Divendres, 21 de maig: comunicar la investidura al rei. En el moment en què els vots dels diputats i de les diputades han certificat que Aragonès té el suport majoritari per ser president, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha d'ordenar la publicació en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) dels resultats de la votació. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) també ha de recollir el nomenament.
Aquests dos documents han d'arribar a Felip VI, perquè els signi i la presidència pugui ser efectiva i recollida en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Tradicionalment, des del restabliment de la democràcia, els presidents dels parlaments basc i català eren rebuts pel monarca espanyol a Madrid per fer entrega de forma presencial dels documents que reconeixen un nou president en aquests dos territoris.
A Catalunya, però, aquesta trobada no es produeix des de l'any 2012, quan l'ara rei emèrit Joan Carles I va rebre Núria de Gispert. Carme Forcadell, tot i les aspiracions independentistes que es derivaven de la legislatura en què va presidir la cambra, va intentar assistir a aquesta visita amb el rei per comunicar que Carles Puigdemont era nou president. Llavors, però, un Felip VI que feia dos anys que havia assumit el càrrec va plantar Forcadell.
Allò va ser el punt de trencament definitiu en les relacions de mínima cordialitat entre la Casa Reial i l'independentisme. Des de llavors, ERC no assisteix a les diferents rondes de contactes del rei per trobar un candidat a la presidència del govern espanyol. La CUP, que es va presentar per primer cop a l'Estat en les últimes eleccions espanyoles, també va plantar al rei, mentre que Junts -representada per Borràs- va comparèixer amb el monarca per demostrar la "voluntat de diàleg real" de l'independentisme.
De fet, el monarca espanyol mai s'ha reunit ni amb un president de la Generalitat ni amb un president del Parlament. Roger Torrent no va ni sol·licitar la trobada amb el rei l'any 2018 per comunicar la investidura de Quim Torra i va optar per fer-ho per escrit, en protesta perquè el monarca no rebés Forcadell dos anys abans; i Laura Borràs ha explicat aquesta setmana que tampoc es reunirà presencialment amb el rei i comunicarà la tria d'Aragonès de manera telemàtica.
Aquest procediment hauria de poder fer-se el mateix divendres de la investidura. De fet, que Aragonès hagi estat elegit al migdia, hauria d'agilitzar el procés i no faria falta dur-lo a terme el dissabte o el diumenge que, tot i ser dies festius, són hàbils perquè la presidenta del Parlament faci aquesta sèrie d'actuacions imprescindibles per tenir un nou president.
- Dilluns, 24 de maig: acte de presa de possessió i el medalló. Si tot va segons els tempos previstos, la setmana començarà amb Aragonès assumint el càrrec en un acte que es farà dilluns a les 20.15 al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Tradicionalment, el president sortint atorga el medalló d'or al president entrant, un dels honors de caràcter simbòlic que van lligats a la presidència, i que d'alguna manera, és el fil d'unió entre els màxims representants de l'autogovern de Catalunya.
Es tracta d'una tradició que té gairebé cent anys d'història. La creació del medalló va ser encarregada per Francesc Macià l'any 1932, tot i que va ser una idea del poeta i conseller de Cultura amb Macià de president, Ventura Gassol. El medalló el va materialitzar el prestigiós joier Jaume Mercader. Macià el va rebre com a president de la Generalitat durant la Segona República espanyola i ha arribat fins avui dia, passant també per l'exili durant els anys de la dictadura franquista.
La tradició amb la fi del franquisme va iniciar-se l'any 1977, amb l'expresident espanyol Adolfo Suárez penjant el medalló a l'expresident Josep Tarradellas com a mostra del restabliment de la Generalitat i la recuperació de les institucions catalanes. De Tarradellas a Pujol, que se'l va quedar fins a l'any 2003 i després no va voler traspassar-lo en públic a Maragall. A partir de llavors, però, el medalló va passar de Maragall a Montilla, de Montilla a Mas, i de Mas a Puigdemont en els respectius actes de presa de possessió del càrrec. I fins aquí. L'exili de l'expresident va fer inevitable que aquest procediment es pogués continuar en la investidura de Torra.
En un principi, es va intentar que fos Torrent com a president de la segona institució del país el que posés aquest medalló al coll de Torra, però el govern espanyol, encara en un context autoritari després d'aplicar l'article 155, s'hi va negar. Finalment, Torra no va fer l'acte solemne de rebre aquesta medalla al·legant que era un moment de tristesa per la presència de presos polítics i exiliats en una democràcia.
Aquesta, doncs, serà una de les incerteses durant la presa de possessió d'Aragonès. Seguint la tradició, hauria de ser Torra el que posés aquest medalló al líder dels republicans, però el cert és que l'expresident ja no el va rebre en primer lloc. L'altra opció seria que ho fes Borràs. Ara bé, entre l'obligatorietat de mantenir distàncies per la Covid i l'excepcionalitat del final de l'anterior legislatura -el país fa mesos que no té president perquè Torra va ser inhabilitat pel Tribunal Suprem i no se'l va substituir-, es fa difícil preveure si cap dels dos optarà per penjar el medalló al nou president.
- Dimarts, 25 de maig: nomenament dels consellers. Un cop fets tots els protocols que el reconeixen com a president, la primera decisió que haurà de prendre Aragonès serà l'elecció dels consellers. Els haurà de citar a Palau previsiblement per via telefònica i, si accepten, nomenar-los com a consellers del nou Govern. Ho farà d'acord amb el repartiment pactat en l'acord per un executiu de coalició entre ERC i Junts.
A l'espera de conèixer els noms definitius, arran de l'entesa entre ERC i Junts, ja se sap que serà un executiu conformat per 14 conselleries, amb una repartició igual entre les dues formacions i amb una estructuració paritària quant al gènere. Un dels focus d'atenció, pendent a hores d'ara de determinar, serà qui acompanyarà Aragonès en la vicepresidència del Govern. El nom que més sonava, Elsa Artadi, va anunciar aquest dijous que no entraria en l'executiu perquè es vol implicar en Barcelona. La decisió ha obert el ball pel lideratge de Junts dins del Govern.
- Dimecres, 26 de maig: jurament o promesa del càrrec i primer consell executiu. Un cop es coneguin els noms elegits per conformar el nou Govern, es produirà l'acte de presa de possessió dels consellers, que poden jurar o prometre el càrrec. Aquesta cerimònia és possible que es produeixi al matí, perquè d'aquesta manera es pugui celebrar la primera reunió del consell executiu. El punt principal de la primera trobada serà nomenar els secretaris generals de cada conselleria, és a dir, les persones que són els números dos de cada departament i que el lideren a nivell tècnic.
Quan aquests procediments per ser investit i aquestes incògnites sobre els noms de les conselleries quedin resolts -si no hi ha imprevistos, hauria de ser el pròxim dimecres- Aragonès i el seu nou executiu tindran via per començar a prendre decisions. La sortida de la pandèmia, la recuperació econòmica amb la gestió dels fons europeus i la resolució del conflicte amb l'Estat seran alguns dels reptes amb els quals el nou Govern s'enfrontarà des del primer minut.
En els últims vint anys, només una legislatura ha tingut la durada prevista de quatre anys, la de l'expresident José Montilla, al capdavant del segon tripartit. Els expresidents Pasqual Maragall, per les discrepàncies al tripartit amb l'Estatut; Artur Mas, pels sotracs del procés; Carles Puigdemont, per l'aplicació de l'article 155; i Quim Torra, per la seva inhabilitació, no han pogut complir la totalitat del seu mandat. Aquest és, doncs, el calendari per conformar el nou executiu de la Generalitat.
- Divendres, 21 de maig: comunicar la investidura al rei. En el moment en què els vots dels diputats i de les diputades han certificat que Aragonès té el suport majoritari per ser president, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha d'ordenar la publicació en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) dels resultats de la votació. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) també ha de recollir el nomenament.
Aquests dos documents han d'arribar a Felip VI, perquè els signi i la presidència pugui ser efectiva i recollida en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Tradicionalment, des del restabliment de la democràcia, els presidents dels parlaments basc i català eren rebuts pel monarca espanyol a Madrid per fer entrega de forma presencial dels documents que reconeixen un nou president en aquests dos territoris.
A Catalunya, però, aquesta trobada no es produeix des de l'any 2012, quan l'ara rei emèrit Joan Carles I va rebre Núria de Gispert. Carme Forcadell, tot i les aspiracions independentistes que es derivaven de la legislatura en què va presidir la cambra, va intentar assistir a aquesta visita amb el rei per comunicar que Carles Puigdemont era nou president. Llavors, però, un Felip VI que feia dos anys que havia assumit el càrrec va plantar Forcadell.
Allò va ser el punt de trencament definitiu en les relacions de mínima cordialitat entre la Casa Reial i l'independentisme. Des de llavors, ERC no assisteix a les diferents rondes de contactes del rei per trobar un candidat a la presidència del govern espanyol. La CUP, que es va presentar per primer cop a l'Estat en les últimes eleccions espanyoles, també va plantar al rei, mentre que Junts -representada per Borràs- va comparèixer amb el monarca per demostrar la "voluntat de diàleg real" de l'independentisme.
De fet, el monarca espanyol mai s'ha reunit ni amb un president de la Generalitat ni amb un president del Parlament. Roger Torrent no va ni sol·licitar la trobada amb el rei l'any 2018 per comunicar la investidura de Quim Torra i va optar per fer-ho per escrit, en protesta perquè el monarca no rebés Forcadell dos anys abans; i Laura Borràs ha explicat aquesta setmana que tampoc es reunirà presencialment amb el rei i comunicarà la tria d'Aragonès de manera telemàtica.
Aquest procediment hauria de poder fer-se el mateix divendres de la investidura. De fet, que Aragonès hagi estat elegit al migdia, hauria d'agilitzar el procés i no faria falta dur-lo a terme el dissabte o el diumenge que, tot i ser dies festius, són hàbils perquè la presidenta del Parlament faci aquesta sèrie d'actuacions imprescindibles per tenir un nou president.
- Dilluns, 24 de maig: acte de presa de possessió i el medalló. Si tot va segons els tempos previstos, la setmana començarà amb Aragonès assumint el càrrec en un acte que es farà dilluns a les 20.15 al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Tradicionalment, el president sortint atorga el medalló d'or al president entrant, un dels honors de caràcter simbòlic que van lligats a la presidència, i que d'alguna manera, és el fil d'unió entre els màxims representants de l'autogovern de Catalunya.
Es tracta d'una tradició que té gairebé cent anys d'història. La creació del medalló va ser encarregada per Francesc Macià l'any 1932, tot i que va ser una idea del poeta i conseller de Cultura amb Macià de president, Ventura Gassol. El medalló el va materialitzar el prestigiós joier Jaume Mercader. Macià el va rebre com a president de la Generalitat durant la Segona República espanyola i ha arribat fins avui dia, passant també per l'exili durant els anys de la dictadura franquista.
La tradició amb la fi del franquisme va iniciar-se l'any 1977, amb l'expresident espanyol Adolfo Suárez penjant el medalló a l'expresident Josep Tarradellas com a mostra del restabliment de la Generalitat i la recuperació de les institucions catalanes. De Tarradellas a Pujol, que se'l va quedar fins a l'any 2003 i després no va voler traspassar-lo en públic a Maragall. A partir de llavors, però, el medalló va passar de Maragall a Montilla, de Montilla a Mas, i de Mas a Puigdemont en els respectius actes de presa de possessió del càrrec. I fins aquí. L'exili de l'expresident va fer inevitable que aquest procediment es pogués continuar en la investidura de Torra.
Carles Puigdemont, amb el medalló al coll durant la seva presa de possessió. Foto: Adrià Costa
En un principi, es va intentar que fos Torrent com a president de la segona institució del país el que posés aquest medalló al coll de Torra, però el govern espanyol, encara en un context autoritari després d'aplicar l'article 155, s'hi va negar. Finalment, Torra no va fer l'acte solemne de rebre aquesta medalla al·legant que era un moment de tristesa per la presència de presos polítics i exiliats en una democràcia.
Aquesta, doncs, serà una de les incerteses durant la presa de possessió d'Aragonès. Seguint la tradició, hauria de ser Torra el que posés aquest medalló al líder dels republicans, però el cert és que l'expresident ja no el va rebre en primer lloc. L'altra opció seria que ho fes Borràs. Ara bé, entre l'obligatorietat de mantenir distàncies per la Covid i l'excepcionalitat del final de l'anterior legislatura -el país fa mesos que no té president perquè Torra va ser inhabilitat pel Tribunal Suprem i no se'l va substituir-, es fa difícil preveure si cap dels dos optarà per penjar el medalló al nou president.
- Dimarts, 25 de maig: nomenament dels consellers. Un cop fets tots els protocols que el reconeixen com a president, la primera decisió que haurà de prendre Aragonès serà l'elecció dels consellers. Els haurà de citar a Palau previsiblement per via telefònica i, si accepten, nomenar-los com a consellers del nou Govern. Ho farà d'acord amb el repartiment pactat en l'acord per un executiu de coalició entre ERC i Junts.
A l'espera de conèixer els noms definitius, arran de l'entesa entre ERC i Junts, ja se sap que serà un executiu conformat per 14 conselleries, amb una repartició igual entre les dues formacions i amb una estructuració paritària quant al gènere. Un dels focus d'atenció, pendent a hores d'ara de determinar, serà qui acompanyarà Aragonès en la vicepresidència del Govern. El nom que més sonava, Elsa Artadi, va anunciar aquest dijous que no entraria en l'executiu perquè es vol implicar en Barcelona. La decisió ha obert el ball pel lideratge de Junts dins del Govern.
- Dimecres, 26 de maig: jurament o promesa del càrrec i primer consell executiu. Un cop es coneguin els noms elegits per conformar el nou Govern, es produirà l'acte de presa de possessió dels consellers, que poden jurar o prometre el càrrec. Aquesta cerimònia és possible que es produeixi al matí, perquè d'aquesta manera es pugui celebrar la primera reunió del consell executiu. El punt principal de la primera trobada serà nomenar els secretaris generals de cada conselleria, és a dir, les persones que són els números dos de cada departament i que el lideren a nivell tècnic.
Quan aquests procediments per ser investit i aquestes incògnites sobre els noms de les conselleries quedin resolts -si no hi ha imprevistos, hauria de ser el pròxim dimecres- Aragonès i el seu nou executiu tindran via per començar a prendre decisions. La sortida de la pandèmia, la recuperació econòmica amb la gestió dels fons europeus i la resolució del conflicte amb l'Estat seran alguns dels reptes amb els quals el nou Govern s'enfrontarà des del primer minut.