23
de maig
del
2021
Un cop Pere Aragonès ja ha estat investit president de la Generalitat, desenes o fins i tot centenars de persones estaran pendents de si mantenen el seu lloc de comandament o càrrec de confiança o de si reben una trucada per accedir a algun. En primer lloc, els 14 consellers i conselleres -alguns dels quals ja tenen clar el seu futur-, però darrere seu, en venen molts més. En concret, més de 600 alts càrrecs, eventuals, directius del sector públic i altres responsables, la gran majoria homes, amb uns salaris anuals totals que superen els 40 milions d'euros.
En concret, els registres públics de la Generalitat apunten que actualment hi ha 510 places d'aquest tipus, amb 472 persones empleades, ja que algunes estan vacants i, en altres casos, un alt càrrec ocupa dues places -sense que això suposi doble retribució-. D'aquestes, la Generalitat disposa de 165 alts càrrecs -bàsicament, el president, consellers, secretaris sectorials, directors generals i delegats del Govern a les vegueries- i 151 eventuals -sobretot membres dels gabinets dels consellers i assessors, els quals estan limitats, excepte per als departaments de la Presidència i de la Vicepresidència.
El sector públic, però, disposa també de 180 directius, especialment en l'àmbit de la salut -directors i gerents d'hospitals, consorcis sanitaris o institucions similars- i de territori i sostenibilitat -al capdavant del transport públic i infraestructures però també d'organismes de gestió del territori o l'Incasòl-. Finalment, també es reconeixen 14 altres directius, que no són més que els delegats de la Generalitat a les delegacions a l'exterior, els quals no es nomenen a dit, sinó a través de concursos públics.
De fet, d'altres càrrecs no depenen tampoc de la discrecionalitat del Govern, encara que sigui aquest qui formalment els nomeni, com és el cas dels responsables de les oficines dels expresidents, els consellers de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) o els membres de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP). Tampoc necessàriament s'han de canviar tota la resta de cop quan entra un nou executiu, i alguns directius d'entitats molt especialitzades -com ara els d'hospitals- no entren tant en aquest canvi de cadires en funció del color polític de la conselleria. Ara bé, els 510 llocs de direcció o d'alta responsabilitat recollits per la Generalitat no incorporen tampoc tots els càrrecs que estaran pendents aquests dies.
El gabinet de la Presidència ara està vacant, ja que va cessar amb la inhabilitació de Quim Torra, però, a més, fins a 85 càrrecs al país seran majoritàriament substituïts o canviaran de rol. Es tracta dels responsables de les delegacions al territori de diversos departaments i àrees de la Generalitat, amb representants nomenats a nivell de departament o d'altres àmbits com a veu, oïdes i mans a la zona de les polítiques de presidència, cooperació local, ensenyament, joc i espectacles, habitatge, trànsit, urbanisme o d'altres.
En aquest cas, són responsabilitats que no poden ocupar qualsevol persona, sinó que estan reservats a funcionaris escollits pels consellers, per bé que es tracta de 85 persones -o més, si així ho decideix el Govern- que rebran un suculent complement al salari base per desenvolupar aquesta tasca, normalment de caràcter polític. De la mateixa manera, altres càrrecs no són nomenats directament per la Generalitat però sí que els proposa, i un dels més cobejats és la presidència del Port de Barcelona, ara en mans de Mercè Conesa, del PDECat i promoguda al seu moment pel conseller de Territori, Damià Calvet.
Amb tot això, ja se superen els 600 càrrecs a repartir. Ara bé, aquesta xifra encara queda curta, ja que, a més, cal tenir en compte que els 180 directius del sector públic poden contractar els seus assessors, els quals no apareixen en els informes de la Generalitat i depenen de cadascuna de les entitats o empreses públiques. Igualment, els consellers poden canviar els subdelegats generals de cada departament, càrrecs que poden ocupar també només funcionaris que reben un complement per la responsabilitat, però triats -o ratificats- per una decisió política.
Del total de 510 alts càrrecs detallats en els informes públics, n'hi ha 20 que perceben salaris superiors als 115.517 euros anuals d'un conseller -però menys que els 153.235,5 euros del president-. Destaquen els 147.754,6 euros del director general de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), molt per sobre dels 126.70,8 de la gerència del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona, en segon lloc. Aquestes retribucions elevades inclouen molts directius sanitaris, però també el consell i directius de la CCMA, així com el secretari general de Presidència, el secretari de Govern, el director del Gabinet Jurídic, el director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern o el Comissionat per al Desplegament de l'Autogovern.
En els següents requadres es poden consultar totes les dades dels alts càrrecs, directius i eventuals de cadascun dels departaments vigents de la Generalitat i els respectius sectors públics. Clicant cadascun d'ells, es desplega la informació respectiva, amb cadascun dels càrrecs, la retribució anual, el nom de qui l'ocupa ara, el tipus de vinculació, el sexe i, en cas dels càrrecs de Govern, la data del nomenament. Com es pot comprovar, on n'hi ha més és en els àmbits de Presidència (82), Salut (69), Territori i Sostenibilitat (60) i Vicepresidència i Economia i Hisenda (59), i on menys, a Interior (18).
Així mateix, el següent requadre conté tots els 510 càrrecs recollits per la Generalitat, amb la possibilitat de reordenar interactivament cadascun de les columnes, com en els anteriors. Si s'observa la data de nomenament -no disponible per a directius del sector públic-, es pot observar que n'hi ha dos que fa més de 10 anys que hi són, el responsable de l'assessoria jurídica (des del juliol de 2004) i el director de Serveis de Salut (des del setembre de 2007), mentre que 10 més es mantenen des de la presidència d'Artur Mas -per bé que dos d'aquests són membres de la GAIP i un és el responsable de l'oficina de l'expresident José Montilla.
Un altre element destacable és el desequilibri de gènere en aquestes responsabilitats, malgrat que la llei catalana d'igualtat obliga a avançar cap a la paritat. Per ara, només hi ha 191 dones i 280 homes, en els registres de la Generalitat, però la diferència s'eixampla si es tenen en compte només els càrrecs directius i s'exclouen els eventuals -assessors i membres de gabinets, on hi ha més dones que homes-. Entre aquests alts càrrecs amb responsabilitats executives, només hi ha 103 dones per 217 homes, més del doble.
I si es posa la lupa en el sector públic de la Generalitat, el desequilibri encara és més abismal, ja que els 111 directius homes més que tripliquen les 31 directives. Caldrà analitzar si el compromís Pere Aragonès d'implementar una Generalitat igualitària en clau de gènere, en cadascun dels nivells de l'administració, inclou també el seu sector públic, ja que això implicaria fer profunds canvis al capdavant de les seves entitats i empreses públiques. Tal com s'observa al següent gràfic, només tenen més alts càrrecs dona els departaments de Cultura i Justícia i, si es computen també els eventuals, els de Polítiques Digitals i de Treball i Afers Socials.
En concret, els registres públics de la Generalitat apunten que actualment hi ha 510 places d'aquest tipus, amb 472 persones empleades, ja que algunes estan vacants i, en altres casos, un alt càrrec ocupa dues places -sense que això suposi doble retribució-. D'aquestes, la Generalitat disposa de 165 alts càrrecs -bàsicament, el president, consellers, secretaris sectorials, directors generals i delegats del Govern a les vegueries- i 151 eventuals -sobretot membres dels gabinets dels consellers i assessors, els quals estan limitats, excepte per als departaments de la Presidència i de la Vicepresidència.
El sector públic, però, disposa també de 180 directius, especialment en l'àmbit de la salut -directors i gerents d'hospitals, consorcis sanitaris o institucions similars- i de territori i sostenibilitat -al capdavant del transport públic i infraestructures però també d'organismes de gestió del territori o l'Incasòl-. Finalment, també es reconeixen 14 altres directius, que no són més que els delegats de la Generalitat a les delegacions a l'exterior, els quals no es nomenen a dit, sinó a través de concursos públics.
De fet, d'altres càrrecs no depenen tampoc de la discrecionalitat del Govern, encara que sigui aquest qui formalment els nomeni, com és el cas dels responsables de les oficines dels expresidents, els consellers de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) o els membres de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP). Tampoc necessàriament s'han de canviar tota la resta de cop quan entra un nou executiu, i alguns directius d'entitats molt especialitzades -com ara els d'hospitals- no entren tant en aquest canvi de cadires en funció del color polític de la conselleria. Ara bé, els 510 llocs de direcció o d'alta responsabilitat recollits per la Generalitat no incorporen tampoc tots els càrrecs que estaran pendents aquests dies.
El gabinet de la Presidència ara està vacant, ja que va cessar amb la inhabilitació de Quim Torra, però, a més, fins a 85 càrrecs al país seran majoritàriament substituïts o canviaran de rol. Es tracta dels responsables de les delegacions al territori de diversos departaments i àrees de la Generalitat, amb representants nomenats a nivell de departament o d'altres àmbits com a veu, oïdes i mans a la zona de les polítiques de presidència, cooperació local, ensenyament, joc i espectacles, habitatge, trànsit, urbanisme o d'altres.
En aquest cas, són responsabilitats que no poden ocupar qualsevol persona, sinó que estan reservats a funcionaris escollits pels consellers, per bé que es tracta de 85 persones -o més, si així ho decideix el Govern- que rebran un suculent complement al salari base per desenvolupar aquesta tasca, normalment de caràcter polític. De la mateixa manera, altres càrrecs no són nomenats directament per la Generalitat però sí que els proposa, i un dels més cobejats és la presidència del Port de Barcelona, ara en mans de Mercè Conesa, del PDECat i promoguda al seu moment pel conseller de Territori, Damià Calvet.
Amb tot això, ja se superen els 600 càrrecs a repartir. Ara bé, aquesta xifra encara queda curta, ja que, a més, cal tenir en compte que els 180 directius del sector públic poden contractar els seus assessors, els quals no apareixen en els informes de la Generalitat i depenen de cadascuna de les entitats o empreses públiques. Igualment, els consellers poden canviar els subdelegats generals de cada departament, càrrecs que poden ocupar també només funcionaris que reben un complement per la responsabilitat, però triats -o ratificats- per una decisió política.
Del total de 510 alts càrrecs detallats en els informes públics, n'hi ha 20 que perceben salaris superiors als 115.517 euros anuals d'un conseller -però menys que els 153.235,5 euros del president-. Destaquen els 147.754,6 euros del director general de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), molt per sobre dels 126.70,8 de la gerència del Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona, en segon lloc. Aquestes retribucions elevades inclouen molts directius sanitaris, però també el consell i directius de la CCMA, així com el secretari general de Presidència, el secretari de Govern, el director del Gabinet Jurídic, el director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern o el Comissionat per al Desplegament de l'Autogovern.
En els següents requadres es poden consultar totes les dades dels alts càrrecs, directius i eventuals de cadascun dels departaments vigents de la Generalitat i els respectius sectors públics. Clicant cadascun d'ells, es desplega la informació respectiva, amb cadascun dels càrrecs, la retribució anual, el nom de qui l'ocupa ara, el tipus de vinculació, el sexe i, en cas dels càrrecs de Govern, la data del nomenament. Com es pot comprovar, on n'hi ha més és en els àmbits de Presidència (82), Salut (69), Territori i Sostenibilitat (60) i Vicepresidència i Economia i Hisenda (59), i on menys, a Interior (18).
Així mateix, el següent requadre conté tots els 510 càrrecs recollits per la Generalitat, amb la possibilitat de reordenar interactivament cadascun de les columnes, com en els anteriors. Si s'observa la data de nomenament -no disponible per a directius del sector públic-, es pot observar que n'hi ha dos que fa més de 10 anys que hi són, el responsable de l'assessoria jurídica (des del juliol de 2004) i el director de Serveis de Salut (des del setembre de 2007), mentre que 10 més es mantenen des de la presidència d'Artur Mas -per bé que dos d'aquests són membres de la GAIP i un és el responsable de l'oficina de l'expresident José Montilla.
Un altre element destacable és el desequilibri de gènere en aquestes responsabilitats, malgrat que la llei catalana d'igualtat obliga a avançar cap a la paritat. Per ara, només hi ha 191 dones i 280 homes, en els registres de la Generalitat, però la diferència s'eixampla si es tenen en compte només els càrrecs directius i s'exclouen els eventuals -assessors i membres de gabinets, on hi ha més dones que homes-. Entre aquests alts càrrecs amb responsabilitats executives, només hi ha 103 dones per 217 homes, més del doble.
I si es posa la lupa en el sector públic de la Generalitat, el desequilibri encara és més abismal, ja que els 111 directius homes més que tripliquen les 31 directives. Caldrà analitzar si el compromís Pere Aragonès d'implementar una Generalitat igualitària en clau de gènere, en cadascun dels nivells de l'administració, inclou també el seu sector públic, ja que això implicaria fer profunds canvis al capdavant de les seves entitats i empreses públiques. Tal com s'observa al següent gràfic, només tenen més alts càrrecs dona els departaments de Cultura i Justícia i, si es computen també els eventuals, els de Polítiques Digitals i de Treball i Afers Socials.