19
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
21:19h
L'acord entre ERC i Junts per constituir un nou Govern de coalició i la crisi amb el Marroc, amb epicentre a Ceuta, han tornat a posar a prova la solidesa del lideratge de Pablo Casado al capdavant de la dreta espanyola. Casado ha tornat a endurir el seu discurs, tot amenaçant el president espanyol davant la possibilitat d'un indult als presos catalans i, aquests dies, intentant aprofitar el greu enfrontament diplomàtic amb el regne alauita al preu d'afeblir la posició de l'executiu espanyol.
Davant la crisi amb el Marroc, el discurs del PP ha incidit més en la "feblesa" de l'executiu de Pedro Sánchez i les seves contradiccions internes que en el nucli del problema: la responsabilitat de Rabat en l'allau migratòria a Ceuta i Melilla. Entre aparèixer com un líder sense presses i institucional, Casado ha preferit erosionar Moncloa. En la sessió de control al Congrés d'aquest dimecres, el president del PP s'ha preguntat com pot defensar la "integritat territorial d'Espanya" quan governa gràcies als que defensen "l'autodeterminació a Catalunya".
El president del PP fa esforços per construir un espai propi al marge dels grans corrents interns, el que representen la majoria dels barons, encapçalats pel president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, per una banda, i el nou poder emergent de la madrilenya Isabel Díaz Ayuso, de l'altra. Les posicions d'aquesta darrera i de l'ala més intransigent sempre disposen d'un suport polític rellevant, la fundació FAES.
Casado ha mantingut des de la seva arribada al cim del PP, el juliol del 2018, una línia erràtica amb contínues ziga-zagues. Inicialment, va fer bones les previsions de la seva pròpia procedència dins de l'univers PP: adepte dels sectors més ultraconservadors, amb bones connexions amb l'estructura del partit a Madrid i proper a José María Aznar. Va ser un temps de discursos incendiaris i acusacions de deslegitimació de Pedro Sánchez, a qui va arribar a titllar de "traïdor" a Espanya.
Dues derrotes consecutives en les eleccions espanyoles celebrades el 2019 van derrotar estrepitosament la seva línia de flotació ultraconservadora. Va venir després una etapa ambigua, en què les propostes aparentment moderades i alguna declaració de suport institucional a Sánchez -en l'inici de la pandèmia- convivien amb l'empatia mostrada amb Ayuso, al capdavant de la Comunitat de Madrid.
El discurs amb motiu de la moció de censura de Vox contra Sánchez van inaugurar una etapa de centrisme, que va intentar mantenir durant la campanya de les eleccions catalanes. Però els mals resultats a Catalunya -i abans al País Basc- van reobrir els interrogants sobre Casado. La victòria d'Ayuso a Madrid ha incrementat la pressió de la branca més intransigent de la dreta sobre Génova.
Recórrer al Suprem
Casado va deixar clar aquest dimarts que era del tot contrari als indults. Va anunciar que el PP recorreria al Tribunal Suprem en cas que es produïssin sense que els condemnats haguessin expressat el seu penediment. Tot i que, al dir-ho, podria deixar la porta oberta a acceptar-los si aquest penediment es produís, una hipòtesi que no es pot contemplar. En una recent visita a Barcelona, davant del Cercle d'Economia, va insistir en què el PP rebutjava el "revengisme".
Queda clar que el PP farà casus belli contra Sánchez en cas que el govern espanyol decideixi els indults. En aquest escenari, tan important com el discurs oficial que adopti el PP ho serà el to amb què s'expressi. Però Casado nota l'alè dels més radicalitzats dels seus, i també d'un Vox que apareix com l'únic aliat factible per als populars després d'unes noves eleccions espanyoles. En tot cas, Casado reacciona sempre a la dreta després d'algun posicionament aznarià. Precisament, l'expresident va deixar anar dimarts una de les seves frases sentencioses entorn un possible indult: "Qui vol destruir la unitat d'Espanya, ho paga".
La pressió d'Aznar
La fundació de José María Aznar no descansa. Ans al contrari, aquests dies es mostra especialment activa. Sobre l'acord a Catalunya, l'editorial del laboratori conservador assenyalava que el nou Govern no tenia més objectiu que "prolongar la inestabilitat i la tensió, agreujar la fractura interna de la societat catalana i desestabilitzar la política espanyola". I apuntava contra els indults, que veu a venir. Segons FAES, no faran més que "engreixar" el suport que ERC dona a Sánchez al Congrés.
La FAES també s'ha apuntat a la duresa en el front del conflicte ceutí. La fundació d'Aznar considera que Rabat s'ha aprofitat d'un govern com el de Pedro Sánchez, "que no té una política exterior digna d'aquest nom" i que ara veu com el Marroc posa en qüestió la seva solvència.
Feijóo marca territori
Però no tota la pressió sobre Casado ve de l'ala dreta. Divendres, el gallec Núñez Feijóo feia unes declaracions a Ràdio Euskadi que eren molt definitòries. Enmig d'elogis a Casado -a qui assegurava un suport "incondicional"- i Ayuso, reclamava un "canvi de cicle" al PP, que va resumir en dos aspectes: un discurs més europeu i elevar el llistó de la política. Feijóo va demanar "una política més previsible" i va posar Galícia com a model per evitar que l'extrema dreta de Vox tingui incidència. Casado haurà de maniobrar per no quedar atrapat enmig de les corretns agitades del seu partit.
Davant la crisi amb el Marroc, el discurs del PP ha incidit més en la "feblesa" de l'executiu de Pedro Sánchez i les seves contradiccions internes que en el nucli del problema: la responsabilitat de Rabat en l'allau migratòria a Ceuta i Melilla. Entre aparèixer com un líder sense presses i institucional, Casado ha preferit erosionar Moncloa. En la sessió de control al Congrés d'aquest dimecres, el president del PP s'ha preguntat com pot defensar la "integritat territorial d'Espanya" quan governa gràcies als que defensen "l'autodeterminació a Catalunya".
El president del PP fa esforços per construir un espai propi al marge dels grans corrents interns, el que representen la majoria dels barons, encapçalats pel president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, per una banda, i el nou poder emergent de la madrilenya Isabel Díaz Ayuso, de l'altra. Les posicions d'aquesta darrera i de l'ala més intransigent sempre disposen d'un suport polític rellevant, la fundació FAES.
Casado ha mantingut des de la seva arribada al cim del PP, el juliol del 2018, una línia erràtica amb contínues ziga-zagues. Inicialment, va fer bones les previsions de la seva pròpia procedència dins de l'univers PP: adepte dels sectors més ultraconservadors, amb bones connexions amb l'estructura del partit a Madrid i proper a José María Aznar. Va ser un temps de discursos incendiaris i acusacions de deslegitimació de Pedro Sánchez, a qui va arribar a titllar de "traïdor" a Espanya.
Dues derrotes consecutives en les eleccions espanyoles celebrades el 2019 van derrotar estrepitosament la seva línia de flotació ultraconservadora. Va venir després una etapa ambigua, en què les propostes aparentment moderades i alguna declaració de suport institucional a Sánchez -en l'inici de la pandèmia- convivien amb l'empatia mostrada amb Ayuso, al capdavant de la Comunitat de Madrid.
El discurs amb motiu de la moció de censura de Vox contra Sánchez van inaugurar una etapa de centrisme, que va intentar mantenir durant la campanya de les eleccions catalanes. Però els mals resultats a Catalunya -i abans al País Basc- van reobrir els interrogants sobre Casado. La victòria d'Ayuso a Madrid ha incrementat la pressió de la branca més intransigent de la dreta sobre Génova.
Recórrer al Suprem
Casado va deixar clar aquest dimarts que era del tot contrari als indults. Va anunciar que el PP recorreria al Tribunal Suprem en cas que es produïssin sense que els condemnats haguessin expressat el seu penediment. Tot i que, al dir-ho, podria deixar la porta oberta a acceptar-los si aquest penediment es produís, una hipòtesi que no es pot contemplar. En una recent visita a Barcelona, davant del Cercle d'Economia, va insistir en què el PP rebutjava el "revengisme".
Queda clar que el PP farà casus belli contra Sánchez en cas que el govern espanyol decideixi els indults. En aquest escenari, tan important com el discurs oficial que adopti el PP ho serà el to amb què s'expressi. Però Casado nota l'alè dels més radicalitzats dels seus, i també d'un Vox que apareix com l'únic aliat factible per als populars després d'unes noves eleccions espanyoles. En tot cas, Casado reacciona sempre a la dreta després d'algun posicionament aznarià. Precisament, l'expresident va deixar anar dimarts una de les seves frases sentencioses entorn un possible indult: "Qui vol destruir la unitat d'Espanya, ho paga".
La pressió d'Aznar
La fundació de José María Aznar no descansa. Ans al contrari, aquests dies es mostra especialment activa. Sobre l'acord a Catalunya, l'editorial del laboratori conservador assenyalava que el nou Govern no tenia més objectiu que "prolongar la inestabilitat i la tensió, agreujar la fractura interna de la societat catalana i desestabilitzar la política espanyola". I apuntava contra els indults, que veu a venir. Segons FAES, no faran més que "engreixar" el suport que ERC dona a Sánchez al Congrés.
La FAES també s'ha apuntat a la duresa en el front del conflicte ceutí. La fundació d'Aznar considera que Rabat s'ha aprofitat d'un govern com el de Pedro Sánchez, "que no té una política exterior digna d'aquest nom" i que ara veu com el Marroc posa en qüestió la seva solvència.
Feijóo marca territori
Però no tota la pressió sobre Casado ve de l'ala dreta. Divendres, el gallec Núñez Feijóo feia unes declaracions a Ràdio Euskadi que eren molt definitòries. Enmig d'elogis a Casado -a qui assegurava un suport "incondicional"- i Ayuso, reclamava un "canvi de cicle" al PP, que va resumir en dos aspectes: un discurs més europeu i elevar el llistó de la política. Feijóo va demanar "una política més previsible" i va posar Galícia com a model per evitar que l'extrema dreta de Vox tingui incidència. Casado haurà de maniobrar per no quedar atrapat enmig de les corretns agitades del seu partit.