26
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
6:47h
Una de les mancances més evidents del Govern de Quim Torra va ser la poca coordinació, que va derivar en disputes i retrets públics al Parlament i a les xarxes socials entre socis i entorns respectius. El nou executiu d'ERC i Junts vol corregir-ho. Si més no, així es desprèn de l'acord de coalició signat aquest dilluns entre totes dues formacions. Hi ha fins a set espais de coordinació i diàleg, integrats per membres dels dos espais polítics, en els quals es prioritzaran les decisions per consens per intentar tirar endavant el pacte en les diferents àrees i evitar les errades del passat. A banda també hi ha l'espai de coordinació, consens i direcció estratègica. Sobre el paper hi ha voluntat d'entendre's. A la pràctica, s'haurà de veure en què es tradueix.
La creació d'aquests espais és un "encert", com apunten Jordi Matas, catedràtic de Ciència Política i especialista en governs de coalició, i Pablo Simón, doctor en Ciència Política, en declaracions a NacióDigital. Tots dos assenyalen que ERC i Junts tenen clara la teoria però alerten que tot això que s'ha posat per escrit s'haurà d'aterrar i fer-ho operatiu en un dia a dia que no estarà exempt de polèmiques i discrepàncies. "El protocol és el manual 1.0 dels governs de coalició: estan construint dics per evitar futurs problemes", assenyala Simón. L'experiència dels dos socis en governs anteriors ajuda a entendre que hagin intentat deixar clares les regles abans de començar.
Amb l'estructura del Govern definida, els noms seran importants. Tant els que ocuparan el càrrec de consellers com també el sottogoverno, els alts càrrecs, bàsicament les secretaries generals i les direccions generals. Hi ha experiències, com la del País Valencià amb el PSC, Compromís i Podem, que han barrejat partits en les conselleries (el conseller és d'un color i el secretari general d'un altre, per exemple). Simón veu en aquesta experiència elements positius, perquè fa que tots els partits s'hagin de "mullar", però Matas no ho recomana per al cas català. En tot cas, la definició dels noms serà rellevant.
Coordinació intensa al Parlament i al Govern
Quins són aquests òrgans de coordinació? N'hi ha set, de coordinació i seguiment de l'acord, i un de més ampli, que ha de consensuar l'estratègia del procés. Els dos que es reuniran més habitualment són l'equip de coordinació parlamentària (ECP) i l'equip de coordinació governamental (ECG), que ho faran setmanalment. L'ECP farà seguiment dels compromisos i pactes en l'àmbit parlamentari i monitoritzarà l'acció de Govern. És l'espai de coordinació del dia a dia i inclourà, com a mínim, els presidents i portaveus dels grups parlamentaris d'ERC i Junts. Les decisions es prendran per consens i si hi ha discrepàncies sobrevingudes o dubtes en la interpretació de l'acord, la qüestió s'elevarà a l'equip de seguiment de l'acord (ESA).
La coordinació al Parlament serà clau i en això també hi entra la CUP. L'acord és en minoria -ERC i Junts no sumen majoria absoluta- i en els mecanismes de coordinació s'haurà de tenir en compte el parer dels nou diputats anticapitalistes. "Serà important la participació del Parlament i de la CUP", assenyala Simón. En els protocols establerts en l'acord dels dos partits majoritaris no s'inclou la participació expressa dels cupaires, que van tancar fa dos mesos un acord amb ERC i han remarcat en diverses ocasions que si no es compleix aquest pacte no donaran suport a la majoria independentista. Dolors Sabater, per exemple, ho va verbalitzar en la segona sessió del debat d'investidura.
L'ECG és similar a l'ECP però té l'objectiu de fer seguiment del compliment de l'acord en l'àmbit governamental i garantir la bona entesa en totes les instàncies de l'administració, alertar de possibles desavinences i "evitar polèmiques i conflictes". L'òrgan estarà format per tres persones d'ERC i de Junts que siguin alts càrrecs del Govern i les decisions es prendran per consens. Si no es resol el problema, el cas s'elevarà al consell executiu. De nou, si hi ha discrepàncies o dubtes sobre com interpretar o aplicar l'acord, la qüestió s'elevarà a l'ESA.
Què és l'ESA?
L'equip de seguiment de l'acord (ESA) és l'espai que farà seguiment polític del compliment dels compromisos i pactes assolits entre ERC i Junts i també abordarà la resolució de conflictes interns en la interpretació dels termes de l'acord en el desplegament de les actuacions governamentals (ECG) i parlamentàries (ECP) que li arribin o que proposin els socis de Govern. Aquest òrgan es reunirà de manera quinzenal i estarà format per un membre del Govern, una del grup parlamentari i una del partit per part d'ERC i de Junts. Les decisions es prendran, de nou, per consens.
Això és el que recomanen els experts. "Hi ha d'haver un òrgan de seguiment i gestió de crisi, que sigui públic, executiu i supradepertamental, àgil i reduït, que més enllà de fer seguiment també miri de resoldre els desacords entre els partits", apunta Matas. Això no es va fer en l'última legislatura, però sí que es va intentar en la legislatura de Junts pel Sí. "L'any 2015 es va fer, però no de manera tan protocolaritzada com ara. S'han curat amb salut, i fan bé", argumenta.
També s'ha dissenyat un espai per abordar qüestions d'àmbit sectorial. Són els grups de treball sectorial (GTS) i es troben en un nivell inferior a la resta d'òrgans. Serviran per fer seguiment polític i parlamentari del pla de Govern en els diversos àmbits i la composició serà paritària entre ERC i Junts i s'hi podran incorporar perfils tècnics o que es considerin rellevants per a les temàtiques específiques. Els resultats dels GTS es traslladaran a l'ECP i l'ECG per garantir la coherència de les actuacions amb l'acord de Govern.
La importància del relat
La comunicació i el relat -element clau que en alguns moments va naufragar en la darrera legislatura- també es vol dissenyar de manera "coordinada" entre totes dues formacions. "Coordinar la comunicació i la comunicació de crisi és fonamental", diu Matas. Per a això s'ha dissenyat l'equip de coordinació de comunicació (ECC), que té per objectiu definir una estratègia i un "únic relat comunicatiu i de les polítiques de difusió del Govern" i garantir que siguin "coneguts, integrats, adequats i desplegats" per tots els seus membres de manera "coordinada, coherent i consistent".
Aquest òrgan es reunirà almenys un cop al trimestre i hi participaran el director general de Comunicació -encara no s'ha decidit qui l'ocuparà, però serà un càrrec d'ERC- i els caps de comunicació de Presidència -ERC- i de Vicepresidència -Junts-. Els socis de Govern hi podran assistir amb un màxim de dos representants. En aquest espai, a diferència dels altres, es prioritzarà que les decisions siguin per consens i, si no, es prendran per majoria. Si hi ha discrepàncies, de nou, es traslladaran a l'ESA.
En aquest espai no es parla de paritat dels dos socis de Govern. Això és perquè sempre hi haurà majoria d'ERC, que tindrà la direcció general de Comunicació, un càrrec que depèn de Presidència. En cas que no hi hagi consens, les decisions es decantarien cap a la banda dels republicans. Matas recomana, en aquest punt, que s'intenti prioritzar sempre que es pugui el consens i, si no es pot, la qüestió passi a altres òrgans de coordinació. La recepta de la majoria, en aquests casos, no és la més adequada.
L'última instància
L'acord inclou un òrgan d'última instància, un espai d'urgència, excepcional, per resoldre problemes que no s'hagin pogut solucionar en altres òrgans. S'anomena comitè de direcció política (CDP) i està format pels dos màxims dirigents d'ERC i Junts, Pere Aragonès i Jordi Sànchez. Van ser ells dos els qui van desencallar les negociacions el cap de setmana passat, i se'ls reserva el paper d'intentar destensar la situació si el conflicte no s'ha pogut arreglar a l'equip de seguiment de l'acord. Les decisions en aquest espai es prendran per consens i és l'última pantalla per evitar que el Govern de coalició esclati.
El protocol dissenyat en el pacte ERC-Junts és molt més detallat que el del govern espanyol, que acostuma a recórrer sempre a resolucions "per dalt", és a dir, amb una trucada dels dos màxims dirigents de PSOE i Podem, fins ara Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, ara substituït per Yolanda Díaz, vicepresidenta tercera i ministra de Treball. Com recorda Simón, els espais de resolució de conflictes s'han activat un parell de vegades. "Les polèmiques al govern espanyol no es resolen en fòrums multilaterals", apunta. L'últim exemple és el de la llei trans, que ha enfrontat la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, del PSOE, i la ministra d'Igualtat, Irene Montero, de Podem.
La creació d'aquests espais és un "encert", com apunten Jordi Matas, catedràtic de Ciència Política i especialista en governs de coalició, i Pablo Simón, doctor en Ciència Política, en declaracions a NacióDigital. Tots dos assenyalen que ERC i Junts tenen clara la teoria però alerten que tot això que s'ha posat per escrit s'haurà d'aterrar i fer-ho operatiu en un dia a dia que no estarà exempt de polèmiques i discrepàncies. "El protocol és el manual 1.0 dels governs de coalició: estan construint dics per evitar futurs problemes", assenyala Simón. L'experiència dels dos socis en governs anteriors ajuda a entendre que hagin intentat deixar clares les regles abans de començar.
Amb l'estructura del Govern definida, els noms seran importants. Tant els que ocuparan el càrrec de consellers com també el sottogoverno, els alts càrrecs, bàsicament les secretaries generals i les direccions generals. Hi ha experiències, com la del País Valencià amb el PSC, Compromís i Podem, que han barrejat partits en les conselleries (el conseller és d'un color i el secretari general d'un altre, per exemple). Simón veu en aquesta experiència elements positius, perquè fa que tots els partits s'hagin de "mullar", però Matas no ho recomana per al cas català. En tot cas, la definició dels noms serà rellevant.
Coordinació intensa al Parlament i al Govern
Quins són aquests òrgans de coordinació? N'hi ha set, de coordinació i seguiment de l'acord, i un de més ampli, que ha de consensuar l'estratègia del procés. Els dos que es reuniran més habitualment són l'equip de coordinació parlamentària (ECP) i l'equip de coordinació governamental (ECG), que ho faran setmanalment. L'ECP farà seguiment dels compromisos i pactes en l'àmbit parlamentari i monitoritzarà l'acció de Govern. És l'espai de coordinació del dia a dia i inclourà, com a mínim, els presidents i portaveus dels grups parlamentaris d'ERC i Junts. Les decisions es prendran per consens i si hi ha discrepàncies sobrevingudes o dubtes en la interpretació de l'acord, la qüestió s'elevarà a l'equip de seguiment de l'acord (ESA).
La coordinació al Parlament serà clau i en això també hi entra la CUP. L'acord és en minoria -ERC i Junts no sumen majoria absoluta- i en els mecanismes de coordinació s'haurà de tenir en compte el parer dels nou diputats anticapitalistes. "Serà important la participació del Parlament i de la CUP", assenyala Simón. En els protocols establerts en l'acord dels dos partits majoritaris no s'inclou la participació expressa dels cupaires, que van tancar fa dos mesos un acord amb ERC i han remarcat en diverses ocasions que si no es compleix aquest pacte no donaran suport a la majoria independentista. Dolors Sabater, per exemple, ho va verbalitzar en la segona sessió del debat d'investidura.
L'ECG és similar a l'ECP però té l'objectiu de fer seguiment del compliment de l'acord en l'àmbit governamental i garantir la bona entesa en totes les instàncies de l'administració, alertar de possibles desavinences i "evitar polèmiques i conflictes". L'òrgan estarà format per tres persones d'ERC i de Junts que siguin alts càrrecs del Govern i les decisions es prendran per consens. Si no es resol el problema, el cas s'elevarà al consell executiu. De nou, si hi ha discrepàncies o dubtes sobre com interpretar o aplicar l'acord, la qüestió s'elevarà a l'ESA.
Què és l'ESA?
L'equip de seguiment de l'acord (ESA) és l'espai que farà seguiment polític del compliment dels compromisos i pactes assolits entre ERC i Junts i també abordarà la resolució de conflictes interns en la interpretació dels termes de l'acord en el desplegament de les actuacions governamentals (ECG) i parlamentàries (ECP) que li arribin o que proposin els socis de Govern. Aquest òrgan es reunirà de manera quinzenal i estarà format per un membre del Govern, una del grup parlamentari i una del partit per part d'ERC i de Junts. Les decisions es prendran, de nou, per consens.
Això és el que recomanen els experts. "Hi ha d'haver un òrgan de seguiment i gestió de crisi, que sigui públic, executiu i supradepertamental, àgil i reduït, que més enllà de fer seguiment també miri de resoldre els desacords entre els partits", apunta Matas. Això no es va fer en l'última legislatura, però sí que es va intentar en la legislatura de Junts pel Sí. "L'any 2015 es va fer, però no de manera tan protocolaritzada com ara. S'han curat amb salut, i fan bé", argumenta.
També s'ha dissenyat un espai per abordar qüestions d'àmbit sectorial. Són els grups de treball sectorial (GTS) i es troben en un nivell inferior a la resta d'òrgans. Serviran per fer seguiment polític i parlamentari del pla de Govern en els diversos àmbits i la composició serà paritària entre ERC i Junts i s'hi podran incorporar perfils tècnics o que es considerin rellevants per a les temàtiques específiques. Els resultats dels GTS es traslladaran a l'ECP i l'ECG per garantir la coherència de les actuacions amb l'acord de Govern.
La importància del relat
La comunicació i el relat -element clau que en alguns moments va naufragar en la darrera legislatura- també es vol dissenyar de manera "coordinada" entre totes dues formacions. "Coordinar la comunicació i la comunicació de crisi és fonamental", diu Matas. Per a això s'ha dissenyat l'equip de coordinació de comunicació (ECC), que té per objectiu definir una estratègia i un "únic relat comunicatiu i de les polítiques de difusió del Govern" i garantir que siguin "coneguts, integrats, adequats i desplegats" per tots els seus membres de manera "coordinada, coherent i consistent".
Aquest òrgan es reunirà almenys un cop al trimestre i hi participaran el director general de Comunicació -encara no s'ha decidit qui l'ocuparà, però serà un càrrec d'ERC- i els caps de comunicació de Presidència -ERC- i de Vicepresidència -Junts-. Els socis de Govern hi podran assistir amb un màxim de dos representants. En aquest espai, a diferència dels altres, es prioritzarà que les decisions siguin per consens i, si no, es prendran per majoria. Si hi ha discrepàncies, de nou, es traslladaran a l'ESA.
En aquest espai no es parla de paritat dels dos socis de Govern. Això és perquè sempre hi haurà majoria d'ERC, que tindrà la direcció general de Comunicació, un càrrec que depèn de Presidència. En cas que no hi hagi consens, les decisions es decantarien cap a la banda dels republicans. Matas recomana, en aquest punt, que s'intenti prioritzar sempre que es pugui el consens i, si no es pot, la qüestió passi a altres òrgans de coordinació. La recepta de la majoria, en aquests casos, no és la més adequada.
L'última instància
L'acord inclou un òrgan d'última instància, un espai d'urgència, excepcional, per resoldre problemes que no s'hagin pogut solucionar en altres òrgans. S'anomena comitè de direcció política (CDP) i està format pels dos màxims dirigents d'ERC i Junts, Pere Aragonès i Jordi Sànchez. Van ser ells dos els qui van desencallar les negociacions el cap de setmana passat, i se'ls reserva el paper d'intentar destensar la situació si el conflicte no s'ha pogut arreglar a l'equip de seguiment de l'acord. Les decisions en aquest espai es prendran per consens i és l'última pantalla per evitar que el Govern de coalició esclati.
El protocol dissenyat en el pacte ERC-Junts és molt més detallat que el del govern espanyol, que acostuma a recórrer sempre a resolucions "per dalt", és a dir, amb una trucada dels dos màxims dirigents de PSOE i Podem, fins ara Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, ara substituït per Yolanda Díaz, vicepresidenta tercera i ministra de Treball. Com recorda Simón, els espais de resolució de conflictes s'han activat un parell de vegades. "Les polèmiques al govern espanyol no es resolen en fòrums multilaterals", apunta. L'últim exemple és el de la llei trans, que ha enfrontat la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, del PSOE, i la ministra d'Igualtat, Irene Montero, de Podem.
"Escapades" de cap de setmana, una bona experiència del Botànic
En les últimes hores hi ha hagut certa burla, especialment a les xarxes socials, pel que fa a un dels punts de l'acord, que contempla fer jornades intensives de cap de setmana per llimar asprors i afavorir la confiança entre socis. Aquest espai de coordinació, que té precedents en altres països i també s'aplica en el pacte del Botànic, al País Valencià, s'anomena reunió de monitorització de l'acord (RMA) i consisteix en trobades d'un cap de setmana amb tot el Govern, les presidències i els portaveus dels grups parlamentaris i dos participants designats per cada partit per fer un "seguiment detallat de l'estat del desplegament dels compromisos i pactes" establerts en l'acord.
"Això ho fa el pacte del Botànic i els va molt bé. És un experiment que aquí no s'ha provat mai, però tot allò que sigui dinàmica de grup em sembla positiu", apunta Matas. Això pot construir confiances entre els socis de Govern després d'uns anys en què aquest aspecte s'ha vist afectat. En el cas del govern espanyol, PSOE i Podem van fer una reunió d'aquestes característiques una vegada. "Si no es fomenten els intercanvis d'opinions i no es crea confiança, això pot acabar generant problemes. És una bona idea que s'intenti que hi hagi proximitat entre les parts", apunta Simón. L'RMA s'activarà dues vegades l'any i els resultats seran públics en forma d'indicadors.
En les últimes hores hi ha hagut certa burla, especialment a les xarxes socials, pel que fa a un dels punts de l'acord, que contempla fer jornades intensives de cap de setmana per llimar asprors i afavorir la confiança entre socis. Aquest espai de coordinació, que té precedents en altres països i també s'aplica en el pacte del Botànic, al País Valencià, s'anomena reunió de monitorització de l'acord (RMA) i consisteix en trobades d'un cap de setmana amb tot el Govern, les presidències i els portaveus dels grups parlamentaris i dos participants designats per cada partit per fer un "seguiment detallat de l'estat del desplegament dels compromisos i pactes" establerts en l'acord.
"Això ho fa el pacte del Botànic i els va molt bé. És un experiment que aquí no s'ha provat mai, però tot allò que sigui dinàmica de grup em sembla positiu", apunta Matas. Això pot construir confiances entre els socis de Govern després d'uns anys en què aquest aspecte s'ha vist afectat. En el cas del govern espanyol, PSOE i Podem van fer una reunió d'aquestes característiques una vegada. "Si no es fomenten els intercanvis d'opinions i no es crea confiança, això pot acabar generant problemes. És una bona idea que s'intenti que hi hagi proximitat entre les parts", apunta Simón. L'RMA s'activarà dues vegades l'any i els resultats seran públics en forma d'indicadors.