18
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
20:47h
Elsa Artadi serà la vicepresidenta del nou Govern. A falta de confirmació oficial per part de Junts i ERC, l'actual cap de files dels juntistes a Barcelona assumirà les carteres d'Economia i Hisenda i serà la dona forta d'un executiu presidit per Pere Aragonès. El retorn d'art d'Artadi a la Generalitat tindrà efectes a l'Ajuntament, on Junts haurà de buscar un líder que capitanegi el grup municipal.
La cartera que espera Artadi a l'altra banda de Sant Jaume quadra amb la seva trajectòria a les institucions. En la seva última etapa a la Generalitat -entre maig de 2018 i març de 2019- Artadi va ocupar la Conselleria de Presidència i va exercir de portaveu. Abans havia estat assessora del Departament d'Economia, aleshores liderat per Andreu Mas-Colell, i va ser directora general de Tributs i Joc. El 2017 va ser nomenada secretària d'Hisenda del Departament d'Economia.
L'adeu d'Artadi deixa orfe un grup municipal que no passa pel seu millor moment a l'Ajuntament. Amb cinc regidors, Junts és quarta força i la seva relació amb el govern municipal ha anat oscil·lant. Si el grup va donar suport als pressupostos del 2020, el 2021 Artadi va rebutjar la proposta de comptes de Barcelona en Comú i el PSC.
Artadi va assegurar que l'entesa inicial entre el govern municipal i els republicans evidenciava que de facto a la capital hi mana un tripartit. La seva estratègia al capdavant de JxCat ha passat per assenyalar ERC com a crossa de Colau, mentre reivindicava els juntistes com a única alternativa real a comuns i socialistes.
El buit de Trias
Ara, en un moment en què els partits ja han activat el pla per preparar el terreny de cara a les eleccions municipals del 2023, Junts haurà de definir qui pilota la nau a l'Ajuntament. L'adeu de Trias el 2019 va deixar un buit que el partit no ha pogut omplir.
En les darreres municipals Artadi va ser la candidata efectiva per darrere del número u, Joaquim Forn, que en el moment de ser nomenat alcaldable era en presó provisional a l'espera del judici de l'1-O. La sentència condemnatòria van acabar amb les esperances de veure'l exercint de regidor i la responsabilitat va caure definitivament en mans d'Artadi.
La favorita per ser vicepresidenta del Govern ha insistit des d'aleshores a visibilitzar-se com a cap de l'oposició en detriment d'ERC, a qui ha retret sovint la predisposició a pactar amb Colau. Amb ella al capdavant, Junts ha mantingut una oposició dura a algunes de les mesures estrella del govern municipal, com l'aposta per l'urbanisme tàctic.
Quan l'adeu d'Artadi s'oficialitzi, el grup municipal quedarà conformat per Neus Munté, Ferran Mascarell, Jordi Martí, Francina Vila i Joan Rodríguez. El partit haurà de buscar un nou líder i decidir si manté l'aposta estratègica d'Artadi amb vistes als comicis del 2023.
La cartera que espera Artadi a l'altra banda de Sant Jaume quadra amb la seva trajectòria a les institucions. En la seva última etapa a la Generalitat -entre maig de 2018 i març de 2019- Artadi va ocupar la Conselleria de Presidència i va exercir de portaveu. Abans havia estat assessora del Departament d'Economia, aleshores liderat per Andreu Mas-Colell, i va ser directora general de Tributs i Joc. El 2017 va ser nomenada secretària d'Hisenda del Departament d'Economia.
L'adeu d'Artadi deixa orfe un grup municipal que no passa pel seu millor moment a l'Ajuntament. Amb cinc regidors, Junts és quarta força i la seva relació amb el govern municipal ha anat oscil·lant. Si el grup va donar suport als pressupostos del 2020, el 2021 Artadi va rebutjar la proposta de comptes de Barcelona en Comú i el PSC.
Artadi va assegurar que l'entesa inicial entre el govern municipal i els republicans evidenciava que de facto a la capital hi mana un tripartit. La seva estratègia al capdavant de JxCat ha passat per assenyalar ERC com a crossa de Colau, mentre reivindicava els juntistes com a única alternativa real a comuns i socialistes.
El buit de Trias
Ara, en un moment en què els partits ja han activat el pla per preparar el terreny de cara a les eleccions municipals del 2023, Junts haurà de definir qui pilota la nau a l'Ajuntament. L'adeu de Trias el 2019 va deixar un buit que el partit no ha pogut omplir.
En les darreres municipals Artadi va ser la candidata efectiva per darrere del número u, Joaquim Forn, que en el moment de ser nomenat alcaldable era en presó provisional a l'espera del judici de l'1-O. La sentència condemnatòria van acabar amb les esperances de veure'l exercint de regidor i la responsabilitat va caure definitivament en mans d'Artadi.
La favorita per ser vicepresidenta del Govern ha insistit des d'aleshores a visibilitzar-se com a cap de l'oposició en detriment d'ERC, a qui ha retret sovint la predisposició a pactar amb Colau. Amb ella al capdavant, Junts ha mantingut una oposició dura a algunes de les mesures estrella del govern municipal, com l'aposta per l'urbanisme tàctic.
Quan l'adeu d'Artadi s'oficialitzi, el grup municipal quedarà conformat per Neus Munté, Ferran Mascarell, Jordi Martí, Francina Vila i Joan Rodríguez. El partit haurà de buscar un nou líder i decidir si manté l'aposta estratègica d'Artadi amb vistes als comicis del 2023.