Nova legislatura

Full de ruta salomònic, Govern paritari i fons europeus repartits: totes les claus de l'acord

ERC i Junts desbloquegen al límit una entesa de legislatura marcada per la combinació del diàleg i la confrontació, i la posada en marxa d'un executiu amb cares noves i disseny evolucionat

per Oriol March / Joan Serra Carné / Pep Martí / Bernat Surroca, 17 de maig de 2021 a les 22:43 |
Pere Aragonès i Jordi Sànchez, en la presentació de l'acord al Palau Robert | ACN
Quan quedaven només nou dies per anar a noves eleccions, ERC i Junts han arribat a un acord que desbloqueja la legislatura, permet la investidura de Pere Aragonès i obre la porta a la formació d'un Govern remodelat que ha de passar pàgina a una etapa marcada per les discrepàncies, la desconfiança i la descoordinació. Aquestes són les claus per entendre l'abast i les conseqüències d'una entesa segellada al límit per Aragonès i Jordi Sànchez, secretari general de Junts, després d'un cap de setmana maratonià de reunions a cavall del Lluçanès i la part alta del Maresme.

El calendari passa per investir el presidenciable d'ERC aquesta mateixa setmana -obtindrà 74 vots afirmatius- i posar en marxa l'executiu el més aviat possible. L'acord de Govern, un document de 46 pàgines, estableix la relació de les dues formacions un cop Aragonès sigui investit.


- Full de ruta per acomodar el diàleg i la confrontació: L'acord plantejat per les dues formacions independentistes fa equilibris per defensar els conceptes que han fortificat ERC i Junts en els últims mesos. Els republicans posen l'accent en el diàleg, mentre que els de Carles Puigdemont insisteixen en una confrontació que va acompanyada de l'adjectiu "cívica" al llarg del document. "Compartim l'aposta pel diàleg i la negociació política per resoldre el conflicte polític existent així com la necessitat d'una confrontació cívica i pacífica per forçar l'Estat a assumir la realitat fins ara negada", resumeix el text signat entre els socis.

"L'escepticisme i els dubtes de Junts sobre els resultats de la taula de diàleg, negociació i acord, no seran un impediment per treballar i participar lleialment en el procés de diàleg i negociació amb el govern espanyol", assenyala el pacte, en referència a les discrepàncies de criteri. Els dos socis, en tot cas, assumeixen la "necessitat" de la "confrontació democràtica" amb l'Estat per forçar-lo a negociar en cas que es constati la negativa de Pedro Sánchez a dialogar sobre l'autodeterminació i l'amnistia. A la taula de diàleg hi anirà una delegació proposada pel Govern, que estarà oberta als partits.



La base del que el Govern de Junts i ERC plantejarà a la taula de diàleg passarà per la defensa de l'exercici de l'autodeterminació i l'amnistia. Per consolidar aquesta reclamació, els partits acorden "articular un Acord Nacional per a l'Autodeterminació i l'Amnistia, en base als grans consensos de país". "Compartim la necessitat d'acumular forces, de superar les debilitats i consolidar fortaleses, així com el fet de preparar-nos per a una República Catalana inclusiva i útil per a tothom", diu el text fet públic, que també implica el Parlament -amb la creació d'una comissió- per reforçar la taula de diàleg.


- Direcció col·legiada al marge del Consell per la República. A falta de concrecions en les properes setmanes pel que fa a funcionament, el nou estat major del procés tindrà cinc actors. Seran ERC, Junts, la CUP, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. L'espai de decisió compartit es posarà en marxa a l'espera que el Consell per la República, liderat per Carles Puigdemont, es reformuli, com es va comprometre el 29 de març. La nova cúpula del procés, tècnicament, és un espai de "coordinació, consens i direcció estratègica". La proposta encaixa amb el pacte ERC-CUP, que allunyava de Waterloo el control de l'estratègia independentista.

"Apostem per un espai que actuï de forma discreta i que busqui transitòriament la coordinació amb el Consell per la República fins que aquest finalitzi la seva reformulació en consens entre totes les organitzacions perquè l’espai de coordinació, consens i direcció estratègica es pugui situar en el seu marc", detalla el document per situar el rol de l'ens presidit per Puigdemont i controlat per Waterloo. El redactat no especifica quan hauria d'enllestir la reformulació del Consell per la República i tampoc quina funció que tindrà en el futur.

Segons el text de l'acord, en la direcció estratègica del nou espai de consens cada organització podrà situar-hi entre dos i tres representants. Es tracta d'una mena d'estat major que tindrà objectius que van des de fixar l'estratègia fins a la comunicació, passant per una via conjunta per combatre la repressió. La política municipal i la parlamentària seran alguns dels grups de treball del nou organisme, així com també la preparació de mobilitzacions. "Un cop configurat l'espai de coordinació, consens i direcció estratègica col·legiada, s'hauria d'anunciar la seva existència i immediatament situar els seus treballs fora del focus mediàtic", assenyalen les dues formacions al final d'aquest punt de l'acord. El nou espai també disposarà d'un comitè tècnic, amb un o dos membres de cada organització.

- El referèndum acordat, una prioritat. El pacte cita la voluntat d'apostar per un referèndum d'autodeterminació "acordat amb l'Estat" com a única via per "substituir el mandat polític de l'1 d'octubre". No hi ha cap referència a una votació unilateral. S'assigna a l'espai de coordinació, consens i direcció estratègica que estudiï "una acció internacional orientada a sol·licitar, arribat el cas, la intervenció dels organismes europeus per assolir un referèndum acordat".

- Aragonès, sense "tuteles". Aragonès ha insistit en les últimes setmanes que la seva presidència no podia ser "tutelada" per cap organisme, tampoc el Consell per la República. El candidat s'ha acabat implicant a fons en les converses, juntament amb el seu equip negociador, i s'haurà d'entendre amb Artadi per portar el dia a dia del Govern. El pols de la seva presidència l'acabarà determinant si aconsegueix acord amb l'Estat sobre amnistia i autodeterminació, i també si l'executiu deixa de ser un cau de conflictes. De moment ja ha vist com Quim Torra, que va ser president al seu costat fins al setembre, ha criticat l'acord al qual ha arribat amb Jordi Sànchez. El text de l'acord no fa cap referència a una qüestió de confiança que ERC i la CUP sí que van preveure en el seu pacte.

- La coordinació a Madrid, a mig camí del que pretenia Junts. L'estratègia a Madrid també ha ocupat hores de les converses i encara n'ocuparà més en el marc del nou estat major. A Madrid hi haurà coordinació, però ERC entén -perquè així ho ha indicat el mateix Sànchez- que serà Aragonès qui tingui l'última paraula en qüestions relacionades amb el Congrés i el Senat, on les dues formacions han tingut topades en carpetes nuclears com la investidura de Pedro Sánchez o l'aprovació dels pressupostos del govern espanyol. Els republicans tenen 13 escons, mentre que Junts en té quatre, el PDECat, quatre més, i la CUP, dos.

- Un Govern amb repartiment al 50%. L'estructura de l'executiu és finalment de 14 conselleries. Són aquestes: Presidència (ERC); vicepresidència, Economia i Hisenda (Junts); Acció Exterior i Transparència (Junts); Interior (ERC); Salut (Junts); Justícia (Junts); Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació (ERC); Cultura (ERC); Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana (Junts); Recerca i Universitats (Junts); Drets Socials (Junts); Feminismes i Igualtat (ERC), Empresa i Treball (ERC); i Educació (ERC).


Aquesta distribució és el fruit d'un disseny amb tres conselleries noves i la reestructuració de departaments ja existents. Cada partit disposarà de set departaments i desempata el president de la Generalitat, que serà d'ERC. A Presidència s'hi afegeixen competències sobre funció pública i manté les del món local, molt cobejades en una legislatura que estarà marcada per les eleccions municipals del 2023. Serà Aragonès qui designarà una figura que exerceixi de portaveu del Govern, que no necessàriament ha de ser un membre de l'executiu. Es perfila que la funció l'assumeixi una dona.

- Protagonistes (paritaris) al Govern. El Govern serà completament paritari, tant pel que fa a conselleries com secretaries generals i sectorials. A banda d'Aragonès, hi ha noms d'ERC que es donen per segurs: Roger Torrent, Laura Vilagrà, Ester Capella i Teresa Jordà. Pel que fa a Junts, les incorporacions seran Elsa Artadi (Economia), Josep Rius (Acció Exterior), i altres noms com Teresa Pallarès, Gemma Geis i Marta Madrenas també formen part de les travesses. Jordi Puigneró també es dona per segur. Damià Calvet i Meritxell Budó, com Miquel Sàmper, aspiren a repetir. En el cas d'aquest últim, una de les places més adients seria la de Justícia, fins ara a ERC.

- Els fons europeus, en mans compartides. La gestió dels recursos Next Geneartion també han estat motiu de controvèrsia durant les negociacions. ERC i Junts han trobat una solució salomònica. Tot i que els republicans volien un comissionat adscrit a Presidència -Miquel Puig era la figura escollida, amb els màxims poders-, finalment s'ha optat per una responsabilitat compartida, en forma de comissió interdepartamental. Junts, doncs, també disposarà de protagonisme en aquesta carpeta, perquè en la comissió hi tindran veu tots els membres del Govern i alts càrrecs. Aragonès hi comptarà vot de qualitat. La gestió ordinària, en tot cas, recaurà en la direcció general de Promoció Econòmica, que continuarà dins del departament d'Economia que ara liderarà Elsa Artadi. Els fons europeus són el gran component financer de la legislatura i tothom el volia controlar.

- Coordinació per evitar més malentesos. L'acord signat implica la creació de mecanismes de coordinació, amb la intenció de "garantir la votació conjunta i coincident respecte de totes aquelles actuacions parlamentàries que afectin a l’acció de govern". El primer espai és l'equip de coordinació parlamentària, amb composició paritària, i formada per presidents i portaveus dels grups de la cambra. Es reunirà setmanalment i decidirà per consens.

També es posa en marxa un equip de coordinació governamental, amb tres alts càrrecs de cada formació i reunions de periodicitat setmanal. Si no hi ha acord en aquest òrgan, es passa la decisió al consell executiu. En el document del pacte s'hi explicita l'objectiu d'"alertar de possibles desencontres amb l'objectiu d'evitar polèmiques i conflictes".

Existirà una coordinació també a nivell de comunicació amb el director general en aquest àmbit i els responsables de comunicació de Presidència i de Vicepresidència. Per damunt de tot hi ha un equip de seguiment de l'acord, amb dirigents governamentals de cada grup -es reunirà quinzenalment-, i també un comitè de direcció política, format per només dues persones la cúpula de cada partit. Aquest ens entrarà en escena de forma excepcional, en el cas que l'equip de seguiment de l'acord no hagi pogut resoldre les discrepàncies. Cada sis mesos hi haurà una reunió de monitorització de l'entesa per avaluar-ne el camí.

- Renda bàsica. La prova pilot sobre aquest mecanisme, inclòs dins l'acord entre ERC i la CUP, la liderarà Presidència, molt probablement en mans de Laura Vilagrà. La renda bàsica va ser discutida per Gemma Geis, portaveu adjunta de Junts al Parlament, en el segon debat d'investidura d'Aragonès. Segons l'acord entre republicans i anticapitalistes, el 2021 s'havia de fer un "estudi de les millors opcions de polítiques de rendes socials per a l'erradicació de la pobresa, incloent el disseny d'un pla pilot per implementar la renda bàsica universal en alguna o algunes franges d'edat".

- Cap referència sobre pujades d'impostos o revisió de l'IRPF. En matèria de fiscalitat, l'acord de les dues formacions només dibuixa acords difusos, entre d'altres motius, per no incomodar la CUP. ERC i Junts detallen en el document que treballaran "per assolir un sistema impositiu just i aprofundir en la fiscalitat ambiental en la línia de les recomanacions de la Unió Europea". No s'hi especifiquen pujades d'impostos, referències a successions o donacions, no tampoc revisions de l'IRPF. Sí que s'hi detalla, en canvi, la voluntat d'emetre bons de mercat de la Generalitat i mecanismes de finançament alternatiu als de l'Estat per aconseguir "una major disponibilitat de recursos i un major grau de sobirania financera".

- Relació amb la CUP. Els anticapitalistes ja han avisat que els seus vots no seran un "xec en blanc" per al futur Govern. L'entesa a la qual van arribar amb ERC no hauria de patir modificacions arran del document pactat entre republicans i Junts, de manera que mantenen el vot afirmatiu a Aragonès. Les polítiques econòmiques -en mans d'Artadi- poden ser motiu de conflicte al Parlament, sobretot quan s'hagin d'elaborar els pressupostos. En un inici, el futur president els volia vincular a la investidura.

- La consulta de Junts, pensada per evitar eleccions. En les properes hores, la militància de Junts haurà de decidir entre dues opcions: si avala el Govern de coalició o bé aposta per cedir els vots per avalar la investidura d'Aragonès sense entrar a l'executiu. Una fórmula que evita preguntar per la preferència sobre noves eleccions, que era la favorita d'alguns dels dirigents més independents del partit. A banda, la pregunta permetrà que no hi hagi vot de càstig sobre un Sànchez criticat durant les converses amb ERC per haver obert la porta a cedir gratuïtament els vots als republicans en la línia d'evitar nous comicis. Aquest dilluns, el secretari general de Junts ha insistit que, passi el que passi en la consulta interna, Aragonès pot comptar amb els vots del partit de Puigdemont.

L'acord de Govern entre ERC i Junts by naciodigital on Scribd


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació