MAPES Millora generalitzada: els contagis només creixen a cinc comarques i tres ciutats

Consulta en mapes i taules quants positius recents s'han detectat, a nivell local i comarcal, i on es concentren els focus de propagació més ràpida

Mapa de municipis i comarques, en funció de l'evolució del nombre de contagis.
Mapa de municipis i comarques, en funció de l'evolució del nombre de contagis.
17 de maig del 2021
Actualitzat el 18 de maig a les 6:43h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució setmanal, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals, vacunes subministrades i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el 7 i el 13 de maig. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.

Ja ningú pot negar que la pandèmia millora de forma molt accelerada a Catalunya. Des de mitjans de juliol passat no es troben registres més baixos de contagis setmanals i, pel que fa a les defuncions, no n'hi havia tan poques des de principis d'agost. La quarta onada no només s'ha esquivat, sinó que per ara no es noten símptomes conforme el relaxament de les restriccions pugui revertir la tendència. A més, el descens de casos és molt generalitzat i tan sols cinc comarques i tres ciutats n'han augmentat els darrers set dies.

A nivell d'hospitalitzacions, la millora també és clara i previsiblement ho serà encara més properament, quan es vagi notant progressivament la reducció de contagis. Per ara, però, el nombre d'ingressats total per Covid ja s'acosta al miler, mentre que n'hi tornen a haver menys de 400 a les UCI. El nivell de vacunació explica en part aquesta millora -major allà on les dosis van arribar abans-, però també l'augment de les temperatures, la qual dificulta l'expansió del virus.

A l'àmbit territorial, a banda de les 5 comarques que han augmentat els contagis setmanals, entre el 7 i el 13 de maig -últims dies amb dades consolidades-, aquests s'han mantingut força en 3 i en les altres 34 s'han reduït. El Pallars Sobirà és on més clarament han crescut, ja que els darrers set dies comptabilitzats n'hi ha hagut 146 més per 100.000 habitants que en els anteriors set, però també s'han incrementat a la Terra Alta (+109,3), el Priorat (+81,6) i l'Alta Ribagorça (+55,6). Es tracta, en tot cas, de comarques poc poblades i en cap d'elles s'han detectat més de 20 casos setmanals, i a l'Alta Ribagorça en concret només n'han estat dos, per bé que duia tres setmanes sense cap ni un.

Per contra, disminueixen més els positius sobretot a la Garrotxa (146,7 menys per 100.000 habitants) i el Solsonès (-142,9), força per davant del Bages (-82,8), el Moianès (-82,3), el Pla d'Urgell (-74,8), el Segrià (-67,6) i l'Urgell (-67,1). A les comarques de l'entorn de Barcelona, les més poblades, la incidència s'ha reduït, però menys, especialment al Vallès Occidental (-42,2), però també al Baix Llobregat (-27,5), el Barcelonès (-26,5) i el Maresme (-18).

A nivell de regions sanitàries, se segueixen reduint les diferències entre aquestes i sobretot cauen els positius a la de Lleida, on la incidència era més elevada a mitjans d'abril i, en canvi, ara es troba en un punt intermedi del país. En tot cas, es redueix progressivament a totes les altres, també a les de la Catalunya Central i Girona, que encapçalen la ràtio de contagis durant el maig, però ja han agafat el ritme de millora de la resta del país. Les Terres de l'Ebre són la regió amb menys casos, seguida per Barcelona ciutat, el Camp de Tarragona i la metropolitana sud, totes tres amb una incidència similar.

En tot cas, la comarca amb la major incidència setmanal actual és el Pallars Sobirà, amb 308,1 positius per 100.000 habitants, per sobre de la Garrotxa (229,7) i, a més distància, el Solsonès (180). En canvi, la incidència és molt baixa a l'Aran (10,5), el Montsià (19,1), el Baix Penedès (21,3), la Segarra (26,1) i la Ribera d'Ebre (28,2). Tal com s'observa al mapa inferior, el terç sud del país té generalment una incidència més baixa.
 

En tot cas, el risc de rebrot a bona part el país segueix sent elevat. Aquest indicador es calcula a partir de la velocitat de propagació i la incidència a 14 dies, cosa que permet tenir en compte a la vegada el nivell de contagis i la tendència a l'augment o el descens. Només l'Aran té risc baix, cinc més el tenen moderat (Montsià, Baix Penedès, Alta Ribagorça, Segarra i Ribera d'Ebre), tres més el tenen moderat-alt i 33 el tenen alt. En 14, de fet, es duplica el llindar de 100 punts que fixa aquest risc alt, especialment al Pallars Sobirà (595) i la Garrotxa (475).

Pel que fa a l'evolució, el risc de rebrot creix sobretot al Priorat (+328 punts), i per darrere seu se situen la Terra alta (+279), el Pallars Jussà (+128), el Pallars Sobirà (+89) i el Pla de l'Estany (+72). Per contra, disminueix sobretot al Solsonès (-743), força més que a la Garrotxa (-384), en segon lloc, al Bages (-250), el Moianès (-228) i l'Alt Urgell (-201). En total, però, es redueix a 32 de les 42 comarques.
 

Si es posa la lupa en l'evolució dels contagis a les ciutats, aquests creixen a 3 dels 66 municipis de més de 20.000 habitants, es mantenen a 14 i cauen a 49. On més augmenten és a Manlleu (42,7 contagis per 100.000 habitants més que fa una setmana), seguit de Barberà del Vallès (+27,3) i Sitges (17,8), mentre que es redueixen especialment a Olot (-164,9), Sant Cugat del Vallès (-107,8), Sant Joan Despí (-102,3), Sant Andreu de la Barca (-94,1) i Lleida (-82,2).

Malgrat el descens, la ciutat amb una ràtio major de contagis setmanals segueix sent Olot (261,7 per cada 100.000 habitants), clarament per davant de Girona (148,4), Lloret de Mar (147,8), Salt (145,2), Manresa (127,4), Sant Feliu de Guíxols (117,8) i Rubí (117,7). Per contra, la incidència és força baixa a Calafell (7,7), Sant Quirze del Vallès (15), Amposta (18,3), Vilassar de Mar (18,9) i Sant Andreu de la Barca (25,3).