nova legislatura

Govern Aragonès: qui s'hi quedarà, qui hi entrarà i qui en sortirà

Laura Vilagrà, Elsa Artadi o Josep Maria Argimon són alguns dels noms que amb tota probabilitat entraran a l'executiu de Pere Aragonès, que tindrà 14 conselleries

per Bernat Surroca, 17 de maig de 2021 a les 20:06 |
Algunes de les noves cares que hi haurà al Govern | ND
Amb l'acord entre ERC i Junts tancat, comença el ball de noms per entrar, repetir o sortir del Govern. Les dues formacions han dissenyat un executiu amb 14 conselleries repartides al 50% i es vol que sigui paritari. ERC tindrà, a més de la presidència de la Generalitat per Pere Aragonès, el Departament de la Presidència; Feminismes i Igualtat; Educació; Empresa i Treball; Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació; Interior; i Cultura. Junts serà responsable d'Economia i Hisenda i vicepresidència; Salut; Polítiques Digitals; Acció Exterior; Recerca i Universitats; Justícia; i Drets Socials. Hi haurà una portaveu, que serà proposada per ERC i no ha de ser necessàriament consellera. 

Amb les carteres definides, falta concretar noms. Sobre la taula n'hi ha diversos que han sonat amb força les darreres setmanes i que tenen possibilitats reals d'entrar o mantenir-se al Govern. D'altres, han anat entrant i sortint de les travesses i tenen més difícil accedir o continuar a l'executiu. La tria d'uns perfils condiciona, per una qüestió d'equilibris, el futur d'altres. Ho repassem a continuació:


Seran al Govern

Laura Vilagrà (ERC)

Laura Vilagrà. Foto: Adrià Costa


El puntal d'Aragonès... i de la relació amb Junts

Ja durant la campanya sonava el nom de Laura Vilagrà (Santpedor, 1976) com membre del Govern. Concretament, se la situa al capdavant del Departament de la Presidència, una àrea que aquesta legislatura comandarà ERC. La número 2 dels republicans el 14-F es perfila com uns dels puntals de Pere Aragonès a l'executiu. Ha estat implicada en la negociació amb Junts i té bona relació amb alguns dels seus dirigents, que la consideren més "raonable" que altres perfils. Malgrat no haver ostentat càrrecs a la primera línia de la política catalana ni ser un dels noms propis de la cúpula del partit, Vilagrà acumula una llarga trajectòria al capdavant d'administracions i suma recorregut dins del partit. Tria d'Oriol Junqueras, se la considera pragmàtica, executiva i poc avesada als eufemismes. Va tenir un rol secundari a la campanya, però ha format part de l'equip negociador d'ERC -en les converses amb Junts i la CUP- i tindrà un paper capital al Govern. "Ha de ser un gran actiu a partir d'ara", recorden a la cúpula dels republicans.
Elsa Artadi (Junts)

Elsa Artadi Foto: Carlos Baglietto


La veu més institucional (i de futur) de Junts

Un dels noms forts de Junts és sens dubte el d'Elsa Artadi (Barcelona, 1976). Membre de l'equip negociador, es dona per fet que serà vicepresidenta del Govern i consellera d'Economia i Hisenda, un càrrec que fins ara ostentaven els republicans. Vicepresidenta i portaveu de Junts, va entrar en política de la mà d'Artur Mas. Va ser directora general al seu Govern, a la conselleria d'Economia amb Andreu Mas-Colell, un departament que ha canviat d'ubicació, de la Rambla de Catalunya a la Zona Franca però al que tonarà com a consellera. Al govern Puigdemont va ser directora general a Presidència. Va dirigir la campanya del 21-D i després va ser consellera de la Presidència i portaveu fins que es va convertir en candidata efectiva a l'Ajuntament de Barcelona, on ara fa de regidora a l'oposició. Si entra al Govern haurà de deixar el càrrec al consistori, cosa que obligarà Junts a buscar un lideratge a Barcelona. És d'idees liberals i va integrar la primera direcció del PDECat, però es va allunyar del partit. Amb una trajectòria acadèmica impecable, en els últims anys ha arribat a entrar a les travesses com a possible presidenta de la Generalitat. Si Laura Borràs acaba inhabilitada les mirades es posaran sobre el referent del partit al nou executiu. 
Josep Rius (Junts)

Josep Rius Foto: Junts per Catalunya


Un dels homes forts de Puigdemont

Acostumat a les bambolines de l'Ajuntament de Barcelona i del Palau de la Generalitat, Josep Rius (Barcelona, 1974) ja està assentat en la política institucional. La seva proximitat amb Puigdemont, de qui va ser cap de gabinet en la legislatura del referèndum, el va portar a ser escollit vicepresident de Junts i des de fa unes setmanes gaudeix de l'acta de diputat. El seu nom sona per estar al Govern i concretament se'l situa a la conselleria d'Acció Exteriors, que després de dues legislatures en mans d'ERC ara passarà a liderar-la Junts. Ha format part de l'equip negociador amb els republicans -no hi ha cap gran decisió dels últims cinc anys en la qual no hagi pres part, amb major o menor incidència. És un dels membres de la cúria de Puigdemont més ben connectat amb la Moncloa -té relació amb Iván Redondo- i també ha cultivat relacions amb ERC.
Josep Maria Argimon (Junts)

Josep Maria Argimon Foto: ACN


El metge que fa el salt a la política

Una de les conselleries destacades que canvia de mans és la de Salut. La pilotarà el fins ara secretari de Salut Pública i una de les cares més visibles durant la pandèmia, Josep Maria Argimon (Barcelona, 1958) El seu nom va ser un dels asos que va jugar Junts en campanya, concretament al debat electoral de TV3 quan Laura Borràs va anunciar que, si guanyava les eleccions, Argimon seria conseller de Salut. No les va guanyar, però les negociacions amb ERC han deixat en mans del partit de Carles Puigdemont la gestió d'aquesta àrea, fins ara en mans d'Alba Vergés. Argimon, convertit en cara del Govern a l'hora de respondre sobre vacunes i dades epidemiològiques. Nomenat al juliol com a secretari de Salut Pública, ha estat la gran esperança tècnica per desplegar una nova estratègia contra el virus -els cribratges massius porten el seu segell a Catalunya- i s'ha convertit ara en una icona en el camp de la política. És de la confiança de Toni Comín, que el va promoure quan va arribar a la conselleria, on Argimon ja era un alt càrrec. Recentment ha publicat un llibre amb el president del Col·legi de Metges, Jaume Padrós, punt de referència històric de CDC al sector.
Roger Torrent (ERC)

Roger Torrent Foto: Adrià Costa


Del Parlament al Govern, amb una querella en marxa

Un altre dels noms que surt a totes les travesses per ser al Govern és el de Roger Torrent (Sarrià de Ter, 1979). Se'l situa a Interior, però també podria ocupar altres carteres com ara Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació, Empresa o fins i tot Cultura. L'expresident del Parlament, que té en marxa una querella contra ell per desobediència que pot acabar en una inhabilitació, era l'alternativa més clara a Pere Aragonès com a cap de cartell d'ERC. Finalment va fer un pas al costat i va donar suport a l'actual líder dels republicans. Aragonès i Junqueras li van garantir lloc preeminent a l'executiu. En la passada legislatura, Torrent va ser el blanc de moltes crítiques de Junts pel seu paper a la cambra catalana i la seva poca "valentia" per desobeir les advertències del Tribunal Constitucional. També per fer massa poc -a parer del partit de Carles Puigdemont- per defensar els drets dels diputats i especialment de Quim Torra quan va perdre l'acta de diputat. Va ser aquesta decisió que va precipitar el final de la legislatura i el trencament definitiu de la confiança entre ERC i Junts, tal com va anunciar Torra el gener de 2020. 
Ester Capella (ERC)

Ester Capella Foto: Adrià Costa


La cara d'ERC a Interior? 

La fins ara consellera de Justícia repetirà a l'executiu. Ester Capella (La Seu d'Urgell, 1963) sona per continuar al Govern, però no a Justícia, que serà per Junts. Podria assumir la patata calenta d'Interior, que per primera vegada ostentarà ERC. La passada legislatura va ser al punt de mira des de la sentència del Tribunal Suprem, que va condemnar els líders de l'1-O a penes d'entre nou i tretze anys de presó, perquè la competència en institucions penitenciàries depèn del seu Departament. La pandèmia i la gestió de les presons en un context d'emergència sanitària també ha suposat bona part de l'activitat de Capella aquesta legislatura. Abans de fer el salt a la Generalitat, la dirigent d'ERC va ser senadora i diputada al Congrés, i també va passar per l'Ajuntament de Barcelona. Hi ha qui afirma que el Govern és una bona plataforma per tornar-hi. 
Jordi Puigneró (Junts)

Jordi Puigneró Foto: ACN


Junts manté la icona de la digitalització

La conselleria de Polítiques Digitals es va crear la passada legislatura i es mantindrà amb canvis, perquè inclourà Infraestructures i Agenda Urbana. D'aquesta manera, desapareix el Departament de Territori i Sostenibilitat, que capitanejava fins ara Damià Calvet. El nom de Jordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974), que va sonar per liderar Junts, és dels que opta a repetir a l'executiu en la cartera que ja ha ostentat aquesta legislatura. Puigneró ha centrat bona part de la seva activitat aquests últims mesos en fer arribar el 5G arreu del país, impulsar la digitalització i també crear la NASA catalana. Sota el seu lideratge s'ha enviat, de fet, el primer nanosatèl·lit català a l'espai, amb el nom d'Enxaneta. Abans de ser conseller va ser regidor de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital.
Meritxell Budó (Junts)

Meritxell Budó. Foto: Rubén Moreno / Govern


La "veu" del Govern que busca repetir a l'executiu

Meritxell Budó (Barcelona, 1969) és de les veus de Junts que ha defensat la necessitat de ser al Govern quan s'ha plantejat l'opció d'investir Aragonès i quedar-ne fora. Budó, que ha estat la portaveu del Govern des que Elsa Artadi va fer el salt a Barcelona, ha tingut un paper destacat durant la pandèmia, amb compareixences pràcticament diàries acompanyada dels consellers d'Interior i de Salut. El seu nom sona per repetir al Govern, però no com a portaveu ni al Departament de la presidència, que ocuparà ERC. Podria encapçalar la conselleria de nova creació de Drets Socials. Un dels noms que també sonen per a aquesta cartera és el de Teresa Pallarès, diputada de Junts per la demarcació de Tarragona i ex del PSC i que ha estat uns mesos en tractament per leucèmia.



Presència dubtosa o descartada

Alba Vergés (ERC)

Alba Vergés, aquest dimarts. Foto: Govern


Canvi de cartera després d'una legislatura complexa

Una de les cares més visibles aquesta legislatura per motius evidents ha estat la de l'actual consellera de Salut, Alba Vergés (Igualada, 1978). Li ha tocat el paper més difícil. No repetirà al capdavant del Departament, que serà per Josep Maria Argimon, però podria continuar al Govern com un reconeixement d'ERC a la seva feina. Una de les possibles destinacions seria la conselleria de Feminismes i Igualtat, de nova creació, però no hi ha res tancat. Des del partit es tanca files amb la seva gestió, però no han estat poques les crítiques que ha rebut durant les setmanes més dures de la pandèmia. La immunitat de grup i el reforç de l'atenció primària ja no els gestionarà ella. A les eleccions, el partit la va situar en posicions destacades a les llistes i actualment és diputada al Parlament. En les últimes setmanes, Vergés ha estat com a consellera al capdavant de l'estratègia de vacunació, que ja ha assolit velocitat de creuer.
Miquel Sàmper (Junts)

Miquel Sàmper Foto: Adrià Costa


Un gestor diferent d'Interior que no ho té gens clar 

Miquel Sàmper (Terrassa, 1966) va entrar al Govern a mitja legislatura, com una de les últimes decisions de Quim Torra com a president. Va substituir Miquel Buch, molt castigat per la gestió de les protestes de la sentència de l'1-O. Com a responsable del Departament el to ha canviat i la voluntat de fer-hi canvis ha estat evident, però no per això s'ha estalviat crítiques i hi ha hagut actuacions qüestionables. Durant el seu mandat ha restituït el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. El seu nom opta a continuar al Govern, però no com a conseller d'Interior, que serà per ERC. Podria ocupar la cartera de Justícia, fins ara en mans dels republicans. Sàmper va fer el salt a la primera fila de la política l'any 2015, quan va ser cap de cartell de CiU a Terrassa en substitució de Josep Rull, que havia estat a punt, quatre anys abans, de treure-li l'alcaldia al PSC. El seu substitut, però, no va tenir la mateixa sort i va perdre fins a sis regidors. Sàmper era el degà del Col·legi d'Advocats de Terrassa.
Gemma Geis (Junts)

Gemma Geis. Foto: Junts


Suport de les bases i respectada al Parlament

Un dels noms que en les últimes setmanes ha estat en les travesses per ser entrar al Govern és el de la Gemma Geis (Girona, 1979). És una dirigent ben connectada amb Carles Puigdemont -és qui la va fitxar per la llista del 2017-, compta amb el suport de les bases -va guanyar amb solvència les primàries per ser cap de llista per Girona a Marta Madrenas- i ha conreat una bona relació amb els presos polítics del seu espai. Ordenada i respectada pels seus companys diputats, té camp per córrer aquesta legislatura després d'una campanya en què va aconseguir igualar els excel·lents resultats de Junts a Girona del 2017 -set escons-. Si va a Govern, Albert Batet, que aspirava a una conselleria, ho tindrà més fàcil per seguir de president del grup parlamentari.
Jenn Díaz

Jenn Díaz Foto: Adrià Costa


Una especialista al capdavant de Feminismes?

L'escriptora Jenn Díaz (Sant Feliu de Llobregat, 1988) va fer el salt a la política la passada legislatura de la mà d'ERC. Està especialitzada en feminismes i el seu nom ha entrat en algunes travesses per entrar al Govern, concretament per pilotar la conselleria de Feminismes i Igualtat, de nova creació i en mans dels republicans i que sumarà també l'Oficina de Drets Civils i Polítics. La seva feina parlamentària s'ha centrat bàsicament en aquest camp i en aquests tres anys ha analitzat la situació de greuge de les dones per desenvolupar les seves trajectòries dins de la política
Ramon Tremosa (Junts)

Ramon Tremosa Foto: Adrià Costa


De l'Eurocambra, al Govern... i al Parlament? 

Ramon Tremosa (Sant Boi de Llobregat, 1965) va entrar al Govern a mitja legislatura per ocupar la cartera d'Empresa i Ocupació en substitució d'Àngels Chacón després del trencament entre Junts i el PDECat. Va aparèixer al mapa del sobiranisme quan, com a independent, va convertir-se en cap de cartell de CiU a les eleccions europees l'any 2009. Des de Brussel·les va travar una bona relació amb Oriol Junqueras i Raül Romeva, el primer d'ERC i el segon encara d'ICV, amb els quals acabaria fent campanya a Junts pel Sí. Tremosa va deixar el Parlament Europeu quan el va substituir -no sense dificultats judicials- Carles Puigdemont, i abans d'entrar a Govern es dedicava a la docència. Va ocupar el número quatre per Barcelona a les eleccions espanyoles de l'abril del 2019, però no va obtenir plaça i ja no va repetir al novembre, quan es van haver de tornar a fer els comicis. El 14-F es va presentar per Lleida i el seu resultat va ser discret.
Teresa Jordà (ERC)

Teresa Jordà Foto: Cristina Botey


Conselleria ampliada, mateixa consellera? 

L'actual consellera d'Agricultura, Teresa Jordà (Ripoll, 1972) també opta a repetir al Govern, però no té garantida encara la continuïtat. Sona per mantenir la direcció del mateix Departament, que es renovarà i assumirà també Acció Climàtica, una cartera que el Govern vol que tingui un pes important en la nova legislatura. Abans de saltar a la Generalitat, Jordà va ser alcaldessa de Ripoll i diputada d'ERC a Madrid des de 2011 fins al 2018. En les passades eleccions va ser cap de llista d'ERC a les comarques gironines.
Damià Calvet (Junts)

Damià Calvet Foto: Adrià Costa


El "rival" de Borràs a Junts que vol continuar al Govern

Damià Calvet (Vilanova i la Geltrú, 1968) ha estat conseller de Territori i Sostenibilitat aquesta legislatura. El seu departament s'elimina com a tal -així ho volia Aragonès per crear-ne de nous- i les competències quedaran repartides en altres conselleries. Calvet, que vol continuar al Govern, encarna un perfil gestor i pragmàtic i va competir amb Laura Borràs a les primàries de Junts, d'on en va sortir derrotat. Autodefinit com a socialdemòcrata i amb el suport, entre d'altres, de Josep Rull i Joaquim Forn, ha ocupat diversos càrrecs a la conselleria de Territori, ha estat tinent d'alcalde de Sant Cugat, la ciutat on viu, i ha fet vida política a la JNC, a CDC, al PDECat, a la Crida -en va ser un dels impulsors- i ara a Junts.
Àngels Ponsa (Junts)

Àngels Ponsa Foto: Julio Diaz / Junts per Catalunya


Una consellera discreta que no repetirà a Cultura

Va arribar al Govern en substitució de Mariàngela Vilallonga i com una de les últimes decisions de Quim Torra com a president. El seu pas per l'executiu, marcat per la pandèmia, ha estat discret i no repetirà a Cultura, que passarà a mans d'ERC. Àngels Ponsa (Artesa de Segre, 1960) ha combinat la seva trajectòria en l'àmbit acadèmic amb una llarga trajectòria en la gestió pública, i ja tenia responsabilitats com a directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques. Docent de professió -és diplomada en magisteri, llicenciada en història de l'art i va cursar diversos postgraus i màsters-, la nova titular de Cultura va ser diputada per CiU en dues legislatures (des del 2010) i després va repetir amb Junts pel Sí, en el mandat que va desembocar en el referèndum i la declaració fallida d'independència. No va anar a les llistes del 14-F i no ha estat al nucli decisori.
Josep Bargalló (ERC)

Josep Bargalló Foto: ACN


La reobertura de les escoles, amb el seu segell

Un altre dels noms que no té garantida la continuïtat és el de l'actual conseller d'Educació, Josep Bargalló (Barcelona, 1958), tot i que ERC continuarà pilotant aquest Departament. Després d'una legislatura complexa, que acaba amb l'èxit d'haver pogut reobrir les escoles durant la pandèmia, Bargalló podria fer un pas al costat i deixar la primera línia política. De perfil polític alt, ERC el va repescar la passada legislatura després que fos conseller d'Ensenyament amb el tripartit i va arribar a ser conseller en cap després de la crisi per la reunió de Carod-Rovira amb ETA. El segell de la reobertura de les escoles, un dels grans èxit del Govern aquesta legislatura, portarà el seu segell. ERC podria optar per renovar la direcció del departament. 
Chakir El Homrani (ERC)

Chakir El Homrani Foto: ACN


El conseller més desgastat, en segon pla

Un dels consellers més desgastats del Govern ha estat Chakir El Homrani (Barcelona, 1979), titular de Treball, Afers Socials i Família. La seva gestió de les residències durant la pandèmia i de les ajudes als autònoms va provocar una allau de crítiques, fins al punt que les competències van ser atribuïdes a altres departaments. En el cas de residències, s'ho va quedar Salut i ja no se'n mouran. Malgrat que ERC el va situar en posicions de sortida a les eleccions del 14-F, ha tingut en els últims mesos un paper molt secundari i difícilment repetirà a l'executiu. El seu departament, de fet, ha quedat dissolt i distribuït en altres conselleries. 

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació