crònica

L'ANC esgota el marge de pressió als partits

L'entitat convoca un miler de persones en un acte presidit pels avisos de confrontació amb ERC i Junts si desaprofiten "la darrera oportunitat"

per Ferran Casas, Barcelona | 16 de maig de 2021 a les 13:00 |
La plaça de Sant Jaume, plena | Yvelisse Teixeira
L'ANC ja no pot anar més enllà en "l'acompanyament" a un procés ara totalment bloquejat per la incapacitat de formar Govern després de les eleccions del 14-F, que es van resoldre amb un 52% de vot independentista i un traspàs del lideratge intern de Junts cap a ERC. Si aquesta setmana la situació no es resol amb un "Govern del 52%", el proper pas és confrontar amb els dos grans partits independentistes o "passar-los per damunt". Des del carrer perquè, de moment, de fer el salt a les institucions encara ningú n'ha dit res. De fet, l'ANC ho va provar a les municipals de 2019 impulsant el moviment Primàries i el fracàs va ser sonat.

La concentració que aquest diumenge al migdia ha convocat a la plaça de Sant Jaume l'entitat que presideix Elisenda Paluzie, i que ha reunit un miler de persones ja sense mesures anticovid -la majoria d'assistents estaven, per edat, vacunats-, ha tingut un to dur. Ha estat agra amb els partits independentistes, singularment amb ERC i Junts. Els retrets dels oradors i entre els assistents han estat constants i el clima era de decepció per la marxa del procés independentista des de l'1-O del 2017 fins ara.


Cap dels dos partits implicats en la negociació per repartir-se un Govern que hauria de presidir Pere Aragonès hi ha enviat delegacions. Si ho haguessin fet, no haurien estat gens còmodes. El manifest que han llegit algunes entitats independentistes ha recordat tots els desencontres en els moments clau del procés i com "el carrer", i singularment l'ANC, va desbloquejar segons ells el 9-N o l'1-O. Uns actes pels quals després els polítics en van assumir conseqüències patrimonials i penals.

El vicepresident de l'entitat, David Fernández, ha recordat com durant aquests anys els han pagat les fiances i Elisenda Paluzie ha esmentat els centenars de sopar grocs organitzats per recollir fons. Fernández ha esmentat els seus sacrificis en forma de "temps, diners, treballs o fins i tot parelles", això sí.


FOTOS L'ANC demana Govern independentista ja a la plaça de Sant Jaume


Per tot plegat, l'ANC se sent ara plenament legitimada per carregar contra la incapacitat per formar "un Govern del 52%". "Hem anat amb paciència infinita a reunions per sentir a parlar de diàleg i d'una amnistia que mai arribaran", ha dit Paluzie en referència a les posicions que defensa ERC però també Òmnium o Junts. "Si anem a unes noves eleccions o no us en sortiu de fer govern junts, l'ANC no serà més al vostre costat però tampoc es desmobilitzarà", ha garantit Paluzie, que sí que ha cridat a enfortir el Consell per la República, l'òrgan que a l'exili presideix Carles Puigdemont i que apareix com un dels esculls de la negociació. 


L'ANC no caurà "en la divisió de les bases"

Fernàndez s'ha expressat en termes similars quan ha dit que "podem estar al darrere empenyent, també al costat ajudant o al davant confrontant malgrat que no és el que volem". El número dos de Palizue, afí a les tesis de Joan Canadell, ha donat a entendre que l'ANC serà capaç de "mantenir-se unida" malgrat que els partits fomentin "la divisió de les bases".

La pandèmia i el descontent independentista han projectat una ombra de dubte sobre la pressió que està disposat a exercir "el carrer" en una hora crítica del procés independentista. Paluzie no té dubte que, si no se'n surten i els partits segueixen "barallant-se per les engrunes", tornarà a passar com el 2012, quan Artur Mas no tenia full de ruta i el carrer li va donar amb la inesperadament gran manifestació de la Diada. "Un dia, per sorpresa, us tornarà una onada com la del 2012, i us hi sumeu o us passarà per damunt", ha afirmat entre aplaudiments dels assistents, que aquest cop ja no han victorejat Carles Puigdemont i s'han limitat a demanar "unitat" i "independència".

A l'ANC l'han acompanyada per llegir el manifest de la convocatòria representants de les ADIC, Meridiana Resisteix (abillat amb una samarreta que carregava de forma escatològica contra Esquerra), Súmate, la FNEC o la patronal Anem per feina, entre d'altres. No hi havia, però, representació oficial d'altres entitats sobiranistes potents com ara la Intersindical-CSC, l'AMI, la Plataforma per la Llengua o l'Associació Catalana pels Drets Civils, que aplega els familiars dels presos polítics. Sí una representació de la CUP amb el diputat Carles Riera malgrat que els partits aquest cop no havien estat explícitament convidats.

La Cambra, protagonista

L'ANC ha donat una especial rellevància a la presència de la presidenta de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca, successora de Canadell i vinculada a Eines de País, la campanya que va promoure l'entitat. Haver pres el relleu a l'establishment de la ciutat a la institució és l'èxit més visible en els darrers anys de l'entitat. Roca ha demanat un govern "fort, cohesionat, estable i nítidament independentista per afrontar la recuperació" i no ha defugit la referència al moment polític: "Sabem perdre, però ara hem guanyat i ens toca demostrar que sabem guanyar", ha dit.

Si l'ANC, que la darrera dècada ha estat sinònim de capacitat de convocatòria i exigència, segueix sent el termòmetre de l'estat d'ànim de l'independentisme de carrer, el divorci amb els grans partits republicans està a punt de rubricar-se. 
 
 

Els manifestants han reclamat la independència. Foto: Yvelisse Teixeira


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació