Nova legislatura

ERC i Junts, abocats a una setmana a l'esprint per evitar noves eleccions

Les dues formacions tenen menys de deu dies per pactar la investidura de Pere Aragonès; es preveuen contactes entre tots els actors per no posar en risc el resultat del 14-F i salvar la legislatura

per Oriol March , 16 de maig de 2021 a les 21:50 |
Pere Aragonès observa els diputats de Junts al Parlament. | Adrià Costa
ERC i Junts ja tenen menys de deu dies per evitar la repetició de les eleccions a Catalunya. Si el dia 26 de maig Pere Aragonès no és investit president de la Generalitat, els comicis del 14-F hauran passat a la història i, per primera vegada, els ciutadans hauren de tornar a les urnes fruit del bloqueig negociador al Parlament. Després d'un cap de setmana sense trobades formals entre els equips però amb contacte constant entre les dues formacions, les executives dels republicans i dels de Carles Puigdemont es troben aquest dilluns amb l'abisme de les noves eleccions en l'horitzó. Tothom les vol evitar, però encara no s'ha definit el desllorigador que les allunyi del paisatge.

La situació ha centrat les converses entre consellers de Junts -bona part d'ells es van trobar dijous al despatx de Meritxell Budó durant el ple del Parlament-, que també han estat en contacte amb Aragonès, amb qui es reuneixen cada dimarts en el marc del consell executiu. Està en joc el futur d'uns 500 alts càrrecs i assessors en tot el marc de l'administració, un aspecte que afegeix encara més incertesa a la negociació. A banda, el sector institucional de Junts sosté que, amb la vista posada en les eleccions municipals del 2023, és "indispensable" formar part del Govern, més encara tenint en compte que caldrà gestionar a quin tipus  d'acords s'arriba amb els dos centenars d'alcaldes que manté el PDECat per evitar una divisió que seria letal al territori. Aquesta és una visió compartida, també, per un gruix rellevant dels dirigents locals.


Tot i això, la investidura continua sent una incògnita. També, per tant, que Aragonès pugui formar un Govern en solitari. Una de les opcions que hi ha damunt la taula és nomenar un executiu provisional només amb consellers d'ERC i nombre reduït de conselleries a l'espera d'acabar la negociació amb Junts, un escenari que mai s'ha produït amb Catalunya. Fonts coneixedores de les converses, a banda, troben "complicat" que Aragonès nomeni un Govern sencer i monocolor per després destituir la meitat dels seus membres i donar entrada a dirigents de Junts.

Setmana complexa


La passada va ser una setmana complexa per a tots els actors implicats. Dilluns, per exemple, va ser frenètic. Aragonès havia anunciat feia dos dies la seva intenció de governar en solitari després del fracàs de les negociacions amb Junts per desencallar el full de ruta independentista i la investidura -per aquest ordre- i l'ambient era de trencadissa. Els missatges que arribaven d'ERC, de fet, es basaven en què la coalició governamental ja era història i que, com a molt, aspiraven a rebre els vots afirmatius de Junts a la investidura. En paral·lel, el Consell per la República observava amb enuig com Aragonès els havia situat com a escull per la seva voluntat de "tutelar" -sempre segons la visió del candidat d'ERC- la presidència. "Ens escandalitza que es pugui pensar això", va respondre-li en roda de premsa Lluís Llach, membre de la direcció del Consell.


És en aquest context que, dilluns passat a la tarda, es va promoure una reunió a sis per mirar de mantenir amb vida la legislatura i intentar acabar amb el fantasma de la repetició electoral. Segons va publicat l'ACN i van confirmar diverses fonts consultades per NacióDigital, la trobada va reunir ERC, Junts, la CUP, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i el Consell per la República per provar de trobar una sortida un cop Aragonès ja havia verbalitzat que volia governar en solitari. "No va ser una reunió tranquil·la", resumeix un dels coneixedors de la cita, que va ser presencial i telemàtica. Una de les qüestions que s'hi va debatre és deixar el full de ruta independentista fora de les negociacions per formar Govern com a via per salvar la investidura.

El testimoni d'aquest posicionament el va recollir la CUP, que dimecres va promoure una trobada amb ERC i Junts al Parlament -una jugada "hàbil", en definició de negociadors dels actuals socis governamentals- en la qual es va acabar, precisament, acordant deixar l'estratègia del procés "més enllà de la governabilitat". Una frase que els republicans van entendre com una cessió dels de Carles Puigdemont que permetia pensar en un desbloqueig de la investidura d'Aragonès. El problema és que un dia abans de la cimera a tres Junts va solemnitzar en privat la negativa de cedir els quatre vots necessaris per desbloquejar la tria del candidat d'ERC si era capaç d'aplegar els suports de la CUP i dels comuns. Els de Jéssica Albiach, però, ja no negocien.

[yourube]https://www.youtube.com/watch?v=05MhYG_c2hY[/youtube]
I diuen que no ho faran fins que Aragonès es comprometi a no situar consellers de Junts al futur executiu, en cas que es pugui posar en marxa. Els de Puigdemont, en tot cas, insisteixen que la seva única aposta és reeditar la coalició a Palau, i ja no descarten desvincular la investidura del full de ruta. "El que no farem és cedir els quatre vots de manera gratuïta", remarquen fonts de la formació. Tant a Junts com a ERC remarquen que les noves eleccions serien un "desastre" per a l'independentisme -tant per l'hipotètic resultat favorable al PSC com pel missatge de desencontre que traslladarien- i veuen com s'ha anat incrementant la pressió de les entitats sobiranistes.

Pressió de l'ANC i Òmnium

L'ANC, per exemple, ha promogut una concentració per aquest diumenge a Plaça Sant Jaume per exigir la posada en marxa d'un Govern independentista, i Jordi Cuixart va aprofitar un acte d'Òmnium per demanar a ERC i a Junts que acabessin amb els "insults" i el "desgast" de la dinàmica partidista. En el ple celebrat dijous, Aragonès va insistir que calia complir amb la "paraula" de no voler repetir eleccions -un missatge directe cap a Jordi Sànchez, cap de la delegació negociadora de Junts- o en la necessitat de deixar de tenir un executiu en funcions. Les veus més institucionals del partit de Puigdemont, en tot cas, remarquen la necessitat de reeditar el més aviat possible la coalició.


Són veus que, a banda, també es mostren crítiques amb el paper de Sànchez, encarregat de posar sobre la taula la possibilitat de cedir els vots i avalar la posada en marxa d'un Govern en solitari d'ERC. "Hi ha malestar per la catxa", assenyala un dirigent amb ascendència a Junts. "També per com s'està gestionant la informació de les converses. La nostra gent no sap què està passant", defineix un coneixedor de les negociacions. Tampoc acaba d'agradar als quadres de Junts que els presos amb més pes -Jordi Turull, Josep Rull- no estiguin al dia de l'estat de les converses. Sànchez ja va ser el protagonista de les converses amb el PDECat, que van acabar amb trencadissa.

Junts ha intentat situar el Consell per la República com un actor clau de les converses per formar Govern. La seva proposta, verbalitzada en una reunió amb ERC l'1 de març, quinze dies després de les eleccions, era que l'organisme establert a Waterloo liderés l'estratègia del procés. Els republicans ho interpretaven com una tutela i van batallar per convertir el Consell en un actor més de la direcció col·legiada, no en l'entitat decisòria de tot l'independentisme. En la cimera celebrada l'1 de maig a Lledoners, segons la visió d'ERC, Sànchez va acceptar que la direcció col·legiada no depengués orgànicament del Consell i que simplement s'hi coordinés, però en una trobada dels sis actors celebrada tres dies més tard el consens va tornar a esquerdar-se. Ara tenen menys de deu dies per reconduir la situació i evitar el precipici de la legislatura.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació