15
de maig
del
2021
Actualitzat
a la
13:31h
David Bonvehí ha protagonitzat aquest dissabte el seu últim informe de gestió com a president del PDECat. Ho ha fet en una intervenció telemàtica davant dels afiliats que s'han apuntat a l'assemblea extraordinària del partit, fonamental per la seva supervivència un cop fora del Parlament després de les eleccions del 14-F. El missatge principal que ha desgranat és que, després de l'estiu, se celebrarà una nova assemblea ideològica que ha de servir com a punt de partida per refundar el "centre ampli". En l'informe de gestió que ha defensat en privat s'ha desmarcat del "tenim pressa", i en públic ha criticat l'estratègia que segueixen ERC i Junts. Si no es torça res en les properes setmanes, a l'actual president li agafarà el relleu Àngels Chacón. L'informe de gestió, que inclou el periple negociador amb Junts, s'ha aprovat amb el 92% dels vots.
"El partit s'ha fet gran. Té 7.000 militants i prop de 200 alcaldes. Continuem sent un dels principals partits de Catalunya", ha apuntat Bonvehí, que ha demanat ser un "actor polític de primer nivell" disposat a ser "encara més gran". "Hem de reflexionar com projectar un camí diferenciat davant d'una ciutadania que no se sent representada en el període actual", ha apuntat el president postconvergent, que ha reclamat liderar un "centre ampli". "Hem d'aspirar a ser el principal partit del bon govern i de centre ampli del nostre país", ha assenyalat Bonvehí, que ha situat com a "apassionant" el repte.
"El repte ha de ser convertir-se en el partit que dona respostes al que necessita la gent. La nostra proposta ha de créixer, s'ha de millorar i s'ha d'explicar molt més. Cal incentivar la participació interna", ha ressaltat el president nacionalista, que ha obert la porta a "aliances" amb actors de centre. "Hem de fer créixer nous lideratges, amb una direcció renovada i també estructures territorials per més atractiu el nostre projecte. Les noves estructures no han de tenir por de defensar el centre ampli. Es tracta de fer créixer el projecte des de la centralitat", ha apuntat el dirigent nacionalista. En el tram matinal del congrés hi han intervingut l'expresident Artur Mas i el líder del PNB, Andoni Ortuzar, que ja va fer costat als nacionalistes en campanya electoral.
Bonvehí ha defensat sumar persones de la societat civil i també d'altres formacions com Convergents, que ja s'han integrat al PDECat. "Caldrà generositat per definir el projecte de centre ampli en una nova assemblea general. Després de l'estiu aquest partit ha de fer una assemblea ideològica i programàtica per definir el centre ampli", ha ressaltat el president postconvergent. Aquesta nova assemblea ha de servir per rellançar el projecte camí de les municipals, claus per al futur de la formació. "Estem en disposició de fer un projecte engrescador. Això ho situem, com a molt, després de l'estiu", ha indicat Bonvehí, que ha defensat posar en marxa una "gran candidatura" a Barcelona per vèncer Ada Colau i també llistes a l'àrea metropolitana de la capital catalana.
El dirigent nacionalista ha criticat que Junts i ERC no arribin a un acord, i ha assenyalat que el partit es presentaria en unes noves eleccions sota el lideratge d'Àngels Chacón. De moment, les dues principals formacions de l'independentisme no aconsegueixen arribar a cap entesa i tenen onze dies per evitar que hi hagi nous comicis. Una de les opcions que hi ha damunt la taula és la cessió de vots de Junts a Pere Aragonès perquè sigui investit, però els de Carles Puigdemont mantenen que el necessari és formar un Govern de coalició que ara els republicans no s'avenen a plantejar.
Chacón, el relleu
El dirigent nacionalista deixarà de ser president de la formació en les properes setmanes. El relleu l'escollirà la militància amb el seu vot a mitjans de juny. La ponència determina que qui prendrà les regnes executives del partit és el secretari general, mentre que el president serà una figura bàsicament institucional. La preferència de Bonvehí era que la dona forta del partit passi a ser Chacón, que finalment farà el pas. L'actual president ha pressionat les últimes setmanes perquè així sigui, malgrat la negativa inicial de l'exconsellera d'Empresa i Coneixement un cop fora del Parlament.
"Perquè això funcioni, ha de ser ella", resumeixen fonts de la direcció del PDECat. El que ha quedat avortat és el tàndem entre Joana Ortega -favorita, fins fa tan sols unes setmanes, per ser la presidenta del PDECat- i Marc Solsona, que l'havia d'acompanyar com a secretari general. Solsona, alcalde de Mollerussa, continuarà sent un dels homes forts de la direcció, com també Marc Castells, alcalde d'Igualada. Tots dos, al costat de Bonvehí i de Ferran Bel, van protagonitzar les negociacions amb Junts per explorar una entesa que finalment va ser impossible. Després de la trencadissa, el PDECat va afrontar en solitari les eleccions del 14-F i, malgrat destinar 690.000 euros a la campanya, va quedar fora del Parlament en obtenir només 77.000 vots.
En aquella campanya hi va participar Artur Mas, a qui al PDECat -on queden prop de 8.000 militants- encara consideren com el principal referent. Mas és partidari que hi hagi una "reconciliació" amb Junts, però Bonvehí encara no ho veu possible. "Ara, no la veig. Són projectes molt diferenciats, però sí que crec que en aquest país s'anirà configurant un espai de centre on hi haurà molta gent independentista, i estic convençut que alguna gent de Junts hi hauria d'acabar sent. Crec fermament en això, i els cops que en parlo amb Mas ell també reflexiona en aquest sentit. Ara, una suma freda entre el PDECat i Junts, integrant tot el que signifiquem, no la veig", defensava a NacióDigital.
Això no vol dir, però, que en el proper any es pugui abordar una reconciliació aprofitant les eleccions municipals del 2023. Ja hi ha alcaldes que s'han posat en contacte amb la direcció per obrir al màxim les candidatures. Què diu exactament la ponència organitzativa sobre això? "La direcció executiva nacional, a iniciativa pròpia o a petició de les agrupacions locals, comarcals o de vegueria, podran aprovar llistes municipals amb denominacions pròpies per cada territori en qüestió, i també a iniciativa pròpia o a petició de les agrupacions locals, comarcals o de vegueria podrà autoritzar fórmules de suma i confluència amb d'altres candidatures que es presentin en el territori en qüestió, en especial amb candidatures de vessant municipalista".
Dos paràgrafs més enllà també es fa explícita aquesta fórmula: "Per a les eleccions municipals, el consell nacional, a proposta de la direcció executiva nacional, podrà crear una plataforma política d'àmbit local que es presenti en coalició amb el PDECat en alguns ajuntaments de Catalunya". Estarà permesa la doble militància sempre i quan es combini amb una plataforma que sigui exclusivament d'àmbit local i no nacional. La porta està oberta a les coalicions i, en els propers mesos, també s'abordarà la fusió amb altres projectes. Després d'haver descartat una coalició amb el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) que lidera Marta Pascal, ara està damunt la taula obrir converses.
El PDECat es troba en una situació econòmica delicada, amb un ERO plantejat als treballadors i la incapacitat de pagar els 690.000 euros de la campanya amb les subvencions que s'atorguen als partits amb representació parlamentària. En cas que hi hagi repetició electoral, s'hauran de demanar aportacions extraordinàries a la militància per concórrer-hi, previsiblement amb Chacón com a candidata. A diferència de les eleccions del 14-F, els postconvergents no disposarien de drets electorals, mentre que Junts, amb 32 escons, sí que els ostentaria després de l'estrena parlamentària.
A banda, el PDECat també està pendent de les causes pendents amb la justícia. L'Audiència Nacional el portarà a judici pel cas del 3%, derivat de la corrupció de Convergència, mentre que el tribunal que executa la sentència del cas Palau determinarà si el PDECat -i també Junts- és successor de CDC. Bonvehí sosté que són un partit nou, sense lligams administratius amb el passat, per bé que bona part dels lideratges van fer el transvasament d'un partit a l'altre quan Mas va apostar per la refundació. Cinc anys després d'aquell procés i de dos congressos convulsos, el PDECat afronta un conclave clau per la supervivència després de quedar fora del Parlament.
"El partit s'ha fet gran. Té 7.000 militants i prop de 200 alcaldes. Continuem sent un dels principals partits de Catalunya", ha apuntat Bonvehí, que ha demanat ser un "actor polític de primer nivell" disposat a ser "encara més gran". "Hem de reflexionar com projectar un camí diferenciat davant d'una ciutadania que no se sent representada en el període actual", ha apuntat el president postconvergent, que ha reclamat liderar un "centre ampli". "Hem d'aspirar a ser el principal partit del bon govern i de centre ampli del nostre país", ha assenyalat Bonvehí, que ha situat com a "apassionant" el repte.
"El repte ha de ser convertir-se en el partit que dona respostes al que necessita la gent. La nostra proposta ha de créixer, s'ha de millorar i s'ha d'explicar molt més. Cal incentivar la participació interna", ha ressaltat el president nacionalista, que ha obert la porta a "aliances" amb actors de centre. "Hem de fer créixer nous lideratges, amb una direcció renovada i també estructures territorials per més atractiu el nostre projecte. Les noves estructures no han de tenir por de defensar el centre ampli. Es tracta de fer créixer el projecte des de la centralitat", ha apuntat el dirigent nacionalista. En el tram matinal del congrés hi han intervingut l'expresident Artur Mas i el líder del PNB, Andoni Ortuzar, que ja va fer costat als nacionalistes en campanya electoral.
Bonvehí ha defensat sumar persones de la societat civil i també d'altres formacions com Convergents, que ja s'han integrat al PDECat. "Caldrà generositat per definir el projecte de centre ampli en una nova assemblea general. Després de l'estiu aquest partit ha de fer una assemblea ideològica i programàtica per definir el centre ampli", ha ressaltat el president postconvergent. Aquesta nova assemblea ha de servir per rellançar el projecte camí de les municipals, claus per al futur de la formació. "Estem en disposició de fer un projecte engrescador. Això ho situem, com a molt, després de l'estiu", ha indicat Bonvehí, que ha defensat posar en marxa una "gran candidatura" a Barcelona per vèncer Ada Colau i també llistes a l'àrea metropolitana de la capital catalana.
El dirigent nacionalista ha criticat que Junts i ERC no arribin a un acord, i ha assenyalat que el partit es presentaria en unes noves eleccions sota el lideratge d'Àngels Chacón. De moment, les dues principals formacions de l'independentisme no aconsegueixen arribar a cap entesa i tenen onze dies per evitar que hi hagi nous comicis. Una de les opcions que hi ha damunt la taula és la cessió de vots de Junts a Pere Aragonès perquè sigui investit, però els de Carles Puigdemont mantenen que el necessari és formar un Govern de coalició que ara els republicans no s'avenen a plantejar.
Chacón, el relleu
El dirigent nacionalista deixarà de ser president de la formació en les properes setmanes. El relleu l'escollirà la militància amb el seu vot a mitjans de juny. La ponència determina que qui prendrà les regnes executives del partit és el secretari general, mentre que el president serà una figura bàsicament institucional. La preferència de Bonvehí era que la dona forta del partit passi a ser Chacón, que finalment farà el pas. L'actual president ha pressionat les últimes setmanes perquè així sigui, malgrat la negativa inicial de l'exconsellera d'Empresa i Coneixement un cop fora del Parlament.
"Perquè això funcioni, ha de ser ella", resumeixen fonts de la direcció del PDECat. El que ha quedat avortat és el tàndem entre Joana Ortega -favorita, fins fa tan sols unes setmanes, per ser la presidenta del PDECat- i Marc Solsona, que l'havia d'acompanyar com a secretari general. Solsona, alcalde de Mollerussa, continuarà sent un dels homes forts de la direcció, com també Marc Castells, alcalde d'Igualada. Tots dos, al costat de Bonvehí i de Ferran Bel, van protagonitzar les negociacions amb Junts per explorar una entesa que finalment va ser impossible. Després de la trencadissa, el PDECat va afrontar en solitari les eleccions del 14-F i, malgrat destinar 690.000 euros a la campanya, va quedar fora del Parlament en obtenir només 77.000 vots.
En aquella campanya hi va participar Artur Mas, a qui al PDECat -on queden prop de 8.000 militants- encara consideren com el principal referent. Mas és partidari que hi hagi una "reconciliació" amb Junts, però Bonvehí encara no ho veu possible. "Ara, no la veig. Són projectes molt diferenciats, però sí que crec que en aquest país s'anirà configurant un espai de centre on hi haurà molta gent independentista, i estic convençut que alguna gent de Junts hi hauria d'acabar sent. Crec fermament en això, i els cops que en parlo amb Mas ell també reflexiona en aquest sentit. Ara, una suma freda entre el PDECat i Junts, integrant tot el que signifiquem, no la veig", defensava a NacióDigital.
Això no vol dir, però, que en el proper any es pugui abordar una reconciliació aprofitant les eleccions municipals del 2023. Ja hi ha alcaldes que s'han posat en contacte amb la direcció per obrir al màxim les candidatures. Què diu exactament la ponència organitzativa sobre això? "La direcció executiva nacional, a iniciativa pròpia o a petició de les agrupacions locals, comarcals o de vegueria, podran aprovar llistes municipals amb denominacions pròpies per cada territori en qüestió, i també a iniciativa pròpia o a petició de les agrupacions locals, comarcals o de vegueria podrà autoritzar fórmules de suma i confluència amb d'altres candidatures que es presentin en el territori en qüestió, en especial amb candidatures de vessant municipalista".
Dos paràgrafs més enllà també es fa explícita aquesta fórmula: "Per a les eleccions municipals, el consell nacional, a proposta de la direcció executiva nacional, podrà crear una plataforma política d'àmbit local que es presenti en coalició amb el PDECat en alguns ajuntaments de Catalunya". Estarà permesa la doble militància sempre i quan es combini amb una plataforma que sigui exclusivament d'àmbit local i no nacional. La porta està oberta a les coalicions i, en els propers mesos, també s'abordarà la fusió amb altres projectes. Després d'haver descartat una coalició amb el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) que lidera Marta Pascal, ara està damunt la taula obrir converses.
El PDECat es troba en una situació econòmica delicada, amb un ERO plantejat als treballadors i la incapacitat de pagar els 690.000 euros de la campanya amb les subvencions que s'atorguen als partits amb representació parlamentària. En cas que hi hagi repetició electoral, s'hauran de demanar aportacions extraordinàries a la militància per concórrer-hi, previsiblement amb Chacón com a candidata. A diferència de les eleccions del 14-F, els postconvergents no disposarien de drets electorals, mentre que Junts, amb 32 escons, sí que els ostentaria després de l'estrena parlamentària.
A banda, el PDECat també està pendent de les causes pendents amb la justícia. L'Audiència Nacional el portarà a judici pel cas del 3%, derivat de la corrupció de Convergència, mentre que el tribunal que executa la sentència del cas Palau determinarà si el PDECat -i també Junts- és successor de CDC. Bonvehí sosté que són un partit nou, sense lligams administratius amb el passat, per bé que bona part dels lideratges van fer el transvasament d'un partit a l'altre quan Mas va apostar per la refundació. Cinc anys després d'aquell procés i de dos congressos convulsos, el PDECat afronta un conclave clau per la supervivència després de quedar fora del Parlament.