14
de maig
del
2021
Actualitzat
a la
13:55h
"Admet dubtes projectar la idea d'alçament tumultuari sobre les mobilitzacions del 20 de setembre i de l'1 d'octubre del 2017". En aquests termes s'expressen els magistrats del Tribunal Constitucional (TC) Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, del sector progressista, en el vot particular sobre la sentència que desestima el recurs d'empara presentat per Josep Rull en contra de la condemna de deu anys i mig per sedició. Així doncs, els dos magistrats dubten que el 20-S i l'1-O, dues dates clau del procés, puguin considerar-se un "tumult" i ho emmarquen en l'exercici del dret de reunió.
El TC ha fet pública avui la sentència i el vot particular. Els dos magistrats veuen vulnerats diversos drets fonamentals en la resolució de Manuel Marchena contra l'exconseller de Territori. Concretament, diuen, s'ha vulnerat el dret a la legalitat sancionadora, el dret a la llibertat personal, a la llibertat ideològica i de reunió, i consideren també desproporcionada la pena imposada pel Suprem. Els arguments, molt similars als esgrimits en el vot particular de la sentència sobre Jordi Turull, aprofundeixen en els dubtes sobre la sentència de l'1-O i donen munició a les defenses de cara a Estrasburg.
La sentència del TC obre la porta a Rull perquè porti la causa del procés al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). S'afegeix així a Turull, que ja va anunciar fa un parell de setmanes que presentaria el recurs a Estrasburg sense exhaurir els terminis. Els vots particulars, que tenen pes en el sentit que donen arguments a les defenses, són molt similars en els casos de Rull i Turull i qüestionen el criteri de la majoria del TC, que ha avalat la sentència del Suprem i la condemna per sedició. El cas passarà a partir d'ara a instàncies europees, primer s'haurà d'admetre a tràmit i la resolució no es preveu fins d'aquí uns anys.
El vot particular, de 24 pàgines, considera que la sentència del Suprem se situa fora de la "cultura jurídica" de la UE. Com en el cas de Turull, els dos magistrats discrepants no neguen la gravetats dels fets que van tenir lloc a Catalunya la tardor de 2017, pero sí que argumenten que la sentència del Suprem podria vulnerar drets fonamentals. Xiol i Balaguer qüestionen que s'hagi seguit el principi de proporcionalitat i sostenen que hauria calgut una interpretació més amplia del principi de legalitat penal. El vot particular fa referència a la "relativa indefinició de la conducta" que es pot castigar amb la sedició. Ve a dir que el delicte és poc clar a ulls del ciutadà, que difícilment sabrà quan està realitzant una conducte que pot ser considerada delicte de sedició.
La majoria tanca files amb el Suprem
La majoria del TC, però, va en una altra línia. La sentència, de 315 pàgines i redactada pel magistrat Ricardo Enríquez, sosté que la condemna de Rull per sedició no va tenir un "efecte descoratjador" sobre els seus drets fonamentals i considera que va ser un dels "promotors de la sedició". El TC avala la condemna per aquest delicte i sosté que el Suprem no s'ha apartat dels criteris legals que en el codi penal marquen la individualització judicial de la pena quan no concorren atenuants ni agreujants". També nega que s'hagi vulnerat el dret al jutge predeterminat per la llei, el dret de defensa i la no discriminació per raó de llengua.
El TC ha fet pública avui la sentència i el vot particular. Els dos magistrats veuen vulnerats diversos drets fonamentals en la resolució de Manuel Marchena contra l'exconseller de Territori. Concretament, diuen, s'ha vulnerat el dret a la legalitat sancionadora, el dret a la llibertat personal, a la llibertat ideològica i de reunió, i consideren també desproporcionada la pena imposada pel Suprem. Els arguments, molt similars als esgrimits en el vot particular de la sentència sobre Jordi Turull, aprofundeixen en els dubtes sobre la sentència de l'1-O i donen munició a les defenses de cara a Estrasburg.
La sentència del TC obre la porta a Rull perquè porti la causa del procés al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). S'afegeix així a Turull, que ja va anunciar fa un parell de setmanes que presentaria el recurs a Estrasburg sense exhaurir els terminis. Els vots particulars, que tenen pes en el sentit que donen arguments a les defenses, són molt similars en els casos de Rull i Turull i qüestionen el criteri de la majoria del TC, que ha avalat la sentència del Suprem i la condemna per sedició. El cas passarà a partir d'ara a instàncies europees, primer s'haurà d'admetre a tràmit i la resolució no es preveu fins d'aquí uns anys.
El vot particular, de 24 pàgines, considera que la sentència del Suprem se situa fora de la "cultura jurídica" de la UE. Com en el cas de Turull, els dos magistrats discrepants no neguen la gravetats dels fets que van tenir lloc a Catalunya la tardor de 2017, pero sí que argumenten que la sentència del Suprem podria vulnerar drets fonamentals. Xiol i Balaguer qüestionen que s'hagi seguit el principi de proporcionalitat i sostenen que hauria calgut una interpretació més amplia del principi de legalitat penal. El vot particular fa referència a la "relativa indefinició de la conducta" que es pot castigar amb la sedició. Ve a dir que el delicte és poc clar a ulls del ciutadà, que difícilment sabrà quan està realitzant una conducte que pot ser considerada delicte de sedició.
La majoria tanca files amb el Suprem
La majoria del TC, però, va en una altra línia. La sentència, de 315 pàgines i redactada pel magistrat Ricardo Enríquez, sosté que la condemna de Rull per sedició no va tenir un "efecte descoratjador" sobre els seus drets fonamentals i considera que va ser un dels "promotors de la sedició". El TC avala la condemna per aquest delicte i sosté que el Suprem no s'ha apartat dels criteris legals que en el codi penal marquen la individualització judicial de la pena quan no concorren atenuants ni agreujants". També nega que s'hagi vulnerat el dret al jutge predeterminat per la llei, el dret de defensa i la no discriminació per raó de llengua.