irregularitats

El nomenament irregular del gerent del Consorci de Collserola esquitxa Núria Marín

La tria de Josep Perpinyà després de deixar l'alcaldia de Sant Just es va resoldre al marge de l'executiva i amb un polèmic concurs sense puntuació; ara, ERC i comuns demanen explicacions a la presidenta de la Diputació

per Sergi Baixas, 13 de maig de 2021 a les 21:03 |
Núria Marín i Josep Perpinyà | ND
El nomenament del nou gerent del Consorci del Parc Natural de Collserola no va ajustar-se al procediment establert: l'exalcalde del PSC de Sant Just Desvern, Josep Perpinyà, va ser promogut al càrrec sense complir les bases del concurs convocat. Tot s'inicia l'any passat, quan Marià Martí, gerent des de l'any 1993, anuncia que deixa el càrrec després de 28 anys. Automàticament, el Consorci, del que en formen part el Govern, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els nou ajuntaments que abasta el parc, van organitzar un concurs públic per trobar-li un relleu. Actualment, l'ens gestor del parc el presideix, per torn rotatiu, Núria Marín, que és també presidenta de la Diputació de Barcelona i del PSC. Marín està investigada i a les portes de judici per presumpta malversació, omissió de perseguir delicte i prevaricació pel cas del Consell Esportiu de l'Hospitalet de Llobregat destapat per NacióDigital

El moment coincideix amb la dimissió de l'alcalde socialista de Sant Just Desvern, Josep Perpinyà, el 20 de novembre passat, al·legant motius de salut: "Abaixar el ritme, com em demanen, és incompatible i impensable amb la responsabilitat de ser alcalde". Un mes després, el 23 de desembre, s'obria la convocatòria per la nova plaça de gerent del Consorci i Perpinyà s'hi va postular. El sou d'alcalde era de poc més de 50.000 euros. Amb el nou càrrec que ha assumit i, si la salut li permet desenvolupar-lo, els emoluments són de 83.000 euros bruts anuals.

 
Al concurs convocat pel Consorci s'hi van presentar una trentena d'aspirants de diferents àmbits. Tal com s'apunta en el concurs, la valoració de les candidatures s'havia de fer atenent a criteris de competència professional i experiència en l'àmbit públic o privat i al desenvolupament de tasques d'alt nivell de responsabilitat, directives i de planificació amb experiència en gestió relacionada amb espais naturals i urbanisme, entre d'altres. Malgrat les crítiques a posteriori, en el concurs no s'establia cap mena de sistema de puntuació, deixant-lo poc concret i específic. 


El comitè tècnic havia de proposar una terna a l'executiva

Un comitè tècnic -format pel gerent de l'AMB, Ramon Torra; el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat, Ferran Miralles; el Coordinador d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Jordi Padrós; i el mateix Marià Martí, exgerent del parc durant els darrers 28 anys- havia d'elaborar un informe motivat d'idoneïtat de les candidatures presentades un cop examinada i valorada la seva documentació i havent-se fet una entrevista professional que remetrà a la comissió executiva en forma de proposta amb les tres persones més valorades. 


Segons les bases del concurs, la comissió executiva on hi ha les administracions supramunicipals i els ajuntaments del Parc -El Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Barcelona, Montcada i Reixac, Cerdanyola i Sant Cugat- designaria la persona per ocupar el càrrec de gerent entre els tres candidats finalistes, tal com estipula l'article 14 k) dels Estatuts del Consorci. No obstant això, segons ha pogut confirmar NacióDigital, això mai va passar i va fer-ho directament el comitè tècnic format per quatre persones. 

El Comitè Tècnic sí que presenta un informe de tres finalistes el 25 de març: el director de l'Àrea de Territori, Sostenibilitat de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, Rafael Bellido; el cap de serveis d'Infraestructura Verda de l'AMB, Raimon Roda; i el mateix Perpinyà. I al final del document s'hi afegeix: "De l’anàlisi curricular i les memòries presentades destaca la candidatura del Sr. Josep Perpinyà, tant pel seu coneixement i experiència com per la gran qualitat de la memòria presentada on es proposa un model de gestió molt realista i en total sintonia amb els grans objectius del Parc". Perpinyà va ser vicepresident executiu del Consorci de Collserola entre el 2004 i el 2016, i va presidir la Federació Europea de Parcs Periurbans entre el 2004 i el 2013.
 

Josep Perpinyà i Núria Marín


I continua: "La present valoració s'eleva a la consideració de la Presidència de la comissió executiva amb la finalitat que l’elevi a la presidenta del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, per tal que procedeixi al nomenament corresponent". La presidència del Consorci és rotatòria -entre AMB, Diputació de Barcelona i Generalitat- i per un termini de dos anys. Actualment, l'ostenta Marín (PSC) fins al novembre de 2021.

Procediment "completament irregular"

Segons fonts consultades per aquest mitjà, aquest procediment és "completament irregular" perquè qui havia de decidir la proposta final era la comissió executiva i no només la tècnica. No com el que ha acabat passant, quan la comissió tècnica ha escollit Perpinyà i ho ha elevat al vicepresident de l'executiva, l'alcalde del PSC de Molins de Rei, Xavi Paz. Aquest hauria portat, d'esquena a la resta de l'òrgan, el nomenament per la via directa a la taula de Marín, la presidenta del Parc. Marín va firmar l'adjudicació de la plaça a Perpinyà el 19 d'abril amb data d'assumpció del càrrec el passat 1 de maig. El 21 d'abril El Periódico ja va informar de la "controvèrsia" pel nomenament.

Tres dies després, el 22 d'abril, durant la reunió de l'executiva ordinària del Consorci s'informa els presents del nomenament de Perpinyà com a nou gerent i se'n demana la ratificació. L'anunci fa saltar les alarmes d'alguns dels presents, en especial dels ajuntaments governats per ERC i els comuns, que sumen cinc de les nou alcaldies de l'òrgan. Els altres quatre són socialistes. Els ens locals liderats per republicans i comuns van criticar el procediment celebrat sense criteris objectius del nomenament. Lamenten el "desacord" dels membres i la "manca de consens" que ha regnat sempre a l'entitat.

Davant l'oposició sorgida, s'acorda deixar en suspès el decret i s'assigna una comissió executiva extraordinària per al 6 de maig per debatre el tema i avaluar una revisió i clarificació. Unes peticions que queden finalment descartades davant d'un informe de la secretària de l'ens que avala el procediment -acollint-se que és la presidència qui nomena el gerent- obviant les competències de l'executiu i anul·lant, de facto, les bases del concurs que s'havia convocat i publicat. El nomenament de Perpinyà ja és vigent i la reunió va acabar sent "informativa" sobre la decisió ja presa. 

Carta d'ERC i els comuns a Marín

A hores d'ara, tant ERC com En Comú Podem estan esperant la resposta a les cartes que han enviat a la presidenta Marín en les quals exposen la seva crítica a les irregularitats i, a partir dels fets, reclamen que es reconsideri i revisi el procés de nomenament del gerent. Fonts consultades afirmen que en cap moment s'entra a valorar la idoneïtat de Perpinyà com a director, sinó que es critica un procés que ha sostret les competències de la comissió executiva.

Sigui com sigui, i amb la porta oberta a presentar recursos o iniciar la via judicial, Perpinyà haurà de superar ara un període de prova de sis mesos tal com marquen les bases de la contractació: "Es procedirà a valorar el grau d'adequació de la persona nomenada al lloc de treball, considerant-se aquest període com a part integrant del procés de designació. La no-superació d'aquest període de prova comportarà l'extinció automàtica del contracte de treball", afirmen les bases de la contractació del concurs que no s'ha aplicat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació