procés català

Els maldecaps de Llarena arriben des de Luxemburg

La darrera sentència del TJUE, que no garanteix el retorn dels exiliats a Catalunya, pot anticipar la decisió sobre les prejudicials que va demanar el magistrat del Suprem

per Bernat Surroca, 15 de maig de 2021 a les 21:55 |
Sala de vistes del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg | TJUE
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de maig de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sobre el paper, la darrera sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) hauria de permetre el retorn d'alguns exiliats independentistes a Catalunya. Ara com ara, però, això no sembla que hagi de ser així, perquè Espanya i concretament el Tribunal Suprem no sembla disposada a acceptar els criteris d'aplicació del dret europeu que estableix Luxemburg en els casos relacionats amb el procés. Carles Puigdemont, Lluís Puig i la resta d'exiliats encara no tenen garantits els seus drets en territori espanyol, i per això, com apunta la seva defensa, encara no abordaran el retorn a casa malgrat que la decisió del TJUE és positiva i anticipa futures victòries de l'estratègia de l'exili. Els maldecaps de Pablo Llarena arriben ara, també, des de Luxemburg.

Què diuen els jutges europeus? La resolució de 12 de maig, que fa referència al cas C-505/19, dona resposta a una qüestió prejudicial del tribunal alemany de Wiesbaden per al cas d'un home nord-americà acusat de corrupció. Fa referència a un cas d'extradició als Estats Units, però també estableix criteris per als estats membres de la UE. En un principi pot semblar que no tingui relació amb els exiliats, però el posicionament del TJUE hi té un impacte directe. Diu la sentència que un ciutadà no pot ser perseguit judicialment pels mateixos fets en diferents estats de la Unió Europea si ja té una sentència ferma sobre la qüestió. Es basa en el principi de non bis in idem, és a dir, que no es pot tornar a jutjar la cosa ja jutjada, i també en la confiança mútua entre els estats de la UE i els seus sistemes judicials.


Ara bé, hi ha condicions: el tribunal que hagi vist el cas ha d'haver resolt sobre el fons de la qüestió i la decisió ha de ser ferma. Si això passa, diu el TJUE, un altre tribunal d'un altre estat membre no pot tornar a veure el cas pels mateixos fets. I això té una traducció clara en la situació dels exiliats, concretament en la de Puigdemont i Puig, els dos dirigents independentistes que tenen una resolució ferma sobre el seu cas a Alemanya i a Bèlgica, respectivament. Segons el criteri establert per la justícia europea, tots dos haurien de poder moure's lliurement pels estats membres de la UE. També, en teoria, per Espanya, tot i que no seria el primer cas que a l'Estat no es respecten els criteris establerts pel TJUE. Va passar, per exemple, en el cas d'Oriol Junqueras l'any 2019.


Pot anticipar altres decisions

La defensa dels exiliats tenia controlat aquest cas des de fa anys i confiava en una resolució en aquest sentit per part del TJUE. La decisió en pot anticipar d'altres en relació a la situació de l'exili. L'alt tribunal europeu té pendent respondre les qüestions prejudicials que va presentar Llarena al març per establir en quins casos s'han d'acceptar les euroordres i en quins no. La decisió encara trigarà mesos a arribar, però vist el posicionament adoptat per Luxemburg aquesta setmana, el magistrat instructor no té motius per a l'optimisme. "La meitat de les prejudicials de Llarena ja han estat respostes pel TJUE", constata l'advocat Gonzalo Boye, que pilota l'estratègia de l'exili, en declaracions a NacióDigital.


L'advocat de Puigdemont sempre ha tingut clar que Llarena tindria problemes a Europa en relació a les peticions d'extradició. Els casos de Bèlgica i Alemanya són clars, però ara també es pronunciarà Luxemburg. "Quan ell planteja les prejudicials això ja estava en marxa", explica Boye. Les prejudicials de Llarena ja han arribat al TJUE, que les tramitarà per la via ordinària i no d'urgència, com pretenia el magistrat instructor. La decisió, per tant, va per llarg i mentrestant les peticions d'extradició de Puigdemont i Toni Comín continuen bloquejades a Bèlgica, que també podria rebre la de Clara Ponsatí a partir de l'agost. El precedent de Puig dibuixa un horitzó favorable per als altres exiliats.

No garanteix el retorn dels exiliats

La sentència del TJUE és bona i és una peça més del complex trencaclosques de l'equip de defensa de Puigdemont, però el retorn dels exiliats encara és llunyà. La defensa de l'expresident recepta "cautela" en aquest sentit i assenyala que Espanya no respecta els criteris que estableix la justícia europea sobre com s'ha d'aplicar el dret de la UE. El Suprem no va respectar la sentència de Luxemburg en relació a Oriol Junqueras i la seva immunitat com a eurodiputat, i tampoc ha aixecat les ordres de detenció nacionals malgrat la protecció dels eurodiputats independentistes. Això, però, no es podrà sostenir per sempre, creu Boye. "Arriba un moment que Europa es cansa", alerta. De moment, el posicionament de Luxemburg és un altre maldecap per Llarena en la seva llarga lluita per aconseguir capturar els exiliats catalans. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació