Nova legislatura

Aragonès redobla la pressió sobre Junts: «Fem honor a la paraula i evitem la repetició electoral»

El vicepresident alerta del risc de perdre la majoria independentista en uns nous comicis que serien un "fracàs" i avisa de la "desafecció" instal·lada en la ciutadania per la situació política i la pandèmia

per Lluís Girona / Oriol March, 13 de maig de 2021 a les 16:55 |
Pere Aragonès, aquest dijous al Parlament. | ACN
La compareixença de Pere Aragonès per retre comptes sobre la gestió de la pandèmia ha servit al vicepresident en funcions i candidat d'ERC per redoblar la pressió sobre Junts en la recta final d'una investidura que és més incerta que mai. Aragonès ha demanat a la formació liderada per Carles Puigdemont i Jordi Sànchez "complir amb la paraula" donada per evitar noves eleccions. La situació encara s'ha complicat aquest matí quan, en plena sessió de control, Jéssica Albiach, cap de files dels comuns, ha trencat les negociacions amb ERC fins que no es comprometin a vetar la presència de Junts al futur executiu. Jordi Fàbrega, diputat de Junts encarregat d'intervenir en el debat, ha estat escuet en la referència que ha fet Aragonès: "La nostra mà està estesa per fer el Govern que les urnes ens van encomanar".

"Fem honor a la paraula, complim-la. Fem Govern, fem-ho ja, i evitem eleccions. És un imperatiu", ha destacat el presidenciable, que ha apuntat que podrien comportar un nou enrocament. "Hem de ser fidels al compromís d'evitar la repetició electoral", ha assenyalat en un missatge directe a Junts. Sànchez, el seu secretari general, va posar els vots del partit a disposició d'Aragonès per tal de conjurar el risc de nous comicis. Les condicions d'aquesta cessió de vots han anat canviant amb el pas dels dies i, dilluns, Junts va comunicar a ERC que no els facilitaria els sufragis perquè només tenen intenció de negociar un executiu de coalició que ara Aragonès rebutja, si més no fins que vegi garantida la seva investidura com a president de la Generalitat.


"Cal que siguem conscients de fins a quin punt està augmentant la desafecció cap a aquesta cambra. El país pateix, estem vivint una crisi sanitària sense precedents i cal arribar a acords", ha apuntat Aragonès. "Tenim, gràcies al resultat del 14-F, una majoria que més enllà de la recuperació econòmica serveix per impulsar l'amnistia i l'autodeterminació. No ho podem deixar passar. Hem d'acabar amb una provisionalitat que afecta el país", ha ressaltat el vicepresident. "La ciutadania ha patit per la pandèmia. Hem perdut amics i familiars, la gent ha hagut de tancar negocis. La situació emocional s'està fent una muntanya i hem de ser al seu costat. Hem d'estar a l'alçada del moment, tenim aquest deure", ha apuntat el dirigent d'ERC.


Salvador Illa, cap de files del PSC, ha estat el primer en intervenir després del presidenciable republicà. I ho ha fet per reiterar el mateix missatge que ja ha desgranat en la sessió de control: Aragonès ha de fer un "pas al costat" i ha d'aixecar el "veto" que, segons ell, s'ha instal·lat al voltant dels socialistes. Ho ha fet, això sí, amb un to conciliador, perquè s'ha posat al servei del Govern a l'hora de reclamar fons europeus o de qualsevol mesura relacionada amb la pandèmia. Després d'Illa, Vox s'ha erigit com a "cap de l'oposició" perquè veu fet el suport del PSC a un Govern "separatista".

Després ha estat el torn de David Cid, portaveu d'En Comú Podem, que ha situat tres prioritats per a les "esquerres" en aquesta legislatura: foragitar Junts del Govern, retirar els "vetos" al PSC i no tenir els vots en una "vitrina", sinó que serveixin per "transformar" el país. Els comuns voldrien ser al Govern al costat d'ERC i dels socialistes, però aquestes dues formacions no han posat en marxa cap tipus de negociació. Els comuns, almenys per ara, han decidit trencar les converses amb els republicans davant la negativa d'Aragonès a tombar la presència de Junts en un futur Govern.


Ernest Maragall, diputat dels republicans, ha recordat que es va sortir de la crisi de 2008 "en fals" i amb la complicitat de les "polítiques austeres" d'Europa, avalades per socialistes i populars. "Ara, no necessitem aquest tipus de creixement", ha explicat citant directament a Illa. Maragall ha defensat un model de Govern que "mobilitzi tots els recursos" per fer front la crisi sanitària i ha demanat "respecte" per la gestió que ha fet l'executiu català. Per continuar aquest "esforç", en la línia del que fa setmanes que ERC reclama, Maragall ha exigit la "responsabilitat de tots" per la conformació d'un Govern "fort" que abordi "l'amnistia i l'autodeterminació". "O treballem per la Generalitat republicana o per convertir-la en la gestoria del nord-est de la Moncloa", ha finalitzat.

Al seu torn, el líder de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha demanat la dimissió de la consellera de Sanitat en funcions, Alba Vergés, per la polèmica en la vacunació dels cossos de policia espanyols. A més, creu que el desacord entre ERC i Junts posa en evidència la "descomposició" de l'independentisme i fa una crida als partits constitucionalistes a "guanyar" si hi ha noves eleccions. En la mateixa línia ha anat Alejandro Fernández, diputat del PP, que ha criticat una situació "inèdita d'inestabilitat". "Les institucions catalanes han quedat desprestigiades", ha afirmat.

Fons europeus

Des de l'inici de la pandèmia, les ajudes han estat de 230 euros per habitant. La mitjana de les autonomies, ha dit, és de 80 euros. Un de dada dos euros, 1.800 milions de 3.600 en total, a tot l'Estat pel que fa a ajudes han estat protagonitzats per Catalunya, ha ressaltat Aragonès. Però si algun concepte servirà per afrontar la recuperació és el dels fons europeus, que mouran en total 1,8 bilions d'euros. "Els governs tenim el deure de compatibilitzar la crisi sanitària i el manteniment de rendes juntament amb augmentar la resiliència. No es pot tornar a la situació prèvia a la pandèmia", ha remarcat el dirigent d'ERC. La distribució per autonomies dels fons es fa a les conferències sectorials, no als pressupostos generals de l'Estat. "La informació que anem tenint és que es fan canvis interns amb les partides pressupostàries", ha apuntat Aragonès. 325 milions, un 13%, han estat assignats a Catalunya.

Segons Aragonès, el relaxament de restriccions ha comportat millores en el mercat laboral i també en el consum. "La recuperació és gradual però desigual, i amb incerteses en l'horitzó", ha avisat el vicepresident, que preveu la recuperació per la segona meitat del 2021. El creixement del PIB hauria de ser del 6%, que inclou la millora de la demanda interna i també de la inversió exterior, que hauria de créixer un 7,5%. Les previsions laborals preveuen una recuperació intensa de les hores treballades i més gradual -4,4%- de la feina a temps complet. Entre el 2021 i el 2022, es recuperaria el 80% de l'ocupació equivalent que es va perdre l'any 2020.

"Les dades epidemiològiques estan mostrant una millora progressiva de la pandèmia. Catalunya estava i està preparada per la vacunació massiva. Quan han arribat les vacunes, s'han superat els 3 milions de dosis administrades", ha apuntat Aragonès. La positivitat es troba, en tests d'antígens, inferior al 5%, i també han baixat les persones ingressades a les UCI. El risc de rebrot està per sota de 200. "No podem baixar la guàrdia ni un sol instant, però l'evolució és positiva", ha remarcat Aragonès, que al mateix temps ha alertat de la gravetat de la situació global, marcada per la segona onada existent a l'Índia. Catalunya hi enviarà material sanitari per col·laborar en el fre a l'epidèmia al país. "No hem d'oblidar que tenim 1.227 persones ingressades i 410 a les UCI. Això tensiona el sistema sanitari", ha ressaltat el vicepresident en la intervenció.

Endarrerir les dosis

Aragonès ha aprofitat per enviar un missatge a l'Estat per tal d'endarrerir l'administració de la segona dosi de la vacuna i així poder anar immunitzant més gent. Si arriben les dosis compromeses i s'espaia en vuit setmanes l'administració de la dosi, abans del 15 de juliol hi hauria tots els ciutadans de més de 30 anys vacunats, i els de més de 60 ja podrien tenir la pauta completa. "La vacuna funciona, però el virus encara hi és", ha apuntat el vicepresident, que ha demanat "enfortir" el sistema sanitari, tant a nivell de personal com d'estructura. En les últimes setmanes, concretament després del 14-F, ha citat, les ampliacions de diverses instal·lacions hospitalàries a tot el país.

"El sistema sanitari necessita un reforç estructural", ha apuntat Aragonès, que ha indicat que l'atenció primària ha sumat treballadors des de l'arrencada de la pandèmia. Una pandèmia que ha obligat a adoptar unes mesures restrictives que ja van a la baixa en restauració i lleure. Encara hi ha activitat social reduïda, que només es podrà augmentar si continuen baixant els indicadors i creix el percentatge de vacunació. S'ha volgut referir a l'oci nocturn, que ja té un pla per reobrir gradualment. És un dels sectors que més han notat la crisi econòmica derivada del coronavirus i, en alguns casos, els negocis estan tancats des de l'estiu passat i, en alguns casos, encara més enllà.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació