13
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
17:34h
El suport al govern de coalició independentista és limitat entre l'electorat d'ERC. Escassament la meitat dels votants republicans del 14-F (48,9%) defensa un executiu que integri també Junts i la CUP, segons l'enquesta postelectoral del Centre d'Investigacions Sociòlogiques (CIS) feta pública aquest dijous, mentre que un 23,6% aposta per un tripartit amb PSC i comuns i un 20,4%, per un govern d'ERC en minoria. En canvi, aquest govern independentista plural és l'opció molt majoritària pels electors de Junts (88,3%) i CUP (68,1%).
A nivell global, el tripartit d'esquerres és l'opció més citada, per un 31,2% dels enquestats, per davant del tripartit independentista (23,2%) i, més lluny, l'executiu del PSC en minoria i acords variables (12,7%) o la mateixa opció però amb ERC al capdavant (5,7%). Un 16% cita altres opcions. En tot cas, cal tenir en compte que el baròmetre del CIS magnifica el record de vot del PSC, ja que un 18,4% dels enquestats afirma haver optat per Salvador Illa, molt per damunt que els que citen ERC (13,6%) i sobretot Junts (8,8%), malgrat que el primer lloc va ser molt ajustat a tres bandes.
En vot real sobre el cens del 14-F, els socialistes van obtenir l'11,8% dels vots, mentre que els republicans un 10,9% i la formació de Carles Puigdemont, un 10,3%. Els comuns també estan inflats, ja que tenen un record de vot al CIS del 6,3% quan, en realitat, van obtenir un 3,5%. De fet, només els votants dels comuns avalen de forma clarament majoritària (85,6%) aquesta fórmula del tripartit d'esquerres. Els electors del PSC també estan dividits, ja que un 54,7% tria aquesta opció, poc més de la meitat, mentre que un 31,5% voldria que els socialistes governessin en solitari i amb geometria variable de suports.
Sigui com sigui, el treball de camp d'aquesta enquesta es va fer entre el 26 de març i l'1 de maig, quan les negociacions entre ERC i Junts encara no s'havien trencat. En relació a la valoració dels candidats, en una escala d'1 a 10, el que obté millor nota i l'únic que aprova és Salvador Illa, amb un 5,1, per davant de Pere Aragonès (4,8) i Jéssica Albiach (4,1). Per sota del 4 es trobarien Laura Borràs (3,9) i Dolors Sabater (3,8) i, ja per sota del 3, Alejandro Fernández (2,9), Carlos Carrizosa (2,5) i Ignacio Garriga (2,3).
Pel que fa a l'impacte del coronavirus en l'elevada abstenció, pocs enquestats hi assenyalen una vinculació. Només un 4,3% admet que no va voler o poder votar per culpa de la pandèmia, ja fos per por a contagiar-se o per ser ja positiu. Són més comunes altres respostes vinculades al descontentament amb la política o amb els polítics, per bé que només un 19,6% accepta que es va abstenir quan, en realitat, ho va fer un 48,7% del cens.
En relació a la decisió del vot, un 61,2% ja l'havia pres feia temps, però la resta va perfilar-la durant la campanya electoral, en especial durant l'última setmana (18,9%), però també en la jornada de reflexió (3,9%) o el mateix 14-F (6,8%). En concret, un 19,7% tenia dubtes entre diverses opcions electorals, en especial entre ERC i Junts (un 13,1% dels indecisos), però també entre PSC i comuns (7,7%), entre ERC i la CUP (7%) o entre ERC i comuns (5,3%). Només un 5,5% dels enquestats, en tot cas, admeten que les enquestes van impactar bastant o molt a l'hora de perfilar el vot.
Sigui com sigui, la campanya electoral no va generar massa interès entre la ciutadania. Només un 16,4% en van tenir molt i un 30,2%, bastant. En canvi, un 30,8% va seguir-la amb poc interès i un 22,3%, sense tenir-ne gens. La percepció general va ser que la independència i el procés van ser l'aspecte que es va tractar més, ja que ho creu un 49,2% dels enquestats, per un 10,3% que afirma que el coronavirus i la gestió de la pandèmia van ser la qüestió principal.
A nivell global, el tripartit d'esquerres és l'opció més citada, per un 31,2% dels enquestats, per davant del tripartit independentista (23,2%) i, més lluny, l'executiu del PSC en minoria i acords variables (12,7%) o la mateixa opció però amb ERC al capdavant (5,7%). Un 16% cita altres opcions. En tot cas, cal tenir en compte que el baròmetre del CIS magnifica el record de vot del PSC, ja que un 18,4% dels enquestats afirma haver optat per Salvador Illa, molt per damunt que els que citen ERC (13,6%) i sobretot Junts (8,8%), malgrat que el primer lloc va ser molt ajustat a tres bandes.
En vot real sobre el cens del 14-F, els socialistes van obtenir l'11,8% dels vots, mentre que els republicans un 10,9% i la formació de Carles Puigdemont, un 10,3%. Els comuns també estan inflats, ja que tenen un record de vot al CIS del 6,3% quan, en realitat, van obtenir un 3,5%. De fet, només els votants dels comuns avalen de forma clarament majoritària (85,6%) aquesta fórmula del tripartit d'esquerres. Els electors del PSC també estan dividits, ja que un 54,7% tria aquesta opció, poc més de la meitat, mentre que un 31,5% voldria que els socialistes governessin en solitari i amb geometria variable de suports.
Sigui com sigui, el treball de camp d'aquesta enquesta es va fer entre el 26 de març i l'1 de maig, quan les negociacions entre ERC i Junts encara no s'havien trencat. En relació a la valoració dels candidats, en una escala d'1 a 10, el que obté millor nota i l'únic que aprova és Salvador Illa, amb un 5,1, per davant de Pere Aragonès (4,8) i Jéssica Albiach (4,1). Per sota del 4 es trobarien Laura Borràs (3,9) i Dolors Sabater (3,8) i, ja per sota del 3, Alejandro Fernández (2,9), Carlos Carrizosa (2,5) i Ignacio Garriga (2,3).
Pel que fa a l'impacte del coronavirus en l'elevada abstenció, pocs enquestats hi assenyalen una vinculació. Només un 4,3% admet que no va voler o poder votar per culpa de la pandèmia, ja fos per por a contagiar-se o per ser ja positiu. Són més comunes altres respostes vinculades al descontentament amb la política o amb els polítics, per bé que només un 19,6% accepta que es va abstenir quan, en realitat, ho va fer un 48,7% del cens.
En relació a la decisió del vot, un 61,2% ja l'havia pres feia temps, però la resta va perfilar-la durant la campanya electoral, en especial durant l'última setmana (18,9%), però també en la jornada de reflexió (3,9%) o el mateix 14-F (6,8%). En concret, un 19,7% tenia dubtes entre diverses opcions electorals, en especial entre ERC i Junts (un 13,1% dels indecisos), però també entre PSC i comuns (7,7%), entre ERC i la CUP (7%) o entre ERC i comuns (5,3%). Només un 5,5% dels enquestats, en tot cas, admeten que les enquestes van impactar bastant o molt a l'hora de perfilar el vot.
Sigui com sigui, la campanya electoral no va generar massa interès entre la ciutadania. Només un 16,4% en van tenir molt i un 30,2%, bastant. En canvi, un 30,8% va seguir-la amb poc interès i un 22,3%, sense tenir-ne gens. La percepció general va ser que la independència i el procés van ser l'aspecte que es va tractar més, ja que ho creu un 49,2% dels enquestats, per un 10,3% que afirma que el coronavirus i la gestió de la pandèmia van ser la qüestió principal.